L'article 1798 de la Llei d’enjudiciament civil estableix que
el termini per interposar el recurs extraordinari de revisió és de 3
mesos, que es
compten des del dia que es descobreix el frau. I sobre aquest punt la jurisprudència és
terminant en dir que és termini de caducitat no susceptible d'interrupció i que és
l’actor qui ha de provar de manera clara i contundent la data o dies a quo a
partir de la qual computar els 3 mesos. (Sentències d'aquesta Sala de 2 del corrent mes
d'octubre i de 13 d'octubre, 30 de novembre
[sic] i 30 de desembre de 1994 i
12 de gener de 1995,
que segueixen la repetida doctrina del Tribunal Suprem: Sentències, entre
d'altres, de 12
de novembre de 1986, 11 de maig de 1987, 14 de març de 1990, 16 de març de 1992, 26 de
gener, 12 de febrer i 17 de març de 1993, 19 de setembre i 26 d'octubre de 1994, dos de
24 de gener, una de 16 d'abril i una de 22 de maig de 1996).
Tercer. - La demandada en revisió oposa com primera excepció a la seva
viabilitat la de caducitat, en haver-se presentat la demanda revisora el dia 12 d'abril de
1996 sent així que el document núm. 4 presentat amb la pròpia demanda de
revisió,
datat el 5 d'octubre de 1995, prova palesament que l’actor tenia coneixement de la
sentència de desnonament des del mes d'octubre de 1995; de forma que presentada la
demanda de revisió el 12 d'abril de 1996 havien transcorregut no 3 sinó més de 6
mesos,
per la qual cosa diu que hi ha caducitat de l’acció revisora.
Quart. – L’esmentat document número 4 de la demanda és una carta
datada el 5 d'octubre de 1995 en la qual el lletrat del propietari es dirigeix a
l’exarrendatari Sr. y1 (l'actual actor de revisió) i li
diu: «Adjunto a
la presente le devuelvo el cheque de importe 74.840 ptas. extendido a favor de mi cliente
D. ----. por no corresponder el pago que Vd. efectúa habida cuenta que no
ostenta la calidad de arrendatario del local propiedad de mi cliente como ya le consta por
haber quedado resuelto el contrato de arrendamiento en virtud de Sentencia de fecha 1 de
octubre de 1.993».
Cinquè. - No pot posar-se en dubte l’autenticitat de l'expressada carta ja
que la presenta al procés qui va ser-ne el destinatari, l'ara actor y1, i és
reconeguda també pel Sr. x1., aquí demandat, el qual precisament es basa en ella per
adduir l'excepció de caducitat de l'acció de revisió, tota vegada, diu, que des de la
carta, 5 d'octubre de 1995, a la presentació de la demanda revisora, 12 d'abril de 1996,
han transcorregut no 3 mesos, sinó mes de 6.
Sisè. - Tenint present aquesta carta i el termini de 3 mesos de
l'art. 1798 de
la Llei de procediment civil no hi ha mes remei que declarar caducada la present acció de
revisió ja que el contingut de la repetida carta és prou eloqüent per fer saber al
y1 -si no ho sabia abans- que hi havia una «sentència de data 1 d'octubre de
1.993
per la qual «había quedado resuelto el contrato de arrendamiento»; i tot i essent cert
que la carta no especificava el número del procediment ni el Jutjat en el qual s'havia
tramitat, no li era gens difícil al y1 averiguar-ho als Jutjats de Granollers
coneixent, com coneixia, la data de la sentència i els noms de l'actor i del
demandat. Perquè, cal remarcar-ho novament aquí, el recurs de revisió és del tot
extraordinari,
ja que va contra sentències fermes de manera que se n'ha de fer una aplicació totalment
restrictiva perquè atempta contra la seguretat jurídica, i no pot
assumir-se en el
present cas que qui, com el y1, tenia a la seva mà, almenys des de la repetida
carta de 5 d'octubre de 1995, poder saber amb la màxima facilitat, totes les dades que li
calien per interposar la revisió dins els 3 mesos, no ho faci fins al cap de més de 6
pretenent computar com «dies a quo» la data de la declaració del Sr. ---- a les
diligències penals el 15 de gener de 1996, la qual cosa aquesta Sala no pot
acceptar.
Setè. - Tampoc podem prendre en consideració cap al·legació referent a que
l’esmentada carta de 5 d'octubre de 1995 no hagués estat enviada fins mesos després
de la seva data, ja que si així hagués estat, l'actor hauria pogut
provar-ho ben
fàcilment amb sols acompanyar l’original de la carta, el seu envelop de
remisió,
les dades del seu certificat a correus, etc. («enviada certificada con acuse de recibo»
en ella està escrit a mà) enlloc de portar-nos unes simples fotocòpies de la carta i
del taló, quedant-se l’original, l’envelop i no donant cap dada ni prova del
certificat; apart que el paràgraf segon del fet VUITÈ de la pròpia demanda de revisió
és força explícit en reconèixer que el y1 va interposar denúncia penal el 19
d'octubre de 1995 davant la circumstància d'haver-li estat retornat el xec amb
l’expressada carta de 5 d'octubre de 1995; amb la qual cosa ve a reconèixer haver
interposat l'expressada denúncia el 19 d'octubre de 1995 quan ja havia rebut la carta del
5 d'octubre de 1995 amb el xec. I per tant, des de llavors coneixia l'existència de la
Sentència d' 1 d'octubre de 1993, i des d'aquest coneixement fins que interposa la
demanda revisora passen, com hem dit, més de 6 mesos, havent-se de declarar per tant
caducada l’acció de revisió.
Vuitè. - La improcedència del recurs de revisió comporta les conseqüències
que quant a costes i dipòsit determina l'article 1809 de la LEC.
Per tot l’anterior, en nom del Rei i per l’autoritat: que li atorga la
Constitució, LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, ha decidit:
