Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 2 de maig de 1996

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 2 de maig de 1996, núm. 15/1996 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet
Fonaments jurídics
Part dispositiva

Barcelona, 2 de maig de 1996.

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'esmenten damunt, ha vist aquestes actuacions del recurs extraordinari de revisió que va interposar la Sra. X1, representada pel Procurador Sr. Leopold Rodés i Durall i defensada pel lletrat Sr. Jordi Bonastre i Thió. La Sra. X1 va recórrer contra la sentència ferma que va dictar la Secció 13a de l'Audiència Provincial de Barcelona i que provenia del judici de cognició núm. 599/89, del Jutjat de Primera Instància núm. 26 de Barcelona, seguit por la Sra. Y1, aquí representada pel procurador Sr. Narcís Ranera i Cahís, sota la direcció del lletrat Sr. Josep Joan Pintó i Ruíz.

FETS

Primer. - El procurador Sr. Rodés i Durall, en representació de la Sra. X1 , mitjançant l'escrit de data 11 de desembre de l'any passat, que va presentar aquest mateix dia, va interposar la demanda de procés civil de recurs de revisió contra la sentència ferma esmentada, que va dictar la precitada Secció en el rotllo d'apel·lació provinent del judici de cognició mencionat, seguit a instàncies de la Sra.Y1, sobre la resolució del contracte d'arrendament de vivenda per causa de necessitat. La recurrent emparava l'acció revisora en l'article 1.796.1 de la Llei d'enjudiciament Civil, ja que després que es pronunciés la sentencia, es van recobrar documents decisius detinguts per força major. Sobre aquesta qüestió, exposava els fets que considerava oportuns i els fonaments de dret en què s'emparava i demanava al jutjat que, amb els tràmits legals previs i amb audiència del representant del Ministeri Fiscal, es dictés sentència que estimés la revisió sol·licitada, es rescindís la impugnada i declarés impertinent la resolució del contracte d'arrendament del pis primer, tercera, de travessera de T.., núm. 00 de Barcelona. Per altressís feia la resta de peticions que va considerar oportunes i referia la constitució del dipòsit previ, el resguard d'ingrés del qual adjuntava.

Segon. - Mitjançant una provisió d'aquesta Sala de l'11 de desembre passat, es va tenir por presentat l'escrit precedent adjunt amb els documents i les còpies que s'hi annexaven i es va incoar aquest procediment, en el qual es va tenir per comparegut i part el procurador Sr. Leopold Rodés i Durall, en nom i representació de la Sr. X1 , el poder de representació del qual es va fer constar a les actuacions. Un cop designat el ponent, se li van lliurar les actuacions. Per mitjà d'una altra provisió del dia 14 del mateix mes es va acordar que constés en les actuacions el resguard del dipòsit previ efectuat per un import de cinquanta mil pessetes, que es va registrar en el llibre corresponent. També es va reclamar al Jutjat de Primera Instància núm. 26 de Barcelona els antecedents del plet, és a dir, les actuacions del judici de cognició núm. 599/89 seguit entre les parts ja esmentades. Es van comunicar les actuacions al Ministeri Fiscal, a l'efecte que estableix el 2n paràgraf de l'art. 1.803 de la Llei d'enjudiciament Civil, en haver-se demanat per altressí en l'escrit de recurs la suspensió de les diligències d'execució de la sentència impugnada.

Tercer. - Un cop el Ministeri Fiscal va retornar les actuacions comunicades i es van rebre els antecedents del plet del Jutjat de Primera Instància núm. 26 de Barcelona, mitjançant una provisió del dia 15 de gener passat es va decidir, quant a la petició de suspensió de l'execució de la sentència que va recaure en les actuacions rebudes, que no era procedent accedir a la suspensió, atès que no s'havia instat l'execució ni, en conseqüència, aquesta havia estat decretada. I també es va fixar la citació de l'actora en les actuacions rebudes, Sra.Y1, amb lliurament de les copies de la demanda i els documents que s'hi van aportar, a fi que en un termini de quaranta dies comparegués a sostenir el que convingués al seu dret. Atès que la demandada va comparèixer en el temps i en la forma legals, mitjançant provisió del dia 8 de febrer se la va tenir per compareguda i part i, en nom seu, el procurador Sr. Narcís Ranera i Cahís i es va disposar, d'acord amb el que preveu l'art. 1802 de la Llei d'enjudiciament civil, que els tràmits successius se seguirien segons el que s'estableix per a la substanciació dels incidents. En conseqüència, es va fer saber a la demandada en revisió que en el termini de sis dies contestés concretament sobre la qüestió incidental. Va evacuar oportunament aquest tràmit tot exposant els fets i fonaments de dret que va considerar oportuns i va demanar al Jutjat que dictés sentencia en què desestimés íntegrament el recurs de revisió interposat per la part adversa i li imposés les costes.

Quart. - Mitjançant provisió de 22 de febrer passat, es va tenir per contestada la demanda d'aquest procés civil de revisió. Les actuacions van seguir el seu curs, d'acord amb el que havia sol·licitat la part recorrent en el primer altressí de l'escrit inicial, el qual es va estimar procedent, i es va acordar la recepció del plet a prova en el termini de vint dies comú a les parts, per tal de proposar i executar la prova. Dins aquest termini es van dur a terme, amb la declaració prèvia de pertinença i la citació de la part contraria, les proves proposades per una i altra part, amb el resultat que es pot veure en les actuacions.

Cinquè. - Un cop transcorregut el termini de la prova, el dia 19 de març es va dictar una provisió on s'unien les proves realitzades a les actuacions i s'acordava portar-los a la vista per tal de dictar sentencia, amb la citació de les parts. Dins del termini es va sol·licitar la celebració de vista pública, que va ser acordada, tot assenyalant per a celebrar-la el passat dia vint-i-cinc d'abril, data en què va tenir lloc. Prèviament, i d'acord amb el que preveu l'article 1802 de la llei d'Enjudiciament civil, es va acordar escoltar el representant del Ministeri Fiscal, el qual, en l'informe que s'ha adjuntat a les actuacions, va considerar que era procedent l'estimació del recurs extraordinari de revisió basant-se en els raonaments que allí exposava.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

FONAMENTS DE DRET

Primer. - Per tal de centrar les qüestions que s'han de resoldre en aquest recurs de revisió, sembla oportú fer una referència als fets que s'han acreditat a les actuacions i que son d'interès a l'hora de dictar sentència en aquest recurs extraordinari:

1. El dia 1 de febrer de 1942 es va celebrar un contracte d'arrendament d'habitatge del pis que es troba a L., travessera de T., entre el Sr. Z., en qualitat de part arrendadora, i la Sra. X1 com a arrendatària. Amb posterioritat va esdevenir propietària d'aquest pis la Sra. Y1 i arrendatària la Sra. X1  per haver-se subrogat en el lloc de la seva mare, arrendatària anterior.

2. Amb dates 19 de novembre de 1987 i 20 de juliol de 1988 la Sra. Y1 va adreçar sengles requeriments a l'arrendatària del pis esmentat, amb la finalitat de denegar la prorroga del contracte d'arrendament per necessitat de la propietària.

3. El dia 12 de juliol de 1988 es va constituir la societat X, SA, amb un capital de 50.000 pessetes, dividit en cinquanta accions de 1.000 pessetes cadascuna d'elles, que van ésser subscrites per la Sra. A. (20 accions), B. (10 accions) i C. (20 accions). El dia 12 d'abril de 1989, la Sra. Y1 va adquirir aquestes cinquanta accions de X, SA, segons la pòlissa autoritzada per un corredor col·legiat de comerç. El dia 10 d'abril de 1989, X, SA, va comprar un pis que es troba al carrer C. El dia 1 de gener de 1990, X, SA va arrendar aquest pis a la Sra. Y1.

4. Amb data 4 d'octubre de 1989, la Sra. Y1 va formular una demanda de denegació de pròrroga del contracte d'arrendament del pis de la travessera de T. número 00 de L., que va ésser estimada per sentencia del Jutjat de Districte número 3 de Barcelona de data 26 de gener de 1990.

5. La Sra. X1  va interposar recurs d'apel·lació contra aquesta sentència. El dia 29 d'octubre de 1990 l'apel·lant va interposar una querella criminal contra la Sra. Y1 pels suposats delictes de falsificació de documents i estafa processal, que va ésser admesa a tràmit per interlocutòria del Jutjat d'Instrucció núm. 20 de Barcelona i, com a conseqüència de l'admissió de la querella, es va suspendre la tramitació del recurs d'apel·lació en la via civil. El Jutjat d'Instrucció número 20 de Barcelona va dictar una interlocutòria el dia 5 de gener de 1995, que decretava l'arxiu de les actuacions per no ésser delictius els fets que s'imputaven a la querellada. Aquesta resolució va ésser confirmada en grau d'apel·lació per interlocutòria de la Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Barcelona de data 20 de febrer de 1995, que va desestimar el recurs d'apel·lació contra la resolució que denegava l'obertura del judici oral. El dia 17 d'octubre de 1995 la Secció Tretzena de l'Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència en grau d'apel·lació, que desestimava el recurs que s'havia interposat contra la sentencia del Jutjat de Districte número 13 de Barcelona, que estimava la demanda sobre denegació de prorroga del contracte d'arrendament del pis de la travessera de G., número 1, de Barcelona.

6. Mentrestant, l'any 1992 X, SA es va transformar en W, SL i a la junta general d'aquesta societat, que es va celebrar en data 30 de juny de 1992, es va prendre l'acord d'assignar les participacions socials de W, SL als accionistes de X, SA en la mateixa forma i quantia que participaven en la societat transformada, d'elevar el capital social a 9.000.000 de pessetes i d'adjudicar 4.500 participacions socials a la Sra. W2. i el Sr. W3. i unes altres 4.500 participacions socials més a la Sra. Y1.

7. Basant-se en tots aquests antecedents, el dia 11 de desembre de 1995 la Sra. X1 , va formular davant d'aquesta Sala una demanda o recurs de revisió contra la sentència que en grau d'apel·lació va dictar la Secció 13a. de l'Audiència Provincial de Barcelona en el judici sobre denegació de prorroga del contracte d'arrendament, la qual fonamenta en l'article 1796,1 de la Llei d'enjudiciament civil, que permet interposar recurs de revisió si després que s'hagi pronunciat una sentència ferma, es recobren documents decisius detinguts per causa de força major o per obra de la part que ha obtingut una sentència favorable.

Segon. - La possibilitat d'obtenir la revisió d'una sentencia ferma pel fet d'haver-se recobrat uns documents decisius, detinguts per causa de força major o per obra de la part que ha obtingut sentencia favorable, té un caràcter excepcional i ha d'ésser objecte d'interpretació restrictiva, com ha precisat la sentència del Tribunal Suprem de 2 de setembre de 1993. Això vol dir, per tant, que la possibilitat d'obtenir la revisió d'una sentencia d'acord amb l'article 1796,1 de la Llei d'Enjudiciament civil, exigeix la concurrència de tots els requisits que esmenta el precepte de forma inexcusable i, a més a més, que la part recurrent provi o acrediti la força major o la conducta maliciosa de la part afavorida per la sentència, com exigeix la sentència Tribunal Suprem, de 18 d'abril de 1987, i la sentència d'aquesta Sala de 31 de juliol de 1991.

Tercer. - En el cas que origina el recurs de revisió que ara s'ha de resoldre, la part que recorre en revisió no ha aportat la prova escaient de la força major o de la conducta maliciosa de l'adversa en relació amb documents decisius per resoldre la qüestió litigiosa entre les mateixes parts que ara s'enfronten en el recurs de revisió. És més, no sols manca la prova, sinó que també manquen els fets que poden donar suport a la demanda de revisió. En cap moment s'esmenten quins fets poden haver determinat el recobrament d'uns documents detinguts per causa de força major, que segons l'article 1105 del Codi civil comporta que ocorri un fet que encara que pugui ésser previst, esdevingui inevitable; i que amb referència concreta al recurs de revisió ha de reunir els requisits de la imprevisibilitat, inevitabilitat i manca de negligència, segons estableix la sentència del Tribunal Suprem, de 23 de novembre de 1988. I pel que fa al supòsit de tractar-se de documents recobrats que havien estat detinguts per obra de la part afavorida per la sentència objecte del recurs de revisió, únicament cal recordar el criteri jurisprudència prou conegut i reiterat que no tenen aquest caràcter els documents que s'havien pogut aportar al plet si s'hagués demanat oportunament una certificació del document que es vol aportar a les actuacions, basant-se en el fet de trobar-se en poder de funcionaris o organismes públics (sentències del Tribunal Suprem, de 29 de juliol de 1991, 25 de març de 1992 i 14 de setembre i 3 de desembre de 1993); encara que es tracti de documents de difícil localització (sentència del Tribunal Suprem, de 12 de juny de 1967) o que els documents no s'aportin al litigi per manca de diligència de la persona interessada en la seva aportació o per oblit (sentències del Tribunal Suprem, de 24 d'octubre de 1988, 21 de maig de 1993 i sentencia d'aquesta Sala, de 7 de novembre de 1994). Si ara concretem aquestes declaracions generals sobre el cas que s'ha de resoldre en aquest recurs, resulta de forma prou clara que la part que recorre en revisió podia haver obtingut oportunament còpia o certificació de l'escriptura de compravenda del pis del carrer C. a favor de X, SA i, també, hauria pogut obtenir certificació, per part de la Sra. Y1 , de l'adquisició de la totalitat de les accions de X, SA abans de la compra del pis. Això posa de manifest que aquests documents públics no estaven ni podien estar detinguts per causes imputables a la Sra. Y1, que és la part demandada en el tràmit de revisió. I, és més, aquests documents els va obtenir la part que ara recorre o en va tenir coneixement que existien almenys un any abans d'haver-se dictat sentència ferma en el recurs d'apel·lació en el litigi sobre denegació de prova. Per tant, la part que ara recorre en revisió va tenir a la seva disposició aquests documents abans de pronunciar-se la sentència ferma en el judici d'apel·lació i aquest fet posa en relleu la manca de concurrència del requisit que exigeix l'article 1796,1 de la Llei d'Enjudiciament civil, és a dir, que es tracta de documents recobrats després d'haver-se pronunciat la sentència ferma que es recorre en revisió.

Cal afegir encara que la part recurrent, des que va tenir aquests documents a la seva disposició, almenys un any abans de dictar-se la sentència ferma en grau d'apel·lació, podia haver-los aportat al rotlle d'apel·lació a fi que es tinguessin en compte a l'hora de resoldre el recurs. I si no ho va fer, o ho va fer de forma extemporània, i per aquest motiu van ésser rebutjats per la Sala d'apel·lació sense protestes ni reserves per part de l'apel·lant, sembla prou clar que, per manca de gairebé tots els requisits que estableix l'article 1796,1 de la Llei d'enjudiciament Civil, s'ha de desestimar aquest recurs d'apel·lació, el qual pot fer pensar que té com a finalitat principal buscar un nou enjudiciament d'una qüestió ja discutida en el plet, que en aquest gran de revisió no es pot tornar a examinar.

Quart. - Conformement al que estableix l'article 1809 de la Llei d'enjudiciament Civil, es condemna la part que recorre a totes les costes i a la pèrdua del dipòsit.

Per tot el que s'ha exposat, en nom del Rei i per l'autoritat conferida pel poble espanyol,

DECIDIM

Que declarem improcedent el recurs de revisió que ha interposat el procurador dels tribunals Sr. Leopold Rodés i Durall, que actua en nom i representació de la Sr. X1  i condemnem la part que recorre al pagament de les costes i a la pèrdua del dipòsit. No es pot interposat cap mena de recurs contra aquesta sentència. Aquesta és la nostra sentència que pronunciem, manem i signem.


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda