Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 9 de juny de 1997

Anterior Amunt Següent


 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
 de 9 de juny de 1997, núm. 16/1997 (Sala Civil i Penal) 

Antecedents de fet
Raonaments jurídics
Part dispositiva

Rec. de cassació núm. 2/97

SENTÈNCIA Núm. 16

President:  
Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu  

Magistrats:  
Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa  
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol  

Barcelona, 9 de juny de 1997  

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats esmentats al marge, el recurs de cassació contra la sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 1a de l’Audiència Provincial de Barcelona, com a conseqüència de les actuacions judicials de judici de menor quantia, seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 4 d'Arenys de Mar, en què s’exerceix una acció de reclamació de llegítima i lliurament de llegat. El recurs va ser interposat per les Sres. X i X2 i pels Srs. X3 i X4 , representats per la procuradora Sra. María José Blanchar García i assistits en l'acte de vista pel lletrat Sr. Jacint Amat Bigordá. Hi ha actuat com a part apel·lada el Sr. Y , representat pel procurador Sr. Joan Dalmau Piza i assistit en l'acte de la vista per la lletrada Sra. Fina Regàs Pons.  

  

FETS

Primer. La representació del Srs. Z, X4, X3 i les Sres. X i X2 va formular davant el Jutjat de Primera Instància núm. 4 d’Arenys de Mar, demanda de judici de menor quantia exercint demanda sobre reclamació de llegítima i lliurament de llegat contra el Sr. Y , en la qual, després d'invocar els fonaments legals que va estimar aplicables, va acabar per sol·licitar que, previs els tràmits legals oportuns, es dictés una sentència de conformitat amb la sol·licitud de la demanda. Admesa la demanda, es va citar la part demandada, que va comparèixer en el temps i la forma legals, responent a la demanda, en la qual, després d'al·legar els fonaments legals que va estimar oportuns, va suplicar que es desestimés la demanda, amb expressa imposició de costes a l'actora. Seguit el judici pels seus tràmits legals, amb data 23.5.95, es va dictar sentència amb la decisió següent decisió: "FALLO: Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por la representación de Z , X , X4 , X2  y X3   contra Y, debo condenar y condeno al demandado a hacer entrega a los actores, mediante el otorgamiento de escritura pública, del legado consistente en los pisos propiedad del difunto K del edifico de la calle C número 0 de L, en la proporción contenida en el testamento de fecha 20 de octubre de 1992.  

A cada legitimario (incluído el actor) le corresponde la tercera parte de la cantidad resultante de dividir entre cuatro la suma de 209.401.075.-Ptas. quedando pendientes de verificar el valor nominal de los títulos obrantes en la Caixa a nombre del causante en fecha 5 de noviembre de 1992, cuya cuantía debe sumarse a la cantidad antedicha.  

Se deducirán de dicho monto, en su caso, las mejoras realizadas en las fincas donadas que, peritadas en ejecución de sentencia, hayan corrido a cargo del demandado.  

Se imputa en concepto de legítima respecto de W  la suma de 9.540.000.-Ptas. por el legado previsto en el testamento, imputándose la otra mitad a la legítima de X4 P.  cuyos herederos, además, imputarán la suma de 1.700.000.-Ptas. percibida por cada uno de ellos.  

El resto hasta llegar a las dos terceras partes de la cuarta parte de la suma antedicha, de 209.401.075.-Ptas. deberá ser entregada por el demandado a los actores W  por derecho propio, y al resto de actores por derecho de representación.  

Respecto a los intereses, y por lo que hace al legado imputable a la legítima, corresponde a los legitimarios el cobro de los frutos y rentas que de la finca se hayan derivado desde la muerte del causante y que no se demuestre en ejecución de sentencia que vienen siendo percibidos con regularidad por los actores.  

El resto de cantidades a entregar devengarán el interés legal desde 14 de septiembre de 1993, fecha de la reclamación judicial.  

Que cada parte abone las costas causadas a su instancia, y las comunes, por mitad".

Tercer. Contra la sentència esmentada ambdues parts van interposar recurs d'apel·lació, se’n va substanciar l'alçada davant la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar sentència amb data 2.11.96, la part de dispositiva de la qual és com segueix: "FALLAMOS: Que estimando en parte los recursos de apelación presentados por la procuradora Sra. María José Blanchar en nombre y representación de la parte actora y de D. Joan E. Dalmau en representación de la parte demandada, ambos contra parte de la sentencia dictada en autos de menor cuantía núm. 284/93 (Rollo 1178/95) por el Juzgado de Primera Instancia núm. 4 de Arenys de Mar debemos revocar y revocamos en parte dicha sentencia y en consecuencia debemos condenar y condenamos al demandado, heredero gravado, a soportar los gastos de la entrega de legado y legítimas que aquí se establecen; debemos declarar y declaramos que a cada legitimario corresponde la tercera parte de la cuarta parte del total de la masa hereditaria cifrada en 203.852.525 ptas., de donde practicadas las imputaciones correspondientes a los respectivos legados, debemos condenar y condenamos a la parte demandada, heredero gravado, a abonar a D. Z la suma de 7.447.210 ptas. en concepto de legítima, más los intereses legales des de la fecha de la muerte del causante incrementados en dos puntos desde la fecha de la sentencia de primera instancia y hasta su completo pago; y asimismo a abonar a Dª X, Dª X2, D. X3 y D.X4  la suma de 286.802,50 ptas. para cada uno de ellos, más los intereses legales desde la demanda iniciadora de esta litis, incrementados en dos puntos desde la fecha de la sentencia de primera instancia y hasta su completo abono; se confirma en lo demás por consentida o por desestimación parcial de los respectivos recursos, la sentencia impugnada en sus restantes pronunciamientos, todo ello sin imposición de costas de la alzada por imperativo legal."  

Quart. La procuradora Sra. María Jose Blanchar García, en nom i representació de les Sres. X i X2 i els Srs. X3 i X4 , va formalitzar recurs de cassació per infracció de normes de Dret civil comú i Dret civil de Catalunya, que basava en els motius següents:  

1. A l'empara de l'apartat 4t de l'article 1692 de la Llei d'enjudiciament civil per infracció de l'article 123, paràgraf segon del Codi de successions 

2. A l'empara de l'apartat 4t de l'article 1692 de la Llei d'enjudiciament civil, per infracció de l'article 672 del Codi civil, en relació amb els articles 689 al 693 del mateix codi, i jurisprudència interpretativa.  

3. A l'empara de l'apartat 4t de l'article 1692 de la Llei d'enjudiciament civil, per infracció de l'article 328, en relació amb l'article 352, paràgraf segon, del Codi de successions 

4. A l'empara de l'apartat 4t de l'article 1692 de la Llei d'enjudiciament civil, per infracció de l'article 110 del C.S. en relació amb jurisprudència interpretativa.  

5. A l'empara de l'apartat 4t de l'article 1692 de la Llei d'enjudiciament civil, per infracció de l'article 365 C.S., en relació amb jurisprudència interpretativa.  

Cinquè. Per provisió de data 17 de febrer passat, es va tenir per interposat recurs de cassació i es van passar les actuacions al Ministeri Fiscal, d’acord amb de l'art. 1709 de la L.E.C., que va evacuar el trasllat conferit mitjançant un escrit de data 10 de març passat, en què considera procedent l'admissió a tràmit d’aquest recurs. Per provisió de data 24 del mateix mes, es va admetre a tràmit el recurs de cassació interposat per la procuradora Sra. Blanchar i es va concedir el termini de 20 dies per a la seva impugnació. Per provisió de data 28 d'abril passat, es va tenir per evacuat el tràmit d'impugnació, i es va acordar la celebració de vista per al dia 15 de maig passat a les deu hores del matí, dia en què va tenir lloc amb l'assistència dels lletrats i procuradors d'ambdues parts. La part recurrent va sol·licitar que es cassés la sentència objecte d’apel·lació i que es concedís la quantitat que per llegítima els correspongués amb els interessos oportuns des de la data de la mort del causant. La part apel·lada va sol·licitar que es desestimessin tots els motius del recurs, que es calculessin els interessos des de la data de la interposició de la demanda i que es condemnés la recurrent a les costes causades.

Hi ha actuat com a ponent l’Excm. Sr. GUILLERMO VIDAL I ANDREU.

 

RAONAMENTS JURÍDICS

Primer. Abans d'examinar el contingut fonamental d’aquest recurs de cassació, cal al·ludir els fets determinants del litigi, que poden reconduir-se als punts següents. El Sr. K va morir a L el dia 15 de novembre de 1992. El mort havia tingut tres fills: Y, W i Z. L'esmentat fill Juan va premorir al seu pare, deixant, al seu torn, quatre fills: X, X4, X2 i X3 . El causant va atorgar testament obert el dia 20 d'octubre de 1992 davant del notari d'Arenys Sr. Guzmán Clavell i Jordá, en què va instituir hereu universal al seu fill Y  i va llegar els pisos que li pertanyien de l'edifici situat al carrer D'en Riera núm. 5 d'Arenys al seu fill Z  i als seus néts esmentats: X, X4, X2 i X3, en la proporció d'una meitat indivisa per al seu fill i l'altra meitat indivisa per als seus néts, per parts iguals entre ells. El mateix dia va atorgar memòria testamentària del tenor següent: "que en el dia d'avui i davant el notari d'aquesta residència, Sr. Guzmán Clavell Jordá, he atorgat el meu testament, en el qual disposo de diversos llegats i institueixo hereu universal el meu fill Y , i sense que el que passo a consignar revoqui l'esmentat testament, que haurà de considerar-se com a ampliació del que s'hi ha disposat, ordeno que l'hereu, el meu fill Francisco, haurà de lliurar a tots els meus néts els diners o metàl·lic que hi hagi en qualssevol Caixes o Bancs, a parts iguals entre ells". De conformitat amb el que s'ha disposat en l'esmentada memòria testamentària, el Sr. Y  va fer lliurament als néts del Sr. K de la quantitat de disset milions de pessetes, a raó d'un milió set-centes mil pessetes per a cada un dels deu néts.  

Aquest és el nucli de discussió sobre el qual se centra aquest recurs de cassació. El Sr. Z   i els seus nebots: X, X4, X2 i X3   van entaular en el seu dia, davant el Jutjat de Primera Instància núm. 4 d'Arenys de Mar, demanda de judici de menor quantia relativa al lliurament de llegat i reclamació de llegítima, en què sol·licitaven que es condemnés l’hereu al lliurament de nou milions sis-centes quaranta mil cent quaranta i cinc pessetes a l’esmentat Sr. Z en concepte de llegítima i una altra quantitat igual als quatre néts del causant també en concepte de llegítima per dret de representació del fill premort (Sr. X4), així com al lliurament del llegat en escriptura pública, tot això amb els corresponents interessos a comptar des del dia 15 de novembre de 1992, data de la mort del Sr. K.  

La sentència dictada en primera instància va estimar parcialment la demanda i va fixar el total del cabal relicte en dos-cents nou milions quatre-centes una mil setanta-cinc pessetes, va ordenar el lliurament de llegítimes i llegat i va imputar a la llegítima dels néts la quantitat d'un milió set-centes mil pessetes rebuda per la memòria testamentària; va fixar la data inicial dels interessos el dia de la reclamació judicial. La sentència de segona instància, dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, i avui objecte d’apel·lació, conté la següent decisió: "Que estimant en part els recursos d'apel·lació presentats ....., hem de revocar i revoquem en part l'esmentada sentència i, en conseqüència, hem de condemnar i condemnem el demandat, hereu gravat, a suportar les despeses del lliurament de llegat i llegítimes que aquí s'estableixen; hem de declarar i declarem que a cada legitimari correspon la tercera part de la quarta part del total de la massa hereditària xifrada en 203.852.525 ptes., d'on practicades les imputacions corresponents als respectius llegats, hem de condemnar i condemnem la part demandada, hereu gravat, a abonar al Sr. Z  la suma de 7.447.210 ptes., en concepte de llegítima, més interessos legals des de la mort del causant incrementats en dos punts des de la data de la sentència de primera instància i fins al seu complet pagament; i així mateix a abonar a les Sres. X i X2, i als Srs. X3 i X4  la suma de 286.802, 50 ptes. per a cada un d'ells, més els interessos legals des de la demanda iniciadora d'aquesta litis, incrementats en dos punts des de la data de la sentència de primera instància i fins al seu complet abonament". En una interlocutòria d'aclariment posterior, de data 22 d'octubre de 1966, la mateixa Secció va corregir la xifra de la massa hereditària fixant-la en 192. 832 325 ptes., amb la qual cosa les sumes a percebre es determinaven en, respecte al que a aquest recurs interessa, 57.215 ptes., per a cada nét.  

Segon. El primer motiu de recurs es basa en l'apartat 4t de l'art. 1692 de la LEC, per infracció de l'art. 123, paràgraf segon, del Codi de successions i jurisprudència que l’interpreta. Entén la part recurrent que la memòria testamentària atorgada pel Sr. K  és nul·la de ple dret en passar dels límits quantitatius fixats en el precepte esmentat, ja que si el cabal relicte total es xifra en 192.832.325 ptes., els 17.000.000 ptes., als quals ascendeix el total del que s'ha lliurat, és una quantitat superior a 9.641.616 ptes., que constitueix la vintena part d'aquell relictum. L'esmentada nul·litat de la memòria prové, a més, segons el recurrent, de la doctrina d'aquesta mateixa Sala, reflectida en sentència de 16 de gener de 1995. El compliment de la disposició successòria només ha d'interpretar-se, sempre segons el recurrent, en el desig de respectar la voluntat del testador, entenent que es tracta d'una donació pura, unilateral i incondicionada.  

El motiu cassacional no pot prosperar. Com és sabut, no poden tenir accés a la cassació les qüestions noves, entenent-se per tals aquelles que no han estat objecte de controvèrsia i discussió entre les parts a les diferents instàncies processals. El nostre Tribunal Suprem té declarat (en Sentències d'11 d'abril, 4 de juny; 22 de juliol i 20 de setembre de 1994) que les qüestions noves pertorben l'objecte de la controvèrsia, atempten als principis de preclusió i igualtat de les parts i produeixen indefensió a l'altra part. En el mateix sentit es pronuncien les sentències més recents d'1 i 31 d'octubre de 1996. La nul·litat plantejada per la part recurrent apareix per primera vegada i per sorpresa en aquest recurs. Mai fins ara els actors, apel·lants, i avui recurrents, havien qüestionat la validesa de la memòria. És més, havien acceptat el metàl·lic "renunciant a qualsevol reclamació per aquest concepte", de manera que fins i tot l'actual i intempestiva petició vulnera el principi general de bona fe segons el qual venire contra factum proprium non valet. L'únic que s'ha discutit al llarg del procés són l'essència i naturalesa de la disposició successòria, inclinant-se una mica el Jutge de Primera Instància a considerar que es tracta d'una donació mortis causa, amb la qual cosa, de conformitat amb l'art. 358 del Codi successori. és imputable a la llegítima i afirma la secció d'apel·lació que es tracta d'un llegat dinerari a favor dels legitimaris per dret de representació, amb citació de l'art. 352.2 del Codi de successions, amb la qual cosa el que -diu- és clarament imputable a la llegítima iure representationis. I aquest és el vertader tema nuclear, no la validesa de la memòria, sempre acceptada i mai discutida fins a arribar a aquesta Sala, Sala que, fora d'això, és cert que en una sentència -l'esmentada per la part recurrent- va declarar la nul·litat d'una memòria testamentària però sent aquest precisament l'objecte del debat.  

Tercer. El segon motiu de cassació es fonamenta en el mateix apartat 4t de l'art. 1692 de la LEC., per infracció de l'art. 672 del Codi civil, en relació amb els articles 689 a 693 del mateix codi substantiu i jurisprudència interpretativa, respecte a l'obligació de protocolitzar les memòries testamentàries perquè obtinguin validesa i eficàcia.  

Sosté el recurrent que la memòria de les actuacions no cobreix aquests requisits de validesa i eficàcia, perquè segons l'art. 672 del CC són nul·les les memòries testamentàries que no reuneixin els requisits previstos per al testament hològraf, entre els quals es troba el de la seva protocolització.  

Tampoc aquest motiu no pot prosperar. Basar-se en el Dret comú que desconeix les memòries testamentàries en si mateixes, quan en el Dret propi de Catalunya la memòria testamentària té la seva història i la seva regulació, pel que fa al concepte, naturalesa i revocació (articles 123 i 133 del Codi de successions) és una postura absolutament rebutjable, com ho és també aplicar capriciosament a un mateixa institució jurídica unes vegades el Dret propi de la comunitat, com ho és l'art. 123, paràgraf segon, esmentat, i altres; el Dret comú, com ara s'intenta.  

El preàmbul de la Llei 40/1991, de 30 de desembre, del Parlament de Catalunya, que promulga el Codi de successions per causa de mort al Dret civil de Catalunya, deixa clar al seu capítol l la finalitat de la Llei i, en referir-se concretament a l'antiga regulació successòria continguda a la Compilació de Dret Civil de Catalunya diu: "És tractava, per tant, d'una regulació extensa, però incompleta i parcial, que propiciava l'aplicació supletòria del Codi civil en un gran nombre d'institucions. L'aplicació del Codi civil per part dels tribunals i juristes ha provocat, al llarg dels trenta anys de vigència de la Compilació, una certa desnaturalització del dret català, entès sovint pels tribunals com una regulació apendicular dependent del mal anomenat "dret comú". D’aquí que, a continuació, expressi, referint-se al Codi: "Aquesta Llei conté una normativa autònoma, completa i global del dret successori català. S'hi regulen, de manera sistemàtica i ordenada, totes les institucions successòries vigents a Catalunya, per la qual cosa, per aplicació de l'article primer de la Compilació, s'exclou l'aplicació directa o supletòria del Codi civil a Catalunya ". No sembla que calguin majors raonaments. El Codi de successions ha regulat de forma íntegra i completa la matèria successòria vigent a Catalunya, excloent-ne absolutament i expressament l'aplicació directa o supletòria del Codi civil 

Quart. El motiu tercer d'impugnació es basa igualment a l'apartat 4t de l'art. 1692 de la LEC., per infracció de l'art. 328, en relació amb l'art. 352, paràgraf segon, del Codi de successions. El motiu, segons diu la part, està íntimament connectat amb el següent que, basat així mateix en el numeral 4t de l'art. 1692 de la LEC., al·ludeix a la infracció de l'art. 110 del Codi de successions i la jurisprudència que l’interpreta, en el sentit de considerar la vertadera voluntat del causant. Efectivament, ambdós motius es troben entrellaçats i en convé l’anàlisi conjunta.  

En el primer d'aquests dos motius, el recurrent estudia la finalitat de la successió per dret de representació i conclou que si s'imputa a la llegítima dels néts actors el que s'ha rebut en donació, a parts iguals amb els altres néts, es produiria un greuge comparatiu respecte d'aquells, en rebre menor quantitat per llegítima que l'altre legitimari, i aquest no és l'esperit de la successió iure representationis. Entén, doncs, la part recurrent que no s'ha interpretat correctament la voluntat del causant que va ser la d'atribuir a tots els seus néts, en condicions d'igualtat absoluta, la totalitat dels seus diners efectius, amb independència del que pogués correspondre als seus pares per llegítima, ja que en un altre cas resultaria suprimida la llegítima del fill premort en benefici de l'hereu. L'argumentació és impecable, a poc que s'estudiï amb deteniment la voluntat expressada del testador. En primer lloc, s’ha de precisar que el testador coneixia perfectament la premoriència del seu fill Juan i així ho va fer constar al testament (declaració IV i clàusula primera). En segon lloc, el testador manifesta la seva voluntat de compliment de qualsevol memòria que pogués deixar escrita "com si formés part integrant d'aquest testament" (clàusula quarta). En tercer terme, redacta la memòria testamentària el mateix dia que el seu testament, concloent i integrant aquella voluntat. En quart lloc, deixa clar en la memòria que la seva voluntat és la d'igualar tots els seus néts, repartint-los tot els diners i efectiu que tingués en bancs i caixes.  

De l'anterior es conclou clarament que la voluntat del Sr. K va ser atribuir la llegítima en un pla de perfecta igualtat als seus fills i fills dels fills per dret de representació i llegar a tots els seus néts, també en un pla de perfecta igualtat, els diners i metàl·lic que tingués a la seva mort. Es tracta, doncs, en aquest últim cas, d'un llegat dinerari, tal com afirma la sentència d'instància.  

Segons el paràgraf primer de l'art. 358 del Codi de successions, el llegat a favor de qui resulti ser legitimari s'imputarà a la llegítima "mentre el causant no disposi altra cosa"... i s'ha d'entendre que el causant, en el cas de les actuacions, va expressar clarament el contrari, igualant, d'un costat, els fills (i fills de fills) i, d'un altre, els seus néts. Entendre el contrari derivaria, com fa veure el recurrent, en un desequilibri entre successors no volgut pel testador, ni revelat després d'una interpretació rigorosa de l'expressada voluntat mortis causa. Per la resta, d'aquesta forma es compleix estrictament la legalitat per com la successió testada es regeix per la voluntat del causant, de conformitat amb l'art. 101 del Codi de successions i aquesta es dedueix clarament de les paraules emprades, que són precises i unívoques (art. 110 del mateix Codi). És cert, com sosté la part apel·lada, que el causant en cap de les seves disposicions va establir expressament que els diners donats als fills del seu fill premort no havien de ser imputats a la llegítima, tal com preceptua el precepte català esmentat, però més cert és que aquest precepte no requereix una forma determinada de manifestació de voluntat, només diu que seran imputats els llegats si el causant no disposa una altra cosa, que és tant com dir: si el causant no disposa una altra cosa incompatible amb la previsió legal. I -com ha de repetir-se- el testador si va expressar una voluntat tàcitament contrària: la voluntat igualadora de totes les transmissions, al·ludint clarament a aquesta igualtat i sense que, expressament ni tàcitament, es dedueixi de les seves disposicions una voluntat de desequilibris o avantatges particulars.  

També és cert que la interpretació de les clàusules testamentàries és missió dels tribunals d'instància i així ho ha dit el nostre Tribunal Suprem. Últimament, en Sentència de 14 de maig de 1996, on afirma que és "doctrina d'aquesta Sala que la interpretació dels testaments és funció exclusiva dels tribunals de la instància, les conclusions hermenèutiques del quals han de ser mantingudes en cassació"..., però s’ha de fer notar que a continuació afegeix "...llevat que puguin ser qualificades d'il·lògiques o contràries a la voluntat del testador o a la llei". La interpretació donada en aquest cas per la sala d'instància no és il·lògica ni és contrària a la Llei, però, com s'ha exposat, és contrària a la voluntat del testador, deduïda racionalment del tenor de totes les seves expressions.

El motiu cassacional ha de ser, en conseqüència, estimat i cassada la sentència d'instància en el sentit de no ser imputable a la llegítima dels recurrents els llegats dineraris rebuts per ells.  

Cinquè. El cinquè i últim dels motius de recurs es basa, com els altres, en l'apartat 4t de l'art. 1692 de la LEC, aquesta vegada per infracció de l'art. 365 del Codi de successions en relació amb la jurisprudència que l’interpreta.  

Aquest article del Codi distingeix entre la llegítima i el suplement de la llegítima als mèrits de la seva reclamació, i disposa que aquella merita l'interès legal des de la mort del causant, i que aquell el mateix interès des de la reclamació judicial. Al·lega el recurrent que el seu dia va entaular acció reclamatòria de llegítima, però que la sentència d'apel·lació concedeix els interessos des de la reclamació, i considera que s'havia rebut una quantitat dinerària en concepte de llegat imputable a la llegítima, per tant, l'acció correcta era la de complement i no la de reclamació de llegítima.

Amb el que s'ha dit anteriorment queda clar que el llegat no és imputable a la llegítima rebuda i que l'acció entaulada era vertadera i purament una acció de reclamació de llegítima, ja que en tal concepte els recurrents no han rebut res que se sàpiga. Els interessos, en conseqüència, es deuen des de la mort del causant i, en aquest sentit, ha d'estimar-se el motiu cassacional.

En consideració de tot el que s'ha exposat

  

PART DISPOSITIVA

La Sala Civil de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara: Que estimem el recurs de cassació entaulat per la procuradora Sra. María José Blanchar García, en nom dels germans X, X2, X3 i X4 , contra la sentència dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona en el recurs d'apel·lació núm. 1178/95, procedent del judici de menor quantia núm. 284/93 del Jutjat de Primera Instància núm. 4 d'Arenys de Mar; revoquem la sentència esmentada en el sentit de declarar que els llegats dineraris rebuts pels recurrents no són imputables a la llegítima i en el sentit que hauran d'abonar-se els interessos d'aquesta a comptar des de la mort del causant; tot això sense imposició de les costes causades en aquest recurs.

Torneu les actuacions judicials i el rotlle d'apel·lació a l'Audiència amb certificació d’aquesta resolució.

Així ho acorda la Sala i ho signen el president i els magistrats que figuren al marge.

Publicació. El dia d’avui i en audiència pública, el magistrat Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu, ponent d’aquestes actuacions, ha llegit, ha signat i ha publicat la sentència anterior. En dono fe.  

 
 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda