Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 20 de novembre de 1995

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 
de 20 de novembre de 1995, núm. 33/1995 (Sala civil i penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret
Part dispositiva 

Barcelona, vint de novembre de mil nou-cents noranta-cinc.

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels Magistrats que s'expressen al marge, ha vist el recurs extraordinari de revisió interposat per la Sra. Carolina Y representada pel Procurador Sr. Jaume Guillem Rodríguez i dirigida per la lletrada Sra. Assumpció Carbonell Coca, contra la Sentència ferma núm. 72 de 3 de març de 1993 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès en el judici de divorci interposat davant aquell Jutjat pel Sr. X contra la seva dona Sra. Y. Ha comparegut al present judici revisori l'esmentat Sr. X representat pel Procurador Sr. Carles Arcas Hernández dirigit per l'advocadessa Sra. Núria Sabat Achón.

ANTECEDENTS DE FET

En data 2 de març d'enguany, la Sra. Y, representada i dirigida pels professionals que s'han dit, va presentar a aquesta Sala demanda de recurs extraordinari de revisió contra la Sentència ferma que hem indicat a l'encapçalament havent estat emplaçat el Sr. X el qual va comparèixer a aquestes actuacions amb la representació i defensa que queden esmentades. S'ha seguit davant aquest Tribunal tot el procediment revisori acomplint la Llei de procediment; va celebrar-se vista pública el 26 d'octubre passat; i el Ministeri Fiscal ha emès informe sobre l'admissió que va presentar al Tribunal el dia 13 de novembre corrent. Per provisió de 16 de l'actual mes de novembre varen quedar les actuacions vistes per la present sentència.

Ha actuat com a Ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS DE DRET

 

Primer.- La senyora  Y ha presentat a aquesta Sala, a l'empara del núm. 4 de l'article 1796 de la Llei d'enjudiciament civil (maquinació fraudulenta), recurs extraordinari de revisió contra la sentència ferma dictada el 3 de març de 1993 per la Jutgessa de Primera Instància de Vilafranca del Penedès, en la qual, a petició de l’espòs Sr. X, en el judici de divorci per ell instat, va decretar la dissolució del vincle per divorci del matrimoni que els mateixos tenien contret, i va acordar com a mesures, que el fill menor del matrimoni, W, romangués sota la guarda i custòdia del pare, compartint la pàtria potestat, i va fixar com a règim de visites a favor de la mare els caps de setmana alterns de 10 hores del dissabte a les 20 hores del diumenge i la meitat alternativa dels períodes vacacionals.

 

Segon. - L' agent de revisió ens demana la rescissió total de l'esmentada sentència amb fonament en que va ser obtinguda injustament mitjançant maquinacions fraudulentes en no haver-se-la citat a l'indicat judici de divorci sinó que el Sr. X va voler assegurar el resultat del procediment evitant tota possibilitat de defensa de la seva dona amagant al Jutjat el seu domicili. El Sr. X ha comparegut al judici revisori negant les imputacions de la Sra. Y, i demanant la desestimació de la demanda de revisió amb les conseqüències inherents.

 

Tercer. - Revisades les actuacions originals del judici de divorci al que ens estem referint, tramitades al Jutjat de Primera Instància nº. 1 de Vilafranca del Penedès, advertim: a) Que el Sr. X va dir a la demanda de divorci que la seva dona estava «en paradero desconocido» (sic.) i demanava que es declarés dissolt el matrimoni i es privés a la mare de la pàtria potestat del fill comú de 3 anys, W, per atenir-la ell en exclusivitat. b) Per l'emplaçament de la Sra. Y es va publicar un Edicte en el Butlletí Oficial de la Província núm. --- de -- de ---- de 1992, pàgs. 00 i 00. c) Per provisió de 9 de gener de 1993 va declarar-se a la Sra. Y. en rebel·lia processal. d) En el període de prova el Sr. X. va proposar un sol testimoni, la Sra. Z, la qual va assentir a tot el que se li va preguntar. e) El 3 de març de 1993 la Jutgessa va dictar sentència de la que ara se'ns en demana revisió estimant la demanda de divorci, decretant la dissolució del matrimoni, donant la guarda i custòdia del fill al pare que hauria de compartir amb la mare la pàtria potestat, i va establir respecte al nen el règim de visites que hem dit abans. i) El Procurador del Sr. X va demanar que la sentència fos publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i així es va fer el 12 d'abril de 1993 (B.O.P. nº. 87, pàg. 28) manifestant-se que la Sra. Y es trobava «en ignorado paradero». g) Per mitjà d'escrit de 7 de febrer de 1995 la Sra. M. va comparèixer a aquell Jutjat dient que havia tingut coneixement que s'havia substanciat judici de divorci i demanava una certificació de la sentència. h) La certificació se li va entregar el 10 de febrer de 1995. i) El 2 de març de 1995 la Sra. Y. presenta a aquesta Sala l'actual demanda revisòria.

 

Quart. - L'apartat 4t de l'article 1796 de la Llei processal civil diu que hi haurà lloc a la revisió d'una sentència ferma si la mateixa hagués estat guanyada injustament mitjançant qualsevol maquinació fraudulenta; i en la interpretació i l'aplicació d'aquesta causa rescissòria la jurisprudència té declarat que quan s'ha mantingut a la demandada en rebel·lia durant tot el procés al·legar-se ignorar el seu domicili fent-se-li l'emplaçament per edictes fins la sentència, sense que es vegi cap intent de l'actora orientat a fer arribar notícia a la demandada de l'existència del plet promogut no obstant les dades que d'ella coneixia, queda en evidència el desinterès de l'agent de constituir amb la demandada la relació litigiosa, quan no la intenció d'evitar la seva presència al procés i d'arribar a la Sentència deixant-la en la indefensió, i que això no pot sinó considerar-se una actuació fraudulenta per a guanyar la sentència que es el que preveu l'article 1769,4t de la Llei d'enjudiciament civil com a causa revisòria (sentències del Tribunal Suprem de 10 de juliol, 25 i 31 d'octubre de 1989, 24 de juliol i 7 de maig de 1991, 8 de juny de 1992, 24 de juliol, 6 i 18 d'octubre de 1993, 7 de març de 1994 etc., i del Tribunal Constitucional 1/1983, 48/1986, 35/1989, 289/1993, etc.); perquè la citació per edictes té una naturalesa excepcional i supletòria i per tant solament pot practicar-se quant no sigui possible acudir a altres mitjans més efectius, havent de tenir-se la convicció o certesa de la inutilitat de qualsevol altre forma de citació (sentències del Tribunal Constitucional 216/92, de 6 de desembre i de 24 de juliol de 1993); i la part agent ha de desplegar una mínima diligència de localització de la demandada (sentències del Tribunal Suprem de 27 de juliol i 14 de setembre de 1993) ja que una de les manifestacions més clares de maquinació consisteix en al·legar desconèixer el domicili del demandat malgrat tenir-ne constància i demanar l'emplaçament per edictes a fi que el judici sigui substanciat en la seva rebel·lia per tal que no comparegui a defensar els seus possibles drets (sentència del Tribunal Suprem de 29 de març de 1993).

 

Cinquè - En el tràmit que diu l'article 1802 de la Llei d'enjudiciament civil, el Ministeri Fiscal ha presentat escrit en el qual considera que de la prova documental practicada en la substanciació del present recurs extraordinari de revisió ha resultat acreditada la concurrència en el cas del supòsit de l'apartat 4t de l'article 1796 de la Llei d'enjudiciament civil que l'actual demanda invoca, tota vegada -diu- que l'agent en el procediment de divorci, el Sr. X, coneixia perfectament al interposar aquella demanda el domicili de la seva dona la qual va treballar (foli 27 de les actuacions) des del 15 de febrer de 1991 fins al 30 de setembre de 1994 en la mateixa empresa de l'entitat mercantil «Z2, S.A.» radicada a la localitat de L.i va mantenir des de febrer de 1992 i fins l'octubre de 1992 el seu domicili a la mateixa localitat de L., (folis 24 i 24 bis dels actes), i per tant el Ministeri Fiscal entén que el Sr. X, al interposar la demanda que va donar lloc al procediment de divorci el 27 d'octubre de 1992, va ometre intencionadament anunciar al Jutjat sentenciador l'expressat domicili de L. a fi de provocar la declaració de rebel·lia de la demandada i d'obtenir la seva indefensió.

 

Sisè. - Aquest Tribunal comparteix l'opinió del Ministeri Fiscal, perquè de les proves practicades al present recurs de revisió se'n desprèn, substancialment, el que segueix: a) El matrimoni va separar-se de fet el mes de juny de 1990, i en un primer moment (fins al mes d'agost), l'esposa Sra. Y va quedar-se al domicili conjugal situat al núm. 00, pis 00, porta 00, del carrer C, de L2. b) Al mes de setembre del mateix any 1990 la Sra. Y. va traslladar-se al pis 00 1ª porta del carrer C2, núm. 00 bloc 00 també de L2, que era, i segueix essent, el domicili dels pares del seu company Sr. Z3 c) El Sr. X va conèixer i coneix perfectament aquest domicili i la seva vinculació amb la Sra.Y i el Sr. Z3, tota vegada que és el domicili que la Sra. Y. va fer constar a l'escriptura notarial de poder especial que la mateixa va atorgar el 22 d'octubre de 1990 a favor de la germana del Sr. X Z4, per tal que aquesta, en qualitat d'apoderada de la Sra. Y, i el mateix Sr. X personalment, poguessin vendre la vivenda conjugal, la qual cosa varen realitzar el mes de març de 1991. d) El 15 de febrer de 1991 la Sra. Y va entrar a treballar a la fàbrica «Z2, S.A.» del poble de L. de la que sense interrupció va ser-ne assalariada més de tres anys i mig (fins el 30 de setembre de 1994). e) En aquest període estava afiliada a la Seguretat Social i al Servei Català de la Salut, i en tals organismes públics constava domiciliada a l'indicat carrer C2 de L2. f) Als primers mesos de l'any 1991 ella i el ja nomenat Sr. Z3 varen traslladar-se a una pensió al Carrer P, núm. 0, de L2. g) Ella i el Sr. X conjuntament, el 9 de juliol de 1991 varen atorgar davant notari uns poders per plets i en ells la Sra. Y va fer constar al seu domicili a l'esmentada pensió del carrer P, 0 de L2. h) El 19 del mateix mes de juliol de 1991 ella i el Sr. X varen subscriure un document de separació conjugal en el qual ella va consignar-hi el mateix domicili al carrer P. i) El 4 d'octubre també de 1991, la Sra. Y i el seu repetit company Sr. Z3 varen llogar conjuntament el pis 00, porta 2a de A, núm. 000  del mencionat poble de L on ella, com ja hem vist, hi treballava des del mes de febrer del propi any 1991. j) La tarda del 25 de febrer de l'any següent 1992, amb motiu de l'aniversari de la Sra. Y, el Sr. X  va portar al fill del matrimoni de 3 anys a una petita festa que la Sra. Y celebrava a un bar prop del seu domicili, i el Sr. X va quedar-se a la festa. A la sortida el Sr. X i la seva dona varen discutir-se. k) Al llarg de l'any 1991, i fins la festa anteriorment al·ludida, al mes de febrer de 1992, el Sr. X va veure repetides vegades a la seva dona a la sortida de la fàbrica on ella treballava. I) La Sra. Y no va moure's del seu domicili de L. des de l'octubre de 1991 fins l'octubre de 1994 i la demanda de divorci, en la que el Sr. X feia constar «el paradero desconocido» de la Sra. Y va presentar-se al Jutjat el 27 d'octubre de 1992. II) De manera que el Sr. X presenta la demanda de divorci en aquesta última data (27 d'octubre de 1992), fent constar el «paradero desconocido» de la seva dona, quant ella treballava i vivia a L., des del mes de febrer de 1991 (el treball), i des de l'octubre de 1991 (la residència). Pel que hem dit, el Sr. X coneixia ambdues coses, i malgrat saber-les, va dir a la demanda de divorci que la seva dona es trobava «en paradero desconocido». m) La tant repetida demanda de divorci va signar-la com lletrada del Sr. X, la Sra. M, però aquesta lletrada solament la va signar sense intervenir-hi realment per tal d'afavorir la seva companya de despatx, també lletrada, Sra. N, futura germana política del Sr. O. (aleshores) i testimoni del casament del Sr. X amb la seva germana Z4 el 25 de febrer de 1994. n) Quant l'advocada de la Sra. Y., en lletra de 28 d'octubre de 1994, s'adreça a l'anomenada advocada signant de la demanda de divorci, Sra. P, fent-li avinent que hi havia hagut «fraude procesal» en la tramitació del divorci en haver-se amagat el domicili de la Sra.Y, l'esmentada advocada li contesta que si els fets eren tal i com aquella li deia, i que no tenia cap motiu per a dubtar de la seva veracitat, tindrien tal gravetat que demandarien una solució ràpida i contundent; i l'advocadessa que realment va portar el divorci en interès del Sr. X (i avui cunyada seva) acredita i reconeix que la Sra. Y no va oposar-se al divorci per haver-se-la citat per edictes. o) I quant el 3 de març de 1993 es dicta sentència en el judici de divorci, el Procurador del Sr. X presenta escrit - el 9 del mateix mes de març- interessant que se'l notifiqui a la demandada «en rebeldía e ignorado paradero» (torna a dir textualment) mitjançant la seva publicació en el B.O.P. de Barcelona, i així es va fer (B.O.P. núm. 87 de 12 d'abril de 1993); sense que la Sra. Y s'hagués assabentat  ni de la demanda de divorci ni de la sentència recaiguda en ell, en no haver-se-la ni emplaçat personalment per la demanda, ni notificat personalment la sentència; tot per causa de les manifestacions de la part del Sr. X que sempre va situar a la Sra. Y «en paradero desconocido», quant ha quedat clar que no era cert que hi estigués, ja que treballava i vivia al petit poble dels Monjos del Penedès i així el Sr. X ho sabia (com hem vist).

 

Setè.- Els fets que queden anteriorment ressenyats demostren palesament, a criteri d'aquest Tribunal, que el Sr. X  va obrar processalment amb «maquinació fraudulenta» en el judici de divorci en haver amagat al Jutjat el lloc on podia emplaçar-se la seva dona per tal que aquesta no pogués defensar-se degudament, tal com va succeir. Va ometre manifestar el seu domicili atribuint-li «paradero desconocido» de manera deliberada, conscient i intencionada, per la qual cosa va incórrer en la «maquinació fraudulenta» que, com a motiu de revisió, estableix el paràgraf 4t de l'article 1796 de la Llei d'enjudiciament civil, per la qual cosa ara procedeix acollir la demanda revisòria i per tant rescindir la sentència de divorci d'acord amb allò que disposa l'article 1806 de la Llei de Procediment Civil.

 

Vuitè - En matèria de costes, en no ésser aplicable al cas l'art. 523 de la Llei de procediment civil relatiu als declaratius, ni tampoc el 1809 de la mateixa Llei que solament contempla el supòsit desestimatori de la demanda de revisió, però no al contrari, i en no apreciar-se temeritat en l'actuació processal del demandat en el present procediment, no farem condemna especial al respecte.

Per tot el que acabem de dir, en nom del Rei i per l'autoritat que ens confereix la Constitució espanyola votada pel poble,

HEM DECIDIT

Estimar el recurs extraordinari de revisió interposat per la representació legal de la Sra. Y contra la sentència que porta el núm. 72 i que en data 3 de març de 1993 va dictar el Jutjat de Primera Instància nº. 1 de Vilafranca del Penedès en el judici de divorci que davant aquell Jutjat va seguir el Sr. X, contra la seva anomenada esposa Sra. Y; rescindim totalment l'esmentada sentència ferma; manem que es lliuri certificat de la present resolució, i que es retornin les actuacions al Jutjat de procedència per tal que les parts facin ús del seu dret segons els convingui en el judici corresponent. No fem declaració especial sobre les costes del present judici de revisió.

Aquesta es la sentència que acordem, manem i signem.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda