Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 4 de setembre de 1997

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
  de 4 de setembre de 1997, núm. 25/1997 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s’esmenten damunt, ha vist aquestes actuacions corresponents al recurs extraordinari de revisió que va interposar X, SA, representada pel procurador Sr. Alfonso Martínez Campos i defensat pel lletrat Sr. Felipe Izquierdo Téllez, contra la Sentència dictada en el Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona en el procediment declaratiu de menor quantia núm. 277/94 a instàncies de la Sra. Y, representada pels procurador Sr. Francesc Pascual Pascual i defensat per la lletrada Sra. Montserrat Oliveras Vivancos, contra el recurrent esmentat i

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - El procurador, en representació acreditada de X, SA, mitjançant l’escrit de data 6 de març de 1997, va interposar una demanda de recurs de revisió contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona, en el qual han estat parts el demandat, aquí recurrent, X, SA, i l’actora, aquí recorreguda, Sra. Y .

Un cop al·legats els fets i els fonaments que considerava oportuns, va demanar a la Sala que dictés una sentència en què s’estimés procedent la revisió sol·licitada i es rescindís totalment la sentència impugnada. Mitjançant el primer altressí i a l’efecte previst en l’art. 1.799 de la LEC, hi annexava un resguard justificatiu d’ingrés de 50.000 PTA; en el segon altressí demanava la recepció a prova.

Segon. - Mitjançant la provisió del 6 de març passat es van tenir per presentats l’escrit i els documents amb què es va formar el rotllo oportú, el qual es va registrar en el llibre corresponent i se’n va testimoniar un resguard de dipòsit. Per provisió de data 13 d’aquest mateix mes es va tenir per part legítima en nom de la part recurrent el procurador Sr. Alfonso Martínez Campos i per interposat el recurs de revisió de la Sentència ferma que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona en el judici de menor quantia núm. 277/94. D’acord amb el que preveu l’art. 1.801 de la LEC, pàr. 2n, es va acordar reclamar els antecedents del plet al jutjat esmentat i disposar la citació a termini de tots els que haguessin litigat en les actuacions, perquè en termini de quaranta dies compareguessin a sostenir el que convingués al seu dret, amb el lliurament de les còpies i les cèdules oportunes.

Tercer. - Mitjançant providència de data 29 de maig passat, es va tenir per comparegut i part el procurador dels tribunals Sr Francisco Pascual Pascual en representació del Sra. Y, d’acord amb la designa apud acta efectuada el dia 14 del mateix mes i es va tenir per evacuat el tràmit de contestació i d’acord amb allò que ambdues parts van sol·licitar, es va acordar la recepció del plet a prova per un termini de 20 dies comuns a les parts per proposar i practicar. Es van formar les corresponents peces separades de prova i es van practicar les que es van admetre que eren pertinents, amb el resultat que consta en aquestes actuacions.

Quart. - Mitjançant provisió de data 7 de juliol passat, es va acordar assenyalar el dia 17 del mateix mes per a la celebració de vista, la qual va tenir lloc amb l’assistència dels lletrats i procuradors d'ambdues parts, sol·licitant la part recurrent que s’estimés el recurs interposat en el mateix sentit reflexat en l’escrit del recurs, amb condemna expressa en costes a la part contrària, i la part recorreguda que es confirmés la sentència dictada en el seu dia. Mitjançant provisió de data 21 de juliol passat, es va acordar escoltar el Ministeri Fiscal, d’acord amb el que preveu l’art. 1.802 de la Llei d’enjudiciament civil. Un cop efectuat aquest tràmit, les actuacions van quedar pendents per dictar sentència.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. PONÇ FELIU I LLANSÀ.

FONAMENTS DE DRET

Primer - Aquest recurs de revisió el fonamenta l’entitat mercantil X, SA en la causa núm. 4 de l’article 1796 de la Llei d’enjudiciament civil, perquè entén que la Sentència ferma ara objecte de revisió fou guanyada injustament per una maquinació fraudulenta consistent en una manca de notificació del procediment a la societat esmentada. Més en concret, es diu que tal dèficit de comunicació deriva d’un actuar de la Sra. Y  clarament dirigit a ocultar a X, SA la iniciació del judici, amb l’objecte de provocar-ne la indefensió mitjançant una citació edictal, practicada en l’antic domicili social i no en l’actual, malgrat que -diu la ara demandant- aquell era conegut de sobres per la Sra. Y .

I, respecte d’això, cal observar els antecedents següents: 1r. La Sra Y  interposà en data 5 de febrer de 1993 una demanda de judici declaratiu contra X, SA en què sol·licitava l’elevació a escriptura pública del contracte de compravenda signat entre aquests litigants en data 19 de desembre de 1981 amb motiu de l’adquisició per la Sra. Y d’un local comercial en la casa núm. 00 del carrer C. de B. 2n. En aquesta demanda es deia que el preu fixat per la referida compravenda fou el d’1.400.000 ptes., de les quals se’n pagaren 20.000 en l’acte de la firma i la resta mitjançant lletres de canvi a raó de 56.868 ptes. cada una i venciment mensual al llarg de quaranta-tres terminis. En invocar-se el total pagament del preu, es demanava en la demanda la consegüent condemna documentada privadament, i s’assenyalava com a domicili de X, SA el de l’Avinguda A., 2-4 de Barcelona, o sigui el mateix que constava en tal contracte privat de compravenda. 3r. Admesa que fou la demanda, s’acordà emplaçar en legal forma a "X, S.A." en el domicili indicat, cosa que originà una primera diligència negativa de data 20 d’abril de 1994 i una segona i última del dia 25 següent. D’aquesta darrera resultà que una veïna de l’edifici va informar l’oficial habilitat "que la empresa por la que se le pregunta y su administrado D. Z hace tres o cuatro años que cambió el despacho abierto al público que tenía en el piso primera tercero de esta finca, creyendo que se dedicaba a administración de fincas, sabiendo que el local desde entonces permanece cerrado, desconociendo el actual domicilio de dicha empresa; extremo éste igualmente manifestado por varios empleados de la empresa "Z2, SA, vehículos de ocasión, sita en los bajos de la finca". 4t. Fallit aquest intent de citació, acordà el Jutjat de 1a Instància núm. 38 de Barcelona, a instàncies de la demandant, la citació edictal de X, SA. 5è. Publicats els edictes i incompareguda l’empresa, es dictà en data 20 de gener de 1995 Sentència en la qual, acollint la demanda, es condemna X, SA "a otorgar la correspondiente escritura pública del contrato de compraventa privado acompañado como documento nº 1 de la demanda a favor de la actora, con el apercibimiento de que caso de no efectuarlo, se otorgará judicialmente y con expresa imposición de costas a la demandada", atorgament, que, en efecte, es realitzà, amb el corresponent accés al Registre de la Propietat. 6è. Fou precisament mitjançant una nota simple d’aquest Registre pel que X, SA manifesta haver-se assabentat de l’atorgament de l’escriptura pública esmentada. 7è. Com que X, SA afirma que de la totalitat de les lletres de canvi que havia de sufragar la Sra. Y , quatre d’elles resten impagades, manté la improcedència de l’atorgament del referit instrument públic de translació del domini i la inscripció registral subsegüent, i ho fonamenta en l’incompliment del contracte privat. 8è. La compradora, ara demandada, s’oposa a aquesta interpel·lació judicial adduint, en síntesi, que és incert l’ànim fraudulent que se li atribueix, puix que va limitar-se a assenyalar el domicili que apareixia en el contracte de compravenda, sense cercar cap designi il·lícit i menys el de causar la indefensió de la venedora i expressa, àdhuc, la seva sorpresa que, malgrat el transcurs de tants anys des de la signatura del contracte privat i d’haver-ne pagat íntegrament l’import, s’exerceixi aquesta acció rescissòria, essent així que des de que finalitzà el termini de pagament de l’última canvial, o sigui, l’any 1988, en cap moment es posà en contacte la venedora amb la Sra. Y ni encara menys li reclamà cap quantitat endarrerida. Qualifica, en fi, aquesta acció de temerària per tal com només a la passivitat de X, SA pot atribuir-se l’incompliment contractual de no haver volgut elevar l’instrument privat de compravenda a escriptura pública, cosa que legitimava -conclou la recurrent- a demanar l’auxili judicial, com així ho va fer.

Segon. - Respecte d’això, cal esmentar la recent sentència del Tribunal Constitucional de 24-2-1997, que, refermant una línia ja del tot consolidada, ensenya que "la cuestión que la demanda nos pone en suerte consiste en averiguar si los emplazamientos y las notificaciones edictales o en los estrados, ficciones jurídicas con un significado más simbólico que real, afectan, o no, a la efectividad de la tutela judicial, que, como derecho fundamental, se configura en la CE y cuya tacha más grave es la indefensión (art. 24.1 CE) para evitar que nadie pueda ser perjudicado en el ámbito de sus derechos e intereses legítimos por una decisión judicial producida a sus espaldas, en el curso de un proceso donde no se le haya dado ocasión de comparecer para defenderse, si a bien lo tuviere. Consecuencia de ello es que los actos de comunicación del órgano jurisdicional, y especialmente aquéllos que tienen como destinatario a quienes habrían de ser parte en el proceso, ofrezcan una singular trascendencia, por constituir el instrumento indispensable para hacer posible la defensa en juicio de los derechos e intereses en litigio (STC 36/1987), previniendo así el riesgo de una conducta "inaudita parte", sin ser oído y vencido en juicio. No puede haber victoria donde no hubo oportunidad de luchar, o dicho en leguaje forense, litigar. Por ello la citación o el emplazamiento hecho en edictos, cuya recepción por el destinatario del llamamiento judicial no puede ser demostrada, ha de entenderse necesariamente como un último y supletorio remedio al que sólo cabe acudir cuando efectivamente el domicilio no fuere conocido (SSTC 97/1992 y 193/1993, entre otras), siendo en principio compatible con el articulo 24.1 de la CE (STC 97/1992), siempre y cuando se llegue a la convicción razonable o a la certeza del hecho que le sirve de factor desencadenante, no ser localizable el demandado, a cuyo fin la oficina judicial ha de agotar las gestiones en averiguación del paradero por los medios normales a su alcance"; això en l’avinentesa que, si bé "la maquinación fraudulenta a que se refiere el apartado 4º del art. 1796 de la L.E.C. precisa la prueba cumplida de hechos que, por sí solos evidencien que la sentencia ha sido ganada por medio de ardides o artificios tendentes a impedir la defensa del adversario. (. de 7-5-1991, por todas)," se da la circunstancia de revisión acogida en el núm. 4 del art. 1692 de la LEC cuando el demandante en el juicio a que la revisión se refiere no empleó una diligencia elemental, cuando tenía medios adecuados para ello... por lo que al así no actuar la parte pone de manifiesto un ánimo de impedir la oposición y defensa " (S. del T.S. de 5-4-1996).

Tercer. - Sota aquestes directrius s’haurà d’examinar, doncs, si l’activitat desenvolupada per part de la Sra. Y , en ordre a una citació correcta de X, SA, ha de qualificar-se de plausible i, per tant, de suficient per a donar satisfacció al dret de defensa de la contrapart, o, en canvi, la manca d’una elemental diligència generà una tan substancial minva d’aquest dret que no permeti valoració altra que la d’haver procedit la llavors demandant amb la fraudulència recollida en el núm. 4 de l’esmentat numeral.

I., respecte d’això, cal avançar ja que no es detecta en el cas aquest ànim de minoració intencionada del dret de defensa de la mercantil ara recurrent, atès que:

a) De l’anàlisi de la prova de X, SA no es desprèn cap dada concloent que la Sra. Y  conegués el canvi de domicili de la societat referida amb relació al que figurava en el lloc ressenyat en el contracte inicial de compravenda privat. És cert que figura en les actuacions (doc. núm. 9, fol. 49 ), un imprès en el qual consta com a nou domicili social de tal mercantil el del carrer C2. núm. 00 bis, 4r 2n, però no passa de constituir una fulla en blanc, sense la menor ressenya de quelcom significatiu i que, per tant, res no prova, ni respecte a data ni molt menys amb relació a la seva possible recepció per la Sra. Y. Aquesta mateixa argumentació és l’adequada pel que fa al document núm. 8, fol. 48, (un altre full en blanc en la qual consta la sola impressió de denominació i raó social de "Construcciones José Castro, SA) i als 10,11,12,13,14 i 15 (folis 50 a 55). Amb referència a aquests darrers i, àdhuc, admetent a efectes dialèctics el que diu la demanda sobre que "X, SA forma parte de un grupo de empresas de carácter familiar dedicadas al negocio de la construcción ubicadas en el mismo edificio, con idéntico domicilio social y cuyo administrador coincide en la persona del ya mencionado Sr.-----.", en cap cas no s’ha demostrat la recepció, per part de la senyora Y , d’aquesta documentació requerint-la perquè pagui, que per cert -i això ja tornarà a ser comentat- correspon a un remot període comprès entre gener de 1984 i maig de 1985. Respecte d’això, ha estat contundent la prova de confessió de la suposada requerida en negar terminantment la recepció d’aquestes cartes i afegir que ni tan sols coneix el Sr. --- (posició tercera). És cert- i això introduirà el principal element de dubte- que ha aportat X, SA un document (el núm. 16, que consta al foli 56) que correspon a un telegrama enviat a Construcciones Castro i al carrer C2 000, bis, de data 11 de febrer de 1991 en el qual el lletrat Sr. Francisco del Blanco fa l’oferiment d’abonar determinades quantitats en nom de la Sra Y, però el cert és que aquesta també té declarat que "nunca ha tenido otro abogado que no fuera la Srta. O. "(posició quarta), i ha negat reiteradament i fermament qualsevol certesa a les restants posicions referides a aquest particular, així com, és clar, el fonamental aspecte que tingués notícia del canvi de domicili de X, SA.

b) A tot el que precedeix cal afegir les inferències derivades del comportament extraprocessal de X, SA. Estranya sobre manera, en efecte, l’actitud excepcionalment passiva d’aquesta societat pretesament creditora, puix que surt d’una mínima normalitat el que, en la hipòtesi de remissió de les referides cartes de reclamació, aquest esdeveniment es produís en dates 19 de gener, 10 d’abril, 5 de juny, 8 de juny i 27 de desembre de 1984, així com l’última, en 9 de maig de 1985, i no consta cap mes interpel·lació contra la hipotètica deutora fins a aquesta demanda de revisió presentada el 6 de març de 1997, o sigui, pràcticament dotze anys més tard (salvant el boirós episodi representat pel l’esmentat telegrama de l’11 de febrer de 1991 del que ja se n’ha fet l’oportuna crítica).

c) En definitiva, el que importa als efectes d’aquest recurs és que en el contracte privat de compravenda subscrit entre els litigants va fixar-se com a domicili de la venedora el situat a l’avinguda A. núm. 2 i 4, lloc en el qual va intentar-se per dues vegades la citació, i es va acudir només a la mecànica edictal quan les informacions dels veïns portaren a l’ànim de l’òrgan judicial i de la demandant en aquell procés l’extrema dificultat de continuar amb més recerques, puix que s’assabentaren que l’empresa feia ja anys que s’havia traslladat sense deixar als veïns esmentats dades de localització. I això elimina qualsevol mala fe en l’actuació de la Sra. Y, que no va facilitar cap domicili fictici de X, SA, sinó l’únic del que tenia constància contractual i en la ubicació del qual hagués estat lògic i àdhuc probable que algun veí hagués conegut la nova adreça per poca diligència que hagués emprat l’empresa a comunicar-ho, cosa que il·lustra, per una banda, sobre la ja referida insòlita passivitat de X, SA, i, per l’altra, sobre l’absència de propòsit espuri de la demandada, ja que si hagués actuat amb designi de frau difícilment hagués assumit el risc que qualsevol veí hagués facilitat -com per altra banda era lògic i fins i tot probable- el nou domicili de l’empresa.

d) En aquestes circumstàncies adquireix tot el seu sentit l’admonició que aquest recurs "por su naturaleza de extraordinario y por cuanto vulnera el principio riguroso y casi absoluto de la irrevocabilidad de los fallos que hayan ganado firmeza requiere que la interpretación de los supuestos que la integran haya de realizarse con criterio restrictivo (S. del T.S. de 30-6-1988, per totes) i és traslladable al cas la doctrina d’aquesta Sala (per exemple, sentència núm. 4/96, de 5 de març) quan recorda que "la sentencia del 3 de julio de 1992 aprecia que es correcta la citación de la demandada, actual recurrente en revisión, para el juicio de menor cuantía promovido por el comprador en el domicilio que ella misma designó espontáneamente en el documento privado en que se convino la compraventa. Muy recientemente, la sentencia de 4 de Noviembre de 1996 estima razonable el emplazamiento en el domicilio que figura en el contrato, sin que sea exigible "una actividad policíaca de indagación y pesquisas que exceden en mucho a la simple diligencia de resultados positivos y seguros y con suficiente intensidad para despojar de todo su valor al domicilio del contrato, donde se practicó el emplazamiento judicial"; doctrina la transcrita aplicable, doncs, "in integrum" al casexaminat i que provoca el refús de la pretensió revisòria actuada.

Quart. - L’article 1.809 de la Llei d’enjudiciament civil disposa que quan el recurs de revisió es declari improcedent, es condemnarà al pagament de les costes i a la pèrdua del dipòsit a aquell que l’hagués promogut.

ATESES les disposicions legals citades i altres d’aplicació,

 

DECIDIM

Que DESESTIMEM el recurs de revisió formulat per la representació processal de "X, SA" pel qual es pretenia la rescissió de la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona en les actuacions de judici de menor quantia núm. 277/94; amb expressa imposició a la societat esmentada de les costes causades i a la pèrdua del dipòsit constituït.

Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.

Així ho acordem, ho manem i ho signem.


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda