Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència d'11 de gener de 1996

Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 
d'11 de gener de 1996, núm. 1/1996 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet
Fonaments de Dret
Part dispositiva 

 

Barcelona, 11 de gener de 1996

VISTES per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que se citen al marge, aquestes actuacions de recurs extraordinari de revisió que va interposar la Sra. X1, actuant per si mateixa i en nom dels seus fills menors d'edat X, representada per procurador dels tribunals Sr. Octavio Pesqueira i Roca i defesa per lletrat Sr. Adolfo García i Beltràn, recurs del qual es va formular contra la sentència que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Santa Coloma de Gramenet en actuacions núm. 9/95 de judici de desnonament de vivenda, per manca de pagament de la renda convinguda, que va promoure el Sr. Y1, aquí representat per la procuradora Sra. Maria del Carmen Banús i Gasol, sota la direcció del lletrat Sr. Francisco J. Ferrarons i Pallach, contra el Sr. Y2, que no va comparèixer a aquesta instància, per la qual cosa va ser declarat en rebel·lia.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - El procurador dels tribunals Sr. Pesqueira i Roca, per mitjà d'escrit de data vint-i-tres de març del proppassat any, va interposar la demanda de recurs extraordinari de revisió contra l'esmentada sentència que amb data 27 de gener de 1995 va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Santa Coloma de Gramenet en les referides actuacions de judici de desnonament ; l’acció revisora l'emparava l'art. 1796, 4t de la Llei d'enjudiciament civil, per haver-se guanyat injustament l'esmentada sentència, manifestava, en virtut de maquinació fraudulenta, essent que el que motivava el cas s'havia d'atribuir-ho sense cap tipus de dubte a la persona del demandat Sr. Y2, qui ha organitzat per mitjà del procés locatiu i en clar detriment de les persones de la seva esposa i fills una argúcia malintencionada envers sempre a la dolosa venjança i el fi lesiu que ho dirigeix; la demanda es va interposar abans d' haver transcorregut el termini al qual es refereix l'art. 1798 de la pròpia Llei; feia referència a les actuacions de separació conjugal núm. 287/94 seguides per la Sra. X1 contra el seu espòs Sr. Y2 davant el Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Santa Coloma de Gramenet; exposava la resta de fets que estimava oportuns i acabava suplicant a la Sala que un cop tramitat el recurs amb acord al procediment establert, dictés sentència que originés el mateix i ho rescindís tot, la dimanada en primera instància i aquí impugnada, expedint certificació de la decisió i tornant les actuacions als sens respectius Jutjats de referència perquè les parts utilitzessin el seu dret segons convingui en el judici corresponent i, fent possible en definitiva la subrogació legal que assisteix la Sra. X1 com a esposa separada i arrendatària, per tant com a resultat de la sentència dictada en el procés matrimonial de referència i juntament amb els seus fills menors, de la vivenda situada en el pis entresol, porta tercera, número 00 del Passeig de P. de L. objecte principal del judici de desnonament. Com a primer altressí, feia referència al resguard que acompanyava acreditatiu d'haver consignat la seva representada en el compte provisional de consignacions del Jutjat contra el qual es va recorre, l'import de les rendes degudes més el 25 per 100 a l’efecte legalment establert. Com a segon atressí, sol·licitava la recepció del plet a prova. I com a quart atressí manifestava que la representació processal li seria conferida per mitjà de compareixença de la recurrent a la Secretaria. Acompanyava els documents justificatius i el resguard d'haver constituït el previ dipòsit per import de cinquanta mil pessetes a disposició d'aquest recurs.

 Segon. - Per provisió d'aquesta Sala de data vint-i-vuit de març del proppassat any es va considerar presentat l'anterior escrit amb els documents i el resguard de dipòsit acompanyat, formant-se actuacions, i prèvia designació de ponent i de procurador per part de la recurrent, la qual cosa va fer per mitjà compareixença a la Secretaria, en una altra provisió de sis d'abril es va considerar al procurador Sr. Pesqueira com a comparegut en nom i representació de la Sra. X1 i dels seus fills menors W. i Z, entenent-se amb el mateix les successives diligències. Es van reclamar dels Jutjats de Primera Instància números 6 i 2 de Santa Coloma de Gramenet, respectivament, els plets de separació 287/93 i locatius 9/95, disposant que un cop rebuts se cités a tots aquells qui havien litigat perquè dins de quaranta dies es presentessin en aquestes actuacions per acordar allò que en dret convingui. Es van considerar fetes les manifestacions contingudes en els atressís de l'escrit d’interposició del recurs i es van comunicar les actuacions al ministeri fiscal a qui es va acordar escoltar pel que fa a la suspensió sol·licitada de les diligències d’execució de la sentència contra la qual es va recorre.

Tercer. - Per interlocutòria de quatre del proppassat maig es va declarar que no calia la suspensió de l’execució de la sentència ferma objecte d'aquest extraordinari recurs de revisió, i havent-se interposat recurs de súplica contra el mateix, es va resoldre, prèvia la seva tramitació i mantenint íntegrament la resolució contra la qual es va recorre.

Quart. - Havent-se rebut les actuacions reclamades, va recaure provisió el primer del proppassat juny disposant l'emplaçament de tots aquells qui en les mateixes actuacions havien litigat, és a dir, els Srs. Y1. i Y2, amb la finalitat i pel termini anteriorment disposats, lliurant a l’efecte els oportuns despatxos. Dins del termini i en la forma escaient va comparèixer en les actuacions presentant-se en forma i oposant-se a la demanda del recurs, que va contestar, el demandat Sr. LY1. representat per la procuradora Sra. María del Carmen Banús i Gasol. Per provisió de vint de juliol es va considerar comparegut i part a l'esmentat demandat i evacuat el tràmit de contestació a la demanda del procés civil del recurs de revisió, esperant que es presentés l’altre demandat Sr. Y2., i havent transcorregut el termini concedit al mateix sense que ho fes, es va dictar provisió el vint-i-tres del proppassat octubre declarant-lo en rebel·lia i considerant-se preclòs el tràmit procedent. I es va rebre el plet a prova portant-se a efecte les propostes i admeses prèvia la seva declaració de pertinència.

Cinquè. - Un cop transcorregut el termini a prova es va dictar provisió ordenant que s'unís a les actuacions les proves practicades i portant-les a la vista amb citació de les parts per sentència, sense que cap d'elles, dins de termini, sol·licités celebració de vista púbica. La Sala, per provisió de vint-i-vuit del proppassat desembre va assenyalar per la votació el dia quatre d'enguany, comunicant les actuacions al Ministeri Fiscal al qual es va acordar escoltar d'acord amb allò que disposa l'art. 1802 de la Llei d'enjudiciament civil, pel que fa a si havia d'admetre o no el recurs.

Per provisió de data quatre del proppassat gener va quedar unit a les actuacions de la seva raó que amb ell es tornaven, l'escrit del ministeri fiscal per mitjà del qual evacuava el referit tràmit conferit, que es va considerar evacuat en l'esmentat proveït, quedant les actuacions a la vista per dictar aquesta resolució.

N'ha estat ponent l'Il·lm. magistrat Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. - Les qüestions que s'han de resoldre en aquest recurs extraordinari de revisió, tenen el seu origen en els fets següents.

Amb data 30 de novembre de 1.994 la senyora X1 va formular davant del Jutjat de primera instància número 6 de Santa Coloma de Gramenet una demanda de separació matrimonial contra el seu marit senyor Y2. Als efectes que aquí i ara interessen, cal assenyalar que els conjugues esmentats tenien el domicili familiar a L., passeig P, 00, entresol 3a en règim d'arrendament i que en el contracte d'arrendament apareix com arrendatari el marit. S’al·lega en el fet cinquè de la demanda de separació que va promoure l'esposa, que el seu marit no havia pagat els lloguers del pis on vivia el matrimoni des del mes de juny del mateix any 1994. El marit no va contestar la demanda de separació i va ésser declarat en situació de rebel·lia processal per acte de 20 de gener de 1995.

El dia 2 de gener de 1995 el senyor LY1. va formular davant del Jutjat de primera instància número 2 de Santa Coloma de Gramenet una demanda de desnonament del pis que era habitatge familiar dels cònjuges esmentats contra l'arrendatari senyor Y2 per manca de pagament dels lloguers convinguts. L’arrendatari va comparèixer a l'acte de celebració de judici verbal que va tenir lloc el dia 26 de gener de 1995 i va manifestar que reconeixia deure els lloguers que se li reclamaven i que els pagaria en dates properes. El Jutjat de primera instància número 2 de Santa Coloma de Gramenet va dictar sentència el dia 27 de gener de 1995, que declarava resolt el contracte d'arrendament per manca de pagament dels lloguers convinguts. Aquesta sentència va ésser notificada al marit, en la persona de la seva esposa, el dia 24 de febrer de 1995. I el dia 10 de març de 1995 la part agent va sol·licitar l’execució de la sentència de desnonament.

El dia 2 de febrer de 1995 la senyora X1 va aportar a les actuacions del judici de separació matrimonial el conveni regulador que havia signat amb el seu marit el mateix dia. En el pacte segon d'aquest conveni, que fa referència al domicili dels cònjuges, es va pactar que «cada cónyuge podrá fijar el domicilio donde estime oportuno, comunicándose recíprocamente cualquier cambio de domicilio que realicen, si bien el que hasta ahora fue domicilio conyugal en L., Paseo P, nº 00, Ent. 3ª, quedará para uso de la esposa, renunciando al mismo el esposo por este Convenio».

El Jutjat de primera instància número 6 de Santa Coloma de Gramenet va dictar sentència el dia 15 de febrer de 1995, que estimava la demanda de separació dels cònjuges i aprovava el conveni regulador de data 2 de febrer de 1995.

El dia 23 de març de 1995 la senyora X1 i els seus fills senyors W. i Z. van interposar recurs de revisió davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la sentència ferma dictada pel Jutjat de Primera Instància número 2 de Santa Coloma de Gramenet en el judici de desnonament abans esmentat, per considerar que aquesta sentència s'havia obtingut en virtut de maquinacions fraudulentes (art. 1.692,4 de la Llei d'enjudiciament Civil) i interessava que en el seu dia es dictés sentència que rescindís la sentència de desnonament que va dictar el Jutjat de Primera Instància número 2 de Santa Coloma de Gramenet. El senyor LY1. interessa que es desestimi el recurs de revisió. El senyor Y2. ha estat declarat en situació de rebel·lia processal per provisió d'aquesta Sala de data 23 d'octubre de 1995.

Segon. - El recurs de revisió que ara s'ha de resoldre, es fonamenta en l'article 1.796,4 de la Llei d'enjudiciament civil, que permet obtenir la revisió d'una sentència ferma en el supòsit d'haver-se obtingut en virtut de maquinacions fraudulentes. En l'aspecte que ara interessa, convé precisar que segons la sentència del Tribunal Suprem de 4 d'abril de 1990 s'exigeix que les maquinacions fraudulentes siguin imputables a la part contrària, que hagin estat decisives en la fonamentació de la sentència i que siguin alienes al procés. Respecte al primer d'aquests requisits cal recordar que en el recurs s'interessa la revisió de la sentència de desnonament per manca de pagament dels lloguers convinguts que va enfrontar a l’ arrendador, senyor LY1., part agent en el litigi, i l'arrendatari senyor Y2, arrendatari i marit de la part que recorre, i aquest fet determina que únicament és procedent estimar el recurs de revisió en base a maquinacions fraudulentes imputables a la part contraria, si aquestes maquinacions fraudulentes les ha portat a terme la part arrendadora, que seria la part beneficiada per una sentència obtinguda per mitjà d'unes hipotètiques maquinacions fraudulentes. I si s'examinen les actuacions del judici de desnonament per manca de pagament dels lloguers convinguts es pot constatar fàcilment que el contracte d'arrendament s'havia convingut entre el senyor LY1., com a part arrendadora, i el senyor Y2, com a part arrendatària; que l'arrendatari va reconèixer de forma explícita que no havia pagat els lloguers convinguts; que no apareix a les actuacions el més perit indici que l'arrendatari demandat en el judici de desnonament hagués posat en coneixement de la seva esposa l'existència del judici de desnonament ni tampoc apareix a les actuacions cap indici que l'arrendatari demandat hagués posat en coneixement de l'arrendador que el local objecte de desnonament hagués estat fins aleshores el domicili del defenent i de la seva esposa que ara recorre en revisió, i, finalment, tampoc apareix en les actuacions l'indici més lleu d'una hipotètica confabulació entre la part arrendadora i l'arrendatària per a ventilar el judici de desnonament en perjudici de l'esposa de l'arrendatari, amb probable perjudici del seus drets sobre l'habitatge familiar.

D'acord amb totes aquestes consideracions, és evident que la part que recorre no pot obtenir una sentència de revisió en front a l'arrendador senyor LY1., que en el judici de desnonament es va limitar a exercir els drets que a favor seu atorgava el contracte d'arrendament, sense valdre's de cap mitjà que tingués com a finalitat amagar a l'esposa de l'arrendatari el procediment judicial de desnonament. Altra cosa és que, com a conseqüència de l’actuació processal del marit, l'esposa que ara recorre en revisió hagi vist lesionats els seus eventuals drets sobre l'habitatge familiar, però aquesta és una qüestió que de cap manera s'ha de prejutjar en el recurs de revisió que ara s'examina.

Per conseqüent cal desestimar el recurs de revisió per manca d'existència de qualsevol maquinació fraudulenta imputable a l'arrendador senyor LY1., ja que la manca d'aquestes maquinacions fraudulentes determina igualment la manca de legitimació activa de la senyora X1 per a interposar el recurs de revisió per no haver estat part litigant en el judici de desnonament que va originar en el seu dia la sentència que ara és objecte de revisió; i si bé és cert que aquesta sentència pot lesionar els seus eventuals drets sobre l'habitatge familiar, aquesta circumstància no la legitima per a recórrer en revisió, sinó tònicament per a fer valdre aquests eventuals drets en el judici que correspongui.

Tercer. - Tots aquests raonaments porten a la desestimació del recurs de revisió per no fer evident l'existència de maquinacions fraudulentes i, en aplicació de l'article 1.809 de la Llei d'enjudiciament civil, s'imposen les costes causades per aquest recurs a la part que recorre i se la condemna a la pèrdua del dipòsit.

Per tot l'anterior, en nom del Rei i per l'autoritat que ens atorga la Constitució votada pel Poble Espanyol,

DECIDIM

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de revisió que ha interposat el Procurador dels Tribunals senyor Octavi Pesqueira i Roca, que actua en nom i representació dels senyors X1, W. i Z. contra la sentència que va dictar el Jutjat de Primera Instància número 2 de X1 el dia 27 de gener de 1995 en judici de desnonament, que va promoure el senyor LY1. contra el senyor Y2. Es condemna a la part que recorre a la pèrdua del dipòsit i s'imposen a aquesta part les costes del judici.

Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.

Aquesta és la nostra Sentència que pronunciem, manem i signem.


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda