Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 7 de juliol de 1997

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 
de 7 de juliol de 1997, núm. 17/1997 (sala civil i penal)

 

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels Magistrats que al marge s’esmenten, ha vist el present incident d’impugnació de taxació de costes promogut pel Procurador Sr. Francisco Javier Espadaler i Poch en nom dels germans Sra. X, X2 i X3  dirigits pel lletrat Sr. Josep Ruz García; havent estat part demandada a l’incident el Sr. Y  representat pel Procurador Sr. Ildefonso Lago Pérez, dirigit per l’advocat Sr. Z , però en l’acte de la vista pel Sr. Z3.

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - El 10 d’abril de 1995, aquesta Sala va dictar Sentència en el recurs de cassació núm. 37/94 promogut pel Procurador Sr. Espadaler en nom i representació d’X, X2 i X3  desestimant-lo i condemnant als esmentats germans a pagar les costes de l’expressada cassació.

Segon. - El 20 de febrer proper passat, el Procurador Sr. Lago Pérez va presentar escrit en el que demanava que es procedís a la taxació de les indicades costes acompanyant la minuta d’honoraris del seu advocat director Sr. Z  i la compte de drets i de despeses pròpies; havent acordat la Providència de la Sala de 27 del mateix mes, que fos practicada la taxació de costes, la qual cosa va fer la Sra. Secretària d’aquest Tribunal el 13 de març de 1997, resultant un total de 2.131.746 ptes. corresponents 2.085.970 ptes. a la minuta de l’advocat, i 45.776 ptes. a la compte del Procurador.

Tercer. - Donada vista de l’expressada taxació a la part condemnada al seu pagament, la mateixa la va impugnar per estimar indeguda tota la minuta de l’advocat, i subsidiàriament, excessiva.

Quart. - Ha estat tramitada la impugnació per indeguda per la via incidental; s’han acomplert les formalitats legals, i va senyalar-se la celebració de la vista demanada per la part impugnant pel dia 3 del present mes, data en la qual ambdues parts varen informar a la Sala d’acord amb sengles posicions.

Ha actuat com a Ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

FONAMENTS DE DRET

 

Primer. - La representació dels germans X, X2 i X3  impugna per indeguda la partida de la taxació de costes que correspon a la minuta de l’advocat Sr. Z  que conté els següents conceptes:

- " Estudio del recurso de casación interpuesto de adverso.- Redacción escrito fundamentado impugnando dicho recurso.

-"Asistencia al acto de la celebración de la vista y emisión de informe en apoyo de la impugnación formulada".

Per aquest dos conceptes, la minuta presentada quantifica l’import global de 1.798.250 ptes. més 287.720 ptes. d’IVA, o sia, en total, 2.085.970 ptes. sense que s’especifiqui l’import que correspon a cadascuna de les dues indicades partides.

Segon. - La impugnant al·lega que és fals que el lletrat minutant hagués assistit a l’acte de la celebració de la vista i que hagués emès l’informe a la Sala que diu la minuta. El cert és -al·lega- que l’advocat minutant no es va presentar a la vista ni, per tant, va informar a la Sala. I addueix que, conseqüentment, és indegut aquest concepte de la minuta i tota ella ja que -afegeix- en haver-se presentat la minuta globalitzada sense detall de l’import de cada concepte, ara no es pot saber quina quantitat de la minuta global s’hauria de descomptar per la partida indeguda, per la qual cosa -conclou- s’ha de treure de la taxació tota la minuta.

Tercer. - Examinant l’acte de la vista del recurs (foli 66), es comprova la realitat de l’al·legació de la impugnant ja que el lletrat minutant Sr. Z  no va assistir a l’acte de la vista, ni va poder, per tant, informar a la Sala per a rebatre el recurs de l’altre part.

Aquest Tribunal no pot acceptar l’al·legació que fa el lletrat minutant en l’escrit en el que refuta la impugnació de la minuta, on diu que al seu lloc va comparèixer com lletrat a l’acte de la vista el seu pare Sr. Z3 , doncs no hi ha constància que aquest últim hagués comparegut substituint el seu fill, i, pel contrari, el que sí consta és que el Sr. Z3  va comparèixer i actuar en nom propi com lletrat de la Sra. Z2 en la condició tant de recorrent (folis 25 al 29) com de part recorreguda (folis 54 al 58) impugnant a nom de la mateixa senyora el recurs dels tres germans X, X2 i X3 ; i en cap lloc apareix que el Sr. Z  hagués assumit la defensa del Sr. Y  que portava el seu fill Sr. Z  (folis 52 i 53), essent els interessos defensats per ambdós lletrats a la cassació coincidents (folis 53 i 58). De manera que no seria encertat que ara acceptéssim l’al·legació del Sr. Z  quan expressa que el seu pare Sr. Z3  va fer dos informes a la Sala com part recorreguda defensant el mateix, un per la seva defensada, la Sra. Z2, i l’altre pel defensat del seu fill Sr. Z , el Sr. Y , perquè això no seria veritable, i per tant, aquest Tribunal no ho pot acceptar.

Hem de concloure, per tant, que ha d’estimar-se el motiu d’impugnació adduït i considerar com indeguda la partida de la minuta referent a la "Asistencia al acto de la vista y emisión de informe en apoyo de la impugnación formulada", doncs el Sr. Z  no va assistir a la vista ni va informar a la Sala.

S’ha d’excloure per consegüent de la minuta, aquesta partida indeguda.

Quart. - I en ésser això com ho acabem de veure, cal ara entrar a analitzar la qüestió jurídica que ens planteja la impugnant quan defensa que en haver-se presentat la minuta globalitzada sense quantificar l’import de cada concepte, ara no és possible saber quina quantitat d’aquesta minuta global s’ha de descomptar per la partida indeguda, per la qual cosa, sosté, que hem de treure de la taxació tota la minuta.

Cinquè. - El Tribunal Suprem té dit que si bé és cert que la més recent doctrina proclama que l’art. 423 de la Llei d’enjudiciament civil exigeix la presentació de minuta detallada, no imposa en canvi que es consigni la quantia concreta que s’assigna a cada partida doncs aquesta ha de resultar indubtablement de l’aspecte proporcional assignable a cada partida per les corresponents normes (Sentències de 24 d’abril i 15 de juliol de 1991, de 31 de maig de 1995, 14 de maig i 11 de juliol de 1996, entre d’altres); havent declarat també el Tribunal Suprem, que aquesta doctrina es refereix, òbviament, a aquells supòsits en els quals els conceptes compresos en la minuta siguin tots ells procedents i reclamables, però no a aquells altres supòsits en els que es minuta per algun concepte improcedent, doncs en aquests altres supòsits resulta impossible determinar quina quantitat, dintre la global i única quantitat reclamada, deu ésser eliminada pel concepte indegudament minutat. En aquests altres supòsits -diu el Tribunal Suprem- s’ha d’excloure de la taxació tota la minuta (Sentències de 22 d’octubre 1990, 24 d’abril, 15 juliol i 16 desembre 1991, 12 de juliol de 1994, 31 de gener i 24 de març de 1995).

Però el mateix T. S. ha matisat aquesta doctrina en algunes de les ja esmentades sentències (i també, entre d’altres, a les de 31 de maig de 1995 i 14 de maig de 1996), tot dient que quan es formula la minuta citant la norma orientadora que regula els honoraris professionals del Col·legi d’Advocats, i aquesta norma estableix la proporcionalitat en la que el total minutat s’ha de distribuir entre les diferents actuacions processals en les que és necessària la intervenció d’advocat (com ho són les d’instrucció i la de preparació i assistència a la vista amb informe davant la Sala), si ha d’eliminar-se qualsevol dels conceptes per no ésser de procedent abonament, l’aplicació de la regla de proporcionalitat que conté la norma permet conèixer sense cap dubte la quantitat corresponent a la partida que ha d’excloure’s de la taxació per no ser a càrrec del condemnat en costes; i en aquest cas, la simple aplicació de la norma permet saber quina és la quantitat que s’ha d’excloure de la minuta, i no procedeix en aquest cas treure-la tota de la taxació.

Sisè. - I això és, precisament, el que succeeix al present cas: La minuta fa cita de la norma 99 de les dictades pel Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya. I aquesta norma diu que els honoraris de la cassació es minutaran segons l’escala dels declaratius prenen com a base el 60% de la quantia. I si hi hagués vista oral, la base serà del 75% de la quantia.

La minuta impugnada pren com a base el 75% de la quantia que expressa tal com si l’advocat minutant hagués preparat, assistit a la vista i informat davant la Sala. Però com que això no va ésser així al present cas (com hem dit abans), procedirà excloure de la minuta el concepte indegut de la "preparació, assistència a la vista i informe a la Sala", amb la qual cosa la base a prendre als actuals efectes de resoldre la impugnació de la minuta per indeguda haurà de ser del 60% de la quantia que ella expressa, i no pas del 75% com ho ha fet la minuta, i en aquest sentit haurem d’estimar en part la impugnació per indeguda de la minuta repetida, havent-se de rectificar així la taxació; sense perjudici, òbviament, del que resulti i s’hagi d’apreciar a la impugnació per excessiva de la mateixa minuta, la qual cosa s’haurà de tramitar ulteriorment, com ja ho va dir la Providència d’aquesta Sala de 3 d’abril del corrent any.

Setè. - No pot apreciar-se temeritat ni mala fe en la present impugnació, per la qual cosa cada part haurà de córrer amb les seves costes d’aquest incident.

Per tot l’anterior, en nom del Rei, i per l’autoritat que ens atorga la Constitució,

HEM DECIDIT

Estimar en part la impugnació per indeguda de la taxació de costes practicada per la Sra. Secretària judicial el 13 de març d’enguany en el sentit d’excloure de la minuta presentada per l’advocat Sr. Z  la partida corresponent a la "asistencia al acto de la celebración de la vista y emisión de informe en apoyo de la impugnación formulada"; amb quina exclusió la base a prendre als actuals efectes de resoldre la impugnació de la minuta per indeguda, haurà de ser del 60% de la quantia que ella expressa, i no pas del 75% com ho fa la mateixa, havent de rectificar-se en aquest sentit la taxació; tot amb independència i sense perjudici del que pugui resultar de la impugnació per excessiva de l’esmentada minuta. No fem cap pronunciament sobre les costes del present incident d’impugnació de la taxació de costes.

Així ho pronunciem, manem i signem.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda