Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 21 d'octubre de 1996

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 21 d'octubre de 1996, núm. 27/1996 (Sala Civil)

Antecedents de fet
Fonaments jurídics
Part dispositiva

Barcelona, 21 d'octubre de 1996.

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, formada pels magistrats que damunt s'esmenten, ha vist el present recurs extraordinari de revisió que va promoure la Sra. x1 , representada pel procurador Sr. Joan Josep Cucala i Puig i defensada pel lletrat Sr. Jordi Suriñach de Dorman, contra la sentència ferma de la Secció 4a de l'Audiència Provincial de Barcelona de 18 d'octubre de 1995, la qual confirma la que va dictar el 30 de juliol de 1994 el Jutjat de d’ Instància núm. 6 de Mataró en el plet sobre resolució de contracte d'arrendament per causa de necessitat d'habitatge, instat per la propietària Sra. y1  contra l’esmentada x1 , inquilina de l'habitatge del primer pis de la casa del núm. 00 del carrer C. de Mataró. Ha comparegut com a part demandada en aquest recurs de revisió la indicada y1, representada per la procuradora Sra. Francesca Bordell i Sarro i dirigida per l'advocat Sr. Federic Herrero i Vidal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - Contra la Sentència ferma que s'ha assenyalat anteriorment la x1 va interposar davant aquesta Sala el present recurs extraordinari de revisió, en què la part demandada ha estat la y1.

Segon. - S'ha seguit la tramitació del recurs d'acord amb la llei i el Ministeri Fiscal ha informat, tal com preveu l'art. 1.802 de la Llei processal civil.

Hi actua com ponent el magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté..

FONAMENTS DE DRET

Primer. - La Sra. x1 interposa aquest recurs extraordinari de revisió contra la sentència ferma de la Secció 4a de l'Audiència Provincial de Barcelona de 18 d'octubre de 1995, que confirma la del Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Mataró de 30 de juliol de 1994. Ambdues van decretar la resolució del contracte d'arrendament per causa de necessitat instada contra la x1  per la Sra. y1 , propietària de l’habitatge del pis primer de la casa núm. 00 del carrer C. de Mataró. La revisió es fonamenta en el supòsit del núm. 4t de l'art. 1.796 de la Llei d'enjudiciament civil. La x1  al·lega que lay1 va obtenir les esmentades sentències mitjançant «maquinació fraudulenta» en haver amagat als jutjadors les escriptures públiques que demostraven que lay1 era propietària, a més de l’habitatge objecte de l’arrendament extingit, d'altres habitatges de nova construcció amb els quals podia haver satisfet la seva necessitat d'habitatge, raó per la qual no necessitava el de l'arrendament objecte d'aquell plet.

Segon. - El que ha quedat demostrat en aquest recurs es que els tres habitatges que la x1  pretén que lay1 maliciosament va amagar als jutjadors, no eren de la seva propietat, atès que solament hi tenia una sisena part (folis 62 al 79 del nostre rotllo) i, per tant, no en tenia la disposició. Això, emperò, hauríem d'examinar-ho amb la qüestió de fons. Es previ a aquesta qüestió l’anàlisi de l’excepció de caducitat de l’acció revisora que la y1 ha oposat, en al·legar que en el moment d'ésser formulat el present recurs de revisió ja havia transcorregut amb escreix el termini dels 3 mesos -de l'art. 1.798 de la Llei d’enjudiciament civil- «des que es descobriren els documents o el frau».

Tercer - Certament que, com hem dit, entre d’altres, a les nostres sentències de 13 d'octubre, 30 de novembre (sic) i 30 de desembre de 1994 i 12 de gener de 1995, seguint doctrina repetida del Tribunal Suprem (sentències de 12 de novembre de 1986, 11 de maig, de 1987, 14 de març de 1990, 16 de març de 1992, 26 de gener, 12 de febrer i 17 de març de 1993, 19 de setembre i 26 d'octubre de 1994, dos de 24 de gener, de 16 d’abril i 22 de maig de 1996, etc.) del caràcter extraordinari del recurs de revisió, se'n deriva d’una manera indubtable que correspon al recurrent acreditar el dia en què va tenir coneixement del frau, per tal de computar el termini de 3 mesos de l'art. 1.798 de la Llei de procediment civil; «dies a quo» que l’actor ha de provar amb tota claredat i precisió, atès que aquest és un termini de caducitat i civil, no processal, ja que no es produeix en el curs d'un procés, i per tant no és susceptible d'interrupció i la seva computació ha de fer-se d'acord amb l’art. 5 del Codi civil.

Quart. - En aquest cas tenim que la x1  ens diu que formula el present recurs extraordinari «abans d'haver transcorregut el termini de 3 mesos des que ha tingut coneixement del possible frau» (foli 1 de les actuacions); que va descobrir el frau «en la data en què ho va posar en coneixement de la Secció Quarta de l'Audiència Provincial» (foli 6 d'aquestes actuacions); i que «segons es justificarà en el període probatori, s'interposa el present recurs en el termini de 3 mesos des que vàrem descobrir el frau» (també foli 6).

Cinquè. - La justificació que la recurrent ens prometia fer en període probatori de la data en què va descobrir el suposat frau -que legalment li corresponia acreditar de manera clara i contundent, com hem ressenyat anteriorment- no l’ha aportat de cap manera. No n'hi ha prou que ens, digui, sense demostrar res, que «va descobrir el frau en la data en què ho va posar en coneixement de la Secció 4a de l'Audiència Provincial». La total manca de prova sobre aquest punt ha de comportar necessàriament la desestimació d'un recurs extraordinari com el present; i més quan ni tan sols es creïble que la x1  s'assabentés del pretès frau que al·lega «en la data en què ho va posar en coneixement de la Secció 4a de l'Audiència Provincial», el 6 de novembre de 1996, perquè, juntament amb l’escrit que allà va presentar, annexava un full informatiu del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró que feia referència a presentacions d’escriptures públiques al Registre els dies 13, 27 i 28 de juny de 1995; no és versemblant que el dia 6 de novembre d'aquell any tingués coneixement d'aquestes escriptures, de les inscripcions registrals que aquestes varen provocar els dies 19 i 29 de juny de 1995, que el 6 de novembre obtingués el full informatiu del Registre i que ho presentés tot al mateix dia amb un escrit a l’Audiència. Diem que aquesta data de presentació a l'Audiència no la podem considerar, sense cap mena de prova, com a «dies a quo» per a la computació del termini de 3 mesos; i això determina forçosament la desestimació d'aquest recurs extraordinari, sense possibilitat d'examinar-ne el fons i sense atribuir tampoc a la publicitat registral produïda en aquest cas els esmentats dies 19 i 29 de juny de 1995 un valor decisiu en ordre al còmput del repetit termini de 3 mesos de l'art. 1.798 de la L.E.C. respecte aquest recurs que va ésser presentat el dia 6 de febrer de 1996, perquè com vam dir a la nostra Sentència de 13 d'octubre de 1994, sobre aquesta qüestió no hi ha una jurisprudència uniforme (sentències del Tribunal Suprem de 15 de juliol de 1986, 8 de novembre de 1991 i 27 de juliol de 1993), encara que sovint aquella és una dada rellevant per tal de decidir la qüestió.

Sisè. - La improcedència del recurs de revisió comporta les conseqüències que pel que fa a les costes i al dipòsit determina l'art. 1.809 de la Llei d'enjudiciament civil .

Per tot el que precedeix, en nom del Rei i per l’autoritat que ens dóna la Constitució.

DECIDIM

Desestimar el recurs de revisió que s'indica a la capçalera i en el primer fonament de dret d'aquesta resolució. Condemnen la x1  al pagament de les costes del recurs i a la pèrdua del dipòsit que va constituir per interposar-lo.

Així ho acordem, ho manem i ho signem.

Notifiqueu-ho a les parts i indiqueu-los que contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs (art. 1.810 de la Llei processal civil).


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda