Sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 18 de maig de 1995, núm. 14/1995 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents de fet
Fonaments
de Dret
Part dispositiva
Barcelona, divuit de maig de 1995
La Sala Civil del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ha vist la peça separada formada per tramitar i
decidir l'incident derivat de la demanda de justícia gratuïta formulada pel
Sr. X
(representat
pel procurador dels tribunals Sr. Manuel Gramunt de Moragas i dirigit per l'advocat
D.
Josep Lluís Ríos Torondell) per pledejar en el recurs extraordinari de revisió
interposat per la persona esmentada contra la sentència que va dictar en data 6 de febrer
de 1995 la Secció Tretzena de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle de
l’apel·lació núm. 1172/93, derivat del judici sobre resolució del contracte
d'arrendament per no ús de l'habitatge del núm. 00 del carrer C. de la
població de L. (Barcelona); apel·lació que havia estat interposada
contra la Sentència de 10 de novembre de 1993 del Jutjat de Primera
Instància núm. 1 de la ciutat de Berga. No ha comparegut la demandada en
l'incident, la Sra. Y, i sí que ho ha fet
la Generalitat de Catalunya, representada i dirigida pel seu lletrat.
ANTECEDENTS DE FET
Únic. - Formada peça separada per
tramitar la petició incidental de justícia gratuïta a què fa referència l'anterior
encapçalament, i seguida la tramitació del judici verbal tal com estableix l'article 22
de la Llei processal civil, escau dictar aquesta resolució per posar-hi termini.
Hi ha actuat com a ponent el magistrat de la Sala
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté, qui expressa el parer del Tribunal.
FONAMENTS DE DRET
Primer. - L'art. 26 de la Llei
d'enjudiciament civil estableix que el Litigant que no hagi demanat el reconeixement del
seu dret al benefici de la justícia gratuïta en la 1ª. instància, si ho pretén a la 2a
o després per interposar o seguir el recurs de cassació, haurà de justificar que les
circumstàncies necessàries per obtenir aquell benefici li han sobrevingut amb
posterioritat a la 1ª. instància, o a la 2a si es tracta d'utilitzar-lo en el recurs de
cassació.
Segon. - En el present cas, aquest
Tribunal va demanar al demandant de la revisió que digués si havia obtingut i utilitzat
el benefici de la justícia gratuïta en les dues instàncies en les quals es varen dictar
les sentències, de l'última de les quals pretén la revisió; i a tal requeriment va
contestar-nos que no, en expressar el seu procurador «que el seu mandant no va litigar
amb el benefici, que ara demana, en les dues instàncies del procés i contra la
resolució final de la qual ara es recorre en revisió»; i aquesta realitat ens obliga a
estudiar en primer terme la incidència que pugui tenir en aquest assumpte la
disposició
de l'esmentat art. 26 de la Llei d'enjudiciament civil, ja que l'ara demandant no ha
justificat pas (ni tan sols ho ha intentat) haver passat a pitjor fortuna des que va
seguir la 2a instància del procés, de la sentència del qual demana la
revisió. La
sentència esmentada és de data 6 de febrer de 1995, i ell va presentar la demanda de
revisió el 16 de març següent, o sigui, poc més d'un mes després.
Tercer. - Es patent que
l’expressat art. 26 de la Llei processal civil fa referència solament al recurs de
cassació i no pas al de revisió que aquí ens ocupa; però no és menys evident que la
ratio legis del precepte és la d'impedir que aquell que ha litigat com ric en
totes dues instàncies del procediment, pugui després demanar la justícia gratuïta per
interposar el recurs extraordinari de cassació amb la fraudulenta finalitat
d'eximir-se
de constituir el dipòsit per a la seva admissió i d'eludir les altres despeses que el
recurs origina, llevat, és clar, que hi haguessin succeït circumstàncies posteriors que
l'haguessin portat a una situació d'empobriment sobrevingut que el col·loqués en les
condicions legals necessàries per demanar el benefici de litigar gratuïtament en el
recurs extraordinari de cassació. Doncs bé, aquesta raó legal o ratio legis que
és una condició per al recurs de cassació, es dóna d'igual manera en el de
revisió,
sobretot en un cas com el present per al què hi ha poc més d'un mes entre la sentència
de segona instància i la data d'interposició del recurs extraordinari, per la qual cosa
cal aplicar aquí l'art. 4.1 del Codi civil quan diu que
«escaurà l'aplicació
analògica de les normes, quan aquestes no estableixin un supòsit
específic, però en
regulin un altre de semblant entre els quals s’apreciï una identitat de
raó, que
és el que, com diem, succeeix evidentment en aquest cas. El present motiu ja seria per
ell sol suficient per desestimar la demanda de justícia gratuïta.
Quart. - Però sense
necessitat del que hem exposat precedentment quant a l'analogia, tampoc
podríem atorgar al Sr. X el benefici esmentat perquè ho impedeixen directament els articles 20 i 14 de
la Llei d'enjudiciament civil. El primer, en efecte, exigeix que en la demanda s'expressin
les dades pertinents per apreciar els ingressos o recursos del
sol·licitant; i tot el que
en la demanda ens diu sobre això és que l'agent de la revisió és pintor artístic de
professió, activitat per la qual ha percebut escassos rendiments, motiu pel qual no
formalitza declaració per IRPF, agreujant-se a més a més la seva situació tant moral
com econòmica -afegeix-, des de 1988, per l'afectació que per ell ha representat la
temerària actuació per part de l'arrendadora de l'habitatge, la qual cosa l'ha obligat a
seguir un tractament mèdic (fets 2n. i 3r. de la seva demanda). O sigui que, per una
banda, no expressa cap dada perquè aquest Tribunal pugui apreciar quins són els
seus ingressos o recursos (esmentat art. 20, segon paràgraf) i, d'altra
part, no podem
saber tampoc de cap manera, ni fer cap mena d'estimació, si aquells ingressos o recursos
econòmics superen o no el marge legal del doble del salari mínim interprofessional
vigent al moment de la sol·licitud, i no podem per tant aplicar-li l'art. 14 de la Llei
de procediment per tractar de saber si podríem concedir o no el benefici. Però a
més,
si veiem que diu que l'agreujament de la seva situació econòmica ja li ve de l'any 1988,
i ha litigat des d'aleshores sempre com a ric, hom no pot veure ara quina és la raó per
la qual no hagi de fer-ho en aquest moment de la mateixa manera no havent tingut cap
variació. Per tot l'anterior, hem de denegar al sol·licitant el benefici que postula tot
desestimant-li la demanda, amb les conseqüències, quant a costes, que determina
l'art.
27 de la Llei de procediment comú.
Per tot el que hem dit, en nom del Rei, i per
l'autoritat que ens dóna la Constitució,
DECIDIM
Desestimar la demanda del benefici de justícia
gratuïta a què hem fet referència a la capçalera d’aquesta
resolució. Condemnem
a les costes d'aquest incident al seu sol·licitant. Adjunteu un testimoniatge
d’aquesta resolució a les actuacions principals als efectes que
corresponguin.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts tot i
fent-los saber que contra aquesta resolució no hi ha altre recurs jurisdiccional possible
que el d'aclaració si s'escau.
Ho pronunciem, manem i signem. |
