Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 18 de maig de 1995

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 18 de maig de 1995, núm. 14/1995 (Sala Civil i Penal) 

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret 
Part dispositiva 

Barcelona, divuit de maig de 1995

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist la peça separada formada per tramitar i decidir l'incident derivat de la demanda de justícia gratuïta formulada pel Sr. X (representat pel procurador dels tribunals Sr. Manuel Gramunt de Moragas i dirigit per l'advocat D. Josep Lluís Ríos Torondell) per pledejar en el recurs extraordinari de revisió interposat per la persona esmentada contra la sentència que va dictar en data 6 de febrer de 1995 la Secció Tretzena de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle de l’apel·lació núm. 1172/93, derivat del judici sobre resolució del contracte d'arrendament per no ús de l'habitatge del núm. 00 del carrer C. de la població de L. (Barcelona); apel·lació que havia estat interposada contra la Sentència de 10 de novembre de 1993 del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de la ciutat de Berga. No ha comparegut la demandada en l'incident, la Sra. Y, i sí que ho ha fet la Generalitat de Catalunya, representada i dirigida pel seu lletrat.

 

ANTECEDENTS DE FET

Únic. - Formada peça separada per tramitar la petició incidental de justícia gratuïta a què fa referència l'anterior encapçalament, i seguida la tramitació del judici verbal tal com estableix l'article 22 de la Llei processal civil, escau dictar aquesta resolució per posar-hi termini.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté, qui expressa el parer del Tribunal.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. - L'art. 26 de la Llei d'enjudiciament civil estableix que el Litigant que no hagi demanat el reconeixement del seu dret al benefici de la justícia gratuïta en la 1ª. instància, si ho pretén a la 2a o després per interposar o seguir el recurs de cassació, haurà de justificar que les circumstàncies necessàries per obtenir aquell benefici li han sobrevingut amb posterioritat a la 1ª. instància, o a la 2a si es tracta d'utilitzar-lo en el recurs de cassació.

Segon. - En el present cas, aquest Tribunal va demanar al demandant de la revisió que digués si havia obtingut i utilitzat el benefici de la justícia gratuïta en les dues instàncies en les quals es varen dictar les sentències, de l'última de les quals pretén la revisió; i a tal requeriment va contestar-nos que no, en expressar el seu procurador «que el seu mandant no va litigar amb el benefici, que ara demana, en les dues instàncies del procés i contra la resolució final de la qual ara es recorre en revisió»; i aquesta realitat ens obliga a estudiar en primer terme la incidència que pugui tenir en aquest assumpte la disposició de l'esmentat art. 26 de la Llei d'enjudiciament civil, ja que l'ara demandant no ha justificat pas (ni tan sols ho ha intentat) haver passat a pitjor fortuna des que va seguir la 2a instància del procés, de la sentència del qual demana la revisió. La sentència esmentada és de data 6 de febrer de 1995, i ell va presentar la demanda de revisió el 16 de març següent, o sigui, poc més d'un mes després.

 

Tercer. - Es patent que l’expressat art. 26 de la Llei processal civil fa referència solament al recurs de cassació i no pas al de revisió que aquí ens ocupa; però no és menys evident que la ratio legis del precepte és la d'impedir que aquell que ha litigat com ric en totes dues instàncies del procediment, pugui després demanar la justícia gratuïta per interposar el recurs extraordinari de cassació amb la fraudulenta finalitat d'eximir-se de constituir el dipòsit per a la seva admissió i d'eludir les altres despeses que el recurs origina, llevat, és clar, que hi haguessin succeït circumstàncies posteriors que l'haguessin portat a una situació d'empobriment sobrevingut que el col·loqués en les condicions legals necessàries per demanar el benefici de litigar gratuïtament en el recurs extraordinari de cassació. Doncs bé, aquesta raó legal o ratio legis que és una condició per al recurs de cassació, es dóna d'igual manera en el de revisió, sobretot en un cas com el present per al què hi ha poc més d'un mes entre la sentència de segona instància i la data d'interposició del recurs extraordinari, per la qual cosa cal aplicar aquí l'art. 4.1 del Codi civil quan diu que «escaurà l'aplicació analògica de les normes, quan aquestes no estableixin un supòsit específic, però en regulin un altre de semblant entre els quals s’apreciï una identitat de raó, que és el que, com diem, succeeix evidentment en aquest cas. El present motiu ja seria per ell sol suficient per desestimar la demanda de justícia gratuïta.

 

Quart. - Però sense necessitat del que hem exposat precedentment quant a l'analogia, tampoc podríem atorgar al Sr. X el benefici esmentat perquè ho impedeixen directament els articles 20 i 14 de la Llei d'enjudiciament civil. El primer, en efecte, exigeix que en la demanda s'expressin les dades pertinents per apreciar els ingressos o recursos del sol·licitant; i tot el que en la demanda ens diu sobre això és que l'agent de la revisió és pintor artístic de professió, activitat per la qual ha percebut escassos rendiments, motiu pel qual no formalitza declaració per IRPF, agreujant-se a més a més la seva situació tant moral com econòmica -afegeix-, des de 1988, per l'afectació que per ell ha representat la temerària actuació per part de l'arrendadora de l'habitatge, la qual cosa l'ha obligat a seguir un tractament mèdic (fets 2n. i 3r. de la seva demanda). O sigui que, per una banda, no expressa cap dada perquè aquest Tribunal pugui apreciar quins són els seus ingressos o recursos (esmentat art. 20, segon paràgraf) i, d'altra part, no podem saber tampoc de cap manera, ni fer cap mena d'estimació, si aquells ingressos o recursos econòmics superen o no el marge legal del doble del salari mínim interprofessional vigent al moment de la sol·licitud, i no podem per tant aplicar-li l'art. 14 de la Llei de procediment per tractar de saber si podríem concedir o no el benefici. Però a més, si veiem que diu que l'agreujament de la seva situació econòmica ja li ve de l'any 1988, i ha litigat des d'aleshores sempre com a ric, hom no pot veure ara quina és la raó per la qual no hagi de fer-ho en aquest moment de la mateixa manera no havent tingut cap variació. Per tot l'anterior, hem de denegar al sol·licitant el benefici que postula tot desestimant-li la demanda, amb les conseqüències, quant a costes, que determina l'art. 27 de la Llei de procediment comú.

Per tot el que hem dit, en nom del Rei, i per l'autoritat que ens dóna la Constitució,

DECIDIM

Desestimar la demanda del benefici de justícia gratuïta a què hem fet referència a la capçalera d’aquesta resolució. Condemnem a les costes d'aquest incident al seu sol·licitant. Adjunteu un testimoniatge d’aquesta resolució a les actuacions principals als efectes que corresponguin.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts tot i fent-los saber que contra aquesta resolució no hi ha altre recurs jurisdiccional possible que el d'aclaració si s'escau.

Ho pronunciem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda