Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 12 de juny de 1995

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 12 de juny de 1995, núm. 18/1995 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret 
Part dispositiva

Barcelona a dotze de juny de mil nou-cents noranta-cinc.

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que damunt s'esmenten, ha vist el recurs de cassació que ha estat interposat contra la sentència que va dictar en grau d'apel·lació la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona, com a conseqüència de les actuacions del judici declaratiu de menor quantia sobre una petició d'herència i rescissió de contracte. El recurs esmentat el va interposar la demandant Sra. X, representada pel procurador Sr. Francisco Manjarín Albert i defensada pel lletrat Sr. Jordi Oliver Codina, contra els Srs. Y, Y2, Y3, les Sres. Y4, Y5, Y6 i contra Y7 Sociedad Anònima i Y8, Sociedad Anónima, el qual va concedir la hipoteca. El procurador Sr. Angel Montero Brusell va representar la part recurrent esmentada i el Lletrat Sr. Josep Viella i Massegú la va defensar.

 

FETS

Primer.- El Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Figueres va veure les actuacions del judici declaratiu de menor quantia a instàncies de la Sra. X contra Y8 SA, els Srs. Y, Y2 i la Sra. Y4, declarats en rebel·lia i contra Y7 SA, els Srs. Y2, Y3 i les Sres. Y5 i Y6. La part demandant sol·licitava, un cop feta l'al·legació dels fets i fonaments que va considerar convenients, que es dictés una sentència en què es declarés, hereva la demandant Sra. X, i en què es declarés la rescissió i la nul·litat dels contractes de compravenda que es concretaven en la demanda, en la qual sol·licitava també que es cancel·lessin les inscripcions i les anotacions fetes en el Registre de la Propietat, quan els contractes fossin declarats nuls i es van resolguessin els títols dels contractes esmentats, que se'n declarés la mala fe i es declaressin reivindicades les finques que constaven els contractes esmentats i la resta de les finques pertanyents a l'herència de la demandant i, en definitiva, que s'ordenessin les cancel·lacions corresponents a les finques 0000 tom núm. 0000, 000 tom núm. 000, tom núm. 0000 i que es fessin les inscripcions de domini corresponents, a favor la Sra. X, o a favor de qui hagi heretat els seus drets, de totes les finques registrals: XXXXXX, i que consten a l'arxiu del Registre de la Propietat de L.. Aquestes finques provenen de l'herència de la Sra. Z i són l'objecte d'aquest litigi. Subsidiàriament, s'hi demanava que es resolgués d'acord amb l'art. 1307 del CC i concordants, i que s'indemnitzés la part demandant. Finalment, s'hi sol·licitava que donat cas que els demandats s'oposessin temeràriament al que es demana en la demanda, se'ls condemnés al pagament de les costes del litigi. Mitjançant un altressí, sol·licitava que s'anotés de manera preventiva la demanda en el Registre de la Propietat i que es fixés la quantia de la demanda en cinquanta milions de pessetes.

 

Segon. - Un cop admesa la demanda a tràmit, es va citar a termini la part demandada. Es va declarar els demandats en rebel·lia, a excepció de Y7, SA que hi va comparèixer mitjançant un escrit en què s'oposava a la demanda. En l'escrit esmentat, un cop exposats els fets i raonaments que va estimar aplicables, demanava que es dictés una sentència en que es desestimés íntegrament la demanda formulada i en què se l'absolgués de les peticions que s'hi feien. La part demandada va demanar que s'imposessin expressament les costes a la part actora, ja que havia actuat amb temeritat i notòria mala fe. Mitjançant un altressí sol·licitava la recepció a prova.

Va seguir la tramitació del judici i el Jutjat esmentat amb data 10 de novembre de 1993 va dictar una sentència, la part dispositiva de la qual és la següent: «DECISIÓ: Desestimo la demanda que va interposar la Sra. X contra els Srs. Y S., Y2, Y3, les Sres. Y4 i Y6, contra l'entitat Y7, SA i contra el Y8, SA. Absolc els demandats de totes les peticions que conté la demanda i imposo les costes d'aquest procediment a la part actora.»

 

Tercer. - Contra la sentència esmentada, la part demandant va interposar un recurs d'apel·lació que va ser admès a tots dos efectes i es va substanciar l'alçada. La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona va dictar una sentència amb data 13 d'octubre de 1994, la part dispositiva de la qual és la següent, «DECISIÓ: Desestimem el recurs d'apel·lació que va formular el procurador Sr. Joaquín Sendre Blanxart, en nom i representació de la Sra. X, contra la sentència 10- 1 -93, que va dictar el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Figueres en les actuacions de menor quantia núm 0316/90 i a què fa referència aquest rotllo. Confirmem íntegrament la decisió de la sentència esmentada i imposem a la part apel·lant les costes d'aquesta alçada. Si la part apel·lada, la qual no va comparèixer, no sol·licita la notificació personal de la sentència en el termini de cinc dies, notifiqueu-la-hi en la forma que estableixen els art. 283 i 769 de Llei d'enjudiciament civil.

 

Quart. - El procurador Sr. Francisco Javier Marjarín Albert, en nom i representació de la part demandant, Sra. X, va formalitzar un recurs de cassació per infracció de les normes del Dret civil comú i Dret civil de Catalunya, que basava en els motius següents:

1r. A l'empara de l'ordinal quart de l'art. 1692 de la Llei d'enjudiciament civil per infracció de l'art. 675 del Codi civil.

2n. A l'empara de l'ordinal quart de l'art. 1692 de la Llei d'enjudiciament civil per infracció de l'art. 275. 4t de la compilació de dret de Catalunya.

 

Cinquè. - Per una provisió de data 9 de març passat, es va tenir per interposat el recurs de cassació i, d'acord amb el que estableix l'art. 1709 de la Llei d'enjudiciament civil, les actuacions es van passar al Ministeri Fiscal, el representant del qual, mitjançant un escrit de data 20 de març passat, va sol·licitar l'admissió del recurs a tràmit. En una interlocutòria de 3 d'abril últim, es va admetre el recurs de cassació que s'havia interposat i es va concedir un termini de 20 dies perquè la part contrària formalitzés un escrit d'impugnació, la qual cosa va fer oportunament. Mitjançant una provisió de data 11 de maig proppassat, es va assenyalar el dia 25 del mateix mes per dur a terme la votació i la decisió, les quals es van fer aquest dia i lloc.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il.lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Les qüestions que s'han de resoldre en aquest recurs de cassació, es deriven dels fets següents: El dia 7 de setembre de 1939 es va atorgar una escriptura de capítols matrimonials, en la qual la senyora Z, en contemplació del matrimoni del seu fill senyor Z2 amb la senyora Z3, va atorgar una donació i un heretament universal a favor del seu fill de tots els seus béns presents i futurs. En aquest heretament la mare heretant es reservava la facultat de lliure disposició d'una finca per actes entre vius o per causa de mort. S'obligava a mantenir els cònjuges esdevenidors i la seva descendència llegítima, si l'heretant no ho feia en vida, el seu fill i hereu hauria de pagar a la seva germana senyora X la quantitat de 1600 pessetes en concepte de legítima materna; i es va convenir també en l'apartat f): «El donatario podrá disponer libremente por actos entre vivos de carácter oneroso de los bienes que resulten comprendidos en esta donación; y por actos lucrativos y por causa de muerte, solo si fallece con hijos o descendientes legítimos naturales, uno o más que alcancen la edad de testar, pues falleciendo sin tales hijos o descendientes revertirán los bienes objeto de la donación a la misma donante, y ésta fallecida, a su hija W. y la misma, también fallecida, a los hijos y descendientes legítimos de la misma en la forma con que le hubieren sucedido sus bienes propios. A pesar de lo que acaba de establecerse, se entera limitada tal reversión y con la necesaria eficacia la donación, por la cláusula de usufructo, hipoteca dotal, esponsalicio o donación de sobrevivencia y demás que consten en estos capítulos a favor de Dª U., pues tales cláusulas surtirán efecto en todo caso y tanto si fallece Don Y con hijos o descendientes que lleguen a la edad de testar, como sin ellos».

L'heretant senyora Z va morir el dia 30 de juny de 1963. I la senyora Z3 va morir el dia 3 de juliol de 1987, sense deixar descendència del seu matrimoni amb el senyor Z2

El dia 13 de setembre de 1989 el senyor Z2 va vendre una de les finques que formaven part de l'herència materna a Y7, S.A., que posteriorment va constituir una hipoteca sobre la finca esmentada a favor del Y8, S.A. El dia 7 de juliol de 1989 el senyor Z2 va vendre una altra finca, que formava part de l'herència materna als cònjuges senyors Y2 i Y4 i Y2 i Y5 I finalment el dia 28 de març de 1990 el senyor Z2 va vendre als cònjuges senyors A. i B. dues altres finques, que també provenien de l'herència materna.

Amb data 12 de setembre de 1990 la senyora X va formular davant del Jutjat de Primera Instància número 2 de Figueres una demanda de judici declaratiu de menor quantia contra el seu germà senyor Z2 i contra els adquirents de béns que procedien de l'herència de la senyora Z, en la qual sol·licitava que al seu dia es dictés una sentència en què es declarés l'agent hereva de la seva mare, la rescissió i nul·litat dels contractes de compra-venda, als quals s'ha fet referència abans, la cancel·lació registral de les inscripcions i anotacions que es deriven d'aquests contractes, que es tinguessin per reivindicades les finques objecte d'aquests contractes de compra-venda, les altres finques que pertanyen a l'herència que reclama la part agent i, subsidiàriament, reclama la indemnització que es deriva de l'article 1307 del Codi Civil.

Y7, SA va presentar un escrit de contestació a la demanda el dia 15 de juliol de 1991, en el qual al·legava que no era procedent l'acció que exercia la part agent, la validesa de la compra-venda que havia perfet amb el senyor Z2 de la finca que va adquirir en concepte de lliure de càrregues i gravàmens, que la part agent interpretava de forma errònia la clàusula f) de l'escriptura de capítols matrimonials de 1939, que Y7, SA tenia la condició d'adquirent de bona fe i, en definitiva, demanava que es desestimés la demanda i que s'imposessin les costes a la part agent.

El Jutjat de Primera instància número 2 de Figueres va dictar una sentència el dia 10 de novembre de 1993, en què es desestimava la demanda i en què s'imposaven les costes a la part agent. Aquesta resolució va ésser íntegrament confirmada per una sentència de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona de 13 d'octubre de 1994, en què s'imposaven les costes de l'apel·lació a la part recurrent.

La senyora X ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que articula en dos motius que es fonamenten en l'art. 1692.4t de la Llei d'enjudiciament civil.

 

Segon. - El motiu primer del recurs al·lega una infracció de l'article 675 del Codi civil en matèria d'interpretació de les disposicions testamentàries. En aquest motiu del recurs es discuteix la interpretació de l'escriptura de capítols matrimonials de 7 de setembre de 1939 i, en particular, l'abast del pacte reversional que van establir els atorgants dels capítols matrimonials. Posat que l'hereu instituït en l'heretament morís sense deixar descendència, que és el que realment podria succeir, es preveia la reversió dels béns objecte de l'heretament a la mare heretant i si aquesta senyora ja havia mort, a favor de la seva filla, part agent en el litigi i que ara recorre en cassació. Aquest pacte reversional es fa compatible amb la facultat, que s'atribueix a l'hereu, de «podrá disponer libremente por actos entre vivos de carácter oneroso de los bienes comprendidos en esta donación, y por actos lucrativos, y por causa de muerte, solo« si fallece con hijos o descendientes legítimos naturales, uno o más que alcancen la edad de testar... ». Segons les sentències que s'han dictat en les instàncies inferiors, la voluntat dels atorgants dels capítols era que l'hereu podia disposar lliurement per actes entre vius a títol onerós dels béns objecte del pacte successori, tant si moria deixant fills o descendents com si moria sense deixar-ne i, per consegüent, l'hereu únicament podia disposar per actes entre vius a títol lucratiu o per actes mortis causa si moria deixant fills o descendents, i a manca de fills o descendents tindria validesa en aquest cas el pacte reversional. Mentre que segons la part que recorre, la voluntat dels atorgants dels capítols va ésser que el pacte reversional operaria sempre que l'hereu capitular morís sense deixar fills o descendents, amb la conseqüència que sols podria disposar dels béns compresos en l'heretament, ja sigui a títol onerós o lucratiu, per actes entre vius o per causa de mort, si moria deixant fills o descendents; criteri que fonamenta en una interpretació literal, sistemàtica, lògica, teleològica i usual de l'esmentat pacte f) de l'escriptura de capítols matrimonials de 1939.

El que realment es planteja en aquest motiu del recurs de cassació és la interpretació del pacte f) de l'escriptura de capítols matrimonials de l'any 1939. La part recurrent entén que cal aplicar en aquest cas l'article 675 del Codi civil en matèria d'interpretació o de les donacions testamentàries, criteri que avalen les sentències del Tribunal Suprem de 2 de febrer de 1950 i 17 d'abril de 1964, i des d'aquesta perspectiva s'ha de dir que segons un reiterat criteri jurisprudencial, la interpretació de les disposicions testamentàries correspon als organismes jurisdiccionals d'instància i aquesta interpretació ha de prevaler en cassació, mentre no es demostri que és errònia perquè contraria la voluntat del causant de manera palesa (sentències del Tribunal Suprem de 7 de desembre de 1989, 13 d'abril de 1984, i 18 d'abril de 1985 i sentències d'aquesta Sala de 28 d'octubre de 1991 i 7 de gener de 1993). I la interpretació, que fan els organismes jurisdiccionals d'instància de la clàusula capitular que ha originat el litigi, és correcte i ha de prevaler en cassació. Si ens atenem, en primer lloc, al sentit literal de la clàusula, en resulta que es faculta l'hereu instituït en capítols per disposar «Lliurement» dels béns de la mare heretant, i aquesta llibertat de disposició es troba directament connectada amb els actes de disposició de caràcter onerós; i quan l'heretant fa referència als actes dispositius que es fonamenten en una causa gratuïta o als actes per causa de mort, precisa que aquests actes «solament els pot realitzar si mor deixant fills o descendents i si es vol aplicar, com fa la part recurrent, aquest mateix règim als actes dispositius a títol onerós, aquesta interpretació seria contrària a la voluntat de l'heretant, ja que el fill instituït hereu mai podria disposar «Lliurement» dels béns hereditaris, perquè és incert el fet que mori deixant o no deixant descendència, mentre que, segons la voluntat de la mare heretant, no es poden presumir uns condicionaments a les facultats dispositives de l'hereu, ja que, per excepció a la facultat de lliure disposició, el condicionament a les facultats dispositives «solament» s'estableix amb referència als actes de disposició entre vius que es fonamenten en una causa gratuïta i amb els actes de disposició per causa de mort.

Si ens atenem, ara, a una interpretació finalista de la clàusula capitular, la conclusió és la mateixa. És cert que els heretaments capitulars catalans tenen un sentit essencialment familiar, ja que tenen com a finalitat essencial la conservació del patrimoni familiar i el pacte reversional acompleix unes finalitats molt semblants, perquè és un costum molt arrelat inserir en els anomenats heretaments acumulatius (article 83 de la Compilació del dret civil de Catalunya i article 87 del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya), ja que com precisa la sentència del Tribunal Suprem de 14 de juny de 1945, el pacte reversional té com a finalitat evitar que els béns de l'heretant facin trànsit a persones alienes a la seva família. En el cas del recurs que ara s'examina, aquestes finalitats del pacte reversional són compatibles amb les facultats que l'heretant atribueix al seu hereu capitular. Sembla prou clar que les finalitats de l'heretament i del pacte reversional s'esvairien de forma evident si l'hereu pogués disposar lliurement dels béns de l'herència materna per actes per causa de mort, ja que si el defenent mor sense deixar descendència, cosa que es creu molt probable en el cas que ha originat aquest recurs, podria sense cap mena de condicionaments disposar d'aquests béns a favor de terceres persones, amb una clara contradicció amb les finalitats pròpies de l'heretament i del pacte reversional. I el mateix s'ha de dir si l'heretant hagués facultat el seu hereu per disposar lliurement dels béns hereditaris per actes entre vius a títol gratuït, ja que per mitjà d'aquests actes dispositius podria, al seu arbitri, frustrar les expectatives de les persones beneficiades pel pacte reversional i les finalitats d'aquest pacte. Però no es pot dir el mateix amb referència als actes de disposició a títol onerós que pugui realitzar l'hereu capitular, ja que com a conseqüència del que es va pactar, venen afectats pel pacte reversional els béns subrogats que adquireixi l'hereu en substitució dels que formaven part del patrimoni hereditari matem. Són clares les relacions que existeixen entre el pacte reversional i l'herència fideicomissària (article 84 de la Compilació i, pel dret actual, 88 del Codi de Successions), i sempre s'ha entès que el fideïcomís no quedava desnaturalitzat pel fet que el causant de la successió facultés l'hereu gravat de restitució fideicomissària per disposar dels béns fideïcomisos amb l'amplitud que determini (articles 186 i 195 de la Compilació i articles 217 i 223 del Codi de Successions) i s'estableix igualment la possibilitat que l'hereu fiduciari pugui alienar com a lliures béns fideïcomisos per tal de reemplaçar-los per d'altres, llevat que el fideicomitent hagi prohibit la subrogació real (article 189 de la Compilació i article 221 del Codi de successions). No cal oblidar en aquest punt que el fideïcomís familiar català persegueix les mateixes finalitats que fa uns moments hem estimat pròpies dels heretaments i del pacte reversional, és a dir, evitar que els béns hereditaris facin trànsit a persones alienes a la família; i si pel que fa a l'herència fideïcomesa s'estimen compatibles aquestes finalitats amb la possibilitat que l'hereu fiduciari pugui disposar a títol onerós amb més o menys amplitud dels béns fideïcomisos, per la mateixa raó s'ha d'entendre que les finalitats pròpies de l'heretament i del pacte reversional no es desnaturalitzen pel fet que l'hereu capitular pugui disposar dels béns hereditaris a títol onerós, si així ho preveu o ho autoritza el causant de la successió, especialment com a conseqüència de la naturalesa i efectes de la subrogació real. Aquest criteri està d'acord amb la tradició jurídica catalana, de cabdal importància a l'hora d'interpretar el dret compilat que han aplicat en el cas present les sentències que s'han dictat en les instàncies inferiors; ja que segons es disposa en el Digest 31,1,70-3, si l'hereu fiduciari va adquirir altres coses amb el diner que va obtenir per la venda de béns hereditaris, ha de restituir els béns subrogats. I d'acord amb aquesta norma, la doctrina del ius commune entenia que si amb els diners que es va obtenir amb la venda de béns hereditaris es van comprar altres coses, aquests nous béns venen compresos en el gravamen fideïcomissari «Bartolo de Saxoferrat, Commentaria in primam et Digesti Veteris..., cons 276).

La part recurrent al·lega, a favor de la seva tesi, que la interpretació sistemàtica, que segons el seu criteri, resulta de la relació que existeix entre el pacte reversional que es va pactar en l'escriptura de capítols matrimonials de 1939 i el pacte reversional que es va convenir en l'escriptura de capítols matrimonials de 15 de juliol de 1906, en la qual també es va pactar un heretament amb pacte reversional a favor de la mare de les parts agent i defenent en aquest litigi, i d'aquesta relació entre ambdues escriptures de capítols matrimonials en dedueix que en aquesta família el pacte reversional tenia sempre com a finalitat evitar que l'hereu pogués disposar, fins i tot a títol onerós, dels béns hereditaris. Però aquesta interpretació sistemàtica que ara es proposa, no sembla massa afortunada ni convincent, perquè es projecta sobre dues clàusules capitulars que tenen un sentit i un abast molt diferent. En l'escriptura de capítols matrimonials de 1906, la filla instituïda venia gravada amb un pacte reversional si moria sense deixar descendència i, si es donava aquest supòsit, únicament podia disposar de la quantitat de dues mil pessetes; mentre que en l'escriptura de capítols matrimonials de 1939 es diu inicialment, que l'hereu pot disposar lliurement per actes entre vius i a títol onerós dels béns hereditaris. Per consegüent, no sembla oportú ni correcte delimitar les facultats dispositives de l'hereu instituït en l'escriptura de capítols matrimonials de l'any 1939, d'acord amb el que es va establir en l'escriptura de capítols matrimonials de 1906, que d'una forma molt clara restringeix considerablement les facultats dispositives de l'hereva capitular.

Tots aquests raonaments porten, doncs, a la desestimació del primer motiu de cassació que ha formulat la representació processal de la senyora X

 

Tercer. - El segon motiu del recurs també es fonamenta en l'article 1692,4 de la Llei d'enjudiciament civil i al·lega una infracció de l'article 275, IV de la Compilació catalana sobre efectes de l'acció de petició d'herència, de l'article 276 de la mateixa Compilació catalana sobre facultats de l'hereu instituït sota condició suspensiva mentre la condició està pendent de compliment i dels articles 33, 34 i 37 de la Llei hipotecària sobre protecció del tercer adquirent. La part recurrent al·lega que en aquest cas és segur que l'hereu instituït en l'escriptura de capítols matrimonials de 1939 morirà sense deixar descendència. En primer lloc, perquè ja ha mort la seva esposa i, en segon lloc, perquè en aquests moments no té descendència i atesa la seva edat (va néixer l'any 1907) és impossible que deixi fills a la seva mort. D'acord amb aquests fets, considera que el senyor Z2 té la condició d'hereu aparent de la seva mare i que l'hereva real és la seva filla, la senyora X, beneficiària del pacte reversional, part agent en el litigi i part que ara recorre i que, per consegüent, s'ha de donar lloc a l'acció de petició d'herència que ha interposat contra el seu germà, part defenent en el litigi.

Tal com resulta de l'article 275.2n de la Compilació catalana (i actualment de l'article 64 del Codi de Successions) l'acció de petició d'herència és aquella acció que es confereix a l'hereu real contra aquelles persones que posseeixen els béns hereditaris a títol d'hereu o sense cap títol, per tal d'obtenir el reconeixement de la seva qualitat i la restitució dels béns com a universalitat. D'aquests preceptes, en resulta de forma prou clara la legitimació activa de l'hereu testamentari, abintestat o contractual per a exercir l'acció de petició d'herència, però aquesta legitimació activa no es pot fer extensiva a la persona que solament té una expectativa a esdevenir hereva del seu causant. I això és el que succeeix amb l'agent i part que ara recorre. En l'escriptura de capítols matrimonials de l'any 1939, el senyor Z2 va esdevenir de fet hereu de la seva mare, ja que efectivament va acceptar la institució hereditària a favor seu que es va pactar en l'escriptura de capítols matrimonials de l'any 1939. Aquesta institució hereditària està sotmesa a un pacte reversional pel cas que l'hereu mori sense deixar descendència i això vol dir que per a l'instituït aquest pacte reversional produeix els efectes propis d'una institució hereditària sotmesa a una condició resolutòria, que des d'una altra perspectiva comporta una institució sota condició suspensiva a favor de la persona afavorida amb el pacte reversional, que en aquest cas és la germana de l'hereu instituït, part agent i que ara és recurrent. El sentit d'aquesta condició, resolutòria i suspensiva alhora, és molt clar i si l'instituït hereu efectivament mor sense deixar descendència, en aquest moment l'herència es defereix a favor de la persona afavorida amb el pacte reversional. S'apliquen, doncs, en aquest cas les regles pròpies dels fideïcomisos condicionals, segons les quals l'hereu fideicomissari o el beneficiat amb el pacte reversional sols rep una delació en l'herència, una vegada que s'ha complert la condició i, per consegüent, no es hereu ni pot acceptar eficaçment l'herència pendente condicione (argument article 164 de la Compilació i actualment article 186 del Codi de successions). D'aquests raonaments en resulta de forma prou clara que mentre viu el seu germà, hereu de la seva mare, d'acord amb els capítols matrimonials de 1939, l'agent i ara part recurrent té únicament una expectativa de convertir-se en hereva de la seva mare, que en tot cas li permetria exercir unes accions sobre declaració judicial del seu dret o de conservació de les seves expectatives hereditàries sobre el patrimoni matern, però mai una acció de petició d'herència, ja que l'agent no té la condició d'hereva i, per consegüent, no es pot valer d'una acció destinada a protegir la posició jurídica de l'hereu.

Més inconsistent és encara la tesi de la part recurrent, segons la qual l'hereu instituït en l'heretament de 1939 té la condició d'hereu aparent. A l'efecte que ara interessa, es pot entendre que té la condició d'hereu aparent aquella persona que posseeix l'herència en concepte o qualitat d'hereu i es comporta com a tal hereu de fet, encara que de dret no ho és. La condició d'hereu aparent no es pot dir del senyor Z2, que va esdevenir hereu de la seva mare, d'acord amb un heretament, la validesa del qual mai ha estat qüestionada. És més, es tracta d'un heretament a favor dels contraents, que segons l'article 67 li confereix, amb caràcter irrevocable, la qualitat d'hereu de l'heretant i la persona que irrevocablement és hereu, no pot ésser de cap manera un hereu aparent. El senyor Z2 va esdevenir un hereu real o vertader de la seva mare, i encara ho és, però no un hereu definitiu, o un hereu que té la titularitat claudicant sobre el patrimoni hereditari com a conseqüència del pacte reversional ja esmentat. Per consegüent, i mentre està vigent la seva titularitat claudicant o interina, no té ni pot tenir la condició d'hereu aparent i no es pot interposar eficaçment una acció de petició d'herència en contra d'ell.

 

Quart. - Tots aquests raonaments porten a la desestimació del segon motiu del recurs i també a la desestimació de la totalitat del recurs, amb la consegüent imposició de les costes a la part recurrent, i pèrdua del dipòsit que al seu dia es va constituir, de conformitat amb el que estableix l'article 1515.3 de la llei d'enjudiciament civil.

Vistes les disposicions legals esmentades i les concordants d'aplicació i per tot el que s'ha exposat,

En nom del Rei i per l'autoritat del poble espanyol,

 

DECIDIM

Que declarem que no escau el recurs de cassació que va interposar el procurador dels tribunals senyor Francesc Javier Manjarín i Albert, en representació causídica de la senyora X, contra la sentència dictada per la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona el dia 13 d'octubre de 1994, i condemnem la part recurrent, ja esmentada, al pagament de les costes causades en aquest recurs de cassació i a la pèrdua del dipòsit que al seu dia es va constituir.

Lliureu un certificat d'aquesta sentència al president del Tribunal de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona i retorneu les actuacions i el rotllo a la Secció esmentada.

Publiqueu aquesta sentència tal com estableix la llei.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda