Sentència del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya
de 20 de novembre de 1995, núm.
33/1995 (Sala civil i penal)
 Antecedents de fet
Fonaments
de Dret
Part dispositiva
Barcelona,
vint de novembre de mil nou-cents noranta-cinc.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, formada pels Magistrats que s'expressen al marge, ha vist el
recurs extraordinari de revisió interposat per la Sra. Carolina Y representada pel Procurador Sr. Jaume Guillem
Rodríguez i dirigida per la lletrada Sra. Assumpció Carbonell Coca, contra la Sentència ferma núm. 72 de
3 de març de 1993 dictada pel Jutjat de Primera
Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès en el
judici de divorci interposat davant aquell Jutjat pel Sr. X contra la seva dona Sra.
Y. Ha comparegut al present judici revisori
l'esmentat Sr. X representat pel Procurador
Sr. Carles Arcas Hernández dirigit per l'advocadessa
Sra. Núria Sabat Achón.
ANTECEDENTS
DE FET
En data 2 de març d'enguany, la Sra. Y, representada i dirigida pels
professionals que
s'han dit, va presentar a aquesta Sala demanda de recurs
extraordinari de revisió contra la Sentència ferma que
hem indicat a l'encapçalament havent estat emplaçat el
Sr. X el qual va comparèixer a aquestes
actuacions amb la representació i defensa que queden esmentades. S'ha seguit davant aquest Tribunal tot el
procediment revisori acomplint la Llei de procediment; va celebrar-se vista pública el 26 d'octubre passat; i el
Ministeri Fiscal ha emès informe sobre l'admissió que
va presentar al Tribunal el dia 13 de novembre corrent.
Per provisió de 16 de l'actual mes de novembre varen
quedar les actuacions vistes per la present sentència.
Ha
actuat com a Ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr.
Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS
DE DRET
Primer.-
La senyora Y ha presentat a
aquesta Sala, a l'empara del núm. 4 de l'article 1796 de
la Llei d'enjudiciament civil (maquinació fraudulenta),
recurs extraordinari de revisió contra la sentència
ferma dictada el 3 de març de 1993 per la Jutgessa de
Primera Instància de Vilafranca del Penedès, en la qual, a petició de l’espòs Sr.
X,
en el judici de divorci per ell instat, va decretar la
dissolució del vincle per divorci del matrimoni que els
mateixos tenien contret, i va acordar com a mesures,
que el fill menor del matrimoni, W, romangués sota la
guarda i custòdia del pare, compartint la pàtria potestat, i va fixar
com a règim de visites a favor de
la mare els caps de setmana alterns de 10 hores del
dissabte a les 20 hores del diumenge i la meitat
alternativa dels períodes vacacionals.
Segon.
- L' agent de revisió ens demana la rescissió total de l'esmentada
sentència amb fonament en que va ser obtinguda injustament mitjançant
maquinacions fraudulentes en no haver-se-la citat a l'indicat judici de
divorci sinó que el Sr. X va voler assegurar el resultat del procediment
evitant tota possibilitat de defensa de la seva dona amagant al Jutjat
el seu domicili. El Sr. X ha comparegut al judici revisori negant les
imputacions de la Sra. Y, i demanant la
desestimació de la demanda de revisió amb les
conseqüències inherents.
Tercer.
- Revisades les actuacions originals del judici de divorci al que ens
estem referint, tramitades al Jutjat de Primera Instància nº. 1 de
Vilafranca del Penedès, advertim: a) Que el Sr. X va dir a la demanda de
divorci que la seva dona estava «en paradero desconocido» (sic.) i
demanava que es declarés dissolt el matrimoni i es privés a la mare de
la pàtria potestat del fill comú de 3 anys, W, per atenir-la ell en
exclusivitat. b) Per l'emplaçament de la Sra. Y es va publicar un Edicte en el Butlletí Oficial de la Província núm.
--- de -- de ---- de
1992, pàgs. 00 i 00. c) Per provisió de 9 de gener de 1993 va
declarar-se a la Sra. Y. en rebel·lia processal. d) En el període de prova el Sr.
X. va proposar un sol testimoni, la Sra. Z, la qual va assentir a tot el que se li va preguntar. e) El 3 de març de 1993 la Jutgessa va
dictar sentència de la que ara se'ns en demana revisió estimant la demanda de
divorci, decretant la
dissolució del matrimoni, donant la guarda i custòdia
del fill al pare que hauria de compartir amb la mare la
pàtria potestat, i va establir respecte al nen el règim
de visites que hem dit abans. i) El Procurador del Sr. X va demanar que
la sentència fos publicada en el Butlletí Oficial de la Província de
Barcelona, i així es va fer el 12 d'abril de 1993 (B.O.P. nº. 87, pàg.
28) manifestant-se que la Sra. Y es trobava «en ignorado paradero».
g) Per mitjà d'escrit de 7 de febrer de 1995 la Sra. M. va comparèixer a aquell
Jutjat dient que havia tingut coneixement que s'havia substanciat judici de divorci i demanava una
certificació de la sentència. h) La certificació se li
va entregar el 10 de febrer de 1995. i) El 2 de març de 1995 la Sra. Y. presenta a aquesta Sala l'actual
demanda revisòria.
Quart.
- L'apartat 4t de l'article 1796 de la Llei processal
civil diu que hi haurà lloc a la revisió d'una
sentència ferma si la mateixa hagués estat guanyada
injustament mitjançant qualsevol maquinació fraudulenta; i en la interpretació i l'aplicació
d'aquesta causa rescissòria la jurisprudència té
declarat que quan s'ha mantingut a la demandada en
rebel·lia durant tot el procés al·legar-se ignorar el
seu domicili fent-se-li l'emplaçament per edictes fins
la sentència, sense que es vegi cap intent de l'actora
orientat a fer arribar notícia a la demandada de
l'existència del plet promogut no obstant les dades que
d'ella coneixia, queda en evidència el desinterès de
l'agent de constituir amb la demandada la relació
litigiosa, quan no la intenció d'evitar la seva
presència al procés i d'arribar a la Sentència deixant-la
en la indefensió, i que això no pot sinó considerar-se
una actuació fraudulenta per a guanyar la sentència que
es el que preveu l'article 1769,4t de la Llei
d'enjudiciament civil com a causa revisòria (sentències
del Tribunal Suprem de 10 de juliol, 25 i 31 d'octubre de
1989, 24 de juliol i 7 de maig de 1991, 8 de juny de
1992, 24 de juliol, 6 i 18 d'octubre de 1993, 7 de març
de 1994 etc., i del Tribunal Constitucional 1/1983,
48/1986, 35/1989, 289/1993, etc.); perquè la citació
per edictes té una naturalesa excepcional i
supletòria i per tant solament pot practicar-se quant no
sigui possible acudir a altres mitjans més efectius,
havent de tenir-se la convicció o certesa de
la inutilitat de qualsevol altre forma de citació (sentències del Tribunal Constitucional 216/92, de 6 de
desembre i de 24 de juliol de 1993); i la part agent ha
de desplegar una mínima diligència de localització
de la demandada (sentències del Tribunal Suprem de 27
de juliol i 14 de setembre de 1993) ja que una de les
manifestacions més clares de maquinació consisteix en
al·legar desconèixer el domicili del demandat malgrat tenir-ne constància i demanar l'emplaçament per edictes
a fi que el judici sigui substanciat en la seva
rebel·lia per tal que no comparegui a defensar els seus
possibles drets (sentència del Tribunal Suprem de 29 de
març de 1993).
Cinquè - En el tràmit que diu l'article 1802 de la Llei
d'enjudiciament civil, el Ministeri Fiscal ha presentat
escrit en el qual considera que de la prova documental
practicada en la substanciació del present recurs
extraordinari de revisió ha resultat acreditada la
concurrència en el cas del supòsit de l'apartat 4t de
l'article 1796 de la Llei d'enjudiciament civil que
l'actual demanda invoca, tota vegada -diu- que l'agent en
el procediment de divorci, el Sr. X,
coneixia perfectament al interposar aquella demanda el
domicili de la seva dona la qual va treballar (foli 27 de
les actuacions) des del 15 de febrer de 1991 fins al
30 de setembre de 1994 en la mateixa empresa de l'entitat
mercantil «Z2, S.A.» radicada a la localitat de L.i va mantenir des de febrer de 1992 i
fins l'octubre de 1992 el seu domicili a la mateixa
localitat de L., (folis 24 i 24 bis dels actes), i
per tant el Ministeri Fiscal entén que el Sr. X, al
interposar la demanda que va donar lloc al procediment de
divorci el 27 d'octubre de 1992, va ometre
intencionadament anunciar al Jutjat sentenciador l'expressat domicili de
L. a fi de provocar la
declaració de rebel·lia de la demandada i d'obtenir la
seva indefensió.
Sisè. - Aquest Tribunal
comparteix l'opinió del Ministeri Fiscal, perquè de les proves
practicades al present recurs de revisió se'n desprèn, substancialment,
el que segueix: a) El matrimoni va separar-se de fet el mes de juny de
1990, i en un primer moment (fins al mes d'agost), l'esposa Sra. Y
va quedar-se al domicili conjugal situat al núm. 00, pis 00, porta 00,
del carrer C, de L2. b) Al mes de
setembre del mateix any 1990 la Sra. Y. va
traslladar-se al pis 00 1ª porta del carrer C2, núm. 00 bloc 00 també de
L2, que era, i segueix essent, el domicili dels pares
del seu company Sr. Z3 c) El Sr. X va conèixer i coneix perfectament
aquest domicili i la seva vinculació amb la Sra.Y i el Sr. Z3, tota vegada que és el domicili que la Sra.
Y.
va fer constar a l'escriptura notarial de poder especial que la mateixa
va atorgar el 22 d'octubre de 1990 a favor de la germana del Sr. X Z4,
per tal que aquesta, en qualitat d'apoderada de la Sra. Y, i el mateix
Sr. X personalment, poguessin vendre la vivenda conjugal, la qual cosa
varen realitzar el mes de març de 1991. d) El 15 de febrer de 1991 la
Sra. Y va entrar a treballar a la fàbrica «Z2, S.A.» del poble de L. de
la que sense interrupció va ser-ne assalariada més de tres anys i mig
(fins el 30 de setembre de 1994). e) En aquest període estava afiliada a
la Seguretat Social i al Servei Català de la Salut, i en tals organismes
públics constava domiciliada a l'indicat carrer C2 de L2. f) Als primers mesos de l'any
1991 ella i el ja nomenat Sr. Z3 varen traslladar-se a una
pensió al Carrer P, núm. 0, de L2. g) Ella i
el Sr. X conjuntament, el 9 de juliol de 1991 varen atorgar davant
notari uns poders per plets i en ells la Sra. Y va fer constar al seu domicili a
l'esmentada pensió del carrer P, 0 de L2. h)
El 19 del mateix mes de juliol de 1991 ella i el Sr. X varen subscriure
un document de separació conjugal en el qual ella va consignar-hi el
mateix domicili al carrer P. i) El 4 d'octubre també de 1991, la Sra. Y i el seu repetit company Sr. Z3 varen llogar conjuntament el pis
00, porta 2a de
A, núm. 000 del mencionat poble de L on ella, com
ja hem vist, hi treballava des del mes de febrer del propi any 1991. j)
La tarda del 25 de febrer de l'any següent 1992, amb motiu de
l'aniversari de la Sra. Y, el Sr. X va portar al fill del
matrimoni de 3 anys a una petita festa que la Sra. Y celebrava a un bar prop del
seu domicili, i el Sr. X va quedar-se a la festa. A
la sortida el Sr. X i la seva dona varen discutir-se.
k) Al llarg de l'any 1991, i fins la festa anteriorment al·ludida, al mes de febrer de 1992, el Sr.
X va veure repetides vegades a la seva dona a la sortida de la fàbrica
on ella treballava. I) La Sra. Y no va
moure's del seu domicili de L. des de l'octubre de
1991 fins l'octubre de 1994 i la demanda de divorci, en
la que el Sr. X feia constar «el paradero desconocido» de la Sra. Y va presentar-se al
Jutjat el 27 d'octubre de 1992. II) De manera que el Sr.
X presenta la demanda de divorci en aquesta última
data (27 d'octubre de 1992), fent constar el «paradero
desconocido» de la seva dona, quant ella treballava i
vivia a L., des del mes de febrer de 1991 (el treball), i des de l'octubre de 1991 (la
residència).
Pel que hem dit, el Sr. X coneixia ambdues coses, i
malgrat saber-les, va dir a la demanda de divorci que la
seva dona es trobava «en paradero desconocido». m) La
tant repetida demanda de divorci va signar-la com
lletrada del Sr. X, la Sra. M, però aquesta lletrada solament la va signar
sense intervenir-hi realment per tal d'afavorir la seva
companya de despatx, també lletrada, Sra. N, futura germana política del Sr.
O. (aleshores) i testimoni del casament del Sr.
X amb la seva germana Z4 el 25 de febrer de
1994. n) Quant l'advocada de la Sra. Y., en
lletra de 28 d'octubre de 1994, s'adreça a l'anomenada advocada signant
de la demanda de divorci, Sra. P, fent-li avinent que hi havia
hagut «fraude procesal» en la tramitació del divorci en haver-se amagat
el domicili de la Sra.Y, l'esmentada advocada li contesta que si els fets eren tal i
com
aquella li deia, i que no tenia cap motiu per a dubtar de
la seva veracitat, tindrien tal gravetat que demandarien
una solució ràpida i contundent; i l'advocadessa que
realment va portar el divorci en interès del Sr. X (i avui cunyada seva)
acredita i reconeix que la Sra. Y no va oposar-se al divorci per haver-se-la citat
per edictes. o) I quant el 3 de març de 1993 es dicta
sentència en el judici de divorci, el Procurador del Sr. X presenta
escrit - el 9 del mateix mes de març- interessant que se'l notifiqui a
la demandada «en rebeldía e ignorado paradero» (torna a dir textualment)
mitjançant la seva publicació en el B.O.P. de Barcelona, i així es va
fer (B.O.P. núm. 87 de 12 d'abril de 1993); sense que la Sra. Y
s'hagués assabentat ni de la demanda de divorci ni de la
sentència recaiguda en ell, en no haver-se-la ni
emplaçat personalment per la demanda, ni notificat
personalment la sentència; tot per causa de les
manifestacions de la part del Sr. X que sempre va situar a la Sra. Y «en paradero desconocido»,
quant ha quedat clar que no era cert que hi estigués, ja
que treballava i vivia al petit poble dels Monjos del
Penedès i així el Sr. X ho sabia (com hem vist).
Setè.- Els fets que queden anteriorment ressenyats demostren
palesament, a criteri d'aquest Tribunal, que el Sr. X
va obrar processalment amb «maquinació fraudulenta» en
el judici de divorci en haver amagat al Jutjat el lloc on
podia emplaçar-se la seva dona per tal que aquesta no
pogués defensar-se degudament, tal com va succeir. Va
ometre manifestar el seu domicili atribuint-li «paradero
desconocido» de manera deliberada, conscient i
intencionada, per la qual cosa va incórrer en la «maquinació
fraudulenta» que, com a motiu de
revisió, estableix el paràgraf 4t de l'article 1796 de
la Llei d'enjudiciament civil, per la qual cosa ara
procedeix acollir la demanda revisòria i per tant
rescindir la sentència de divorci d'acord amb allò
que disposa l'article 1806 de la Llei de Procediment
Civil.
Vuitè
- En matèria de costes, en no ésser aplicable al
cas l'art. 523 de la Llei de procediment civil relatiu
als declaratius, ni tampoc el 1809 de la mateixa Llei que
solament contempla el supòsit desestimatori de la
demanda de revisió, però no al contrari, i en no
apreciar-se temeritat en l'actuació processal del
demandat en el present procediment, no farem condemna
especial al respecte.
Per
tot el que acabem de dir, en nom del Rei i per
l'autoritat que ens confereix la Constitució espanyola
votada pel poble,
HEM
DECIDIT
Estimar el recurs extraordinari de revisió interposat per la
representació legal de la Sra. Y contra la sentència que porta el núm. 72 i que
en data 3 de març de 1993 va dictar el Jutjat de Primera
Instància nº. 1 de Vilafranca del Penedès en el judici
de divorci que davant aquell Jutjat va seguir el Sr. X, contra la seva anomenada esposa Sra.
Y; rescindim totalment l'esmentada sentència ferma; manem que es lliuri certificat de la present
resolució, i que es retornin les actuacions al Jutjat de
procedència per tal que les parts facin ús del seu dret
segons els convingui en el judici corresponent. No fem
declaració especial sobre les costes del present judici
de revisió.
Aquesta
es la sentència que acordem, manem i signem.
|
