Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 17 de juliol de 1997

Anterior Amunt Següent


 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya   
de 17 de juliol de 1997, núm. 22/1997 (Sala Civil i Penal)
 

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

Revisió núm. 1/97 

SENTÈNCIA Núm. 22 

President: 
Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu 

Magistrats 
Il·lm. Sr. Luis M. Díaz Valcárcel 
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol 

Barcelona, 17 de juliol de 1997 

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats expressats al marge, aquest procés civil de recurs extraordinari de revisió, interposat per la Sra. X , representada pel procurador Sr. Antonio M. d'Anzizu Furest i defensada pel lletrat Sr. Manuel Serra Domínguez, respecte de la sentència ferma dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 25 de Barcelona en actuacions del judici de menor quantia núm. 1012/92, sobre reclamació de quantitat, seguides per la Sra. Y2  contra els hereus ignorats del Sr. Y . Ha comparegut com a demandada la Sra. Y2 , representada per la procuradora Sra. Francisca Bordell Sarro i defensada pel lletrat José M. Pijuan Balcells, no hi van de comparèixer els també demandats, herència jacent i hereus ignorats del Sr. Y , citats per mitjà d'edictes i declarats en rebel·lia. 

  

FETS 

  

Primer En data 8 de gener de 1997, es va presentar en aquesta Sala la demanda del recurs extraordinari de revisió que s'ha ressenyat a la capçalera, en el qual va comparèixer com a part demandada la Sra. Y2 , que oportunament va impugnar per via de contestació la demanda esmentada. I no havent comparegut els altres demandats, herència jacent i hereus ignorats del Sr. Y , se'ls va declarar en rebel·lia i es va tenir per preclòs el tràmit de contestació a la demanda, el plet va seguir el seu curs i les notificacions es van fer a les estrades. 

  

Segon. . Seguits els tràmits successius, conforme al que estableix per a la substanciació dels incidents la Llei d'enjudiciament civil, i practicades les proves proposades i admeses, van quedar les actuacions judicials a la vista per dictar sentència, sense que cap de les parts sol·licités la celebració de vista pública. 

  

Tercer. El Ministeri Fiscal va emetre el seu informe, a l’efecte de l'art. 1802 de la Llei d'enjudiciament civil, i es va assenyalar la votació per al dia 14 dels corrents, la qual va tenir lloc a la sala d'audiències d'aquest Tribunal Superior. 

  

Hi ha actuat com a ponent l'Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu. 

  

RAONAMENTS JURÍDICS 

  

Primer. La part recurrent pretén la rescissió de la sentència de data 26 de novembre de 1992, dictada per la magistrada titular del Jutjat de Primera Instància número 25 de Barcelona, en el judici de menor quantia número 1612/ 92, instat per la Sra. Y E.  contra l'herència jacent i els hereus ignorats del Sr. Y . La sentència esmentada, dictada en rebel·lia de la part demandada, va estimar íntegrament la demanda interposada i va condemnar la part esmentada al pagament a l'actora de 3.604.556 pessetes, més els interessos legals. 

  

La part recurrent basa la seva sol·licitud de revisió en la causa 4a de l'art. 1796 de la LEC, més concretament, en l'existència d'una maquinació fraudulenta que va donar lloc a la impossibilitat de conèixer la interposició de la demanda i el curs del procediment, la qual cosa va provocar al final una sentència injusta estimatòria, dictada inaudita parte. En definitiva, diu la part que va ser citada en forma edictal, però que la demandant en el judici de primera instància coneixia o va poder conèixer fàcilment el domicili de l'avui recurrent, hereva del Sr. Y 

  

Segon. L'anterior recondueix a una afirmació de principi: tota qüestió que es refereixi al fons de la litis i que comporti valorar la bondat o incorrecció de la decisió de primera instància, com així succeeix amb el llarg antecedent que conté el recurs de revisió i amb la pràctica totalitat de la seva contestació, ha de ser vorejada per aquesta Sala, que només pot tenir-la en compte als efectes de determinar si la maquinació revelada -cas d'existir- ha estat decisiva en la resolució del plet, requisit aquest d'unànime exigència jurisprudencial (Sentències, entre d’altres, de 30 de maig de 1989; 4 d'abril de 1990 i 15 d'octubre del mateix any). La revisió, com s'ha dit i repetit pel nostre Tribunal Suprem (Sentències 25 de gener i 16 d'abril de 1996, per exemple), no és una tercera instància. Es tracta d'un recurs o remei de caràcter extraordinari i excepcional encaminat a destruir la presumpció de cosa jutjada i que deixa imprejutjada la qüestió litigiosa, en tant que existeixen fets aliens al procés i que s’han format fora del procés que han produït una lesió o gravamen processal en resultar incomplet el material del plet, o indegudament aportat o mal constituïda la relació juridicoprocessal (veure Sentència d’1 de febrer de 1993). 

  

Un dels casos més típics, o que es produeixen amb major freqüència davant els tribunals, és aquest últim: la dissimulació o ocultació del vertader domicili del demandat a fi que no conegui la interposició de l'acció. Es tracta d'una autèntica maquinació fraudulenta, en el sentit que destaca el numeral 4t de l'art. 1796 de la LEC, encara que no comporta tot un complex artifici dissimulatori; és suficient només l'argúcia o ardit encaminat a traslladar a l'òrgan judicial el presumpte desconeixement del lloc en el qual ha de ser citat el demandat, i provocar així una citació edictal quasi sempre inútil i, amb això, la indefensió de la contrapart. En aquest sentit es pronuncien nombrosíssimes sentències del nostre més alt tribunal (20 de març de 1990; 18 de gener de 1991; 8 de juny de 1992; 26 de juliol de 1993; 17 i 23 d'abril de 1996, etc.). Es dóna aquí, doncs, un supòsit no només d'incorrecta constitució de la relació juridicoprocessal sinó, a més, de vulneració de drets fonamentals, en la mesura que s'impedeix l'exercici dels drets de plena defensa i de tutela judicial efectiva, constitucionalment protegits. 

  

Tercer. Atès al que s’ha dit anteriorment, s’ha d'entrar a examinar si, en el cas enjudiciat, es donen les circumstàncies i condicions avantdites, això és: que es tracti d'un judici seguit en rebel·lia de la part demandada, que hagi estat citada en forma edictal, que l'actora coneixia o podia conèixer fàcilment el domicili de la demandada i que hi hagi connexió entre ambdós fets, o, el que és el mateix, que l'ocultació domiciliar va ser decisiva a l'hora de decidir-se el plet sense l'audiència d'una de les parts. Doncs bé, tots aquests elements es donen amb plenitud en l'esdeveniment estudiat. El judici de menor quantia núm. 1012 /92 es va seguir, com s'ha dit, en rebel·lia de la part demandada, herència jacent i hereus ignorats del Sr. Y  i va acabar amb decisió condemnatòria. La part actora, ara apel·lada, Sra. Y, va sol·licitar en la seva demanda la "citació a termini mitjançant la publicació d'edictes", cosa que va ser acordada pel Jutjat de Primera Instància núm. 25 de Barcelona en una provisió de data 23 de juliol de 1992, i els edictes es van publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 8 de setembre del mateix any. 

  

Es dóna el cas, tanmateix, que la Sra. Y havia treballat en l'agència de viatges Mitre i eren socis de l'entitat propietària el Sr. Y i la Sra. X , avui recurrent; que la Sra. X va conviure maritalment amb el Sr. Sebastián fins a l'any 1984 aproximadament, al pis situat en el carrer T núm. 0, 7è, 2a, de B, precisament el pis, del pagament del qual deriva el deute reclamat i; on després va passar a conviure el Sr. Y  amb la Sra. X Totes aquestes circumstàncies eren conegudes per la Sra. Y2, segons es dedueix de la confessió en judici retuda davant aquesta Sala. Consta també que la Sra. esmentada coneixia l'existència de dues filles de Y, suposadament successores d’ell. Finalment, consta, per certificació municipal, que en el padró d'habitants, corresponent a l'1 de març de 1991, apareixen inscrits en el pis de la T el Sr. Y i la Sra. X  i en el d'1 de març de 1996 només la Sra. X 

  

Resulta difícil sostenir, amb l'anterior, que la Sra. Y conegués la condició d’hereva de la Sra. Rosa B., sobretot tenint en compte que el testament del Sr. Y data de 27 de gener de 1989, tanmateix una mínima diligència li hagués indicat la conveniència de dirigir les citacions als hereus ignorats al domicili del causahavent, únic, a més, conegut per ella, perquè precisament d'ell naixia el deute reclamat (absolució de la posició dinovena) i d'aquesta manera hauria complert amb el principi de lleialtat processal proclamable a tot litigant. No ho va fer així, va ocultar el domicili que fins a 1991 -data de la seva mort- havia estat el del testador i va optar pel camí fàcil de la citació edictal. D'aquesta forma es va impedir que tant l'avui recurrent -nomenada hereva del repetit Sr. Y- com les filles legitimàries d’ell s'oposessin a l'acció reclamatòria i, encara que és obvi que avui no pugui conèixer-se quin camí hagués pres el plet constituït regularment, és obvi que amb això es va eliminar la possibilitat de defensa i el coneixement ple de les pretensions deduïbles per les parts, raó per la qual ha d'estimar-se el recurs i rescindir-se la sentència de primera instància. 

  

Quart. No s’aprecia temeritat ni mala fe a l'oposició al recurs i no es fa expressa imposició de les costes causades. No s’acorda la devolució del dipòsit constituït. 

  

En consideració a tot el que s'ha exposat 

  

PART DISPOSITIVA 

  

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara: Que estima el recurs de revisió entaulat pel Sr. Antonio María de Anzizu Furest, en nom i representació de la Sra. X . Rescindim la sentència ferma de data 26 de novembre de 1992 dictada en el judici de menor quantia núm. 1012/92, seguit davant el Jutjat de Primera Instància núm. 25 de Barcelona, a instàncies de la Sra. Y2  contra herència jacent i hereus ignorats del Sr. Y , tot això sense fer expressa imposició de les costes causades. Torneu el dipòsit constituït. 

  

S’ha d’expedir una certificació d’aquesta sentència i tornar les actuacions judicials al Tribunal d’on procedeixen perquè les parts usin el seu dret, segons els convingui en el judici corresponent. 

  

Així ho acorda la Sala i ho signen el president i els magistrats que figuren al marge. 

  

Publicació. El dia d’avui i en audiència pública, el magistrat Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu, ponent d'aquestes actuacions, ha llegit, ha signat i ha publicat la sentència anterior. En dono fe. 

  

 

 
 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda