Sentència del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya,
de 20 de desembre de 1995, núm 37/1995 (Sala civil i penal)
 Antecedents
de fet
Fonaments
de Dret
Part
dispositiva
Barcelona, vint de desembre de
mil nou-cents noranta-cinc.
VIST per la Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya integrada pels Magistrats citats al
marge, el prescrit incident que dimana del rotllo 12/95, procés civil
de cassació que es va interposar contra la sentència dictada per la
Secció 11ª, amb data 31 de gener, en el rotllo d'apel·lació
1009/93, a instància de la Sra. X i altres
contra el Sr. Y, incident substanciat en la peça
separada, sobre impugnació de costes per indegudes.
ANTECEDENTS
DE
FET
Primer. - En
les actuacions principals del rotllo del recurs de cassació es va
practicar taxació de costes, on el recurrent va ser condemnat al seu
pagament, i sotmesa la taxació a les parts, la representació del citat
recurrent va impugnar l'esmentada taxació per haver-se inclòs a
la mateixa partides que considerava com a indegudes.
Segon. - Formada aquesta peça per substanciar l'incident
promogut, va donar trasllat a la part contrària perquè contestés
sobre la qüestió incidental en un termini de sis dies, la qual cosa va
realitzar oportunament, acabant per demanar a la Sala que es considerés
evacuat el tràmit de contestació i que es dictés sentència per la
qual es desestimés íntegrament la qüestió incidental plantejada. Per
provisió de data 30 del propassat novembre, i d'acord amb allò que
disposa l'art. 751 de la Llei d'enjudiciament civil es van portar les
actuacions per a Sentència amb citació de ambdues parts litigants i
per provisió de data 14 d'aquest mateix mes, i per no haver sol·licitat
vista per cap de les parts, i d'acord amb allò que disposa l'art. 758
de la Llei d'enjudiciament civil, es van passar les actuacions al
Magistrat Ponent per a que dictés sentència.
N'ha estat ponent l'Il·lm.
magistrat Sr. Lluís Puig i Ferriol.
FONAMENTS
JURÍDICS
Primer. - A
l'hora de resoldre aquest expedient sobre taxació de costes que ha
plantejat el procurador dels tribunals senyor Àngel Montero i Brusell,
que actua en nom i representació dels senyors X, Z i Z2, hem de precisar que en aquesta resolució s'han de
resoldre únicament les qüestions que fan referència a la impugnació
d'honoraris per indeguts, sens perjudici que després s'obri a tràmit
corresponent per tal d'examinar la qüestió referent a la impugnació
dels honoraris per excessius.
Segon. - Al·lega
inicialment la part que ha promogut l'incident d'impugnació que la
taxació de costes es refereix a les causades pel recurs de cassació número
12/95 que deriva de les actuacions de menor quantia número 1763/90,
del Jutjat de primera instància número 5 de Barcelona, i en realitat
es vol referir a les costes causades en el rotllo de cassació 12/95,
que es deriva de les actuacions del judici declaratiu ordinari de major
quantia número 1794/80, que va tramitar el Jutjat de primera instància
número 5 de Barcelona.
Es tracta evidentment d'un error
material o lapsus calami, que no té cap mena de transcendència
i, per consegüent, cal entrar directament a resoldre les altres qüestions
que planteja l'incident d'impugnació.
Tercer. -
Pel que fa referència a la minuta d'honoraris de l'advocat, al·lega la part que formula aquest incident què la minuta del
Lletrat esmenta una quantitat global en concepte d'honoraris que es
refereix a totes les etapes en que es divideix un recurs de cassació,
sense precisar quin percentatge d'aquesta quantitat global s'atribueix a
cadascuna d'aquestes etapes. I en base a aquest fet al·lega que no s'ha
complert la previsió que estableix la norma 100 de les normes
orientadores per aplicar els honoraris professionals de l'Il·lustre
Col·legi d'Advocats de Barcelona i que aquest incompliment ha de portar
a la conclusió de que ens trobem davant el cas de reclamar-se uns
honoraris que s'han de qualificar d'indeguts.
Aquest aspecte d'escrit d'impugnació
de la taxació de costes s'ha de desestimar, ja que com posa de relleu
la sentència del Tribunal Suprem de 24 d'octubre de 1992, «la doctrina
de esta Sala ha evolucionado y mantiene ya el que artículo 423 (de
la Llei d'enjudiciament civil) exige la aportación de minuta detallada,
pero no la consignación concreta asignada a cada concepto reseñado y
que, como pone de manifiesto, el artículo 429, la impugnación de
costas por indebidas ha de basarse, exclusivamente, en la inclusión de
partidas de derechos de honorarios cuyo pago no corresponda al condenado
en autos, pero sin imponer minutar por separado cada uno de los
conceptos ... ». En el mateix sentit es pronuncien les sentències
del Tribunal Suprem de 15 de juliol i 16 de desembre de 1991, 15 d'abril
de 1992, 31 de març i 9 de juny de 1993, entre moltes d'altres, i
aquesta interpretació dels preceptes esmentats de la Llei processal
civil és la que accepta el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
en les seves resolucions.
Quart. - En
el punt tercer de la consideració primera de l'escrit d'impugnació de
la taxació de costes al·lega la part que ha promogut aquest incident
que es parteix d'una quantitat errònia i desproporcionada per a la
fixació dels honoraris.
Encara que aquestes al·legacions es fan en la part de l'escrit
que es refereix a la impugnació d'honoraris per indeguts, es tracta
realment d'una impugnació d'honoraris per excessius. I aquesta qüestió
no s'ha de resoldre ara, sinó posteriorment quan es tramiti l'incident
d'impugnació d'honoraris per excessius, juntament amb la que fa referència
a la nota de drets que ha presentat el procurador dels tribunals de la
part contra la qual es recorre, ja que s'impugna aquesta nota per drets
excessius i no per drets indeguts.
Cinquè. - No
s'aprecia temeritat de cap mena i, per consegüent, no es fa una
especial imposició de costes en aquest incident.
Vistes les disposicions legals
esmentades, i d'altres que siguin aplicables al cas,
DECIDIM
Que hem de desestimar i desestimem
la impugnació que pel concepte d'indeguts ha formulat el procurador
dels tribunals senyor Àngel Montero i Brusell, en representació
processal dels senyors X, Z i Z2, en
relació amb la minuta d'honoraris d'advocat i nota de drets del procurador
del tribunals esmentades. Es confirma la taxació de costes que s'ha
practicat, sens perjudici del
que resulti de la decisió que en el seu moment
s'adopti en l'incident d'impugnació pel concepte d'excessius, que
s'ha de tramitar una vegada hagi esdevingut ferma aquesta resolució. No
es fa especial menció respecte a les costes causades. Així per aquesta
sentència ho pronunciem, manem i signem.
|
