Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 19 de juny de 1997

Anterior Amunt Següent


 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya   
de 19 de juny de 1997, núm. 18/1997 (Sala Civil i Penal) 

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

Cassació núm. 35/96 

SENTÈNCIA Núm. 18 

President: 
Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu 

Magistrats: 
Il·lm. Sr. Luis M. Díaz Valcárcel 
Il·lm. Sr. Ponç Feliu Llansa 

Barcelona, 19 de juny de 1997 

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats expressats al marge, el recurs de cassació contra la sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona, com a conseqüència de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia, seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Sant Feliu de Llobregat, sobre declaració de propietat. El recurs ha estat interposat per la Sra. X , representada per la procuradora dels tribunals Sra. Glòria Ferrer Massanas i assistida del lletrat Sr. Fermín Puy Muñoz. La part apel·lada ha estat el Sr. Y , representat pel procurador dels tribunals Sr. Luis Alfonso Pérez de Olaguer Moreno i defensat pel lletrat Sr. Carlos de Roselló i Sambeat, i el demandat Sr. Y2 , incomparegut. 

  

FETS  

Primer. Davant el Jutjat de Primera Instància esmentat es van seguir les actuacions de judici de menor quantia núm. 204/92, a instàncies del Sr. Y  contra el Sr. Y2  i la Sra. X , en la qual es va dictar sentència, la part dispositiva de la qual diu el següent: "FALLO: Estimando parcialmente la demanda interpuesta por el Procurador Sr. D. Pere Martí Gellida en nombre y representación de D. Y , debo declarar y declaro propiedad del actor el 25% del local de edificio indusrial, compuesto de planta baja y dos pisos altos, situado en esta Ciudad, con frente a un Pasaje sin nombre que partiendo de la Riera R, ataviesa la finca matriz de Este a Oeste, señalado con el número 0 en el plano de urbanización de la mayor finca, edificado sobre un solar o porción de terreno que mide la superficie de ciento cinco metros, ventiocho decímetros cuadrados; equivalentes a 2.786,55 palmos: Linda: frente Norte en línea de 5,30 metros con dicho Pasaje sin nombre, derecha entrando; Oeste, en línea de 19.98 metros, por al izquierda Este, en línea 19,85 metros resto de mayor finca y por el fondo o espalda, Sur, con tierras de K o sucesores. El terreno de esta finca se segrega de la finca 3.242 folio 207 del tomo 864 y 67 de esta Ciudad. Y debo condenar y condeno a D. Y2, a que otorgue escritura pública para solemnizar dicha separación, si no la hiciera en el plazo que se determine en ejecución de sentencia, se otorgará por el Juzgado a su costa. Debo absolver y absuelvo a Dña. X  a todos los pedimentos contenidos contra ella en la demanda. Sin hacer expresa declaración de costas en esta instancia". 

Segon. Per les representacions del demandant Sr. Y  i de la demandada Sra. X  es van interposar recursos d'apel·lació contra la sentència de primera instància, i tramitats d'acord amb dret, la Secció Catorzena de l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència amb data 17 d'octubre de 1994, amb la següent part dispositiva: "FALLAMOS: Que ESTIMANDO el recurso de apelación interpuesto por la representación de Dª X, contra la sentencia dictada por la Sra. Juez de Primera Instancia nº 4 de Sant Feliu de Llobregat, en fecha 25 de marzo de mil novecientos noventa y tres, y con revocación de dicha resolución, y con estimación íntegra de la demanda promovida por el nombrado primer apelante contra D. Y2 y contra Dª X , debemos DECLARAR Y DECLARAMOS que el mentado SR. Y2, como consecuencia del contrato de liquidación de la sociedad civil particular consituida en su dia con el actor, actuando en su nombre y en representación de su esposa, vendió a aquél el 50% del local de autos, comprensivo de la mitad indivisa de éste, que figura a nombre de su mujer, que pasa a ser íntegramente propiedad del referido demandante D. Y , y en su consecuencia, debemos CONDENAR Y CONDENAMOS a dichos demandados a otorgar la pertinente escritura pública que solemnice dicha declaración de propiedad, la cual, caso de negativa de parte de éstos, se otorgará en su nombre por el Juez, ello, con expresa imposición a los demandados de las costas causadas en la primera instancia y sin hacer una especial declaración sobre las causadas en esta alzada". 

Tercer. . . A instàncies de la representació de la demandada Sra. X , l'esmentada Secció 14a de l'Audiència de Barcelona, va tenir per preparat el recurs de cassació contra la sentència d'apel·lació, i per a la seva substanciació es van elevar les actuacions a la Sala Segona del Tribunal Suprem, prèvia citació a termini de les parts, i comparegudes aquestes i interposat per la recurrent el recurs de cassació, la Sala esmentada, previs els tràmits oportuns; va dictar interlocutòria el 16 de juliol de 1996 en què va declarar la competència d'aquesta Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per conèixer aquest recurs i va trametre les actuacions. 

Quart. Rebudes les actuacions en aquest Tribunal i comparegudes les parts, prèvia designa de procurador pel torn d'ofici; es va substanciar el procediment i es va admetre el recurs de cassació oportunament interposat i que es basava en els següents motius: Únic. En la infracció de les normes de l'ordenament jurídic o de la jurisprudència que fossin aplicables per resoldre les qüestions de debat, motiu regulat per l'art. 1692.4 de la Llei d'enjudiciament civil i, de conformitat amb l'art. 1707, manifestava que les normes que considerava infringides eren les següents: a) del Codi civil, articles 6; 71; 1214; 1259; 1280.5; 1439; 1713; 1957; 1958 i 1959; b) de la Compilació del dret civil de Catalunya: art. 7 i 49 i c) art. 1565.3 de la Llei d'enjudiciament civil. Considerava igualment infringida reiterada jurisprudència sintetitzada en les Sentències de la Sala Civil del Tribunal Suprem de dates 02.06.81; 25.01.89; 07.04.89 i 28.05.91. 

Cinquè. Es va lliurar la còpia del recurs a la part apel·lada, i personada perquè formalitzés per escrit la seva impugnació, va evacuar oportunament el tràmit esmentat i l’escrit presentat es va adjuntar a les actuacions mitjançant una provisió de data 22 de maig passat en què es va assenyalar per a la votació el dia 12 dels corrents, en què va tenir lloc. 

Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. Luis M. Díaz Valcárcel. 

  

RAONAMENTS JURÍDICS  

Únic. El fiscal, en informe núm. 685/95 emès el 28 de març de 1995 davant la Sala Primera del Tribunal Suprem, sol·licita la inadmissió total del recurs, d'acord amb el que disposa la regla 4a del núm. 1r de l'art. 1710 de la Llei d'enjudiciament civil, en ser la quantitat litigiosa notòriament inferior a la prevista al núm. 1 c) de l'art. 1687 de la mateixa Llei. La Sala Primera no va resoldre sobre tal petició per entendre que el Tribunal competent per conèixer el recurs de cassació és la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al qual va trametre les actuacions mitjançant la interlocutòria de 16 de juliol de 1996. Com argumenta el Ministeri Fiscal el que es discuteix a la litis és la compravenda de la quarta part d'un local, la meitat del qual va ser comprat per 4.735.000 de pessetes, més el vuit per cent de la quantitat ajornada des de setembre de 1988 a març de 1991. És notori que la quantitat litigiosa no ascendeix, ni de bon tros, als sis milions de pessetes que estableix l'art. 1687. El nou informe del fiscal, de data 28 de febrer de 1997, no reprodueix la causa d'inadmissió esmentada, que tampoc es va tenir en compte oportunament per la Sala, per la qual cosa, segons doctrina que mantenen innombrables resolucions del Tribunal Suprem, opera com a causa de desestimació, si bé les costes que s'imposen al recurrent només arribaran al moment que va haver de produir-se la inadmissió (Sta. del T. S. de 31 de desembre de 1994). 

Vistos l’article esmentat i els que són aplicables legalment. 

  

PART DISPOSITIVA  

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara: Que desestimem íntegrament el recurs de cassació interposat per representació de la Sra. X  contra la sentència de data 17 d'octubre de 1994, dictada per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb expressa imposició a la recurrent de les costes causades fins al dia 23 d'abril del corrent any, sense fer especial menció de les posteriors. 

Torneu les actuacions judicials i el rotlle d'apel·lació a l'Audiència amb certificació d’aquesta resolució. 

Així ho acorda la sala i ho signen el president i els magistrats que figuren al marge. 

Publicació. El dia d’avui i en audiència pública, el magistrat Il·lm. Sr. Luis María Díaz Valcárcel, ponent d’aquestes actuacions, ha llegit, ha signat i ha publicat la sentència anterior. En dono fe. 

 
 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda