Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 16 de desembre de 1997

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 
de 16 de desembre de 1997, núm. 31/1997 (Sala Civil)

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs extraordinari de cassació interposat pel Procurador Sr. Guillermo Lleó Bisa en representació del Sr. X dirigit pel lletrat Sr. Lluís Mas Graells, contra la Sentència de 29 de setembre de 1996, dictada per la Secció 12a de l’Audiència Provincial de Barcelona dimanant del judici declaratiu de menor quantia interposat pel Sr. X contra la Sra. Y en nom propi i en representació de la seva filla menor Y2, i contra el Ministeri Fiscal sobre impugnació de filiació davant el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedés. No ha comparegut en aquest Tribunal la Sra. F. C.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - Amb data 13 d’abril de 1993, el Sr. X va formular davant l’indicat Jutjat de 1a Instància de Vilafranca del Penedès, demanda de judici declaratiu de menor quantia impugnant la seva paternitat respecte la menor Y2 i demandant a la Sra. Y en nom propi i com legal representant de la seva filla esmentada Y2 M. F., interessant que fos citada la Sra. F. amb intervenció del Ministeri Públic i que, al seu dia, fos dictada Sentència per la qual:

".- Se declare que D. X no es el padre natural biológico de Y2 , declarando nulo el reconocimiento efectuado por el actor en fecha 8 de abril de 1991.

" -. Que de acuerdo con la legislación del Registro Civil se practique la rectificación correspondiente en el Registro Civil de Vilafranca del Penedès y en el Libro de Familia respecto a la inscripción de la menor Y2 con la sustitución de sus apellidos Z2  por los que se le impusieron en el momento de su nacimiento e inscripción en el Registro Civil y que son Z3, e igualmente se inscriba la nulidad del reconocimiento formal realizado en fecha 8 de abril de 1991 por D. X que consta en nota marginal.

" -. Que las declaraciones de la sentencia sean sin perjuicio de la determinación y declaración positiva de la paternidad biológica de la menor Y2, con arreglo a las acciones que puedan ejercitar los interesados en tal acción y declaración.

".- Que se condene a la demandada a las costas causadas en este juicio en caso de que se opusiere temerariamente a la presente demanda."

Segon. - El 3 d’octubre de 1994, el Jutjat de 1a Instància va dictar Sentència desestimant totalment la demanda i condemnant en costes al demandant per imposició preceptiva de l’art. 523 de la Llei d’enjuidiciament civil.

Tercer. - Apel·lada l’anterior resolució per la representació de l’agent, l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 12a, va dictar Sentència el 29 de setembre de 1996 confirmant íntegrament l’apel·lada, amb imposició de costes al recurrent en aplicació del venciment objectiu de l’art. 710 de la Llei d’enjudiciament civil.

Quart. - Prèvia la corresponent preparació al Tribunal "a quo", la representació de l’agent va interposar davant aquesta Sala el present recurs de cassació que fonamenta en dos motius: En el 1r al·lega com infringits els arts. 3 i 13 de la Llei catalana de filiacions 7/91; i en el 2n, la Jurisprudència que esmenta; ambdós han estat encarrilats per la via del núm. 4t de l’art. 1692 de la Llei processal civil.

Cinquè. - Admès el recurs, i no considerant la Sala necessària la celebració de la vista que havia demanat el recurrent, va assenyalar-se per a la seva votació i decissió el dia d’ahir, les quals varen tenir lloc.

És Ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr. ANTONI BRUGUERA I MANTÉ.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. - Com hem exposat en els anteriors antecedents de fet, l’agent, Sr. X, va formular la demanda iniciadora d’aquest plet demanant que es declari que no és el pare natural biològic de la nena Y2 , i que sigui declarat nul el reconeixement que ell va fer d’aquesta nena al Registre Civil de Vilafranca del Penedès i s’ordeni la seva rectificació en aquell Registre.

Segon. - La Sentència de l’Audiència ara objecte de cassació, expressa que: "La acción ejercitada por el actor, erróneamente viene calificada como de impugnación de la paternidad matrimonial de una menor, cuando en la súplica de la demanda claramente se insta que se declare nulo el reconocimiento de paternidad efectuado por el actor en fecha 8 de Abril de 1.991 mediante expediente gubernativo nº 76/91 debidamente inscrito en el Registro Civil".

Tercer. - No resulta encertada aquesta primera apreciació de l’Audiència, ja que és palès que l’acció que la demanda exercita és la d’impugnació de la paternitat no matrimonial de l’actor respecte d’aquella nena. Ho constata la demanda tota i la seva primera petició, en la que demana que es declari que l’actor no és el pare natural biològic de Y2; i sols com conseqüència derivada, demana, després, que es declari nul el reconeixement de paternitat que d’aquella nena l’actor va fer. I és que, òbviament, si es declara primer que l’actor no és el pare natural biològic de la criatura, la conseqüència immediata i obligada és que s’ha de declarar després la nul·litat del seu inveraç reconeixement de paternitat, tota vegada que la nul·litat del reconeixement inveraç és mera conseqüència de la declaració de no paternitat. Per tant, l’acció de la demanda és, manifestament, la d’impugnació de la filiació de l’article 13 de la Llei Catalana 7/1991, de 7 d’abril, de Filiacions (molt semblant a la de l’article 140 del Codi Civil) com ho diu també clarament el fonament de dret material primer de la demanda (foli 20).

En conseqüència, no és correcta aquesta primera apreciació de l’Audiència.

I la Sentència impugnada continua dient que l’esmentat art. 13 de la Llei Catalana de filiacions "sólo otorga legitimación a todos los afectados entre los que cabe incluir a los progenitores biológicos, pero no a aquél que reconoció"; al qual la dita Sentència sols li reconeix l’acció de l’art. 14 de la mateixa Llei per a destruir el reconeixement de la filiació que vagi atorgar; acció (segueix dient la Sentència) que sols li és possible exercitar en el cas que hagi existit error, violència o intimidació en el reconeixement i en el termini d’un any des del mateix; i com que en el cas, l’acció es presenta després de l’any del reconeixement i no s’ha al·legat ni provat que hi hagués hagut error, violència o intimidació en tal reconeixement, desestima l’apel·lació i confirma la Sentència de la 1a Instància que havia rebutjat la demanda; determinant, amb aquesta decisió, que el reconeixedor no progenitor segueixi apareixent com progenitor, perpetuant una flagrant irrealitat.

Quart. - Com veurem de seguida, la precedent argumentació de l’Audiència no pot compartir-se, havent de senyalar-se abans de tot, que les premisses de fet que l’Audiència declara provades (directament o per acceptació de les declaracions de la primera instància) són que l’actor no és el pare biològic de la menor Y2, sinó que aquesta irreal paternitat li ve determinada pel reconeixement formal que ell va fer de la criatura al Registre Civil el 8 d’abril de 1991.

I hem d’afegir: que el 15 d‘abril de 1993 l’actor va presentar la demanda d’aquest procés en la que, com diem, impugna la filiació de la nena Y2 que ell inveraçment va reconèixer formalment com filla seva al Registre Civil en un gest de complaença vers la seva mare Y tres mesos després d’haver-se casat amb ella quan la nena ja tenia 6 anys.

Cinquè. - L’art. 13 de la Llei catalana de filiacions autoritza impugnar la filiació no matrimonial "pels qui en resultin afectats" sense més condició que el que figuri com pare, en la realitat no ho sigui; ja que per l’èxit
d’aquesta acció l’únic decisiu és la dada objectiva de la realitat biològica, perquè es tracta d’adequar la filiació a aquesta realitat fent desaparèixer tota falsa i inexacta aparença contrària a la veritat, per molt formal que sigui l’aparença; perquè la llei no vol que ningú sigui tingut per fill d’un pare si de veritat no ho és, doncs com diu l’exposició de Motius de la Llei Catalana de Filiacions, és principi general informador de la matèria l’anomenat principi de veracitat o de adequació de la paternitat i de la maternitat jurídico-formal a la biològica; i quan l’art. 13 reconeix legitimació per a impugnar la filiació a tots "els que en resultin afectats", no fa cap excepció, i no exceptua de la seva aplicació al reconeixedor inveraç no progenitor (reconeixement de complaença), perquè, legalment, no pot reconèixer qui no és pare, ni ser reconegut qui no és fill, per la qual cosa el reconeixement fet en aquestes condicions d’inveracitat, és ineficaç i invàlid, amb nul·litat absoluta, i impugnable a l’empara d’aquest art. 13 que és el que en aquest cas cal aplicar, amb plena legitimació del reconeixedor no progenitor actor, contràriament al sostingut per la Sentència de l’Audiència i per la de 1a Instància.

En aquest sentit són de veure les sentències del Tribunal Suprem de 20 de gener de 1967 i 28 de març de 1994 (l’última amb molta semblança processal i material amb el nostre cas).

I com que l’acció d’impugnació de la filiació no matrimonial que contemplem ha estat formulada dins el termini dels quatre anys que per la caducitat d’aquesta acció estableix l’art. 13 tan esmentat, resulta palesa la pertinència d’estimar el 1r dels motius de cassació que, per la via adequada del núm. 4t de l’art. 1692 de la Llei d’enjudiciament civil, denuncia infracció dels arts. 3.2 i 13 de la repetida Llei catalana de filiacions; essent igualment acollible el 2n motiu que, per la mateixa via processal, denuncia violació de la jurisprudència que invoca.

És procedent, per tant, estimar el present recurs per tots els seus motius, i dictar Sentència d’acord amb les postulacions de la demanda.

Sisè. - Quan a les costes de la primera i de la segona instància (arts. 523 i 710, respectivament, de la Llei d’enjudiciament civil), la Sala aprecia en aquest cas la concurrència de les circumstàncies excepcionals a què es refereixen aitals preceptes per a la seva no imposició a la demandada, donat que aquesta senyora en cap moment ha fet oposició a les justes peticions del Sr. M., ans el contrari, les ha facilitat amb la seva conducta processal, i, per tant, no mereix ser sancionada amb les costes de les instàncies; i respecte a les d’aquest recurs, s’estarà al que disposa l’art. 1715,2 de la Llei processal civil.

Quant al dipòsit, es retornarà a la part recurrent, d’acord amb les previsions de la Llei.

Per tot l’anterior, en nom del Rei i per l’autoritat que li atorga la Constitució,

PART DISPOSITIVA

LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, HA DECIDIT:

Estimar el recurs de cassació interposat per Sr. X contra la Sentència de 29 de setembre de 1996 dictada per la Secció 12a de l’Audiència Provincial de Barcelona en el recurs d’apel·lació interposat pel Sr. X contra la Sentència de 3 d’octubre de 1994 pronunciada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 dels de Vilafranca del Penedès en el judici ordinari de menor quantia interposat per l’esmentat Sr. X i contra la Sra. Y en nom propi i com legal representant de la seva filla menor Y2 sobre impugnació de la filiació no matrimonial de la nena Y2 ; anul·lem la Sentència de la Audiència i també la dictada en la primera Instància, i en el lloc d’ambdues, amb total estimació de la demanda inicial del procés, declarem:

1r.- Que el Sr. X, no és el pare biològic de Y2 , i, com conseqüència, declarem nul el reconeixement que el mateix va fer d’aquesta criatura el 8 d’abril de 1991 al Registre Civil de Vilafranca del Penedès.

2n.- Que ha de practicar-se la rectificació corresponent a l’indicat Registre Civil i al Llibre de Família respecte la inscripció de la menor Y2; seran substituïts els seus cognoms "Z3" pels que li varen ser imposats al seu naixement i a la seva inscripció inicial al Registre Civil, devent anul·lar-se de la inscripció el reconeixement que va realitzar de la referida criatura el 8 d’abril de 1991 el Sr. X

Els anteriors pronunciaments resten fets sense perjudici de la determinació i declaració positiva de la paternitat biològica de la menor Y2.

3r.- No s’imposen les costes de cap de les instàncies a la demandada, ni tampoc les del present recurs.

Es retornarà al recurrent el dipòsit que va constituir per a formalitzar la cassació.

Així ho acordem, ho manem i ho signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda