Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 23 de setembre de 1997

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 
de 23 de setembre de 1997, núm. 27/1997 (Sala civil i penal)

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs de cassació interposat pels Srs. X  i X2 contra la Sentència de 23 de gener de 1995 dictada per la Secció Dotzena de l’Audiència Provincial de Barcelona en l’apel·lació núm. 367/92 del Judici de menor quantia instat contra aquells pels germans Y i Y2  davant el Jutjat de 1a Instància núm. 10 de L’Hospitalet de Llobregat sobre acció reivindicatòria. Els recurrents han estat representats en aquesta Sala pel Procurador Sr. Juan Antonio Moreno Sanllorente i dirigits per l’advocat Sr. José Javier Irissarri Solà. No han comparegut els recorreguts.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - La Secció 12a de l’Audiència Provincial de Barcelona, en l’esmentada apel·lació, va dictar la Sentència indicada de 23 de gener de 1995 la part dispositiva de la qual diu textualment: "FALLAMOS: Con estimación del recurso interpuesto por Dª María y D. Manuel B. del C., contra sentencia de 2 de marzo de 1992, dictada por el Juzgado 10 de 1ª Instancia de Hospitalet de Llobregat en autos de Menor Cuantía 152/91, en los que han sido demandados D. X  y D. X2, debemos revocar y revocamos sus pronunciamientos, y ESTIMANDO la demanda reivindicatoria de la propiedad, CONDENAMOS a los demandados, a hacer entrega a los actores de la finca que ocupan en Hospitalet de LLobregat a que se contrae el presente pleito, con expresa condena en costas de primera instancia a los dichos demandados y sin hacer imposición de las causadas en la alzada que abonará cada parte, las suyas y las comunes por mitad."

Segon. - Contra l’expressada Sentència, els Srs. X2 i X , han formalitzat el present recurs de cassació, que ha estat degudament tramitat i en el que va assenyalar-se per la seva votació i decisió l’audiència del dia d’ahir 22 del corrent, data en que va tenir lloc.

És Ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. - Els Srs. X2 i X , interposen recurs de cassació contra la Sentència de 23 de gener de 1995 de la Secció dotzena de l’Audiència Provincial de Barcelona que en estimar el recurs d’apel·lació dels germans Y i Y2 , va donar lloc a la demanda de judici de menor quantia promogut per aquests dos germans contra els Srs. X. i X2, tot revocant la Sentència que el Jutjat de 1a Instància núm. 10 de l’Hospitalet de Llobregat havia dictat el 2 de març de 1992 en l’esmentat plet, en el qual els Srs. B. reivindicaven als Srs. X i X2 la propietat de l’immoble situat al núm. 19 del carrer Cortada de l’Hospitalet de Llobregat.

Segon. - La Sentència objecte del present recurs estima l’esmentada acció reivindicatòria perquè entén que el pare causant dels actors, Sr. Z2, era propietari de la finca reivindicada que ocupen els demandats, havent aquell causant, en el seu testament de 7 de novembre de 1970, deixat l’indicada finca als seus dos fills hereus Srs. B. DEL C.  (ara actors), no essent vàlid el codicil del propi causant de 4 de novembre de 1954 en el qual la llegava al seu fillol ara demandat, Sr. X2

Tercer. - El 1r. dels motius de cassació, que diu discórrer per la via de l’art. 1692, 4rt. de la Llei processal, considera infringit l’ art. 348 del Codi civil, tota vegada -addueix-:"...que tal como se recogió en la Sentencia del Juzgado de 1ª Instancia nº 10 de Hospitalet de Llobregat..., no ha quedado suficientemente acreditado que la finca que nos ocupa fuera su titularidad del fallecido D. Bienvenido B. (sic), pues pese a lo manifestado en la sentencia (recurrida), no queda plenamente justificada la coincidencia de fincas del codicilo y de la que la parte actora ha pretendido justificar...".

Quart. - Després d’examinar, curatosament, les proves practicades al judici, l‘Audiència conclou que la finca reivindicada era propietat del causant Sr. Z2 Ara a la cassació, no és possible, per la via utilitzada del núm. 4 de l’art. 1692, impugnar aquella apreciació provatòria feta per l’Audiència en la seva sobirana facultat de jutjar, per la qual cosa ja decau el 1r. motiu de cassació; tant més quan la Sala "a quo" també proclama sense dubtes, que la finca reivindicada és la del codicil de 1954.

Cinquè. - El motiu 2n no ens diu en quin apartat dels de l’art. 1692 de la llei processal pretén emparar-se; però del seu contingut veiem que vol fer-ho pel mateix camí procedimental del núm. 4rt d’aquest precepte ja que al·lega vulnerat l’art. 129 del Codi de Successions Català de 30 de desembre de 1991, segons el qual: "Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries... perden l’eficàcia si el testador les revoca". L’argument del motiu és que com que el testador de 1970 no va revocar el codicil de 1954, aquest va romandre subsistent, i la Sentència de l’Audiència que l’ha considerar revocat pel testament, no ha aplicat aquell article, com el recorrent entén que havia d’haver fet.

Sisè. - Per a refusar aquest motiu cal dir que en la hipòtesi que aquí hagués estat aplicable el Codi de Successions de 1991, s’hauria hagut d’aplicar el 2n paràgraf del seu art. 133 i no el 129 que el motiu invoca. L’art. 133, 2 diu: "L’atorgament de testament revoca els codicils i les memòries testamentàries anteriors, tret que el testador ho disposi altrament".

I com que al present cas el testador de 1970 no va salvar el codicil de 1954, sí hagués estat aquí aplicable el Codi de Successions de 1991, el codicil de 1954 s’hauria d’entendre revocat.Però aquí no és possible aplicar l’esmentat Codi de 1991, perquè el causant va morir l’any 1973, i, per tant, la norma aplicable és l’art. 243 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya de 1960, segons el qual, literalment: L’atorgament de testaments revocarà els codicils... anteriors, a menys que disposi altra cosa el testador".

I com que el testador de 1970 no va disposar res respecte el codicil atorgat per ell l’any 1954, calia entendre’l revocat com ho ha entès la Sentència de 2a instància la qual, per tant, no podem pas invalidar.

Setè. - Quan a costes hem d’aplicar l’art. 1715,3 de la llei processal civil.

Per tot l’anterior, en nom del Rei i per l’autoritat que ens atorga la Constitució, hem decidit,

PART DISPOSITIVA

Desestimar el recurs de cassació interposat pels Sr. X  i X2 contra la Sentència de 23 de gener de 1995, dictada per la Secció Dotzena de l’Audiència Provincial de Barcelona en el seu Rotllo núm. 367/1992 al qual fan referència les presents actuacions.

Imposem les costes del present recurs als recurrents.

Així ho acordem, ho manem i ho signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda