Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 21 d'octubre de 1996

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 21 d'octubre de 1996, núm. 28/1996 (Sala Civil)

Antecedents de fet
Fonaments jurídics
Part dispositiva

Barcelona, 21 d'octubre de 1996.

Vist el recurs extraordinari de revisió interposat pel Sr. y1 contra la Sentència ferma d'1 d'octubre de 1993 del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Granollers dictada en el judici de desnonament per manca de pagament instat davant aquell Jutjat pel Sr. x1 , propietari, contra l’esmentat y1 com a arrendatari que va ésser del local segon de la casa del núm. 00 del carrer C. de Granollers que estava destinat a magatzem. L’indicat y1 està representat per la procuradora Sra. Nicolasa Montero Sabariego i dirigit pel lletrat Sr. Patrici Manzano González. Ha comparegut com a demandat el Sr. x1  representat pel procurador Sr. Antoni Ma. de Anzizu Furest i dirigit per l’advocadessa Sra. Mercè Pujals Ametller.

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - En data 12 d'abril d'enguany va ser presentada en aquesta Sala la demanda del recurs extraordinari de revisió que s'ha ressenyat a la capçalera, en el qual va comparèixer com a part demandada el Sr. x1 .

Segon. - Seguida la tramitació, d'acord amb el que estableix la llei, la Sala va assenyalar l’audiència del dia 3 d'octubre passat per a la celebració de la vista del recurs la qual havia estat demanada per ambdues parts. En aquell acte sengles lletrats varen informar defensant les seves posicions i reproduïren les respectives peticions.

Tercer. - Ha informat el Ministeri Fiscal als efectes de l'art. 1802 de la llei d'enjudiciament civil. És ponent el magistrat de la Sala I Ilm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

FONAMENTS DE DRET

Primer. - El Sr. y1 formula demanda de recurs extraordinari de revisió contra la Sentència ferma d'1 d'octubre de 1993 del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Granollers, dictada en el judici de desnonament per manca de pagament instat davant aquell Jutjat pel Sr. x1 , propietari, contra l'esmentat y1 com a arrendatari que va ésser del local segon de la casa del núm. 00 del carrer C. de Granollers que era destinat a magatzem. L’instant de la revisió la fonamenta en el núm. 4t. de l'article 1796 de la Llei d'enjudiciament civil en al·legar que el Sr. S. havia obtingut l'esmentada sentència amb «maquinació fraudulenta» en haver amagat al Jutjat el seu domicili i haver estat citat en estrades, per les quals coses no va poder tenir coneixement de l'existència del judici i no va poder-se defensar.

L'article 1798 de la Llei d’enjudiciament civil estableix que el termini per interposar el recurs extraordinari de revisió és de 3 mesos, que es compten des del dia que es descobreix el frau. I sobre aquest punt la jurisprudència és terminant en dir que és termini de caducitat no susceptible d'interrupció i que és l’actor qui ha de provar de manera clara i contundent la data o dies a quo a partir de la qual computar els 3 mesos. (Sentències d'aquesta Sala de 2 del corrent mes d'octubre i de 13 d'octubre, 30 de novembre [sic] i 30 de desembre de 1994 i 12 de gener de 1995, que segueixen la repetida doctrina del Tribunal Suprem: Sentències, entre d'altres, de 12 de novembre de 1986, 11 de maig de 1987, 14 de març de 1990, 16 de març de 1992, 26 de gener, 12 de febrer i 17 de març de 1993, 19 de setembre i 26 d'octubre de 1994, dos de 24 de gener, una de 16 d'abril i una de 22 de maig de 1996).

Tercer. - La demandada en revisió oposa com primera excepció a la seva viabilitat la de caducitat, en haver-se presentat la demanda revisora el dia 12 d'abril de 1996 sent així que el document núm. 4 presentat amb la pròpia demanda de revisió, datat el 5 d'octubre de 1995, prova palesament que l’actor tenia coneixement de la sentència de desnonament des del mes d'octubre de 1995; de forma que presentada la demanda de revisió el 12 d'abril de 1996 havien transcorregut no 3 sinó més de 6 mesos, per la qual cosa diu que hi ha caducitat de l’acció revisora.

Quart. – L’esmentat document número 4 de la demanda és una carta datada el 5 d'octubre de 1995 en la qual el lletrat del propietari es dirigeix a l’exarrendatari Sr. y1 (l'actual actor de revisió) i li diu: «Adjunto a la presente le devuelvo el cheque de importe 74.840 ptas. extendido a favor de mi cliente D. ----.  por no corresponder el pago que Vd. efectúa habida cuenta que no ostenta la calidad de arrendatario del local propiedad de mi cliente como ya le consta por haber quedado resuelto el contrato de arrendamiento en virtud de Sentencia de fecha 1 de octubre de 1.993».

Cinquè. - No pot posar-se en dubte l’autenticitat de l'expressada carta ja que la presenta al procés qui va ser-ne el destinatari, l'ara actor y1, i és reconeguda també pel Sr. x1., aquí demandat, el qual precisament es basa en ella per adduir l'excepció de caducitat de l'acció de revisió, tota vegada, diu, que des de la carta, 5 d'octubre de 1995, a la presentació de la demanda revisora, 12 d'abril de 1996, han transcorregut no 3 mesos, sinó mes de 6.

Sisè. - Tenint present aquesta carta i el termini de 3 mesos de l'art. 1798 de la Llei de procediment civil no hi ha mes remei que declarar caducada la present acció de revisió ja que el contingut de la repetida carta és prou eloqüent per fer saber al y1 -si no ho sabia abans- que hi havia una «sentència de data 1 d'octubre de 1.993 per la qual «había quedado resuelto el contrato de arrendamiento»; i tot i essent cert que la carta no especificava el número del procediment ni el Jutjat en el qual s'havia tramitat, no li era gens difícil al y1 averiguar-ho als Jutjats de Granollers coneixent, com coneixia, la data de la sentència i els noms de l'actor i del demandat. Perquè, cal remarcar-ho novament aquí, el recurs de revisió és del tot extraordinari, ja que va contra sentències fermes de manera que se n'ha de fer una aplicació totalment restrictiva perquè atempta contra la seguretat jurídica, i no pot assumir-se en el present cas que qui, com el y1, tenia a la seva mà, almenys des de la repetida carta de 5 d'octubre de 1995, poder saber amb la màxima facilitat, totes les dades que li calien per interposar la revisió dins els 3 mesos, no ho faci fins al cap de més de 6 pretenent computar com «dies a quo» la data de la declaració del Sr. ---- a les diligències penals el 15 de gener de 1996, la qual cosa aquesta Sala no pot acceptar.

Setè. - Tampoc podem prendre en consideració cap al·legació referent a que l’esmentada carta de 5 d'octubre de 1995 no hagués estat enviada fins mesos després de la seva data, ja que si així hagués estat, l'actor hauria pogut provar-ho ben fàcilment amb sols acompanyar l’original de la carta, el seu envelop de remisió, les dades del seu certificat a correus, etc. («enviada certificada con acuse de recibo» en ella està escrit a mà) enlloc de portar-nos unes simples fotocòpies de la carta i del taló, quedant-se l’original, l’envelop i no donant cap dada ni prova del certificat; apart que el paràgraf segon del fet VUITÈ de la pròpia demanda de revisió és força explícit en reconèixer que el y1 va interposar denúncia penal el 19 d'octubre de 1995 davant la circumstància d'haver-li estat retornat el xec amb l’expressada carta de 5 d'octubre de 1995; amb la qual cosa ve a reconèixer haver interposat l'expressada denúncia el 19 d'octubre de 1995 quan ja havia rebut la carta del 5 d'octubre de 1995 amb el xec. I per tant, des de llavors coneixia l'existència de la Sentència d' 1 d'octubre de 1993, i des d'aquest coneixement fins que interposa la demanda revisora passen, com hem dit, més de 6 mesos, havent-se de declarar per tant caducada l’acció de revisió.

Vuitè. - La improcedència del recurs de revisió comporta les conseqüències que quant a costes i dipòsit determina l'article 1809 de la LEC.

Per tot l’anterior, en nom del Rei i per l’autoritat: que li atorga la Constitució, LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, ha decidit:

PART DISPOSITIVA

Desestimar el recurs extraordinari de revisió que s'esmenta a la capçalera i al primer fonament de dret de la present resolució. Condemnem el Sr. y1 al pagament de les costes del recurs i a la pèrdua del dipòsit que va constituir per interposar-lo.

Notifiqui's a les parts tot fent-les-hi saber que contra aquesta resolució no hi ha recurs (art. 1810 de la Llei processal civil).

Així ho acordem, manem i signem.


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda