Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 25 d'abril de 1995

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 25 d'abril de 1995, núm. 13/1995 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet
Fonaments de Dret
Part dispositiva

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que damunt s'esmenten, ha vist el recurs de cassació contra la sentència que la Secció 1ª. de l'Audiència Provincial de Tarragona va dictar en data 13 de setembre de 1994 en les actuacions del judici declaratiu de menor quantia, que va tramitar el Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus en una reclamació de quantitat que havien de satisfer cadascun dels demandats per incompliment de les obligacions socials contretes amb les normes estatutàries vigents, i que els demandats van negar, la qual cosa va donar lloc a la pretensió reconvencional. El recurs el van interposar els Srs. X, X2, X3, X4, X5 i la Sra. X6, representats pel procurador dels tribunals Sr. Narcís Ranera Cahís i defensats pel lletrat Sr. Luis Alberto Navarro Martínez. La part contra la qual es recorre és la Cooperativa Y, societat cooperativa catalana limitada, representada pel procurador Sr. Ildefonso Lago Pérez i defensada pel lletrat Sr. Juan Estrada Rambla.

FETS

Primer. - Es donen per reproduïts els antecedents de fet de la sentència de primera instància dictada el 24 de desembre de 1993, la part dispositiva de la qual conté la següent «DECISIÓ: Primer. S'estima la demanda principal que va formular la Cooperativa Y, representada pel procurador Sr. Juan Torrents Sardà i dirigida pel lletrat Sr. Juan Estrada Rambla contra el Sr. Z, representat pel procurador Sr. Pedro Huguet Ribas i dirigit pel lletrat Sr. Pedro Navarro Vilarrocha, i es desestima la reconvenció que va formular aquest últim contra la cooperativa actora. Condemno el demandat esmentat a pagar a la cooperativa demandant la quantitat de UN MILIÓ SET-CENTES SETANTA-NOU MIL DUES-CENTES QUATRE PESSETES (1.779.204 PTA) més els interessos legals corresponents des de la interpel·lació judicial. Absolc la cooperativa esmentada contra la qual s'ha formulat la reconvenció de les pretensions que s'hi addueixen. Imposo les costes a la part demandada i reconvencional. Segon. Estimo la demanda que la Cooperativa Y ha formula contra el Sr. X, representat i defensat per les persones ja esmentades, i desestimo la reconvenció formulada per aquest últim contra la cooperativa demandant. Condemno el demandat esmentat a pagar a la cooperativa actora la quantitat de QUATRE MILIONS DUES-CENTES SETANTA-TRES MIL SET-CENTES DISSET PESSETES (4.273.717 PTA), més els interessos legals  des de la interpel·lació judicial, i absolc la cooperativa esmentada contra la qual s'ha formulat la reconvenció de les pretensions que s'hi addueixen. Imposo les costes processals a la part demandada i reconvencional. Tercer. Estimo la demanda acumulada, formulada per la representació de la Cooperativa Y, contra el Sr. X3, representat per les persones esmentades, i condemno el demandat esmentat a pagar a la cooperativa demandant la quantitat de QUATRE MILIONS TRES-CENTES SEIXANTA-TRES MIL SET-CENTES NORANTA-TRES PESSETES (4.363.793 PTA), més els interessos legals corresponents des de la interpel·lació judicial, i imposo les costes processals a la part demandada. Quart. Estimo la demanda acumulada, formulada per la representació de la Cooperativa Y, contra el Sr. Z2, representat i defensat per les persones ja esmentades, i desestimo la demanda reconvencional, formulada per aquest últim contra la cooperativa esmentada. Condemno el demandat esmentat a pagar a la cooperativa demandant la quantitat de DOS MILIONS SIS-CENTES TRENTA-VUIT MIL CENT-SET PESSETES (2.638.107 PTA), més els interessos legals corresponents des de la interpel·lació judicial.-" absolc la cooperativa contra la qual s'ha formulat la reconvenció de les pretensions que s'hi dedueixen: Imposo les costes processals a part demandada reconvencional. Cinquè. Estimo la demanda acumulada, formulada per la representació de la Cooperativa Y, contra la Sra. Z3, representada i defensada per les persones ja esmentades, i desestimo la reconvenció que ha formulat aquesta última contra la cooperativa demandant. Condemno la demandada esmentada a pagar a la cooperativa demandant la quantitat de DOS MILIONS SIS-CENTES SEIXANTA-VUIT MIL DUES-CENTES NORANTA-TRES PESSETES (2.668.293 PTA), més els interessos legals corresponents des de la interpel·lació judicial. Absolc la cooperativa contra la qual s’ha formulat la reconvenció de les pretensions que s'hi dedueixen. Imposo les costes processals a la part demandada reconvencional. Sisè. Estimo la demanda acumulada, formulada per la representació processal de la Cooperativa Y, contra el Sr. Z4, representat i defensat per les persones ja esmentades, i desestimo la demanda reconvencional que ha formulat aquest últim contra la cooperativa esmentada. Condemno el demandat esmentat a pagar a la cooperativa demandant: la quantitat de DOS MILIONS DUES-CENTES UNA MIL CENT-CINQUANTA PESSETES (2.201.150 PTA), més els interessos legals corresponents des de la interpel·lació judicial. Absolc la cooperativa contra la qual s'ha formulat la reconvenció de les pretensions que s'hi dedueixen. Imposo les costes processals a la part demandada reconvencional. Setè. Estimo la demanda acumulada, formulada per la representació processal de la Cooperativa Y, contra la Sra. X6, representada i defensada per les persones ja esmentades, i desestimo la demanda reconvencional que ha formulat aquesta última contra la cooperativa esmentada. Condemno la demandada esmentada a pagar a la cooperativa demandant la quantitat de VUIT MILIONS SET-CENTES QUARANTA-SIS MIL CINC-CENTES NORANTA-SIS PESSETES (8.746.596 PTA), més els interessos legals corresponents des de la interpel·lació judicial. Absolc la cooperativa contra la qual s'ha formulat la reconvenció de les pretensions que s'hi dedueixen. Imposo les costes processals a la part demandada reconvencional. Vuitè. Estimo la demanda acumulada, formulada per la representació processal de la Cooperativa Y, contra el Sr. Z5, representat defensat per les persones ja esmentades, i desestimo la demanda reconvencional que ha formulat aquest últim contra la cooperativa esmentada. Condemno el demandat esmentat a pagar a la cooperativa demandant la quantitat de DOS MILIONS CINC-CENTES SETZE MIL SETANTA-NOU PESSETES (2.516.079 PTA), més els interessos legals corresponents des de la interpel·lació . Absolc la cooperativa contra la qual s’ha formulat reconvenció de les pretensions que s’hi dedueixen. Imposo les costes processals a la part demandada reconvencional. Novè. Estimo la demanda acumulada, formulada per la representació processal de la Cooperativa Y, contra el Sr. Z6, representat i defensat per les persones ja esmentades, i desestimo la demanda reconvencional que ha formulat aquest últim contra la cooperativa esmentada. Condemno el demandat esmentat a pagar a la cooperativa actora la quantitat de TRES MILIONS SIS MIL CENT-SEIXANTA-QUATRE PESSETES (3.006.164 PTA), més els interessos legals corresponents des de la interpel·lació judicial. Absolc la cooperativa contra la qual s’ha formulat la reconvenció de les pretensions que s’hi dedueixen. Imposo les costes processals a la part demandada reconvencional. Desè. Estimo la demanda acumulada, formulada per la representació processal de la Cooperativa Y, contra el Sr. Z7 , representat i defensat per les persones ja esmentades, i desestimo la demanda reconvencional que ha formulat aquesta últim contra la cooperativa esmentada. Condemno el demandat esmentat a pagar a la cooperativa actora la quantitat de TRES MILIONS QUATRE-CENTES TRENTA-UNA MIL VUIT-CENTES NORANTA-NOU PESSETES (3.431.899 PTA), més els interessos legals corresponents des de la interpel·lació judicial. Absolc la cooperativa contra la qual s'ha formula la reconvenció de les pretensions que s'hi dedueixen. Imposo les costes processals a la part demandada reconvencional. Onzè. Estimo la demanda acumulada, formulada per la representació processal de la Cooperativa Y, contra el Sr. Z8, representat i defensat per les persones ja esmentades, i desestimo la demanda reconvencional que ha formula aquest últim contra la cooperativa esmentada. Condemno el demandat esmentat a pagar a la cooperativa actora la quantitat de SET MILIONS QUATRE-CENTES ONZE MIL DUES-CENTES CINQUANTA-DUES PESSETES (7.411.252 PTA), més els interessos legals corresponents des de la interpel·lació judicial. Absolc la cooperativa contra la qual s'ha formulat la reconvenció de les pretensions que s'hi dedueixen. Imposo les costes processals a la part demandada reconvencional.»

 

Segon. - Contra la sentència esmentada la representació dels demandats, els Srs. X, Z9, Z10, X5, Z5, X3, Z4, Z7 S., Z6 i les Sres. X6 i Z2, van interposar un recurs d'apel·lació davant de l'Audiència Provincial de Tarragona, que va tramitar la Secció 1ª. (rotllo 50/94), la qual va dictar una sentència en data 13 de setembre de 1994, amb la part dispositiva següent: «DECISIÓ: Desestimem el recurs d'apel·lació que va interposar la representació dels demandats, els Srs. X, Z9, Z10, X5, Z11, X3, Z4, Z7 S., Z6 i les Sres. X6 i F., i confirmem la sentència que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus el 24 de desembre de 1993, en què s'estimava la demanda de la Cooperativa Y i en què es desestimava la reconvenció formulada amb imposició de les costes de la segona instància als que ara són part apel·lant».

 

 

Tercer. - El procurador dels tribunals, Sr. Narcís Ranera Cahís, causídic del Srs. X, Z10, X3, X4, X5 i de la Sra. X6, va interposar, davant d'aquesta Sala, un recurs de cassació contra la sentència dictada en apel·lació, que va fonamentar en els motius següents:

1r. Que formulava a l'empara de l'art. 1692, 4t de la Llei d'enjudiciament civil, per infracció, ja que no s'ha aplicat l'art. 87, lletra f) de la Llei núm. 4 de cooperatives de Catalunya, de 9 de març de 1983.

2n. A l'empara del mateix article 1692, 4t de la Llei d'enjudiciament civil, per infracció, perquè s'ha interpretat erròniament l'art. 26, paràgraf primer, en relació amb l'art. 87, Lletra f), tots dos de la mateixa Llei de cooperatives de Catalunya, de 9 de març de 1983.

3r. A l'empara de l'art. 1692, 4t de la Llei d'enjudiciament civil per infracció, ja que s'ha aplicat indegudament l'art. 1256 del Codi civil, en relació amb l'art. 1261, 1r del Codi civil.

4t. A l'empara de l'art. 1692, 4t de la Llei d'enjudiciament civil per infracció, atès que no s'ha aplicat, l'art. 8è de la Llei núm. 24 de 28/11/1984 de contractes d'integració de la Generalitat de Catalunya.

5è. A l'empara de l'art. 1692, 4t de la Llei d'enjudiciament civil per infracció, perquè no s'ha aplicat, l'art. 1281, paràgraf 1r del Codi civil.

6è. A l'empara de l'art. 1692, 4t de la Llei d'enjudiciament civil per infracció, atès que no s'ha aplicat, l'art. 3, núm. 2 de la Llei 24 de 28 de novembre de 1984 de contractes d'integració que va dictar la Generalitat de Catalunya.

7è. A l'empara de l'art- 1692, 4t de la Llei d'enjudiciament civil per infracció, ja que no s'ha aplicat, l'art. 1243 del Codi Civil, en relació amb l'art. 632 de la LEC.

8è. A l'empara de l'art. 1692, 4t de la Llei d'enjudiciament civil per infracció, atès que s'ha interpretat erròniament, l'art. 1214 del Codi civil.

9è. A l'empara de l'art. 1692, 4t de la Llei d'enjudiciament civil, per infracció de l'art. 1, núm,4 del Codi civil.

Quart. - Es van comunicar les actuacions al Ministeri Fiscal, que les va retornar amb un informe favorable quant a l'admissió de tots els motius del recurs. En data 26 de gener últim, aquesta Sala va dictar una interlocutòria en què es tenia per compareguda la part contra la qual es recorre, que havia acabat el tràmit d'impugnació. Es va citar les parts comparegudes perquè assistissin el dia 6 del mes corrent a la vista oral i pública d'aquest recurs, a la qual van assistir i hi van intervenir els lletrats respectius.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

RAONAMENTS JURÍDICS

Primer. - Les qüestions que s'han de resoldre en aquest recurs de cassació es deriven dels fets següents: El senyor X8 era soci de la Cooperativa Y, amb la qual havia convingut un contracte d'integració. El dia 28 d'octubre de 1988 el senyor X8 va adreçar una carta a la cooperativa esmentada, en què comunicava la seva decisió de donar-se de baixa en la producció integrada de pollastres de la cooperativa, ja que no podia assumir les pèrdues econòmiques que li havia ocasionat aquesta activitat, i anunciava també la seva voluntat de continuar com a soci de la cooperativa i de seguir ocupant els mateixos càrrecs que tenia. La Cooperativa Y va adreçar una carta al senyor X8 el dia 23 d'octubre de 1989 per comunicar-li que després d'haver efectuat les liquidacions corresponents derivades del contracte d'integració en resultava un ròssec a favor de la cooperativa de 6.403.237 pessetes, que havia de pagar en el termini d'un mes.

El dia 19 de març de 1990 la Cooperativa Y va presentar davant del Jutjat de Primera Instància número 5 de Reus una demanda de judici declaratiu de menor quantia contra el senyor X8, en reclamació de la quantitat d'1.779.204 pessetes, que era l'import que resultava després de deduir dels 6.403.237 pessetes, que inicialment reclamava, la quantitat de 4.624.013 pessetes que ja havia percebut l'agent per la via de compensació, amb els interessos legals a comptar des de la interposició de la demanda i les costes del judici. El senyor X8 va presentar un escrit de contestació a la demanda el dia 23 de maig de 1990, en què formulava una demanda reconvencional i reclamava a la part agent la quantitat de 4.535.564 pessetes, amb els interessos legals que s'havien de comptar des de la interpel·lació judicial i les costes del judici.

Com a conseqüència d'uns fets semblants, la Cooperativa Y va presentar també les següents demandes:

- Contra el senyor X en reclamació de la quantitat de 4.273.717 pessetes, amb oposició del demandat, que va reclamar per la via de reconvenció la quantitat de 3.844.788 pessetes.

- Contra el senyor X3 en reclamació de la quantitat de 4.363.793 pessetes, sense que el defenent s'oposés a la demanda i, per aquest motiu va ser declarat en situació de rebel·lia processal.

- Contra el senyor Z en reclamació de la quantitat de 2.638.107 pessetes, i per la via de reconvenció el defenent reclamava a l'agent la quantitat d'1.961.603 pessetes.

- Contra la senyora Z2 en reclamació de la quantitat de 2.668.293 pessetes, que va comportar una demanda reconvencional en la qual la defenent reclamava a l'agent la quantitat de 4.905.396 pessetes.

- Contra el senyor Z11 en reclamació de la quantitat de 2.201.150 pessetes, i per la via de reconvenció el defenent reclamava a l'entitat agent la quantitat de 3.292.725 pessetes.

- Contra la senyora X6 en reclamació de la quantitat de 8.746.596 pessetes i també per la via de reconvenció la defenent reclamava a l'entitat agent la quantitat de 3.292.725 pessetes.

- Contra el senyor Z10 en reclamació de la quantitat de 2.561.079 pessetes, va comportar la consegüent demanda reconvencional de reclamació de la quantitat de 4.571.020 pessetes a la part agent.

- Contra el senyor X4 en reclamació de la quantitat de 3.006.164 pessetes, i la via de reconvenció el defenent reclamava a l'agent la quantitat de 2.945.589 pessetes.

- Contra el senyor Z9 en reclamació de la quantitat de 3.431.899 pessetes, que també va donar lloc a una demanda reconvencional de reclamació de la quantitat de 5.397.045 pessetes a la part agent.

- I, per últim, contra el senyor X5 en reclamació de la quantitat de 7.411.252 pessetes, i també per la via de reconvenció el defenent reclamava a la part agent la quantitat 5.153.631 pessetes.

Tots aquests judicis van ésser acumulats al primer d'ells, és a dir, al judici que va incoar la Cooperativa Y contra el senyor X8

El dia 24 de desembre de 1993 el Jutjat de Primera Instància número 5 de Reus va dictar una sentència en què estimava les onze demandes acumulades, i en què desestimava les onze reconvencions que havien formulat els defenents, als quals imposava les costes del judici. Aquesta sentència va ésser íntegrament confirmada per la que va dictar la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Tarragona el dia 3 de setembre de 1994, que imposava les costes del recurs a la part recurrent.

Els defenents i part reconvencional han interposat un recurs de cassació contra aquesta sentència davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que articulen en nou motius de cassació tots els quals es fonamenten en l'article 1692, 4t de la Llei d'enjudiciament civil.

 

Segon. - El motiu primer del recurs al·lega infracció, per inaplicació de l'article 87, f) de la Llei de cooperatives de Catalunya de 9 de març de 1983. Aquest article estableix que «els estatuts socials d'aquestes cooperatives han de regular, a més del que exigeix amb caràcter general aquesta llei, els punts següents:... f) la possibilitat d'establir seccions, el govern de les quals correspondrà als mateixos òrgans de la cooperativa a la qual pertanyen, amb possibilitat de delegacions i gestió econòmica separada. Aquestes circumstàncies es faran conèixer als tercers amb els quals es contracti». Segons el criteri de la part recurrent, la sentència d'apel·lació infringeix aquest precepte, ja que els estatuts de la Cooperativa Y no estableixen la possibilitat de crear seccions en el si de la cooperativa i, davant d'aquesta manca de suport estatutari, l'assemblea general de la cooperativa no podia crear una secció d'integració de pollastres. I, segons la part recurrent, també s'ha infringit aquest precepte pel fet que no es va comunicar l'existència d'aquesta secció a les terceres persones que contracten amb la cooperativa.

Quant aquest motiu del recurs, s'ha de precisar, inicialment, que la Cooperativa Y es va constituir abans de la publicació i vigència de la llei catalana 4/1983 de cooperatives, i que la normativa anterior no exigia el requisit d'una previsió estatutària per a la creació d'unes seccions com és, en el cas del litigi, la creació de la secció integrada de pollastres per a carn. Fins i tot l'article 32 dels estatuts de la cooperativa faculten l'assemblea general per a la creació de cooperatives de segon o ulterior grau (apartat h) i per a l'aprovació o modificació del reglament intern de la Cooperativa (apartat m). Sembla prou clar que, a l’empara d’aquestes previsions estatutàries, l’entitat agent podia crear vàlidament la secció de producció integrada de pollastres per a carn i establir el reglament intern d’aquesta secció, i consta a les actuacions una diligència, signada per l’encarregat del Registre de cooperatives de Tarragona, adscrit al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, segons la qual ha estat qualificada favorablement l’escriptura dels estatuts de la Cooperativa Y (que té data del 13 de juny de 1988) i on consta que el dia 29 de juny del mateix any la Cooperativa va ésser inscrita en el Registre general de cooperatives del Servei Territorial de Tarragona. Consegüentment, la subsistència de la secció de producció integrada de pollastres després de la vigència de la Llei catalana 4/1983 de cooperatives no presenta dubtes, ja que els organismes administratius competents no qüestionen en cap moment que amb aquesta subsistència s'infringeixi cap norma legal.

Una segona precisió que cal fer és que l'article 87 f) de la Llei catalana de cooperatives exigeix el requisit de la previsió estatutària per tal que les cooperatives puguin crear seccions amb una gestió econòmica separada, i no s'ha acreditat en les actuacions d'aquest recurs que la secció de producció integrada de pollastres gaudeixi d'aquesta «gestió econòmica separada» envers la cooperativa. Cal precisar també que les parts recurrents han format part durant anys i anys de la secció de producció integrada de pollastres, sense reserva ni protesta de cap mena i sense qüestionar-ne en cap moment l'existència i la legalitat i, fins i tot, alguns dels defenents i reconvencionals han exercit funcions directives en la secció de pollastres; la qual cosa determina que les al·legacions que es formulen en el primer motiu del recurs suposen -amb referència a la secció de producció integrada de pollastres- una vulneració del conegut principi general de dret contra factum proprium veuire quis non potest. I, finalment, s'ha de precisar que no és d'aplicació al cas la prevenció que apareix a la proposició final de l'article 73 f) de la Llei catalana de cooperatives, segons la qual la creació de seccions «es farà conèixer als tercers amb qui es contracti», no solament per les raons que s'acaben d'exposar, sinó també perquè en el cas del recurs, l'existència d'una secció de producció integrada de pollastres dins de la cooperativa no es vol fer valer enfront de terceres persones, sinó davant d'uns socis de la cooperativa, que, evidentment, no tenen la consideració de tercers, ja que, com resulta de l'article 1 de la Llei catalana de cooperatives, el substratum d'aquest tipus de persones jurídiques el formen una pluralitat de persones que s'agrupen per tal d'assolir unes finalitats comunes i, consegüentment, la condició de soci de la cooperativa és incompatible amb la de tercer envers la mateixa persona jurídica.

Tots aquest raonaments porten a la desestimació del primer dels motius de cassació que articula la part recurrent. Aquests raonaments porten també a la desestimació del motiu segon de cassació, en el qual s'al·lega una altra vegada la infracció de l'article 87 f), en relació amb l'article 26.1 de la mateixa llei, ja que aquest precepte tampoc era vigent quan es va crear la secció de producció integrada de pollastres, que va crear l'assemblea general de la cooperativa, d'acord amb els seus estatuts i d'acord també amb la legalitat vigent aleshores. S'ha de precisar que, encara que en aquest motiu de cassació la recurrent impugna els raonaments de la sentència de primera instància, en l'aspecte que ara es considera, aquests raonaments són inoperants, ja que el recurs de cassació s'interposa contra la sentència d'apel·lació i no contra la sentència de primera instància (art. 1687 de la LEC).

 

Tercer. - El motiu tercer del recurs es fonamenta en l'article 1692,4t de la Llei d'enjudiciament civil i al·lega l'aplicació indeguda de l'article 1256 del Codi civil, en relació amb l'article 1261. 1r del mateix Codi. Segons la part recurrent, la sentència d'instància aplica de forma indeguda l'article 1256 del Codi civil, ja que els defenents únicament incidirien en la infracció del precepte esmentat, si el reglament per a la producció integrada de pollastres per a carn tingués vigència pel fet d'haver estat establert de forma legal i correcta, i la part recurrent insisteix que ni l'assemblea general de socis ni la junta rectora de la cooperativa no el podien aprovar per manca de cobertura estatutària, i afegeix, encara, que com consta a les actuacions aquest reglament no és tal, sinó que és una proposta de reglament i que per aquesta raó no pot tenir eficàcia vinculant o normativa i, consegüentment, la infracció de les previsions que estableix el projecte de reglament no pot comportar una infracció de l'article 1256 del Codi civil, ja que en el cas del recurs no s'ha perfet cap mena de contracte entre la cooperativa i els associats, que ara corren contra la sentència, per manca d'un dels requisits essencials, com és el consentiment contractual segons estableix l'article 1261.1 del Codi civil.

Aquest tercer motiu del recurs també s'ha de desestimar. Inicialment, perquè ja s'ha raonat en el fonament de dret anterior que la secció de producció integrada de pollastres es va crear regularment com una de les seccions de la Cooperativa Y, a l'empara dels seus estatuts i sense contravenir cap norma legal vigent aleshores, i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya va qualificar aquests estatuts favorablement l'any 1988. No cal, doncs, insistir més sobre aquest aspecte del recurs.

Pel que fa a l'eficàcia normativa que s'ha d'atribuir al projecte de reglament per a la producció integrada de pollastres per a carn, cal posar de manifest que la part recurrent fonamenta les seves argumentacions en l'existència d'un vincle contractual entre els socis, que ara recorren contra la sentència esmentada i la cooperativa; però únicament en el supòsit que el reglament hagués estat degudament aprovat i tingués, efectivament, vigència o caràcter normatiu, i cap d'aquestes circumstàncies es poden donar amb referència a un projecte de reglament. Seguint aquesta mateixa línia d'argumentació, hem d'assenyalar en primer lloc que, segons l'article 19 del projecte de reglament, el reglament seria aplicable en el moment que la junta rectora de la cooperativa ho assenyalés, un cop l'hagués aprovat, i a fi que hi hagués constància de la seva aplicació, s'establia com a mesura complementària que es lliuraria un exemplar del reglament a cada soci integrador i que se'n justificaria la recepció. No consta a les actuacions que la cooperativa aprovés el projecte de reglament ni tampoc que se'n lliurés un exemplar als socis que ara són part recurrent, com establia l'article 19, ja esmentat. Això comporta, evidentment, que no es pot parlar de l’existència d'un contracte entre la cooperativa i els associats integradors que s’hagi fet de forma expressa o evident, és a dir, d'acord amb les previsions que havien establert les mateixes parts contractants. Però de l'afirmació no es pot parlar més enllà. Ja que és doctrina unànimement admesa que el consentiment contractual es pot manifestar o exterioritzar no solament de forma expressa sinó també de forma tàcita. L' article 1262 exigeix únicament que el consentiment contractual es manifesti pel concurs de l'oferta i l'acceptació sense més precisions, i això vol dir que la declaració de voluntat contractual pot ésser expressa o tàcita i ens trobem davant de declaracions de voluntat tàcites quan s'exterioritzen per facta concludentia. En el cas objecte del recurs, el projecte de reglament per a la producció integrada de pollastres per a carn va ésser acceptat repetidament i emprat pels socis d'aquesta secció de la cooperativa, i aquesta acceptació i ús de les previsions reglamentàries no pot tenir un altre sentit que el d'una actuació de la voluntat contractual, que es tradueix en l’existència d'un contracte entre els interessats, amb totes les seves conseqüències i, en la part que ara interessa, que no pugui deixar-se a l'arbitri dels socis, ara recurrents, la validesa i el compliment d'un contracte que per la via d’una actuació de voluntat han convingut les parts litigants.

 

Quart.- El motiu quart del recurs es fonamenta en l'article 1692.4t de la Llei d'enjudiciament civil i al·lega infracció per inaplicació de l'article 8 de la Llei 24/1984, de 28 de novembre de contractes d'integració, segons el qual «el contracte d'integració no transfereix la propietat al soci integrat, que té els caps de bestiar en dipòsit mentre dura el contracte i en cap cas no en pot disposar o gravar-los pel seu compte, llevat que no s'hagi estipulat en el contracte». La part recurrent al·lega en el recurs que la cooperativa transferia la propietat dels pollets al soci i, d'aquesta forma, vulnerava l'article 8 de la llei esmentada, com també l'article 17 de la proposta de reglament per a la producció integrada de pollastres per a carn, el qual estableix que la cooperativa es reserva la propietat dels pollets que subministra als seus socis.

Les argumentacions de la part recurrent a favor de la tesi que la sentència d’apel·lació admet l'aplicació al cas, que ara s'examina, de la Llei catalana sobre contractes d'integració, no són convenients, especialment si es relacionen el fonament de dret segon de la sentència de l'Audiència amb el fonament de dret tercer de la mateixa sentència i amb el fet que confirma la sentència de primera instància, que de forma clara exclou els contractes que han originat aquest recurs, de l’esfera d'aplicació de la Llei catalana de contractes d'integració, ja que aquesta llei regula la modalitat anomenada integració vertical, la qual inclou totes les fases del procés productiu i està destinada a garantir la col·locació de la producció amb un alt profit en la comercialització, i en aquest cas ens trobem davant de la modalitat anomenada «integració horitzontal«, ja que es tracta d'uns contractes que s'han fet entre empresaris d'un mateix sector. La inoportunitat d'aplicar la Llei catalana de 1984 als contractes que han originat el litigi es justifica també des d’una altra perspectiva, ja que segons consta a les actuacions, la secció de producció integrada de pollastres, es va crear i va començar a funcionar molts anys abans de la publicació de la Llei catalana de 1984, i en cap moment s'ha acreditat que després de la promulgació d'aquesta llei s'hagin modificat les relacions contractuals entre la cooperativa i els socis que formen part de la secció integrada de pollastres per tal d'adequar-les a la normativa actual de l'any 1984, que, altrament, no té efectes retroactius.

 

Tots aquests raonaments porten a la conclusió que la sentència contra la qual es recorre no ha infringit l'article 8 de la Llei catalana de contractes d'integració per inaplicació, ja que aquest article no és aplicable al cas que ara s'examina. Però, fins i tot si se n'admetés la possible aplicació, la proposició darrera del precepte admet la validesa del pacte en contra, és a dir, del pacte que atribueixi la propietat dels pollastres al soci integrat, si bé és cert que en aquest cas ens trobarem també amb un contracte atípic d'integració, en el sentit que no estaria sotmès a la Llei de 1984. I això és el que ha ocorregut en el cas present. De la prova documental que consta a les actuacions i també de la prova de confessió en judici del representant legal de la cooperativa agent, en resulta que els pollets es lliuraven al soci integrat en aquest contracte atípic a títol de compravenda i, consegüentment, el soci es feia propietari dels pollets des d'aquest moment. És evident que aquestes circumstàncies no són les que té presents el legislador català de l'any 1984 a l'hora de delimitar en termes jurídics el contracte d'integració; és evident també que l'article 8 de la Llei de 1984 deixa oberta la possibilitat que es puguin convenir contractes d'integració atípics, com és el cas que per voluntat dels interessats, es transmeti la propietat dels pollastres al soci integrat, que dóna lloc, en l'aspecte que ara interessa, que no es pugui qualificar d'incorrecta la facturació que fa la cooperativa als defenents, com argumenta la part recurrent, i d'incorrecte el ròssec que els reclama, ja que aquests conceptes són justificats per unes proves que acrediten una transmissió de la propietat dels pollastres del soci integrador al soci integrat.

 

Cinquè. - El motiu cinquè del recurs, una vegada més, es fonamenta, en l'article 1692.4 de la Llei d'enjudiciament civil i al·lega la infracció, per manca d'aplicació, de l'article 1281, apartat primer, del Codi civil, el qual estableix que si els termes d'un contracte són clars i no admeten dubtes sobre la intenció dels contractants, caldrà atenir-se al sentit literal de les seves clàusules. La part recurrent al·lega que la sentència d'apel·lació interpreta de forma incorrecta els articles 10, 11 i 17 del projecte de reglament per a la producció integrada de pollastres per a carn; ja que no els interpreta segons el sentit clar perquè les paraules dels articles esmentats són ben clares i, segons el criteri de la part recurrent, els articles esmentats tradueixen fidelment la intenció dels contractants.

És doctrina reiterada i constant del Tribunal Suprem, que sempre ha aplicat aquest Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que la interpretació dels contractes és matèria reservada als organismes jurisdiccionals d'instància i només pot ésser combatuda en cassació quan la interpretació proposada contravingui les lleis de la raó i de la lògica o infringeixi preceptes legals concrets, però si la interpretació que fa l'organisme jurisdiccional a quo és racional o coherent, no escau la cassació de la sentència, fins i tot en el supòsit d'oferir algun dubte (sentència del Tribunal Suprem, entre moltes altres, de 21 d'abril de 1966, 14 d'octubre de 1970, 25 d'abril de 1984,4 de juliol de 1989 i 25 de juny de 199 1). La correcció de la tasca hermenèutica de l'Audiència es fa palesa perquè no es contradiu amb els termes que contenen els documents, no atempta contra el sentit ni l'abast dels articles del projecte de reglament i d'altra part, és la més adequada a la intenció i a les finalitats que perseguien els socis, ara recurrents, quan van convenir els contractes atípics d'integració amb la cooperativa que ha estat part agent en el litigi. La solució a què arriba la Sala d'instància, la part recurrent pot o no considerar-la satisfactòria, i segurament hauria preferit una interpretació dels articles esmentats més favorable als seus interessos, però es basa en una argumentació que comparteix aquest Tribunal Superior de Justícia i és, per tant, decisiva i suficient per desestimar el motiu cinquè de cassació.

 

Sisè. - El motiu sisè de cassació, que també es fonamenta en l'article 1692.4 de la Llei d'enjudiciament civil, al·lega infracció, per inaplicació de l'article 3, apartat 2 de la Llei 24/1984, de 28 de novembre, de contractes d'integració, segons el qual «són nuls, en tots els casos, els pactes que fan participar el soci integrat en les pèrdues en una proporció superior a la que li correspon en els guanys». Segons s'ha raonat àmpliament en el fonament de dret quart d'aquesta sentència, la Llei de la Generalitat de Catalunya de 1984 sobre contractes d'integració no és aplicable als contractes atípics d'integració que es van acordar entre la Cooperativa Y i els socis de la cooperativa que formen o formaven part de la secció de producció integrada de pollastres, i aquesta consideració seria suficient per a desestimar un motiu de cassació que al·lega manca d'aplicació d'un precepte que no és aplicable per resoldre el conflicte d'interessos, que s'ha originat entre la cooperativa i alguns dels socis que formen part de la secció esmentada.

Però, fins i tot en el supòsit que s'entengui que l'article 3.2 estableix un principi o una norma general, en el sentit que es pot aplicar a tots els contractes d'integració, ja siguin típics o atípics, s'ha de atenir també la solució a què arriba la sentència d'instància. S'ha posat de manifest, amb una certa reiteració, que aquí ens trobem davant d'un contracte d'integració que abans hem qualificat d’horitzontal i que, a més a més, presenta una segona peculiaritat, com és que entre una cooperativa i els seus socis no es dóna la contraposició d'interessos que gairebé sempre apareix en els contractes, sinó una participació de les parts contractants en els beneficis que es derivin del contracte d’integració, i com que segons l'article 20 e) de la Llei catalana de cooperatives, un dels drets dels socis és el de participar en els excedents que obtingui la cooperativa, els beneficis que aquesta obtingui com a conseqüència del contracte d'integració, no són únicament beneficis de la cooperativa, sinó també beneficis que pot tenir l'associat per la via de la participació en els excedents. Per aquesta via es persegueix, evidentment, establir un equilibri entre els guanys i les pèrdues que es derivin del contracte entre la part integradora i la part integrada, i aquesta situació d'equilibri fa inaplicables al cas que ara s'examina les precisions que estableix, en la lletra i l'esperit, l'article 3, apartat 2, de la Llei catalana de contractes d'integració, amb la inevitable conseqüència d'haver de desestimar aquest motiu del recurs.

Setè. - El motiu setè del recurs es fonamenta en l'article 1692 4 de la Llei processal civil i al·lega la infracció, per manca d'aplicació, de l'article 1243 del Codi civil, en relació amb l'article 632 de la Llei d'enjudiciament civil. Segons l'esmentat article 1243 del Codi, el valor de la prova de perits i la forma en què ha de fer-se, són objecte de les disposicions de la Llei processal civil i, segons l'article 632 d’aquesta llei, els organismes jurisdiccionals apreciaran la prova pericial segons les regles de la critica sana i no restaran obligats a subjectar-se al dictamen dels perits. Segons el criteri de la part recurrent, la correcta valoració, segons les regles de la crítica sana, de la prova pericial que s'ha dut a terme en la primera instància, hauria de portar a la conclusió que el ròssec que reclama la cooperativa als defenents no és conforme a la llei.

Ateses les complexitats comptables que presentava per tal de determinar numèricament les quantitats que recíprocament es reclamaven les parts agent i defenent en els judicis acumulats, era pràcticament inevitable una prova pericial per fixar aquests aspectes. La prova es va dur a terme d'acord amb el que havien sol·licitat els litigants i d'acord també amb els requisits que estableix la llei per dur-la a terme. L'apreciació que fan les sentències, que s'han dictat en les instàncies de la prova pericial, s'ha de considerar totalment conforme a la llei i, si bé és cert que la infracció de l'article 632 de la Llei d'enjudiciament civil pot tenir un accés excepcional a la cassació, en canvi, no és possible en el recurs extraordinari combatre la lliure valoració probatòria dels organismes jurisdiccionals d'instància, com ho acredita el reiterat criteri jurisprudencial que només admet la prosperitat del recurs quan consta que s'ha faltat de manera força patent a les regles de la sana crítica, que són les de raciocini lògic. I és que, tot i que no es pugui substituir el criteri de la instància pel fet que és dubtós, discutible o incert, si que és factible impugnar-lo quan sigui il·legal, arbitrari, manifestament contrari als dictats de la raó lògica o notòriament equivocat o incorrecte, en aquest cas no ha passa res això i, consegüentment, s'ha de desestimar el motiu de cassació que ara s'examina.

 

Vuitè. - El motiu vuitè de cassació es fonamenta en l'article 1692.4 de la Llei d'enjudiciament civil i al·lega la infracció de l'article 1214 del Codi civil, segons el qual la prova de les obligacions correspon a qui en reclama el compliment, i la d'extinció a qui s'hi oposa. Segons el parer de la part recurrent, la sentència d'apel·lació ha invertit l'onus probandi, ja que imposa a càrrec dels defenents la prova, segons la qual la cooperativa no va lliurar els pollets als socis integrats en les dates convingudes i segons la part recurrent el fet d'haver lliurat els pollets en les dates convingudes era una prova que havia de dur a terme cooperativa agent.

Per tal de donar suport a les seves afirmacions, la part recurrent transcriu una part del fonament jurídic cinquè de la sentència de primera instància, i oblida una altra vegada que el recurs de cassació s'interposa contra la sentència d'apel·lació i no contra la sentència de primera instància, i en el cas del recurs l'Audiència parteix d'uns raonaments diferents a l'hora de desestimar les al·legacions de la part defenent i recurrent, encara que sigui per arribar al mateix resultat.

Però, fins i tot si es prescindeix d'aquest defecte formal, també s'ha de desestimar aquest motiu del recurs. La sentència d'apel·lació estableix que no s'ha acreditat en les actuacions que la cooperativa agent hagi incomplet les obligacions que havia assumit en els contractes d'integració que havia convingut amb els socis, ara recurrents, i aquesta base fàctica no es combat en el recurs de cassació de forma escaient i, consegüentment, s'ha de reiterar en aquest cas el conegut criteri jurisprudencial que exclou amb caràcter general les qüestions fàctiques del recurs de cassació. S'ha d'afegir, encara, que en aquest cas una aplicació mecànica de les regles sobre la càrrega de la prova, segons l'article 1214 del Codi civil, obligaria la cooperativa, que és la part agent en el litigi, a acreditar un fet negatiu, com és la negativa dels socis defenents, i que ara recorren en cassació, d’admetre que els pollets els lliurava la cooperativa en el temps convingut, amb totes les dificultats que gairebé sempre comporta la prova dels fets negatius.

En el cas present, la cooperativa va contestar els requeriments notarials que havia rebut d'alguns dels socis, ara recurrents, i va fer en aquests moments el que estava al seu abast per tal de preconstituir d'alguna forma una prova d'aquests fets negatius. I, en el cas del recurs, aquesta prova s'ha de considerar suficient, ja que com posa de manifest la jurisprudència, (sentències del Tribunal Suprem de 29 d'octubre de 1987, 23 de setembre de 1989 i 22 de gener de 1991) la norma general de l'article 1214 del Codi civil ha d'ésser complementada en cada cas concret pels organismes jurisdiccionals, que han de tenir en compte principalment els criteris de normalitat i de facilitat de provar els fets que es derivin de la posició de cada part en la relació jurídica que ha originat el litigi. D'acord amb aquestes precisions de la jurisprudència, es pot afirmar que el problema de la càrrega de la prova es deriva no solament de l'aspecte subjectiu, és a dir, de la posició de part agent o defenent en el litigi, sinó també d'aspectes objectius els quals se centren fonamentalment en la importància que per a la part litigant té l'aportació de les proves escaients de les afirmacions que ha formulat en els seus escrits. Aquest aspecte objectiu de la càrrega de la prova i la necessitat d'acreditar únicament els fets normalment constitutius del dret porten a la desestimació d'aquest motiu del recurs, ja que l'entitat agent ha seguit, fins i tot en relació amb els fets que han originat el litigi, les pràctiques que sempre havia tingut amb els socis que integraven la secció de pollastres, i no s'ha demostrat que en relació amb els fets esmentats hagi modificat els tractes que mantenia amb els seus socis, raons per les quals s'ha d'entendre que la part recurrent no ha aportat una prova convincent que porti a la conclusió que la cooperativa incomplís o complís defectuosament les obligacions derivades dels contractes d’integració que tenia amb els seus socis.

 

Novè. - El novè i darrer motiu de cassació, que com els anteriors es fonamenta en l'article 1692.4 de la Llei d'enjudiciament civil, al·lega la infracció de l'article1214 del Codi civil, en relació amb el principi general de dret, segons el qual ningú no pot anar vàlidament contra els seus propis actes.

El motiu ha d'ésser desestimat, ja que invoca la doctrina dels actes propis, que certament esmenta el fonament de dret quart de la sentència d'apel·lació, de forma improcedent, ja que en el desenvolupament del motiu la part recurrent insisteix d'una forma o altra en el fet que, segons el seu parer, la cooperativa modifica de forma arbitrària i unilateral els contractes d'integració que han originat el litigi, i aquest aspecte ja ha estat objecte de tractament i ha estat refusa en el motiu tercer del recurs de cassació. Cal esmentar, a més a més, que el fonament de dret quart de la sentència de l'Audiència fa referència a la doctrina dels actes propis pel que fa a la validesa de les normes estatutàries de la cooperativa, mentre que el motiu novè del recurs pretén projectar la doctrina dels actes propis a uns càrrecs que fa la cooperativa, que en els anteriors fonaments de dret cinquè i sisè s'han considerat correctes i, consegüentment, no es pot replantejar ara el problema per la via d'una interpretació interessada que fa la part recurrent de la doctrina dels actes propis, que s'ha d'interpretar, en el cas del litigi, en el sentit estricte de les qüestions que examina i resol el fonament de dret quart de la sentència d'apel·lació.

Desè.- La desestimació dels nou motius de cassació que ha formulat la part recurrent, comporta la total desestimació del recurs amb la consegüent pèrdua del dipòsit, que en el seu moment es va constituir, i la imposició de les costes a la part recurrent, de conformitat amb el que estableix l'article 1715, apartat darrer, de la Llei d'enjudiciament civil.

Vistes les disposicions legals esmentades i les concordants d'aplicació, per tot el que s'ha exposat,

EN NOM DEL REI I PER AUTORITAT DEL POBLE ESPANYOL,

DECIDIM

Que no escau admetre el recurs de cassació que ha interposat el procurador dels tribunals senyor Narcís Ranera i Cahís, en representació dels senyors X, Z, X3, X4, X5 i de la Sra.X6, contra la sentència que va dictar la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Tarragona el dia 13 de setembre de 1994, i condemnem la part recurrent esmentada al pagament de les costes causades en aquest recurs de cassació i a la pèrdua del dipòsit que en el seu moment es va constituir.

Lliureu un certificat de la resolució al president del tribunal esmentat, retorneu les actuacions i el rotllo que es van trametre a aquesta Sala i publiqueu aquesta sentència tal com estableix la Llei.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda