Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 17 de desembre de 1997

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 
de 17 de desembre de 1997, núm. 32/1997 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya integrada pels Magistrats esmentats al marge, ha vist el present incident promogut per la Sra. X , representada pel Procurador Sr. Antonio Ma. Anzizu Furest i defensada pel Lletrat Sr. Juli de Miquel Berenguer contra la Sra. Y , representada pel Procurador Sr. Narcís Ranera Cahís i defensada pel Lletrat Sr. Domènech Forns Casacuberta, sobre impugnació per indeguts d’honoraris compresos en la taxació de costes practicada en les actuacions principals de les que dimana la present peça separada.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En les actuacions principals del Rotlle del Recurs de Cassació es va practicar la taxació de costes causades, en ésser condemnada la part recurrent al seu pagament, impugnant-se aital taxació per aquesta darrera en considerar que en les minutes d’honoraris d’Advocat i drets de Procurador de la contrapart s’havien inclòs sengles partides, referides a l’impost per IVA, que es qualifiquen de indegudes.

Segon. - Formada aquesta peça separada per a substanciar l’incident promogut, es va donar trasllat a la part contrària perquè contestés sobre la qüestió incidental en un termini de sis dies, la qual cosa va realitzar oportunament.

No havent-se demanat per cap d’ambdues parts el rebement de l’incident a prova ni tampoc la celebració de vista, s’acordà que quedessin sobre la taula les actuacions per a sentència.

Ha estat ponent l’Il·lm. Magistrat Sr. Ponç Feliu Llansa.

 

FONAMENTS JURÍDICS

Primer. - Al·lega la representació de la Sra. X , promotora de la present qüestió incidental, que les minutes d’honoraris d’Advocat i drets de Procurador lliurades per la representació de la Sra. Y  conté sengles conceptes indeguts representats per l’inclusió en la taxació de costes de l’import de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), argumentant-se, en síntesi, que "ni el letrado ni el Procurador que minutan no han prestado ningún servicio profesional a mi principal. No se puede obligar a Dª X  a satisfacer un impuesto por trabajos realizados por el Letrado y Procurador minutante a una tercera persona a la que sí prestaron los servicios profesionales", adduint-se que el conceptes impugnats corresponen a un impost que ha de suportar exclusivament el client contractant (en el cas, la part demandada en el plet principal), per ser només ella el subjecte passiu de l’esmentat impost en funció de la relació contractual origen del serveis professionals prestats pel seu advocat i procurador i afegint-se que d’acord amb els articles 75 i 88 de la Llei reguladora de l’ IVA són els professionals que han prestat els serveis als seus clients els que queden obligats a satisfer l’IVA i els que han de repercutir el seu import sobre els prestataris dels serveis. També s’al·lega que, arribat el cas, les quantitats satisfetes en concepte d’IVA podrien ser deduïbles pels subjectes que hagin suportat aquesta repercussió tributària, per la qual cosa és necessària la tinença del document justificatiu, que es diu que no és altra que la factura corresponent, demanant, en definitiva, que es dicti l’oportuna Resolució estimatòria de la present impugnació, i que, en conseqüència, s’elimini el concepte d’IVA de les dues liquidacions presentades.

 

Segon. - La pretensió ha de decaure perquè, abstracció feta de que aquesta Sala ja digué amb caràcter general (por exemple, sentència núm. 12/96, de 1 d’Abril) que les qüestions que pertoquen "a la legislació fiscal no tenen transcendència en el tràmit de taxació de costes, sens perjudici de les conseqüències que puguin tenir en altres aspectes, que ara i aquí no es prejutgen", la problemàtica plantejada ha estat ja ventilada pel TS que, reiteradament, ha assenyalat la improcedència d’excloure de la taxació de costes els conceptes esmentats, afirmant, per exemple, la sentència de l’Alt Tribunal de 9 de Maig de 1995 que "...No puede desconocerse que el Abogado, en cuanto prestador del servicio, es el sujeto pasivo del Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA), y, por tanto, el obligado directo al pago del mismo a la Hacienda Pública (art. 84, 1º de la Ley reguladora de dicho Impuesto de 29 de Diciembre de 1992), teniendo derecho (configurado legalmente como deber) de repercutir el importe del expresado impuesto contra el receptor del correspondiente servicio profesional (art. 88 de la citada Ley), y, en el supuesto de condena en costas, es indudable que dicha repercusión puede hacerse en último término, contra el obligado al pago de tales costas, tanto si el impuesto ya lo satisfizo la parte vencedora a su Letrado, en cuyo caso éste tendrá que devolverle su importe, como si no lo hubiere hecho efectivo, en cuyo supuesto el letrado minutante, con el pago que haga el condenado en costas, se reintegrará de su importe, que él ya habrá abonado o deberá abonar a la Hacieda Pública en cuanto sujeto pasivo de dicho impuesto, por lo que ha de concluirse que, en todo caso, el condenado al pago de las costas ha de soportar la repercusión del expresado impuesto de IVA, como ya tiene reconocido esta Sala en sentencias de 24 de Marzo de 1987 y 23 de Marzo de 1994, entre otras".

Tan clara jurisprudència mena, doncs, sense necessitat de cap més consideració, ha de desestimar la present impugnació, respecte a la qual, en no apreciar-se temeritat, no s’esdevé procedent la imposició de les costes d’aquest incident.

VISTES les disposicions legals esmentades i altres que siguin d’aplicació al cas.

 

DECIDIM

Que DESESTIMEM la impugnació pel concepte d’indeguts que ha formulat el Procurador dels Tribunals Sr. Antonio Ma. de Anzizu Furest, en la representació que ostenta de la Sra. X , en la taxació de costes practicada en les actuacions principals respecte als conceptes d’IVA de les minutes d’honoraris i drets dels Advocats i Procuradors de la Sra. Y , no fent-se especial menció respecte a les costes que s’han originat en aquest incident.

Contra aquesta sentencia hi cap recurs de súplica davant aquesta mateixa Sala dins el termini de cinc dies.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda