Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 16 de setembre de 1997

Anterior Amunt Següent


 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 16 de setembre de 1997, núm. 26/1997 (Sala Civil i Penal) 

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

Revisió núm. 31/95 

SENTÈNCIA Núm. 26 

President:  
Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu 

Magistrats:  
Il·lm. Sr. Luis M. Díaz Valcárcel  
Il·lm. Sr. Ponç Feliu Llansa 

Barcelona, 16 de setembre de 1997 

Vistes per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que consten al marge, aquestes actuacions de recurs extraordinari de revisió interposat pel Sr. X  al qual, atès que durant les actuacions es va acreditar la seva mort, va substituir, també com a part actora i recurrent, el seu fill, X2 , representat pel procurador dels tribunals Alfonso M. Flores Muxi i defensat pel lletrat Juan José Foncillas Roselló-Figueras. Aquest recurs s'ha formulat contra la sentència ferma dictada el 15 de novembre de 1993 pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tortosa en les actuacions de judici de menor quantia núm. 242/89 seguides a instàncies del Sr. X  contra el Sr. Y , aquest demandat aquí en revisió, representat pel procurador Jaume Gassó Espina i defensat pel lletrat Josep Canicio Querol. 

  

FETS  

Primer. El procurador Sr. Flores Muxi, en representació del Sr. X , mitjançant un escrit de data 29 de setembre de 1995, va interposar una demanda de recurs extraordinari de revisió contra la sentència ferma dictada amb data 15 de novembre de 1993 pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tortosa en les actuacions de judici de menor quantia núm. 242/89, seguides a instàncies del Sr. X , de nacionalitat belga, contra el Sr. Y .  

Com a requisits legals es referia, en primer lloc, a la fermesa de la sentència, i citava l'article 1979 de la Llei d'enjudiciament civil, manifestant que es deduïa de la notificació de la sentència, en data 17 de març de 1994, i que contra ella no es podia interposar cap recurs, com es reflectia en el document número 1. Esmentava l'article 1798 i següents de la Llei d'enjudiciament civil per referir-se al termini per interposar el recurs, i manifestava que la demanda s'interposava abans del termini de 5 anys des de la data en què es va publicar la sentencia i dins dels 3 mesos des que el seu mandant va descobrir els documents en ser-li lliurats pel Sr. Z , a T, el 6 de juliol de 1995. També feia referència a la constitució del dipòsit previ i adjuntava el resguard acreditatiu d'haver-lo efectuat. Seguidament fonamentava la demanda de revisió en el motiu número 1 de l'article 1796 de la Llei d'enjudiciament civil, per haver guanyat fermesa sense tenir en compte els documents decisius i recobrats que es diran. Finalment, exposava els altres fets i els fonaments de dret que considerava oportuns i suplicava que, després de seguir els tràmits legals, es dictés sentencia per la qual es rescindís la resolució ferma impugnada i els altres punts procedents, i per mitjà d'un atressí sol·licitava la recepció a prova del plet. 

Segon. Per mitjà d'una provisió de 6 d'octubre de 1995 dictada per aquesta Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es va tenir per presentat l'escrit anterior amb els documents i les còpies que l'acompanyaven i es van formar les actuacions en què es va tenir per comparegut i part el procurador Alfonso Flores Muxi, en la representació que acreditava del Sr. X . Després de designar el ponent, se li van passar les actuacions, i el dia 9 del mateix mes es va dictar una provisió en què s'acordava reclamar els antecedents del plet al Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tortosa . 

Tercer. Un cop rebudes les actuacions reclamades del Jutjat esmentat, per mitjà d'una provisió d'11 de desembre de 1995 es va acordar citar a termini el demandat en les actuacions i aquí part objecte de recurs Y , perquè en el termini de 40 dies comparegués per defensar el que convingués al seu dret. Per tal de dur a terme la citació a termini esmentada es va expedir l'exhort oportú. El demandat va comparèixer oportunament, representat pel procurador Sr. Gassó Espina, i es va oposar a la pretensió adversa d'acord amb els fets que exposava i els fonaments de dret que considerava aplicables; finalment suplicava que es tingués per impugnat el recurs i que, després de seguir els tràmits legals i de rebre a prova el procediment, com demanava especialment, es dictés sentència desestimatòria del recurs de revisió i es condemnés al pagament de les costes i a la pèrdua del dipòsit constituït. En la mateixa data de la presentació de l'escrit anterior, és a dir, el 10 d'octubre de 1996, el mateix procurador Sr. Gassó també va presentar un escrit acompanyat de l'original de la certificació de defunció del recurrent X . Per mitjà d'una provisió de 21 del mateix mes, es va tenir el procurador Jaume Gassó Espina esmentat per comparegut en aquestes actuacions en nom del demandat en revisió Y . Quant a la impugnació que en tràmit de contestació es formulava a la demanda del recurs de revisió, es va disposar que oportunament s'acordaria. Quant a l'atressí presentat, es va traslladar al procurador de la part recurrent perquè manifestés el que al seu dret convingués dins del termini de tres dies. El procurador Sr. Flors Muxi va evacuar el trasllat esmentat manifestant que no havia tingut coneixement de la defunció del seu mandant i aportava una fotocòpia del poder per a plets atorgats al seu favor pel fill del finat. Mitjançant una provisió de 31 d'octubre, i atès que estava acreditat en les actuacions el traspàs de l'actor recurrent X , es va tenir per acabada la representació que n'exercia el procurador Flores Muxi. Es van suspendre les actuacions i se li va concedir el termini de 30 dies perquè pogués comparèixer i personar-se amb un nou poder dels hereus o drethavents del finat, sota advertiment del que fos procedent. Tot això de conformitat amb el que estableix el núm. 7 de l'article 9 de la Llei d'enjudiciament civil. 

Quart. El procurador Alfonso M. Flores Muxi va presentar un escrit en què feia referència al poder general per a plets que acompanyava l'escrit anterior i que havia atorgat al seu favor el Sr. X2 , fill legítim del finat X . Per tal d'unir-la a les actuacions, també adjuntava l'original de l'escriptura de compravenda, atorgada pel matrimoni DE G.  -de P., de la finca situada en el terme municipal d'Amposta a favor del seu actual poderdant, és a dir del Sr. X2 , i suplicava a la Sala que tingués per acomplerta aquesta part del requeriment formulat dins el termini i en la forma legal. Per mitjà d'una provisió de 2 de gener de 1997 es van tenir per fetes les manifestacions contingudes en l'escrit presentat pel procurador Flores Muxi i atès que havia acreditat la seva representació processal en nom del Sr. X2 , com a fill del recurrent en aquest procés de recurs de revisió, el finat Sr. X , se'l va tenir per part legítima en nom d'aquell, substituint-lo i col·locant-se en les actuacions en qualitat de part recurrent. Es va impulsar el procediment, i atès que el procurador Sr. Gassó i Espina, en la representació acreditada del demandat Sr. Y , havia impugnat la demanda del recurs esmentat de revisió, per via de contestació, mitjançant un escrit de data 7 d'octubre passat, es va tenir per evacuat aquest tràmit i es va disposar que seguissin els successius tràmits conforme al que estableix la Llei d'enjudiciament civil per a la substanciació dels incidents i, en conseqüència, es va rebre a prova l'incident per un termini de 20 dies comú a les parts per proposar-les i practicar-les, dins dels quals es van fer les que es van declarar pertinents de les proposades per una i altra part. 

Cinquè. Un cop finalitzat el termini de prova, per mitjà d'una provisió del dia 24 de febrer es va acordar unir a les actuacions les proves practicades i portar-les a la vista per a sentència amb citació de les parts, sense que cap d'elles, sol·licités dins de termini celebració de vista pública. Mitjançant una provisió del dia 3 de març passat i abans de dictar sentència, es va acordar escoltar el Ministeri Fiscal, conforme al que estableix l'article 1802 de la Llei d'enjudiciament civil, sobre si era procedent o no admetre el recurs, per a la qual cosa se li van comunicar les actuacions originals, que van ser tornades amb l'informe oportú. Per mitjà d'una altre provisió del 20 del mateix mes, es va tenir per evacuat el tràmit acordat i es va assenyalar per a la votació el dia 3 d'abril passat. 

Sisè. Atès que en l'escrit d'impugnació del recurs de revisió interposat es plantejava, en primer lloc, la pròpia competència d'aquesta Sala, per mitjà d'una provisió de 3 d'abril passat es va acordar formar la Sala amb els cinc magistrats que la componen i, després de suspendre la votació acordada per al dia esmentat es va assenyalar el dia deu del mateix mes per fer-la, la qual va tenir lloc a la sala d'audiències d'aquest Tribunal Superior. Per provisió del mateix dia, per a proveir millor i amb la suspensió del termini per a dictar sentència, atès que la part objecte de recurs s'havia qüestionat, en la contestació al recurs, la competència d'aquesta Sala per conèixer del mateix, es va acordar passar les actuacions al Ministeri Fiscal perquè informés en concret sobre la qüestió plantejada. Després d'emetre l'informe esmentat, per provisió de data 8 d'aquest mes es va aixecar la suspensió del termini per dictar sentencia, i es va posar de manifest a les parts els resultats de les diligències acordades per a proveir millor per tal que poguessin al·legar per escrit tot el que consideressin convenient sobre el seu abast o importància, dins dels tres dies següents. Només va evacuar aquest tràmit la representació del demandat en revisió. Per provisió del dia 16 d'aquest mes l'escrit presentat va quedar unit i les actuacions van quedar a la vista per dictar aquesta resolució. 

Hi ha actuat com a ponent l'Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu. 

FONAMENTS DE DRET 

Primer. Aquest recurs de revisió té per objecte la rescissió de la sentència ferma dictada en data 15 de novembre de 1993 pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tortosa, en les actuacions de judici de menor quantia núm. 242/89, segons es pot llegir en el petitum de la demanda de revisió. La sentència esmentada desestima in totum les pretensions de l'actor i el condemna al pagament de les costes causades. La sentència va ser apel·lada davant l'Audiència Provincial de Tarragona, i en data 17 de març de 1994 es va dictar sentència confirmatòria de l'anterior i desestimatòria del recurs d'apel·lació, amb condemna igualment al pagament de les costes causades en la segona instància. Les accions exercitades eren la declarativa i reivindicatòria de la propietat i la de nul·litat del títol del demandat quan concorre una contradicció amb el de l'actor. 

  

En el primer fonament de dret del recurs s'invoca la competència d'aquesta Sala per al seu coneixement i resolució, partint del que estableixen els articles 1801 de la Llei d'enjudiciament civil, i 56.1 i 73.1 b) de la Llei orgànica del poder judicial. La part objecte de recurs, en el primer dels fets del seu escrit d'oposició al recurs, planteja "Excepció dilatòria de falta de competència d'aquest Tribunal. Competència del Tribunal Suprem", amb suport normatiu en l'article 20.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i en el 73.1 b) de la Llei orgànica del poder judicial. Ambdós preceptes -diu la part- atribueixen competència als tribunals superiors de justícia per conèixer del recurs de revisió quan la matèria sobre la qual tracti el litigi sigui de dret civil propi de la comunitat autònoma que es tracti, però aquest no és el cas que tractem. 

  

Resulta obvi, per tant, que aquesta Sala ha de pronunciar-se sobre la seva pròpia -i discutida- competència, amb preferència a qualsevol altra consideració. 

  

Segon. L'article 73.1 b) de la Llei orgànica del poder judicial, d'1 de juliol de 1985, va atribuir, com se sap, a les sales civil i penal dels tribunals de justícia competència per conèixer dels recursos de revisió que s'interposin contra o front resolucions d'òrgans judicials ubicats en les respectives comunitats autònomes, en matèria del seu dret civil propi, quan els seus estatuts hagin previst aquesta atribució competencial. L'Estatut d'autonomia de Catalunya, en el seu article 20, conté una referència específica a aquest recurs, i estableix que "1. La competència dels òrgans jurisdiccionals a Catalunya s'estén: a) En l'ordre civil, a totes les instàncies i graus, inclosos els recursos de cassació i de revisió en les matèries de dret civil català". Les previsions orgàniques i estatutàries responien doncs, pel que fa a la nostra Comunitat, a la tradició històrica integrada per l'article 21 de la Llei de 10 de març de 1934, reguladora del Tribunal de Cassació, i per la jurisprudència d'aquest Tribunal que el va desenvolupar. Al Tribunal de Cassació, en efecte, se li atribuïa la competència per resoldre els recursos extraordinaris de revisió en matèria civil sobre la legislació exclusiva de la Generalitat

  

Després d'aquestes disposicions, l'article 54.2 de la Llei de demarcació i de planta judicial, de 28 de desembre de 1988, va disposar que "els recursos de revisió s'han de resoldre a la sala civil del tribunal superior de justícia quan la sentència ferma impugnada hagi estat dictada per un jutjat o tribunal amb seu a la comunitat autònoma l'estatut d'autonomia de la qual hagués previst aquesta atribució". Com es veu, la disposició legal no conté cap menció sobre la matèria pròpia del recurs, i més concretament, respecte al fet que aquesta hagi de versar sobre dret civil propi de la comunitat perquè es desplaci la competència al tribunal superior, eludint així la competència de la Sala Primera del Tribunal Suprem que, amb caràcter general, li atribuïa l'article 1801 de la Llei d'enjudiciament criminal en la seva redacció primitiva. Aquell article va quedar sense contingut i va ser incorporat, amb la mateixa redacció, a l'article 1801 esmentat per la Llei de 30 d'abril de 1992. 

  

Així les coses, aquesta Sala Civil del Tribunal Superior va dictar, en data 20 de desembre de 1990, una interlocutòria en què s'atribuïa la competència per resoldre els recursos de revisió contra sentències dictades per òrgans jurisdiccionals del territori, qualsevol que fos la matèria sobre la qual havia versat el plet i, en concret, resolent un assumpte en matèria d'arrendaments urbans. En aquesta resolució s'argumentava que, en primer lloc, seguir un criteri contrari buidaria de contingut la previsió legal, atès que els motius de revisió, que segueixen el sistema de numerus clausus, no recauen sobre cap matèria de dret substantiu, ni comú ni propi de cap comunitat autònoma; en segon lloc, resulta confús el criteri d'atribució competencial per la dificultat de determinar la matèria en què es basa totalment o parcialment, i, fins i tot, respecte al punt concret d'atribució, siguin les al·legacions de les parts, sigui la sentència impugnada; en últim lloc, s'entén que la remissió a l'estatut d'autonomia que fa l'article 54.2 de la Llei de demarcació i de planta judicial és aplicable només als efectes de l'existència de la previsió del recurs i no limita la seva possibilitat de relació amb la temàtica substantiva del plet en què es basa. 

  

Amb posteritat a aquesta interlocutòria, la Sala Civil del Tribunal Superior, seguint el criteri exposat, ha resolt els recursos extraordinaris de revisió que se li han plantejat, qualsevol que fos la matèria pròpia del plet, sense que fins al moment hagi estat requerida d'inhibició, ni s'hagués plantejat cap qüestió de competència. Avui, tanmateix, en l'escrit de contestació a aquest recurs, la part objecte de recurs, tal com s'ha dit, impugna la competència del Tribunal, de manera que resulta obligat el replantejament d'aquesta competència pròpia. A més a més, resulta obligat, no perquè hagin perdut validesa les raons que en el seu moment es van exposar, sobre la bondat de les quals ni tan sols cal pronunciar-se, sinó perquè el Tribunal Suprem ja ha abordat almenys en dues ocasions la seva pròpia competència. Així, en una sentència de data 15 de desembre de 1994 es declara competent per entendre del recurs de revisió plantejat en unes actuacions de judici de desnonament per falta de pagament procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 42 de Barcelona; i en una sentència de data 17 d'abril de 1996, declara expressament la seva competència per conèixer del recurs de revisió formulat contra una sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Vinaròs en un judici de menor quantia sobre resolució de contracte de compravenda. En ambdós casos, s'havia discutit la competència del Tribunal esmentat i el Tribunal argumenta, sobre la base de l'article 73.1 b) de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), que no es tracta de matèries pròpies dels drets català i valencià. 

  

Els articles 52 de la LOPJ i 81 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC) prohibeixen plantejar qüestions de competència als tribunals jeràrquicament superiors i, d'altra banda, la matèria d'atribució competencial és matèria d'ordre públic, no sotmesa al principi de disponibilitat de les parts. Mantenir, en conseqüència, per part d'aquesta Sala Civil la seva pròpia competència seria tant com crear un fur electiu i permetre que els litigants compareguessin davant el Tribunal Suprem o davant aquest Tribunal Superior segons convingués als seus interessos, la qual cosa fins i tot podria xocar frontalment amb el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, consagrat en l'article 24 de la nostra Constitució. En consideració a això, atès que en el plet que prové d'aquest recurs es tracta una pretensió de dret comú i no de dret civil propi de Catalunya, és procedent declarar la incompetència d'aquesta Sala per conèixer del mateix i, tal com estableix l'article 74.2 de la LEC, declarar la nul·litat de tot el que s'ha fet i prevenir la part recurrent que usi el seu dret davant qui correspongui. 

  

Tercer. Es condemna la part recurrent al pagament de les costes produïdes, amb pèrdua del dipòsit constituït. 
  

DECISIÓ  
 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara la incompetència d'aquesta Sala per conèixer del recurs de revisió plantejat; així mateix en conseqüència, declara la nul·litat de tot el que s'ha fet i adverteix la part recurrent que usi el seu dret davant l'òrgan que correspongui, amb expressa condemna al pagament de les costes causades i a la pèrdua del dipòsit constituït.  

Torneu les actuacions al Jutjat d'on provenen. 

Així ho acorda la Sala i ho signen el president i els magistrats que figuren al marge. 

PUBLICACIÓ. La sentència anterior va ser llegida, signada i publicada el mateix dia de la seva data, en acte d'audiència pública, per l'Excm. Sr. President Guillermo Vidal Andreu, ponent d'aquestes actuacions. En dono fe. 

 
 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda