Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 20 de desembre de 1995

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
de 20 de desembre de 1995, núm 36/1995 (Sala civil i penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret 
Part dispositiva

Barcelona, vint de desembre de mil nou-cents noranta-cinc.

VIST por la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya integrada pels magistrats citats al marge, el present incident que dimana del rotllo 2/95, procés civil de cassació que va interposar la secció 2ª de l'Audiència Provincial de Girona contra la sentència dictada amb data 13 d'octubre de 1994, en el rotllo d'apel·lació 125/94, a instància de la Sra. X contra el Sr. Y. i altres, incident substanciat en la peça separada, sobre impugnació de costes per indegudes.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - En les actuacions principals del rotllo del recurs de cassació es va practicar taxació de costes provocades, on el recurrent va ser condemnat al seu pagament, i sotmesa la taxació a les partes, la representació de l'esmentat recurrent va impugnar l'esmentada taxació per haver-se inclòs a la mateixa partides que considerava com a indegudes.

 

Segon. - Formada aquesta peça per substanciar l'incident promogut, va donar trasllat a la part contrària perquè contestés sobre la qüestió incidental en un termini de sis dies, la qual cosa va realitzar oportunament, acabant per demanar a la Sala que es considerés evacuat el tràmit de contestació i que es dictés sentència per la qual es desestimés íntegrament la qüestió incidental plantejada. Per provisió de data 16 del proppassat novembre, i d'acord amb allò que disposa l'art. 752.2 de la Llei d'enjudiciament civil no es va obrir l'incident a prova per tractar-se de qüestions jurídiques i no fàctiques i per provisió de data 23 d'aquest mateix mes, i per haver-ho sol·licitat la part actora incidental, es va assenyalar per la celebració de la vista pública el dia 14 d'aquest mes, la qual es va dur a terme.

N'ha estat ponent l'Il·lm. magistrat Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

RAONAMENTS JURÍDICS

Primer. - A l'hora de resoldre aquest expedient sobre taxació de costes que ha plantejat el procurador dels tribunals senyor Francesc-Xavier Manjarín Albert, que actua en nom i representació de la senyora X, hem de precisar que en aquesta resolució s'han de resoldre únicament les qüestions que fan referència a la impugnació d'honoraris per indeguts, sens perjudici que després s'obri el tràmit corresponent per tal d'examinar la qüestió referent a !a impugnació honoraris per excessius.

 

Segon. - Pel que fa referència a la minuta d'honoraris de l'advocat senyor Y, al·lega en primer lloc la part que formula aquest incident que la minuta del lletrat no compleix amb els requisits que estableix l'article 423 de la Llei d'enjudiciament civil, que exigeix que la minuta sigui detallada; i afegeix el següent article 424 que no es comprenen en la taxació de costes les partides de les minutes que no s'expressin detalladament. Segons la part que promou aquest incident, les exigències esmentades es justifiquen per tal de poder apreciar encertadament si són o no correctes els honoraris que es refereixen a cada concepte i aquesta finalitat, afegeix, no es pot assolir amb la minuta objecte d'impugnació, que no detalla el contingut dels escrits ni l'import de cadascun dels conceptes o partides ni tant sols la quantia que correspon a cada concepte segons els percentatges per les diferents etapes processals que estableixen les normes sobre honoraris. I conclou amb l'afirmació que la minuta d'honoraris del lletrat ha d'ésser el resultat d'una suma i no una suma global.

Aquest primer aspecte de l'escrit d'impugnació de la taxació de costes, s'ha de desestimar. Ja que com posa de relleu la sentència del Tribunal Suprem de 24 d'octubre de 1992, «la doctrina de la Sala ha evolucionado y mantiene ya que el artículo 423 exige la aportación de minuta detallada, pero no la consignación concreta asignada a cada concepto reseñado y que, como pone de manifiesto el artículo 429, la impugnación de costas por indebidas ha de basarse, exclusivamente, en la inclusión de partidas de derechos de honorarios cuyo pago no corresponda al condenado en autos, pero sin imponer minutar por separado cada uno de los conceptos ... ». En el mateix sentit es pronuncien les sentències del Tribunal Suprem de 15 de juliol i 16 de desembre de 1991, 15 d'abril de 1992, 31 de març i 9 de juny de 1993, entre moltes d'altres, i aquesta interpretació dels preceptes esmentats de la Llei processal civil és la que accepta el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les seves resolucions.

 

Tercer. - Al·lega, en segon lloc, la part que promou aquest incident que la partida que fa referència a l'escrit de personificació a les actuacions del lletrat de la part contra la qual es recorre en cassació, és un concepte indegut, ja que el tràmit de personar-se a les actuacions no exigeix la intervenció de lletrat i, per consegüent, s'ha d'eliminar aquesta partida de la taxació de costes.

Aquest segon aspecte de l'incident ha d'ésser estimat. Ja que com ha tingut ocasió de precisar aquest Tribunal Superior de Justícia en la seva sentència de 28 de setembre de 1995 la part que fa referència a l'escrit i compareixença davant del Tribunal Superior de Justícia com a part contra la qual es recorre, s'ha de suprimir, ja que aquesta actuació processal no exigeix firma ni intervenció de lletrat segons l'article 424 de la Llei d'enjudiciament civil; per consegüent com a diligència supèrflua s'ha d'excloure de la taxació de costes, segons prescriu l'article 424 de la Llei d'enjudiciament civil, com ha sancionat de forma reiterada el Tribunal Suprem en les seves sentències de l'1 de febrer, 3 de maig i 12 de juliol de 1994 i 24 de març de 1995.

 

Quart. - S'impugna també com a indeguda la partida de la minuta del lletrat que fa referència al concepte «sentència desestimatòria del recurs (normes 99,3 i 46)» en base a que no es tracta d'una partida o tràmit processal que afecti a la part que ha resultat beneficiada per la condemna en costes i, per consegüent, interessa que també s'elimini aquesta partida de la taxació de costes.

Sembla prou clar que la norma 99 de les normes orientadores per aplicar els honoraris professionals de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona no inclou en els recursos de cassació civil aquest concepte de «sentència estimatòria del recurs» que, per consegüent, és un concepte totalment aliè als que segons els articles 423 i 424 de la Llei d'enjudiciament civil, i jurisprudència que els interpreta, es poden incloure en les taxacions de costes. Cal afegir encara que no sembla oportú en aquest punt invocar la norma 46 de les normes orientadores esmentades, ja que es refereix a la tramitació dels judicis declaratius en la primera instància. I com ha precisat el Tribunal Suprem en la seva sentència de 15 d'abril de 1992, amb referència a les taxacions de costes, en qüestions que fan referència al recurs de cassació, el Tribunal Suprem, o en el seu cas el Tribunal Superior de Justícia d'una Comunitat Autònoma, no és un Tribunal d'instància.

 

Cinquè. - Per últim, i en allò que fa referència a la impugnació de la taxació de costes per indegudes, i en aquest cas pel que fa referència a la nota de drets del procurador dels tribunals senyor Z, s'impugna la inclusió en el compte del procurador esmentat la partida que fa referència a l'obtenció i autorització de còpies, ja que segons la part que ha promogut aquest incident, no corresponen a actuacions útils dins del procediment i, en qualsevol cas, fan referència a les relacions entre l'advocat i el seu client.

Aquest darrer aspecte de l'incident, en la part que fa referència a la impugnació de la taxació de costes per indegudes, també s'ha d'estimar, en aplicació del criteri que ha establert aquest Tribunal Superior de Justícia en la seva sentència de 28 de setembre de 1995. Ja que si bé és cert que la partida que fa referència a l'obtenció de còpies, segons l'article 93 de l'aranzel aprovat pel Reial Decret 1162/91, de 22 de juliol, preveu la possibilitat que s'inclogui en les taxacions de costes, en el cas present no s'ha justificat, ni s'ha aportat prova de cap mena, per considerar-les justificades.

Vistes les disposicions legals esmentades i les altres d'aplicació pertinent

Per tot l'anterior, en nom del Rei i per l'autoritat que ens atorga la Constitució votada pel poble espanyol,

 

DECIDIM

Que estimem en part la impugnació per indeguts que ha formulat el procurador dels tribunals senyor Francesc-Xavier Manjarín i Albert, en representació processal de la senyora X, en relació amb la minuta d'honoraris d'advocat i nota de drets de procurador i acordem: 1. Excloure de la minuta del lletrat senyor Y la partida que fa referència a l'«escrit de data 29 de desembre de 1994 compareixent en nom dels representats en el recurs de cassació interposat per l'actora»; 2. Excloure de la minuta d'honoraris del lletrat esmentat el concepte que fa referència a «sentència desestimatòria del recurs (Normes 99,3 i 46)», 3. Excloure de la nota de drets del procurador dels tribunals senyor Z la partida «obtención y autorización de copias (Art. 93), 1225 ptas».

Es confirmen els altres extrems de la taxació de costes que s'ha practicat, sens perjudici allò que resulti en la decisió que es prengui en l'incident d'impugnació de les costes per excessives, que s'ha de començar a tramitar una vegada hagi esdevingut ferma aquesta resolució. Sens perjudici del que s'acordi, a més a més, en l'incident de taxació de costes per excessives en la correcció de la taxació que faci la secretària d'aquest Tribunal, es tindran en compte les noves quantitats que en resultin als efectes de calcular la que correspongui per IVA.

No es fa especial menció respecte a les costes que s han originat en aquest incident.

Així per aquest Sentència, ho pronunciem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda