Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 5 de març de 1997

Anterior Amunt Següent


Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  
de 5 de març de 1997, núm. 4/1997 (Sala Civil i Penal) 

Antecedents de fet
Raonaments jurídics
Part dispositiva

President:
Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu

Magistrats:
Il·lm. Sr. Luis M. Díaz Valcárcel
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

Barcelona, 5 de març de 1997

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats expressats al marge, aquest procés civil de recurs extraordinari de revisió interposat pel Sr. X, representat pel procurador Sr. Antonio M. Anzizu Furest i defensat pel lletrat Sr. Jordi Cortada Pasola, respecte de la sentència ferma dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona en les actuacions de judici de cognició, sobre reclamació de quantitat, seguides pels senyors Y i Y2, aquí compareguts i representats pel procurador Sr. Francisco Javier Manjarín Albert i defensats pel lletrat Sr. Faust Burgos Esquerre, contra el Sr. Z, incomparegut i en situació de rebel·lia processal, i contra l'esmentat Sr. X.

  
ANTECEDENTS DE FET  

Primer. El procurador Sr. Anzizu Furest, en la representació acreditada del Sr. X, mitjançant un escrit de data 12 de juliol de 1996, va formular la demanda de recurs o judici extraordinari de revisió, d'acord amb els art. 1796 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, respecte de la sentència ferma dictada pel Jutjat esmentat en les actuacions mencionades, en què consignava la concurrència de tots els requisits legals per a la seva admissió a tràmit i en què es referia a la legitimació activa del seu representat, ja que era part codemandada en el procés conclòs per la sentència impugnada. El recurs s'emparava en una de les causes previstes en la Llei d'enjudiciament civil per interposar-lo; així, l'art. 1796.4 de la Llei esmentada estableix que escaurà la revisió d'una sentència ferma quan aquesta hagi estat guanyada injustament en virtut de maquinació fraudulenta. Exposava que en aquest supòsit es trobaven davant una sentència ferma contra la qual no es podia interposar cap altre recurs que no fos l'extraordinari de revisió, ja que quan el seu representat va tenir coneixement de la sentència esmentada ja no era possible ni tan sols comparèixer dins de termini a l'audiència en rebel·lia, i que s'interposava el recurs dins del termini de tres mesos comptats des del dia que es va descobrir el frau; exposava els altres fets i fonaments de dret en el quals s'emparava per acabar demanant que, un cop fets els tràmits legals, es dictés una sentencia en què s’admetés el recurs amb la consegüent rescissió total de la sentència impugnada i el reintegrament a aquesta part del dipòsit constituït; que s’expedís una certificació de la decisió i que es tornessin les actuacions judicials a l'òrgan jurisdiccional de procedència perquè les parts usin del seu dret segons els convingui en el judici corresponent. 

Segon Per provisió d'aquesta Sala de data 22 de juliol últim, es va tenir per presentat l'escrit amb els documents i còpies adjuntes i es va incoar aquest procediment, en el qual es va tenir per comparegut i part el procurador Sr. Antonio M. De Anzizu i Furest, en la representació que acreditava del Sr. X, es van testimoniar en les actuacions judicials el poder que acreditava la seva representació i el resguard del dipòsit constituït i es va designar ponent, a qui es van comunicar les actuacions. Per una altra provisió de 2 de setembre, es va acordar reclamar al Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona els antecedents del plet, d’acord amb els altressís de l'escrit de demanda. 

Tercer. Un cop rebudes les actuacions judicials reclamades, per una provisió de data 3 d'octubre últim es va acordar citar els litigants, amb lliurament de les còpies i les corresponents cèdules, perquè dins del termini de 40 dies compareguessin a sostenir el que els fos més convenient d’acord amb els seus interessos. Dins del termini de la citació va comparèixer en les actuacions judicials el procurador dels tribunals Sr. Francisco Javier Manjarín Albert, en nom i representació dels demandats en revisió senyors Y i Y2 i, al seu torn, va evacuar el tràmit de contestació a la demanda, d’acord amb les al·legacions que exposava i els fonaments de dret que estimava d'aplicació, i acabava demanant que es dictés una sentencia en què es confirmessin totes les parts de la sentència de data 25 de novembre de 1994, dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona, i que es confirmés la interlocutòria de l'esmentat Jutjat de 29 de juny de 1996, en què es desestimava la nul·litat d'actuacions i els embargaments fets en execució de sentència, tot això, amb expressa condemna en costes a l'actor per la seva temeritat manifesta. Va transcórrer el termini de la citació i l’altre demandat en revisió Sr. Z no hi va comparèixer. 

Quart Per provisió de 5 de desembre últim, com que el demandat Sr. Z no havia comparegut, es va tenir per preclòs el tràmit de contestació a la demanda i va ser declarat en rebel·lia. Es va disposar que aquesta provisió i les altres que es dictessin li serien notificades en estrades. Es van tenir per compareguts els altres demandats, Srs. Y i de Y2 i, en el seu nom i representació, el procurador Sr. Manjarín Albert. Es va tenir per contestada per les persones esmentades la demanda de procés de revisió i per fetes les manifestacions contingudes als altressís, es va rebre el plet a prova pel termini de vint dies comú a les parts per proposar i practicar la prova i, en el termini establert, es van dur a terme les que s’havien proposat i s’havien admès, amb el resultat que consta a les actuacions. 

Cinquè Un cop transcorregut el termini de proves, es va dictar una provisió el 3 de gener passat en què s’ordenava que s’adjuntessin a les actuacions les practicades, i les actuacions es van portar a la vista per a sentència, amb citació de les parts. La celebració de vista pública es va sol·licitar dins el termini, de manera que, mitjançant una provisió de 27 de gener es va acordar, d’acord amb l'art. 1802 de la Llei d'enjudiciament civil, escoltar el Ministeri Fiscal sobre si esqueia o no l’admissió del recurs, tràmit que va evacuar oportunament. La vista va tenir lloc el dia i a l’hora que havien estat assenyalats amb l'assistència dels procuradors i lletrats de les parts, que van informar recolzant les seves respectives pretensions. 

Hi ha actuat com a ponent l’Il·lm. Sr. Luis M. Díaz Valcárcel. 
 

RAONAMENTS JURÍDICS  

Primer. El recurs de revisió interposat pel Sr. X contra la sentència ferma, dictada en el procés de cognició pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona en data 25 de novembre de 1994, es fonamenta en la causa quarta de l'art. 1796 de la Llei d'enjudiciament civil, concretament, que la sentència ferma ha estat guanyada injustament, en virtut de maquinació fraudulenta. El recurrent al·lega que, en el judici de cognició precedent, la citació a termini i les restants citacions es van fer en un domicili que no era el seu i que per això no va tenir coneixement del procés fins un any i mig després que s’hagués dictat sentència i hagués esdevingut ferma. Prescindint de les profuses al·legacions fetes per ambdues parts, i que no atenyen a aquest recurs extraordinari, la qüestió bàsica sotmesa a aquesta Sala és la d'indagar si la conducta dels senyors X i Z, actors en el litigi principal, ha de ser qualificada com a fraudulenta i si, com a conseqüència d’això, es va guanyar injustament la sentència, la revisió de la qual es pretén. 

Segon El procés de cognició seguit davant el Jutjat de Tarragona s'inicia amb una demanda subscrita pels arquitectes senyors Y i Y2., que reclamen una mica més de mig milió de pessetes en concepte d'honoraris professionals als senyors Y i Z. El document bàsic, no discutit, és el full d'encàrrec subscrit pels arquitectes demandants i pels demandats en concepte de clients, en el qual consta com a residència dels qui fan l'encàrrec el carrer C. núm. 00 de Barcelona (foli 6 del procediment de cognició). El senyor X pretén que no té ni ha tingut mai el seu domicili en l’adreça esmentada la qual cosa és certa- i que als pocs mesos de firmar el full d'encàrrec "es va apartar de l'esmentada promoció", i que ho va comunicar així als Ars. Y i Y2, i que des d’aleshores no ha tingut cap relació amb l'obra; al·legació que no ha estat demostrada. El fet cert és que els arquitectes reclamen la seva minuta a aquells qui subscriuen el full d'encàrrec i assenyalen l'únic domicili que hi figura, que resulta ser el del codemandant senyor Z. No consta que s'hagi produït cap novació al contracte per haver-se’n apartat el senyor G. i, menys encara, que tal hipotètica novació fos coneguda i consentida pels creditors. 

Tercer. El concepte de maquinació fraudulenta, tal com el formula la jurisprudència que glossa el núm. 4 de l'art. 1796 de la Llei d'enjudiciament civil, s'associa a una manera de fer dolosa que demostra ànim de danyar, de provocar indefensió, mitjançant astúcia, artificis, ardits, argúcies, maniobres, paranys que reflecteixen malícia (Sentència de 19 de febrer de 1990). A més del procedir maliciós -maquinació-, cal que hi hagi un nexe causal entre la conducta fraudulenta i la resolució judicial desfavorable per al demandant en revisió. Passat del general al particular, la Sentència de 3 de juliol de 1992 aprecia que és correcta la citació de la demandada, actual recurrent en revisió, per al judici de menor quantia instat pel comprador, en el domicili que ella mateixa havia designat espontàniament al document privat en el qual es va convenir la compravenda. Molt recentment, la Sentència de 4 de novembre de 1996 estima correcta la citació a termini al domicili que figura al contracte, sense que sigui exigible "una activitat policíaca d'indagació i perquisicions, que ultrapassa una simple diligència de resultats positius segurs i amb suficient intensitat per desposseir de tot el seu valor el domicili del contracte, on es va practicar la citació judicial." 

En el cas que ens ocupa, la correcció amb què van actuar els actors, demandats aquí, és patent. Dirigeixen la demanda al domicili lliurement designat pels seus clients, en el qual, a més, resideix un d'ells. Si fos cert que l'altre -aquí actor- no va arribar a assabentar-se de la sentència del litigi, la causa no s'ha de buscar en l'actuació dels demandants, en la qual no es detecta cap tipus d'astúcia o artifici. 

Quart. L'art. 1809 de la Llei d'enjudiciament criminal disposa que quan el recurs de revisió es declari improcedent es condemnarà al pagament de totes les costes del judici i a la pèrdua del dipòsit a qui l'hagi promogut. 

Vistos l’article esmentat i els que són aplicables legalment. 
 

PART DISPOSITIVA  

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara: Que desestimem el recurs de revisió formulat per la representació processal del Sr. X pel qual es pretenia la rescissió de la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona el 25 de novembre de 1994, en les actuacions núm. 230/1994; amb expressa imposició de les costes causades i a la pèrdua del dipòsit constituït. Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs. 

Així ho acorda la sala i ho signen el president i els magistrats que figuren al marge.

PUBLICACIÓ. El dia d’avui i en audiència pública, el magistrat Il·lm. Sr. Luis M. Díaz Valcárcel, ponent en aquestes actuacions, ha llegit, ha signat i ha publicat la sentència anterior. En dono fe. 

 
 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda