Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 20 de desembre de 1995

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
de 20 de desembre de 1995, núm 37/1995 (Sala civil i penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret 
Part dispositiva

 

Barcelona, vint de desembre de mil nou-cents noranta-cinc.

VIST per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya integrada pels Magistrats citats al marge, el prescrit incident que dimana del rotllo 12/95, procés civil de cassació que es va interposar contra la sentència dictada per la Secció 11ª, amb data 31 de gener, en el rotllo d'apel·lació 1009/93, a instància de la Sra. X i altres contra el Sr. Y, incident substanciat en la peça separada, sobre impugnació de costes per indegudes.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - En les actuacions principals del rotllo del recurs de cassació es va practicar taxació de costes, on el recurrent va ser condemnat al seu pagament, i sotmesa la taxació a les parts, la representació del citat recurrent va impugnar l'esmentada taxació per haver-se inclòs a la mateixa partides que considerava com a indegudes.

Segon. - Formada aquesta peça per substanciar l'incident promogut, va donar trasllat a la part contrària perquè contestés sobre la qüestió incidental en un termini de sis dies, la qual cosa va realitzar oportunament, acabant per demanar a la Sala que es considerés evacuat el tràmit de contestació i que es dictés sentència per la qual es desestimés íntegrament la qüestió incidental plantejada. Per provisió de data 30 del propassat novembre, i d'acord amb allò que disposa l'art. 751 de la Llei d'enjudiciament civil es van portar les actuacions per a Sentència amb citació de ambdues parts litigants i per provisió de data 14 d'aquest mateix mes, i per no haver sol·licitat vista per cap de les parts, i d'acord amb allò que disposa l'art. 758 de la Llei d'enjudiciament civil, es van passar les actuacions al Magistrat Ponent per a que dictés sentència.        

N'ha estat ponent l'Il·lm. magistrat Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS JURÍDICS

Primer. - A l'hora de resoldre aquest expedient sobre taxació de costes que ha plantejat el procurador dels tribunals senyor Àngel Montero i Brusell, que actua en nom i representació dels senyors X, Z i Z2, hem de precisar que en aquesta resolució s'han de resoldre únicament les qüestions que fan referència a la impugnació d'honoraris per indeguts, sens perjudici que després s'obri a tràmit corresponent per tal d'examinar la qüestió referent a la impugnació dels honoraris per excessius.

Segon. - Al·lega inicialment la part que ha promogut l'incident d'impugnació que la taxació de costes es refereix a les causades pel recurs de cassació número 12/95 que deriva de les actuacions de menor quantia número 1763/90, del Jutjat de primera instància número 5 de Barcelona, i en realitat es vol referir a  les costes causades en el rotllo de cassació 12/95, que es deriva de les actuacions del judici declaratiu ordinari de major quantia número 1794/80, que va tramitar el Jutjat de primera instància número 5 de Barcelona.

Es tracta evidentment d'un error material o lapsus calami, que no té cap mena de transcendència i, per consegüent, cal entrar directament a resoldre les altres qüestions que planteja l'incident d'impugnació.

Tercer. - Pel que fa referència a la minuta d'honoraris de l'advocat, al·lega la part que formula aquest incident què la minuta del Lletrat esmenta una quantitat global en concepte d'honoraris que es refereix a totes les etapes en que es divideix un recurs de cassació, sense precisar quin percentatge d'aquesta quantitat global s'atribueix a cadascuna d'aquestes etapes. I en base a aquest fet al·lega que no s'ha complert la previsió que estableix la norma 100 de les normes orientadores per aplicar els honoraris professionals de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i que aquest incompliment ha de portar a la conclusió de que ens trobem davant el cas de reclamar-se uns honoraris que s'han de qualificar d'indeguts.

Aquest aspecte d'escrit d'impugnació de la taxació de costes s'ha de desestimar, ja que com posa de relleu la sentència del Tribunal Suprem de 24 d'octubre de 1992, «la doctrina de esta Sala ha evolucionado y mantiene ya el que artículo 423 (de la Llei d'enjudiciament civil) exige la aportación de minuta detallada, pero no la consignación concreta asignada a cada concepto reseñado y que, como pone de manifiesto, el artículo 429, la impugnación de costas por indebidas ha de basarse, exclusivamente, en la inclusión de partidas de derechos de honorarios cuyo pago no corresponda al condenado en autos, pero sin imponer minutar por separado cada uno de los conceptos ... ». En el mateix sentit es pronuncien les sentències del Tribunal Suprem de 15 de juliol i 16 de desembre de 1991, 15 d'abril de 1992, 31 de març i 9 de juny de 1993, entre moltes d'altres, i aquesta interpretació dels preceptes esmentats de la Llei processal civil és la que accepta el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les seves resolucions.

Quart. - En el punt tercer de la consideració primera de l'escrit d'impugnació de la taxació de costes al·lega la part que ha promogut aquest incident que es parteix d'una quantitat errònia i desproporcionada per a la fixació dels honoraris.

Encara que aquestes al·legacions es fan en la part de l'escrit que es refereix a la impugnació d'honoraris per indeguts, es tracta realment d'una impugnació d'honoraris per excessius. I aquesta qüestió no s'ha de resoldre ara, sinó posteriorment quan es tramiti l'incident d'impugnació d'honoraris per excessius, juntament amb la que fa referència a la nota de drets que ha presentat el procurador dels tribunals de la part contra la qual es recorre, ja que s'impugna aquesta nota per drets excessius i no per drets indeguts.          

Cinquè. - No s'aprecia temeritat de cap mena i, per consegüent, no es fa una especial imposició de costes en aquest incident.

Vistes les disposicions legals esmentades, i d'altres que siguin aplicables al cas,

 

DECIDIM

Que hem de desestimar i desestimem la impugnació que pel concepte d'indeguts ha formulat el procurador dels tribunals senyor Àngel Montero i Brusell, en representació processal dels senyors X, Z i Z2, en relació amb la minuta d'honoraris d'advocat i nota de drets del procurador del tribunals esmentades. Es confirma la taxació de costes que s'ha practicat, sens perjudici del que resulti de la decisió que en el seu moment s'adopti en l'incident d'impugnació pel concepte d'excessius, que s'ha de tramitar una vegada hagi esdevingut ferma aquesta resolució. No es fa especial menció respecte a les costes causades. Així per aquesta sentència ho pronunciem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda