Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 30 de novembre de 1995

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
de 30 de novembre de 1995, núm 35/1995 (Sala civil i penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret 
Part dispositiva

Barcelona, a trenta de novembre de mil nou-cents noranta cinc.

VIST per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels Magistrats esmentats al marge, les presents actuacions de Recurs Extraordinari de Revisió, que va interposar la procuradora Sra. BARBANY i CAIRO, actuant en nom i representació dels Srs. X, X2, X3 i X4 i defensats per la Lletrada Sra. FÀTIMA PINEDA i PÉREZ, que es va interposar contra la Sentència ferma que va dictar el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Girona, amb data 29 de juny de 1993, en Judici Declaratiu de Menor Quantia núm. 552/91, seguit a instància del Sr. Z contra els Srs. Y, Y2, Y3 i Y4.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - La procuradora Sra. ALICIA BARBANY i CAIRO, en la representació que té acreditada dels Srs. X, X2, X3 i X4, per mitjà d'escrit de data 6 de març de 1995, va interposar demanda de recurs de Revisió contra la Sentència ferma que va dictar el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Girona, en el Judici de Menor Quantia núm. 552/91 que va promoure el Sr. Z contra els Srs. Y4., Y, Y2 i Y3

Als efectes què prevé l'art. 1798 de la Llei d'enjudiciament civil, feia constar que el recurs s'interposava dins els tres mesos comptats des què es va descobrir el frau, moment en què es va conèixer la Sentència de data 29 de juny de 1993, que es va dictar en el procediment declaratiu de Menor Quantia núm. 552/91.

Després d'al·legar els fets i fonaments que estimava procedents, acabava demanant que es dictés Sentència «declarando a los condemandados en sus respectivos caracteres de constructores y técnicos directores de la obra para la construcción de la finca vendida a mi principal, responsables por razón de las anomalías y desperfectos producidos por defectos en su ejecución y emplazamiento y en su consecuencia, se les condene en razón a sus respectivas responsabilidades y hasta un total de 8.000.000.-Ptas. en que prudencialmente se fijan tanto los perjuicios hasta su total y definitiva reparación o otra cantidad mayor o menor a que la total reparación, a la cual habrán de ser condenados, ascienda y a determinar en período de ejecución de la sentencia, bien la lleven a cabo los codemandados o cualquier otro que a designa del Juzgado se encargue de efectuar la dicha reparación. Todo ello, con imposición de costas a los codemandados».

En un primer altressí manifestava adjuntar el resguard acreditatiu d'haver efectuat el dipòsit que ordenava l'art. 1799 de la Llei d'enjudiciament civil; en el segon altressí, sol·licitava la suspensió de l'execució de la Sentència dictada prèvia prestació de fiança; en el tercer altressí, sol·licitava la recepció del plet a prova, i; en el quart altressí, la devolució previ testimoni, dels poders per a plets que adjuntaven l'escrit de demanda.

 

Segon. - Per provisió de data 6 de març de 1995 es va considerar compareguda i part a la procuradora SRA. BARBANY, en la representació acreditada; es va ordenar testimoniar el resguard de dipòsit, l'original del qual va quedar sota custodia del secretari i es va designar al ponent, al qual van passar les actuacions per instrucció i proposta de resolució. Per provisió de la mateixa data es va considerar interposat Recurs de Revisió, fetes les manifestacions contingudes en els altressís assenyalats en el primer, tercer i quart. Quant al segon altressí, es va acordar escoltar el Ministeri fiscal als efectes que preveu l'art. 1803 de la Llei d'enjudiciament civil. Per interlocutòria de data 30 del proper març es va denegar la sol·licitud de suspensió provisional de la Sentència dictada.

 

Tercer. - Per provisió de data de 30 de març d'enguany, es va acordar reclamar els antecedents del procediment de Menor Quantia núm. 552/91 al Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Girona. Amb data 27 d'abril es va dictar provisió en què es consideraven rebuts els antecedents reclamats, i es van citar a tots qui haguessin litigat per tal que, en el termini de quaranta dies, compareguin per sostenir allò que en dret convingui.

Per provisió de data 8 del proppassat juny es va considerar comparegut i part al procurador Sr. NARCISO RANERA i CAHÍS, en la representació que va acreditar del Sr. Z i impugnat el recurs que va interposar, es va considerar evacuat el tràmit de contestació Un cop transcorregut el termini de la citació pel que fa als demandats Srs. Y2 i Y sense que compareguessin en legal forma, se'ls va declarar en rebel·lia, i se'ls va practicar la resta de notificacions en les estrades de la Sala, es va seguir els tràmits successius d'acord amb allò que s'estableix per a la substanciació dels incidents en la Llei d'enjudiciament civil. Es va acordar rebre com a prova l'incident en el termini de vint dies comuns a les parts per proposar i executar, es van formar els oportuns rams separats, dins dels quals es van portar a terme les propostes per les dues parts que es van admetre i declarar pertinents amb el resultat que es veu en les actuacions.

 

Quart. - Amb data 23 d'octubre es va dictar Provisió en què es va acordar la unió de les proves que es van practicar, quedant les actuacions a la vista per a dictar Sentència. La part recurrent va sol·licitar, dins el termini, la celebració de la vista pública, es va assenyalar perquè tingués lloc el dia setze de novembre, amb la citació de les parts, quedant de manifest les proves a la Secretaria per instrucció. I, d'acord amb allò que prevé l'art. 1802 de la Llei d'enjudiciament civil, es va acordar també escoltar el Ministeri fiscal pel que fa a si pertoca o no l'admissió del recurs, comunicant-li les actuacions originals. I, finalment, es va acordar reclamar les actuacions de Judici Declaratiu de Menor Quantia núm. 552/91, al Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Girona.

Per provisió del 9 del proppassat novembre es van considerar retornades les actuacions, evacuat el tràmit conferit al Ministeri fiscal, unint-se al dictamen que s'adjuntava, formula en el sentit de sol·licitar la desestimació del recurs formulat.

Un cop arribat el dia i la hora assenyalats per a la celebració de la vista, que va tenir lloc, amb el resultat que es veu en el acta de la vista. I, finalment, per provisió de data 27 del proppassat novembre, es va acordar la unió a les actuacions de l'exhort lliurat per a la pràctica de la prova de confessió judicial del Sr. Y4.

 

Cinquè. - En la substanciació d'aquestes actuacions s'han observat totes les prescripcions legals llevat la del termini per a dictar Sentència.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. - Les qüestions que s'han de resoldre en aquest recurs de revisió es deriven del fets següents. Amb data 4 d'Octubre de 1991 el Senyor Z va formular davant del Jutjat de Primera Instància número 4 de Girona una demanda de Judici declaratiu de menor quantia sobre reclamació de danys i perjudicis contra els Senyors Y, Y2, Y3 i Y4 El Senyor Y3 va presentar el seu escrit de contesta a la demanda el dia 26 de Novembre de 1991, en el qual interessava la desestimació de les pretensions de la part agent. La Senyora Y2 va presentar el seu escrit de contesta a la demanda el dia 10 de Desembre de 1991, en el qual interessava també la desestimació de la demanda. El Senyor Y va presentar el seu escrit de contesta a la demanda el dia 10 de desembre de 1991, en el qual interessava la desestimació de la demanda. I el Senyor Y4 va presentar el seu escrit de contesta a la demanda el dia 27 de Gener de 1992, en el qual interessava la desestimació de la demanda.

El dia 6 de Novembre de 1992 la representació processal del senyor Y3 va presentar un escrit al Jutjat, en el que manifestava que de la proposició de proves de la part agent, resultava que havia mort el Senyor Y3 i que el seus advocat i procurador ignoraven aquesta circumstància i en base a aquest fet, interessaven la suspensió del procediment i que es requerís al codefenent Senyor Y4, fill del Senyor Y3 per tal que manifestés si havia mort el seu pare i, en cas afirmatiu, que aportés el certificat de defunció. El jutjat de Primera Instància número 4 de Girona va dictar una providència el dia 14 de Novembre de 1992 que acordava la suspensió del procediment i que es fes el requeriment esmentat al Senyor Y4. La part agent va presentar un escrit el dia 20 de Novembre de 1992, en el qual formulava un recurs de reposició contra la providència abans esmentada i interessava la continuació del procediment. La representació processal del Senyor Y4 va aportar a les actuacions un certificat de defunció, del qual en resulta que el Senyor Y3 va morir el dia 24 de Febrer de 1992. El Jutjat de Primera instància número 4 de Girona va dictar una providència el dia 10 de Desembre de 1992 que desestimava el recurs de reposició que havia interposat la part agent i ordenava citar per edictes els hereus del Senyor Y3 per tal que en el termini de cinc dies es personessin a les actuacions. Aquest edicte es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Girona del dia 12 de Gener de 1993. El Procurador dels Tribunals Senyor Santiago Pérez i Moratones va presentar en el Jutjat un escrit el dia 28 de Desembre de 1992, en el qual manifestava que renunciava a la representació del Senyor Y3, que se'l va tenir per renunciat a aquesta representació per providència del dia 31 de Desembre de 1992.

El Jutjat de Primera Instància número 4 de Girona va dictar sentència el dia 29 de Juny de 1993, que estimava en part la demanda, i condemnava únicament als ignorats hereus del Senyor Y3 a indemnitzar danys i perjudicis per l'import que es determinaria en tràmit d'execució de sentència. El Jutjat va acordar el dia 7 de Juliol de 1993 que aquesta sentència es notifiqués per edictes als defenents que havien estat condemnats i aquest edicte es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Girona del dia 31 de Juliol de 1993.

La part agent va interessar l'execució d'aquesta sentència el dia 2 de Desembre de 1993 i va interessar també es lliurés un certificat al Registre General d'Actes de darrera voluntat per tal d'acreditar si el Senyor Y3 havia atorgat testament. El Registre va certificar que el causant havia atorgat testament notarial obert els dies 28 d'Abril de 1970 i 13 de Juny de 1989. D'aquest darrer testament en resulta que el Senyor Y3 llegava l'usdefruit universal de l'herència a la seva esposa Senyora Z, ordenava uns prellegats a favor del seu fill Senyor Y4, uns altres prellegats a favor de les seves filles Senyores X4, X3 i X2, atribuïa per parts iguals als sens quatre fills els subsidis de defunció que tenia concertats amb la Mutualitat del Col·legi d'Arquitectes i instituïa hereus els seus quatre fills esmentats amb, substitució en cas de premoriència, pels respectius descendents legítims.

Apareix a les actuacions que la Senyora Z va declarar a presència judicial el dia 12 de maig de 1994 que no ha acceptat davant notari l'herència del seu marit difunt.

El Jutjat de Primera Instància número 4 de Girona va dictar una provisió el dia 17 de Novembre de 1994, en el tràmit d'execució de la Sentència abans esmentada, en la qual ordenava requerir de pagament els hereus ignorats del Senyor Y3 Amb data 5 de Desembre de 1994 va comparèixer a les actuacions el Procurador del Tribunals Senyor Carles Sobrino i Cortés, que actuava en nom i representació dels Senyors X, X2, X3 i X4, en el qual interessava d'entendre's amb ell les diligències successives. Apareix també a les actuacions que el dia 1 de Desembre de 1994 el Jutjat de Pau de Banyoles va requerir de pagament a la Senyora Z, en qualitat d'hereva del Senyor Y3 i a la mateixa data es va procedir a l'embargament de béns del deutor esmentat.

El dia 12 de Desembre de 1994 l'anterior Procurador dels Tribunals i del Senyor Y4 va presentar un escrit davant del Jutjat de Primera Instància número 4 de Girona, en el qual al·legava que els Senyors X, X2, X3 i X4 havien comparegut a l'incident d'execució de sentència en qualitat d'hereus del Senyor Y3, i així es va acordar per provisió de 20 de Desembre de 1994. La representació processal dels Senyors X, X2, X3 i X4 van presentar un nou escrit davant del Jutjat de Primera Instància número 4 de Girona, en el qual formulaven recurs d'apel·lació contra la provisió abans esmentada i també interessaven la nul·litat d'actuacions per haver-se produït defectes de forma en els actes processals que han comportat en el prescrit cas una clara indefensió dels defenents i la suspensió d'execució de la sentencia. El Jutjat va dictar un acte el dia 16 de Febrer de 1995, que estimava en part el recurs i acordava la nul·litat de la providència de 3 de novembre de 1994 i les resolucions subsegüents que s'havien dictat en el tràmit d'execució de la sentència. Aquesta resolució va ésser confirmada per l'acte posterior del mateix Jutjat de data 21 d'Abril de 1995.

Amb data 4 de Marc de 1995 els Senyors X, X2, X3 i X4 van interposar recurs de revisió davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la Sentència ferma dictada pel Jutjat de Primera Instància número 4 de Girona per considerar que aquesta Sentència s'havia obtingut a virtut de maquinacions fraudulentes i interessaven també que es decretés la nul·litat de les actuacions que s'havien practicat des del dia 17 de novembre de 1992.

 

Segon. - Si bé és cert que la part que recorre no esmenta de forma clara en quin dels apartats de l'article 1796 de la Llei d'enjudiciament civil fonamenta el seu recurs de revisió, de l'exposició de fets que apareix a l'escrit d'interposició del recurs, se'n pot deduir que el fonamenta en l'apartat quart del precepte esmentat, que permet s'obtingui la revisió d'una sentència ferma si s'ha guanyat injustament a virtut de maquinacions fraudulentes; i aquest criteri resulta també del fonament de dret tercer de l'escrit d'interposició del recurs de revisió, en el qual s'al·lega l'article 1796, 4 de la Llei processal civil.

En base a aquestes consideracions cal entendre que el recurs de revisió s'ha interposat d'acord amb les formalitats que exigeix la Llei i, per consegüent, cal examinar les qüestions que planteja.

 

Tercer. - Atesa la seva transcendència, cal examinar en primer lloc si el recurs s'ha interposat dins el termini que prescriu l'article 1798 de la Llei d'enjudiciament, en el qual es preveu que el termini per a interposar el recurs de revisió, és el de tres mesos, que es compten des del dia en que es va descobrir el frau que permet revisar la sentència ferma que es va obtenir injustament.

Al·lega la part que recorre que va descobrir el frau el dia 7 de Desembre de 1994, moment en que va conèixer la sentència objecte de la revisió de data 29 de juny de 1993 i com que el recurs de revisió es va interposar el dia 4 de març de 1995, es compleixen en aquest cas els requisits temporals que estableix la Llei per a recórrer. Mentre que a criteri de la part contra la qual es recorre, el recurs s'ha interposat extemporàniament, ja que el Jutjat de primera Instància número 4 de Girona va requerir el senyor Y4, part defenent en el judici, el dia 14 de novembre de 1992, per tal que aportés a les actuacions el certificat de defunció del seu pare senyor Y3, que també era part defenent en el judici, cosa que va fer el dia 22 de novembre de 1992, i davant d'aquest fet, la part agent va interessar la continuació del procediment contra els hereus ignorats del senyor Y3, que van ésser citats per edictes que es van publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Girona el dia 12 de gener de 1993, sense que compareguessin a les actuacions; i en base a aquest fets, entén la part contra la qual es recorre, que els tres mesos per a la interposició del recurs de revisió s'han de computar des del mes de novembre de 1992 i, per tant, el recurs s'ha interposat notòriament fora de termini.

Aquesta posició de la part contra la qual es recorre, es pot considerar admissible en relació amb el codefenent senyor Y4 que en tot moment va ésser part en el litigi que es va resoldre per la sentència que ara és objecte de revisió, però és més dubtós que es pugui aplicar també als altres cohereus del senyor Y3 que no van ésser part en el judici esmentat, ja que la crida al procés per edictes té caràcter subsidiari, segons resulta de l'article 269 de la Llei d'enjudiciament civil, i només pot utilitzar-se quan no és factible cap altre modalitat més efectiva que faci possible fer saber a la persona interessada en el concepte de demandada l'existència del judici, perquè pugui decidir lliurement si li convé o no intervenir (sentències d'aquest Tribunal de 15 de juny i 24 d'octubre de 1994). I en el cas que origina aquest recurs, la part agent en el primer litigi podia haver intentat identificar els hereus del senyor Y3 ja sigui per mitjà del seu fill i presumpte hereu, que apareixia corn a codefenent en el litigi, o per la via del certificat del registre de darreres voluntats, com ha fet en el tràmit d'execució de sentència, que haurien estalviat acollir-se a la forma subsidiària de la crida al procés per edictes que, per raons de tots prou conegudes, poques vegades dóna uns resultats efectius. Per consegüent, i almenys amb referència als cohereus que van ésser cridats a judici per edictes en les circumstàncies esmentades, no es pot admetre el criteri de la part contra la qual es recorre, que pretén computat el termini de tres mesos per a interposar el recurs des del mes de novembre de 1992.

 

Quart. - Com s'ha indicat fa uns moments la part que recorre al·lega que va tenir coneixement de la maquinació fraudulenta el dia 7 de desembre de 1994 i com que va interposar el seu recurs de revisió el dia 4 de març de 1995, el recurs s'ha interposat dins el termini de tres mesos que estableix de forma taxativa l'article 1798 de la Llei d'enjudiciament civil. En relació amb aquestes al·legacions de la part que recorre, cal recordar inicialment el reiterat criteri de la jurisprudència que, en atenció al caràcter extraordinari del recurs de revisió, exigeix «de manera inexcusable la fijación por la recurrente del elemento temporal dies a quo que debe probarse con precisión» (sentència del Tribunal Suprem de 12 de gener de 1990); o com precisa la sentència posterior del mateix Tribunal de 25 de juliol de 1995, en atenció també a la naturalesa extraordinària i excepcional del recurs de revisió, que «es preciso ineludiblemente la fijación por el accionante del elemento temporal dies a quo que debe probarse con precisión». D'aquestes afirmacions se'n deriva, de forma indubtable, que correspon a la part que recorre acreditar de forma clara i contundent la fixació del dies a quo, que en el cas que origina el recurs present, es vol fixar en el dia 7 de desembre de 1994. Però aquesta circumstància temporal no s'ha acreditat a les actuacions, ja que de la prova documental i de la confessió en judici dels fills i hereus del senyor Y3 resulta que van tenir coneixement de la sentència pretesament injusta el dia 1 de desembre de 1994, data de l'embargament de béns del causant dels recurrents que es va practicar a instàncies de la part agent en el primer litigi. Per consegüent, a manca d'unir prova concloent en sentit contrari, s'ha de considerar que, ais efectes de l'article 1798 de la Llei d'enjudiciament civil, la part que recorre va tenir coneixement de la sentència que creu injusta, ja que al·lega es va obtenir per mitjà de maquinacions fraudulentes, el dia 1 de desembre de 1994; i com que el recurs de revisió contra aquesta sentència s'ha interposat el dia 4 de març de 1995, és evident que s'ha escolat el termini de caducitat que estableix la Llei per a recórrer en revisió, amb la conseqüència obligada de la desestimació del recurs en base a la seva interposició extemporània.

 

Cinquè. - Cal afegir, encara, que l'estimació d'un recurs de revisió per haver-se guanyat la sentència de forma injusta a virtut de maquinacions fraudulentes, exigeix que s'amagui l'existència del plet a les persones legitimades per a ésser part en el litigi i que com a conseqüència d'aquest fet no han tingut ocasió de fer valer els sens drets davant dels organismes jurisdiccionals. I sembla prou clar que aquesta circumstància no es dóna en el cas que origina el recurs, ja que un dels fills és codefenent amb el seu pare i causant i recorre ara en revisió amb els sues germans, cohereus del pare comú; i com que aquest fill era part en el primer litigi, davant la pretensió de la part agent de cridar per edictes els hereus ignorats del seu pare, podia haver facilitat sense massa complicacions la identificació d'aquests hereus, amb la consegüent possibilitat de poder comparèixer a les actuacions i fer valer els sens drets, sense necessitat de córrer la inseguretat que es pot derivar de la crida a comparèixer a judici per mitjà d'uns edictes.

Aquestes consideracions, d'una forma o altra, venen avalades per la jurisprudència, ja que el fet de no facilitar un dels fills codefenents la identificació dels hereus del seu pare, impedeix que es pugui qualificar de maliciosa l'actuació de la part agent, i aquí part contra la qual es recorre, que demana la citació d'aquests hereus ignorats per edictes, encara que després, en el tràmit d'execució de sentència, ha intentat per altres vies identificar els hereus del codefenent que havia mort mentre es tramitava el primer litigi (argument de la sentència del Tribunal Suprem de 21 de juliol de 1995). La posterior sentència del mateix Tribunal de 24 de juliol de 1995 descriu les maquinacions fraudulentes com una «maniobra extraprocesal tendente a violentar de forma frontal el principio de contradicción que preside los processos civiles», i sembla prou clar que en aquest cas la part agent no va violentar de forma frontal el principi de contradicció, ja que un dels codefenents era fill del causant i estava unit per un vincle estret de parentiu amb els altres cohereus, tots ells fills del pare comú, i es pot racionalment presumir l'existència d'unes relacions familiars normals entre els germans, com ho acredita el fet que s'han personat en el tràmit d'execució de sentència en el primer litigi i ara en el recurs de revisió fent valer de forma conjunta els sens drets i de la mateixa forma ho podien fer, hem de creure, en el moment de la mort del seu pare i comparèixer per tant, a instàncies del seu germà codefenent, cohereu, en el primer litigi.

 

Sisè. - Tots aquest raonaments porten a la desestimació del recurs de revisió per extemporani i per no apreciar-se l'existència de maquinacions fraudulentes i, en aplicació de l'article 1809 de la Llei d'enjudiciament civil, s'imposen les costes causades per aquest recurs a la part recurrent i se'l condemna a la pèrdua del dipòsit.

 

DECIDIM

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de revisió que ha interposat la procuradora dels tribunals senyora Alicia Barbany i Cairò, que actua en nom i representació dels senyors X, X2, X3 i X4 contra la sentència que va dictar el Jutjat de Primera Instància número 4 de Girona el dia 29 de juny de 1993, sobre reclamació d'indemnització de danys i perjudicis, que va promoure el senyor Z contra els senyors Y, Y2, Y3 i Y4 Es condemna la part que recorre a la pèrdua del dipòsit i s'imposen a aquesta part les costes del judici.

Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.

Aquesta és la nostra sentència que pronunciem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda