Sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 21 d'octubre de 1996, núm. 27/1996 (Sala Civil)
 Antecedents de fet
Fonaments jurídics
Part dispositiva
Barcelona, 21 d'octubre de 1996.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, formada pels
magistrats que damunt s'esmenten, ha vist el present recurs extraordinari de revisió que
va promoure la Sra. x1 , representada pel procurador Sr. Joan Josep
Cucala i Puig i defensada pel lletrat Sr. Jordi Suriñach de Dorman, contra la sentència
ferma de la Secció 4a de l'Audiència Provincial de Barcelona de 18 d'octubre de 1995, la
qual confirma la que va dictar el 30 de juliol de 1994 el Jutjat de d’ Instància
núm. 6 de Mataró en el plet sobre resolució de contracte d'arrendament per causa de
necessitat d'habitatge, instat per la propietària Sra. y1 contra
l’esmentada x1 , inquilina de l'habitatge del primer pis de la casa del
núm. 00 del carrer C. de Mataró. Ha comparegut com a part demandada en aquest
recurs de revisió la indicada y1, representada per la procuradora Sra.
Francesca Bordell i Sarro i dirigida per l'advocat Sr. Federic Herrero i Vidal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer. -
Contra la Sentència ferma que s'ha assenyalat anteriorment la x1 va interposar davant aquesta Sala el present recurs extraordinari de
revisió, en què la part demandada ha estat la y1.
Segon. - S'ha seguit la tramitació del recurs d'acord amb la llei i el
Ministeri Fiscal ha informat, tal com preveu l'art. 1.802 de la Llei processal civil.
Hi actua com ponent el magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i
Manté..
FONAMENTS DE DRET
Primer. - La Sra. x1 interposa aquest recurs
extraordinari de revisió contra la sentència ferma de la Secció 4a de l'Audiència
Provincial de Barcelona de 18 d'octubre de 1995, que confirma la del Jutjat de 1a
Instància núm. 6 de Mataró de 30 de juliol de 1994. Ambdues van decretar la resolució
del contracte d'arrendament per causa de necessitat instada contra la x1
per la
Sra. y1 , propietària de l’habitatge del pis primer de la casa núm. 00 del carrer
C. de Mataró. La revisió es fonamenta en el supòsit del núm. 4t de
l'art. 1.796 de la Llei d'enjudiciament civil. La x1 al·lega que lay1 va obtenir les esmentades sentències mitjançant «maquinació fraudulenta» en
haver amagat als jutjadors les escriptures públiques que demostraven que lay1 era propietària, a més de l’habitatge objecte de l’arrendament
extingit, d'altres habitatges de nova construcció amb els quals podia haver satisfet la
seva necessitat d'habitatge, raó per la qual no necessitava el de l'arrendament objecte
d'aquell plet.
Segon. - El que ha quedat demostrat en aquest recurs es que els tres
habitatges que la x1 pretén que lay1 maliciosament va amagar als
jutjadors, no eren de la seva propietat, atès que solament hi tenia una sisena part
(folis 62 al 79 del nostre rotllo) i, per tant, no en tenia la
disposició. Això, emperò, hauríem d'examinar-ho amb la qüestió de
fons. Es previ a aquesta qüestió
l’anàlisi de l’excepció de caducitat de l’acció revisora que la
y1 ha oposat, en al·legar que en el moment d'ésser formulat el present recurs de
revisió ja havia transcorregut amb escreix el termini dels 3 mesos -de
l'art. 1.798 de la
Llei d’enjudiciament civil- «des que es descobriren els documents o el
frau».
Tercer - Certament que, com hem dit, entre d’altres, a les nostres
sentències de 13 d'octubre, 30 de novembre (sic) i 30 de desembre de 1994 i
12 de gener de 1995, seguint doctrina repetida del Tribunal Suprem (sentències de 12 de novembre de
1986, 11 de maig, de 1987, 14 de març de 1990, 16 de març de 1992, 26 de
gener, 12 de
febrer i 17 de març de 1993, 19 de setembre i 26 d'octubre de 1994, dos de 24 de
gener,
de 16 d’abril i 22 de maig de 1996, etc.) del caràcter extraordinari del recurs de
revisió, se'n deriva d’una manera indubtable que correspon al recurrent acreditar el
dia en què va tenir coneixement del frau, per tal de computar el termini de 3 mesos de
l'art. 1.798 de la Llei de procediment civil; «dies a quo» que l’actor ha de provar
amb tota claredat i precisió, atès que aquest és un termini de caducitat i civil, no
processal, ja que no es produeix en el curs d'un procés, i per tant no és susceptible
d'interrupció i la seva computació ha de fer-se d'acord amb l’art. 5 del Codi
civil.
Quart. - En aquest cas tenim que la x1 ens diu que formula el
present recurs extraordinari «abans d'haver transcorregut el termini de 3 mesos des que
ha tingut coneixement del possible frau» (foli 1 de les actuacions); que va descobrir el
frau «en la data en què ho va posar en coneixement de la Secció Quarta de l'Audiència
Provincial» (foli 6 d'aquestes actuacions); i que «segons es justificarà en el període
probatori, s'interposa el present recurs en el termini de 3 mesos des que vàrem descobrir
el frau» (també foli 6).
Cinquè. - La justificació que la recurrent ens prometia fer en període
probatori de la data en què va descobrir el suposat frau -que legalment li corresponia
acreditar de manera clara i contundent, com hem ressenyat anteriorment- no l’ha
aportat de cap manera. No n'hi ha prou que ens, digui, sense demostrar res, que «va
descobrir el frau en la data en què ho va posar en coneixement de la Secció 4a de
l'Audiència Provincial». La total manca de prova sobre aquest punt ha de comportar
necessàriament la desestimació d'un recurs extraordinari com el present; i més quan ni
tan sols es creïble que la x1 s'assabentés del pretès frau que al·lega «en
la data en què ho va posar en coneixement de la Secció 4a de l'Audiència Provincial»,
el 6 de novembre de 1996, perquè, juntament amb l’escrit que allà va presentar,
annexava un full informatiu del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró que feia
referència a presentacions d’escriptures públiques al Registre els dies 13, 27 i 28
de juny de 1995; no és versemblant que el dia 6 de novembre d'aquell any tingués
coneixement d'aquestes escriptures, de les inscripcions registrals que aquestes varen
provocar els dies 19 i 29 de juny de 1995, que el 6 de novembre obtingués el full
informatiu del Registre i que ho presentés tot al mateix dia amb un escrit a
l’Audiència. Diem que aquesta data de presentació a l'Audiència no la podem
considerar, sense cap mena de prova, com a «dies a quo» per a la computació del termini
de 3 mesos; i això determina forçosament la desestimació d'aquest recurs
extraordinari,
sense possibilitat d'examinar-ne el fons i sense atribuir tampoc a la publicitat registral
produïda en aquest cas els esmentats dies 19 i 29 de juny de 1995 un valor decisiu en
ordre al còmput del repetit termini de 3 mesos de l'art. 1.798 de la L.E.C. respecte
aquest recurs que va ésser presentat el dia 6 de febrer de 1996, perquè com vam dir a la
nostra Sentència de 13 d'octubre de 1994, sobre aquesta qüestió no hi ha una
jurisprudència uniforme (sentències del Tribunal Suprem de 15 de juliol de 1986, 8 de
novembre de 1991 i 27 de juliol de 1993), encara que sovint aquella és una dada rellevant
per tal de decidir la qüestió.
Sisè. - La improcedència del recurs de revisió comporta les conseqüències
que pel que fa a les costes i al dipòsit determina l'art. 1.809 de la Llei
d'enjudiciament civil .
Per tot el que precedeix, en nom del Rei i per l’autoritat que ens dóna la
Constitució.
DECIDIM
Desestimar el recurs de revisió que s'indica a la capçalera i en el primer fonament
de dret d'aquesta resolució. Condemnen la x1 al pagament de les costes del
recurs i a la pèrdua del dipòsit que va constituir per interposar-lo.
Així ho acordem, ho manem i ho signem.
Notifiqueu-ho a les parts i indiqueu-los que contra aquesta resolució no es pot
interposar cap recurs (art. 1.810 de la Llei processal civil).
|
|
