Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 31 d'octubre de 1995

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
de 31 d'octubre de 1995, núm 29/1995 (Sala civil i penal)

Antecedents de fet 
Fonaments jurídics 
Part dispositiva

 

Barcelona, 31 d'octubre de 1995

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que damunt s'esmenten, ha vist les actuacions del recurs extraordinari de revisió interposat pel Sr. X, representat pel procurador Sr. Manuel Gramunt de Moragas i dirigit per l'advocat Sr. José Luís Ríos Torondell, contra la sentència ferma que en data de 6 de febrer d'enguany va dictar la Secció Tretzena de l’Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació 1172/93-A, com a conseqüència de les actuacions núm. 131/93 del judici de cognició sobre arrendaments urbans seguit del Jutjat de Primera Instància de Berga a instàncies de la Sra. Y contra la persona damunt expressada. Aquesta senyora ha comparegut en aquest procés extraordinari representada pel procurador Sr. Jaume Gassó Espina i dirigida pel Lletrat Sr. Climent Fernández Forner.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - En data de 6 de febrer d'enguany, la Secció Tretzena de l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència en el rotlle d'apel·lació damunt consignat. En la sentència esmentada es va revocar la sentència que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Berga de 10 de novembre de 1993 i es va decretar la resolució del contracte d'arrendament en què constava la Sra. Y com a propietària i el Sr. X com a llogater de l'habitatge situat al carrer C, núm. 0 de la població de L. La sentència que va dictar l’Audiència va ser ferma.

Segon. - En data 16 de març d'aquest any, el Sr. X va interposar aquest recurs de revisió contra la sentència esmentada, el qual ha estat tramitat en aquesta Sala tal com estableix la llei. D'acord amb el que mana l'art. 1802 de la Llei d'enjudiciament civil, es va escoltar el Ministeri Fiscal i, un cop fet això, com que les parts no van sol·licitar que se celebrés vista, es va assenyalar, el dia 30 del mes corrent per dur a terme la votació i decisió, les quals van tenir lloc el dia esmentat.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. - A l'empara del supòsit 4t de l'article 1796 de la Llei d'enjudiciament civil («maquinació fraudulenta»), la representació del Sr. X va interposar aquest recurs extraordinari de revisió contra la sentència ferma dictada el 6 de febrer d'enguany per la Secció Tretzena de l’Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 1172/93-A, com a conseqüència del judici de cognició sobre arrendament urbà d'un habitatge que va seguir el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Berga a instàncies de la Sra. Y contra el Sr. X L'Audiència va revocar la sentència del Jutjat i va decretar la resolució del contracte d'arrendament del dit habitatge situat a la localitat de L., i va condemnar el llogater al desnonament.

Segon. - Per fonamentar la suposada «maquinació fraudulenta» en què basa la seva demanda de revisió, el recurrent diu (en una al·legació preliminar) que la Sra. Y va fer incórrer en error l’Audiència per raó d'una maquinació fraudulenta desenvolupada durant aquests últims anys; i ens parla (textualment) del «fraude procesal consumado en virtud de la sentencia de la Audiencia.... no sin dejar ya constancia, en esta alegación preliminar, acerca de la circunstancia de haber denunciado el fraude en la primera instancia del proceso que nos ocupa, al tiempo de contestar la demanda».

Tercer. - És suficient aquesta al·legació preliminar per a constatar la improcedència de la demanda revisora, ja que com hem recordat en la nostra recent sentència del dia 13 del mes corrent, la jurisprudència s'ha pronunciat repetidament sobre el concepte de maquinació fraudulenta a l'efecte del recurs de revisió, i ha exigit sempre que les actuacions que l'integrin siguin alienes al procés, atès que la impugnació de la sentència ferma s'ha de fonamentar en motivacions que no pertanyin al procediment en què va dictar-se la resolució, sinó que han de ser-li «extrínseques». No han de ser qüestions ja debatudes (objectiu que podria ésser propi del recurs de cassació, més no del de revisió), perquè no poden considerar-se maquinacions fraudulentes els actes ja al·legats i discutits en el plet antecedent (sentències del Tribunal Suprem de 15 de novembre de 1983; de 19 de febrer, de 4 d'abril i de 6 de novembre de 1990; de 5 d'octubre de 1991; de 23 de gener i de 26 de març de 1993; i de 24 d'abril i de 13 de maig de 1995, entre moltes d'altres).

Quart. - De manera que si, tal com ho diu l'al·legació preliminar de la demanda de revisió, la part aquí recurrent ja va denunciar el suposat frau que ara aquí ens torna a explicar quan va contestar la demanda en la primera instància del procediment en el que va recaure la sentència ferma contra la qual ara s'insta la revisió, és evident que aquesta demanda revisora no pot prosperar en aplicar en aquest cas la indicada jurisprudència, ja que el que en realitat aquí es pretén és una nova anàlisi del procés i una nova valoració probatòria, coses impròpies, com hem vist, d'aquest recurs extraordinari que, per tant, hem de declarar improcedent, amb les conseqüències que, quant a costes i dipòsit, estableix l'article 1809 de la Llei de procediment civil.

Cinquè. - Ens confirmen plenament l'anterior conclusió, les al·legacions posteriors del recurs en què la representació del Sr. X explica les incidències procedimentals del plet ja resolt en la sentència ferma que ara vol impugnar pretenent que tornem a estudiar la seva demanda, la seva contesta, tota la prova, la primera sentència i la segona, coses notòriament impertinents en aquesta classe de recurs.

Hem de rebutjar, doncs, la demanda revisora.

Pel que s'ha dit, en nom del Rei i per l'autoritat que ens dóna la Constitució,

 

DECIDIM

Declarar improcedent el recurs extraordinari de revisió que s'ha indicat en l'encapçalament, en els antecedents de fet i en el primer fonament legal d'aquesta resolució. Condemnem el recurrent al pagament de les costes d'aquest recurs i a la pèrdua del dipòsit que va constituir.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda