Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 13 de març de 1997

Anterior Amunt Següent


 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya   
de 13 de març de 1997, núm. 7/1997 (Sala Civil i Penal) 

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

Cassació núm. 45/96 

SENTÈNCIA Núm. 7 

President: 
Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu 
Magistrats: 
Il·lm. Sr. Luis M. Díaz Valcárcel 
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté 
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol 
Il·lm. Sr. Ponç Feliu Llansá 

Barcelona,  13 de març de 1997 

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats esmentats al marge, el recurs de cassació interposat contra la sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona, com a conseqüència de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia sobre declaració de filiació paterna. El recurs va ser interposat per la demandant Sra. X , representada pel procurador dels tribunals Sr. Antonio M. Anzizu Furest i defensada per la lletrada Sra. M. José Costas Vilar. La part contra la qual es recorre és el Sr. Y , representat pel procurador dels tribunals Sr. Ivo Ranera Cahís i defensat pel lletrat Sr. Fernando Bustamante. Hi ha actuat com a part el Ministeri Fiscal. 

ANTECEDENTS DE FET 

Primer. Davant el Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Badalona, es van tramitar les actuacions judicials de judici declaratiu de menor quantia a instàncies de la Sra. X  contra el Sr. Y . 

La part actora va formular la demanda d’acord amb les prescripcions legals, en la qual sol·licitava, prèvia l’al·legació dels fets i fonaments de dret que va estimar convenients,  que es dictés  una sentència per la qual es declarés pare biològic de Z  el demandat Sr.Y  i que es rectifiqués, en conseqüència, l'assentament d'inscripció de filiació. 

Admesa a tràmit la demanda, el demandat la va contestar al·legant com a fets i fonaments de dret els que va estimar oportuns, i va acabar demanant al Jutjat que, el seu dia, es dictés una sentència en què es desestimés la demanda i en què se l’absolgués de les peticions formulades en la sol·licitud de la demanda. 

 Seguit el judici pels seus tràmits, el Jutjat  va dictar sentència amb data 30 de juliol de 1994, la part  dispositiva de la qual és com segueix: "FALLO: Que estimando la excepción procesal de litis consorcio pasivo necesario debo desestimar y desestimo en la instancia la demanda formulada por Dª. X  y D. Z, contra D. Y , demanda de la que se dió traslado al Ministerio Fiscal. Se imponen a los actores las costas del juicio”. 
 

Segon. Contra la sentència esmentada es va interposar recurs d'apel·lació que va ser admès i, substanciada l'alçada, la Secció Dotzena de l'Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència amb data 20 de maig de 1996, la decisió de la qual és com segueix: "FALLAMOS. Que, con desestimación del recurso de apelación interpuesto por D.ª X  contra la sentencia de fecha 30 de julio de 1.994, dictada por el Ilmo. Magistrado-Juez del Juzgado de Primera Instancia nº 3 de Badalona en autos de menor cuantía núm. 97/92, debemos confirmar y confirmamos dicha resolución, con imposición a la parte apelante de las costas de esta alzada.” 

Tercer. El procurador Sr. Antonio M. d'Anzizu Furest, en representació de la Sra. X , va formalitzar recurs de cassació que fonamenta en els següents motius: 1r) Per infracció de les normes de l'ordenament jurídic o la jurisprudència que fossin aplicables per resoldre les qüestions objecte de debat, amb infracció, per inaplicació, dels art. 1.1, 2 i 5 de la Llei 7/1991, de 27 d'abril, de filiacions de Catalunya, i 2n) Per infracció de la llei i també de la doctrina jurisprudencial, sobre el valor que ha de donar-se en els processos de filiació a la negativa o obstrucció de les proves biològiques. 

Quart. Admès el recurs i evacuat el tràmit d'impugnació, es va assenyalar per a la votació el dia 6 dels corrents, en el qual va tenir lloc. 

Hi ha actuat com a ponent l’Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu. 

RAONAMENTS JURÍDICS  

Primer. Aquest recurs pretén la cassació de la sentència dictada per la Secció Dotzena de l'Audiència Provincial de Barcelona en data 20 de maig de 1996, confirmatòria, al seu torn, de la dictada pel Jutjat de Primera Instància número 3 de Badalona en data 30 de juliol de 1994, ambdues dictades en actuacions de judici declaratiu de menor quantia, seguides a instàncies de la Sra. X  contra el Sr. Y . La demanda inicial instauradora del litigi conté la següent sol·licitud: "que es tingui per  instada RECLAMACIÓ DE FILIACIÓ PATERNA del fill del meu representat Sr. Z  respecte del seu pare Y  ... i previs els tràmits legals, es dicti el seu dia sentència per la qual sigui declarat pare biològic de Z , i que es rectifiqui, en conseqüència, l'assentament d'inscripció de filiació al Registre civil central de Madrid i quedi registrat com a Z  G., de manera que X2 sigui el primer cognom i X3 el segon cognom.” Es tracta, per tant, com ambdues sentències coincidentment reconeixen, d'una acumulació d'accions, legalment permesa, (article 134 del Codi civil i article 17.2 de la Llei 7/1991, de 27 d'abril, del Parlament de Catalunya sobre filiacions), una de reclamació de filiació paterna no matrimonial i una altra d'impugnació de la filiació contradictòria, registralment reconeguda. Ara cal avançar, a reserva del que després es dirà, que cap de les dues sentències entren al fons de les accions entaulades. Tant la sentència de primera instància com la de l'Audiència, que en aquest recurs es combat, desestimen la demanda per la defectuosa formació de la relació juridicoprocessal, en entendre ambdues sentències que l'article 15 de l'esmentada Llei de filiacions imposa un litigi consorci passiu necessari que obliga a demandar, en tot cas, a aquelles persones la paternitat, maternitat o filiació de les quals estigui legalment determinada i no intervinguin en el procés en una altra qualitat, cosa que no ha succeït en aquest plet en haver esta omesa la crida del pare que figura al Registre central, Z2. 

Segon. El primer dels motius de cassació es basa en la "infracció, per inaplicació dels  art. 1.1, 2 i 5 de la Llei 7/1991 del 27 d'abril, de Filiacions de Catalunya ".... El segon, en la infracció de "la doctrina jurisprudencial, sobre el valor que ha de donar-se en els processos de filiació a la negativa o obstrucció de les proves biològiques "..., i cita, a continuació, les sentències del Tribunal Suprem de 14 d'octubre de 1987 i 3 de desembre de 199; la sentència del Tribunal Constitucional de 17 de gener de 1994 i les d'aquest Tribunal Superior de 22 de juliol de 1991 i 25 de gener de 1993. Ambdós motius troben la seva via processal en el numeral 4t de l'article 1692 de la LEC. S'al·lega, en síntesi, pel recurrent en cassació, que la Sala d'instància no ha tingut en compte el principi informador de la Llei de filiacions, quant a la lliure investigació de la paternitat i maternitat mitjançant tota classe de proves, és a dir, "el principi de la veracitat o adequació de la paternitat juridicoformal a la biològica", en no dur-se a terme la prova biològica per l'"obstinada negativa del demandat"; i que s’ha infringit també el principi favor fili, informador de la pròpia Llei; el contingut de l'article 5 de la Llei en la mesura que aquest inverteix la càrrega de la prova, i es presumeix la paternitat de qui va tenir relacions no matrimonials en temps hàbil per a la concepció; s'al·lega, finalment, que va quedar provat que en el període hàbil per a la concepció la Sra. X  prestava els seus serveis com a secretària del Sr. Y  i que, en canvi, el Sr. Z2 era a Anglaterra. Respecte al segon motiu, s'entén que hi ha infracció de doctrina jurisprudencial davant les reiterades sentències que assenyalen que l'existència d'una relació sentimental provada unida a la negativa reiterada a la pràctica de les proves biològiques encaminades a la determinació de la paternitat és suficient per estimar la reclamació de paternitat sol·licitada. 

Tercer. No desconeix el recurrent el contingut de les sentències dictades en primera i segona instància, ja que a l'escrit de recurs, en el seu antecedent IV, exposa textualment: "La sentència dictada en primera instància va desestimar la demanda per entendre que hi va haver una falta de litis consorci passiva necessària per la no intervenció a la litis, del pare de Z, segons el Registre civil, cosa que implica un defectuós plantejament de la relació juridicoprocessal, ".... I en l'antecedent V: "interposat el recurs d'apel·lació en el temps i la forma legals, va ser desestimat per la Secció Segona (sic) de l'Audiència de Barcelona a falta de litis consorci passiva necessària, ja que no s’havia demandat a qui registralment figura com a pare, la filiació del qual es qüestiona i a la qual cosa per llei s'exigia obligació d'intervenció.” Malgrat que no desconeixia que la ratio decidendi de les sentències al·ludides se centrava en l'existència d'una litis consorci passiva necessària, imperativament ordenada en l'article 15 de la Llei 7/1991, de filiacions de Catalunya, el recurrent s’entesta a deixar de banda aquest obstacle normatiu i a penetrar en el fons d'una quaestio litis  no discutida en cap de les dues instàncies, com si aquest tribunal de cassació tingués competència per, en primer lloc, entrar a valorar un tema de debat que no ha estat objecte de recurs (la correcta o defectuosa formació de la relació juridicoprocessal) i, després, entrar a ponderar el resultat de la prova, com si fos un tribunal de primera o única instància. Ambdós motius de cassació han de decaure en conseqüència. Segons una constant doctrina jurisprudencial (continguda, per exemple, en les Sentències de dates 26 d'octubre de 1990; 12 de desembre de 1991; 18 de febrer de 1992; 17 de novembre de 1993 i 17 d'octubre de 1994) constitueixen l'objecte del recurs de cassació la decisió o part dispositiva de la sentència de segona instància i els fonaments de dret determinants de la decisió, i és evident que tals fonaments se centren exclusivament en l'article 15 de la Llei reiteradament esmentada del Parlament de Catalunya i la decisió final disposa la desestimació de la demanda per defectuosa formació de la relació juridicoprocessal, cap de les qüestions de la qual ha estat combatuda en aquest recurs. 

Quart. De conformitat amb l'article 1715.3 de la LEC, escau la imposició de les costes a la part recurrent, amb pèrdua del dipòsit constituït. 

En nom del Rei i per l'autoritat conferida pel poble espanyol,  

PART DISPOSITIVA  

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara: Que desestimem el recurs de cassació plantejat per la representació processal de la Sra. X  contra la sentència dictada per la Secció Dotzena de l'Audiència Provincial de Barcelona i condemnem la part recurrent al pagament de les costes causades en aquest recurs i a la pèrdua del dipòsit constituït. 

Notifiqueu i publiqueu aquesta resolució d'acord amb el dret i retorneu les actuacions, amb un testimoniatge adjunt, i el rotllo a la Sala a la seva procedència. 

Així ho acorda la Sala i ho signen el president i els magistrats que figuren al marge. 

PUBLICACIÓ. El dia d’avui i en audiència pública, el magistrat Excm. Sr. Guillem Vidal Andreu, ponent d’aquestes actuacions, ha llegit, ha signat i ha publicat la sentència anterior. En dono fe. 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda