Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 10 de febrer de 1997

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  
de 10 de febrer de 1997, núm. 3/1997 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels Magistrats que damunt s’esmenten, ha vist el present recurs extraordinari de revisió que va promoure el Sr. X , representat per la procuradora Sra. Mònica Banqué Buver i dirigit per l’advocat Sr. Jordi Ventura Buixadós, contra la Sentència ferma de data 24 de novembre de 1994 dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 27 de Barcelona en actes de judici de desnonament per manca de pagament que va instar el Sr. Y  contra l’esmentat Sr. X, propietari i arrendatari, respectivament, del magatzem o taller situat al núm. 6 del carrer J de Barcelona. La part contra la qual s’interposa aquest recurs és el Sr. Y , representat pel Procurador Sr. Leopoldo Rodés Durall i defensat per la lletrada Sr. Eulàlia Màrquez Roca.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. Contra la Sentència ferma que s’ha assenyalat anteriorment, el Sr. Rafael X  va interposar davant aquest Tribunal el present recurs extraordinari de revisió en què ha estat part demandada el Sr. Y .

 

Segon. S’ha seguit la tramitació d’acord amb la llei. El Ministeri fiscal ha informat tal com preveu l’art. 1802 de la Llei processal civil.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat de la Sala Il·lm. Sr. ANTONI BRUGUERA I MANTÉ.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. El Sr.  X  interposa aquest recurs extraordinari de revisió contra la Sentència ferma del Jutjat de 1a Instància núm. 27 de Barcelona de 24 de novembre de 1994, dictada en el judici de desnonament per manca de pagament que va instar contra ell, com a arrendatari, el Sr. Y , propietari del magatzem o taller (el contracte utilitzava les dues expressions) situat al carrer J, núm. 0 de B. La revisió és fonamentada en el núm. 4t. de l’article 1796 de la Llei d’enjudiciament civil en al.legar-se que el propietari Sr. Y  va obtenir l’esmentada Sentència ferma amb "maquinació fraudulenta", atès que va amagar al Jutjat el domicili del seu arrendatari i aquest va ser citat en estrades, per les quals coses no va poder tenir coneixement de l’existència del judici i no va poder-se defensar.

 

Segon. Com hem dit, entre d’altres, a les nostres sentèncias de 13 d’octubre, 30 de novembre i 30 de desembre de 1994, 12 de gener de 1995 i 21 d’octubre de 1996 (dues), seguint doctrina repetida del Tribunal Suprem (sentències de 12 de novembre de 1986, 11 de maig de 1987, 14 de març de 1990, 16 de març de 1992, 26 de gener, 12 de febrer i 17 de març de 1993, 19 de setembre i 26 d’octubre de 1994, dos de 24 de gener, de 16 d’abril i 22 de maig de 1996, etc.) del caràcter extraordinari del recurs de revisió es deriva d’una manera indubtable que correspon al recurrent acreditar el dia en què va tenir coneixement del frau, per tal de computar el termini de 3 mesos de l’art. 1798 de la LLei de procediment civil; "dies a quo" que l’actor ha de provar amb tota claredat i precisió, atès que aquest és un termini de caducitat i civil, no processal, ja que no es produeix en el curs d’un procés, i per tant no és suceptible d’interrupció i la seva computació ha de fer-se d’acord amb l’art. 5 del Codi civil.

 

Tercer. El demandat en revisió oposa com a primera excepció a la seva viabilitat la de caducitat en haver trascorregut més de 3 mesos des que l’actor diu que va descobrir el suposat frau "en los primeros días del mes de junio de 1995" (3r paràgraf del full 1r de la demanda, al foli 1 de les actuacions) i el 22 de setembre del mateix any 1995 en que es presenta la demanda (foli 5 d’actes); i, certament, que des dels primers dies del mes de juny al 22 de setembre hi han més de 3 mesos, per la qual cosa haurà de prosperar irremediablement l’excepció de caducitat de l’acció revisora si no resulta acollible l’explicació donada a l’acte de la vista per la defensa de l’agent de la revisió, la qual va al·legar que fou un lapsus mecanogràfic la consignació de la lletra "n" del mes de junio, quan el que volia era posar julio, i que la transmutació per error de la lletra "n" en comptes de la "l" que hauria d’haver sigut, és el que ha fet resultar errònia la consignació del mes de juny en lloc del de juliol.

 

Quart. Aquesta Sala no pot creure’s l’exposició anterior de la defensa del Sr. X En primer lloc, perquè era ella la que hauria d’haver demostrat el suposat error al.legat, la qual cosa no ha fet de cap manera malgrat que li hagués estat ben fàcil realitzar-ho en veure l’excepció de la contestació fent prova, per exemple, d’haver escrit la data correcta (sense transmutació de la lletra) en la demanda d’audiència al rebel que paral·lelament també va presentar davant la Secció 13a de l’Audiència Provincial; o en la demanda de revisió anterior que amb el núm. 25/95 va interposar davant aquest mateix Tribunal.

A falta de tota altra prova -que, insistim, hauria d’haver aportat l’agent de la revisió-, el que aquest Tribunal constata és que la demanda diu -ja ho hem vist- que el suposat frau "llegó en conocimiento del perjudicado en los primeros días del mes de junio de 1995 que es la fecha en que compareció al domicilio de la letrada de la adversa". I que la demanda de revisió del recurs núm. 25/95 d’aquesta Sala va ésser presentada el 31 de juliol de 1995 (foli 123 d’aquestes actuacions) i, per tant, dins dels 3 mesos des del descobriment del pretès frau; però aquella demanda es va rebutjar per falta de dipòsit per Interlocutòria de 4 de setembre del mateix any; i el 22 del mateix mes de setembre és quan presenta l’actual demanda revisòria fora ja, per tant, dels 3 mesos de l’ art. 1798 de la Llei d’enjudiciament civil.

Hem de declarar, per tant, caducada l’acció.

 

Cinquè. La improcedència del recurs de revisió comporta les conseqüències que pel que fa a les costes i al dipòsit determina l’art. 1809 de la Llei d’enjudiciament civil.

Per tot l’anterior, en nom del Rei i per l’autoritat que ens atorga la Constitució,

 

HEM DECIDIT

Desestimar el recurs extraordinari de revisió que s’esmenta a la capçalera i al primer fonament de dret d’aquesta resolució. Condemnem el SR. X  al pagament de les costes i a la pèrdua del dipòsit que va constituir per interposar-lo.

Així ho acordem, ho manem i ho signem.

Notifiqueu-ho a les parts amb la indicació que contra aquesta Sentència no es pot interposar cap recurs (art. 1810 de la Llei processal civil).

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda