Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 13 de març de 1995

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 13 de març de 1995, núm. 8/1995 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret 
Part dispositiva 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el recurs de cassació contra la sentència que va dictar en grau d'apel·lació la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Girona, com a resultat de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 3 d'aquella ciutat, sobre declaració de pacte reversional i altres punts. Aquest recurs de cassació va ser interposat per la Sra. X, representada per la procuradora Sra. Inma Lasala Buxeres assistida del lletrat Sr, Josep M, Congost i Colomer, La part contra la qual es recorre és el Sr. Y i el Sr. Y2, representats pel Sr. Alberto Ramentol Noria i defensats pel lletrat Sr, Jaume Dilmé i Ros,

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - El dia 30 de març de 1989, la representació dels Srs. Y i Y2 va interposar una demanda de judici declaratiu de menor quantia contra els ignorats hereus o l'herència jacent de la Sra. Z La representació esmentada va establir, en síntesi, els fets i fonaments de dret que va considerar convenients i va demanar que es dictés una sentència en què s'estimés la demanda i en què: 1r. Que es declarés que el pacte reversional que conté l’escriptura de capítols matrimonials que va autoritzar el 10 de setembre de 1962 el notari de Girona el Sr. Jaime Genover i que va atorgar el Sr. Z2 tenint en compte el matrimoni del seu fill amb la Sra. Z a favor del Sr. Z3, es va produir perquè el donatari havia mort sense descendència, 2n. Que es declarés que els beneficiaris de la reversió dels béns són els parents que en el moment de tenir lloc la reversió resultarien cridats a la seva herència. 3r. Que es declarés que aquests parents són els aquí demandats ja que són fills supervivents del donant. 4t. Es declarés la nul·litat de l'escriptura que va atorgar la Sra. Z davant el notari de Girona Sr. Ramón Coll el 9 de juny de 1988, amb motiu de la mort del seu marit Sr. Z3, en allò que afecta les finques registrals A, B, C i D, que no pertanyien al causant per aplicació del pacte reversional i, per tant, no podien ser objecte d’inventari. 5è. Es declarés la nul·litat dels assentaments registrals a què va donar lloc l'escriptura com també de la nota marginal transcrita. 6è. S'ordenés la inscripció en el Registre de la Propietat a favor de les persones aquí demandades per meitats i parts indivises iguals. 7è. Es condemnés els demandants que s'oposessin a la demanda al pagament de totes les costes del judici. Es va admetre la demanda i es van citar a termini per edictes els demandats, els quals no van comparèixer dintre del termini; però restant les actuacions pendents de l’acompliment de providència per millor proveir de data 27 de novembre de 1989, comparegueren les germanes Sres. X i Z4, formulant diversos i respectius escrits, que el magistrat jutge de la instància tingué per presentats, i el mateix va dictar sentència amb data 2 de març de 1992, la qual conté la següent: «DECISIÓ: Estimo la demanda que va interposar el procurador dels tribunals en nom i representació dels Srs. Y i Y2 i les seves germanes, les Sres. X i Z4, i declaren: 1r. Declarar que el pacte reversional que conté l'escriptura de capítols matrimonials que va autoritzar el 10 de setembre de 1962 el notari de Girona, el Sr. Jaime Genover i que va atorgar el Sr. Z2, tenint en compte el matrimoni del seu fill amb la Sra. Z a favor del Sr. Z3 es va produir perquè el donatari havia mort sense descendència. 2n. Declarar que els beneficiaris de la reversió dels béns (descrits en aquesta escriptura) són els parents que en el moment de la reversió resultarien cridats ab intestat a la seva herència. 3r. Declarar que aquests parents són els demandants Srs. Y i Y2, ja que són els dos únics fills supervivents del donant. 4t. Declarar la nul·litat de l'escriptura que va atorgar la Sra. Z davant el notari de Girona Sr. Ramon Coll el 9 de juny de 1988, amb motiu de la mort del seu marit, el Sr. Z3, en allò que afecti les finques registrals A, B, C i D, que no pertanyien al causant per aplicació del pacte reversional i, per tant, no podien ser objecte d'inventari. 5è. Declarar la nul·litat dels assentaments registrals a què va donar lloc aquesta escriptura, com també de la nota marginal transcrita. 6è. Ordenar la inscripció en el Registre de la Propietat de L. d'aquestes finques a favor dels Srs. Y i Y2 per meitats i parts indivises iguals. 7è. Condemnar els demandats al pagament de totes les costes del judici».

 

Segon. - Les Sres. Carme i Z4 varen interposar recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, el qual va ser admès; se'n va substanciar l'alçada, i la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Girona va dictar una sentència amb data 4 de març de 1993, la qual conté la decisió següent: «DECISIÓ: Desestimem el recurs d'apel·lació que va formular el procurador Sr. JOAQUIN SENDRA BLANXART i CARLOS JAVIER SOBRINO CORTES en nom i representació de les Sres. X i Z4 respectivament contra la sentència del dia 2 de març de 1992, que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona en les actuacions de menor quantia núm. 0150/89, de què aquest rotllo prové. CONFIRMEM íntegrament la decisió i imposem les costes d'aquesta alçada a l'apel·lant».

 

Tercer. - La procuradora Sra. Imma Lasala Buxeres va formalitzar un recurs de cassació en representació de la Sra. X, va fonamentar el recurs en els motius següents:

Primer. A l'empara del que estableix l'art. 1692.4 de la Llei d'enjudiciament civil, ja que la sentència contra la qual es recorre infringeix l'art. 68, paràgraf 3r de la Compilació de Dret civil especial de Catalunya, atès que no l'aplica i hauria de fer-ho.

Segon. A l'empara del mateix article i del mateix apartat, ja que la sentència contra la qual es recorre infringeix l'art. 341 de la Compilació de Dret civil especial de Catalunya perquè l'interpreta erròniament.

Tercer. A l'empara de l’art. 1692.4 de la Llei d'enjudiciament civil, ja que la sentència contra la qual es recorre infringeix l'art. 647 del Codi civil perquè no l'aplica i hauria de fer-ho.

Quart. A l'empara del mateix precepte i del mateix apartat de la Llei d'enjudiciament civil, ja que la sentència contra la qual es recorre aplica l'art. 82.2 de la Compilació de dret civil especial de Catalunya i no es procedent que ho faci.

Cinquè. A l'empara del que estableix l'art. 1692.4 de la Llei d'enjudiciament civil, ja que la sentència contra la qual es recorre infringeix el principi general del dret que ningú no pot anar vàlidament contra els seus propis actes perquè no l'aplica i hauria de fer-ho.

La procuradora Sra. Paloma García Martínez va formalitzar, en representació de la Sra. Z4, un recurs de cassació que va basar en els motius següents:

Primer. Trencament de les formes essencials del judici per infracció de les normes que regeixen els actes i les garanties processals.

Segon. Infracció de les normes de l'ordenament jurídic i de la jurisprudència que són aplicables per resoldre la qüestió plantejada.

 

Quart. - Per mitjà d'una interlocutòria del darrer 12 de desembre, es va admetre a tramitació el recurs de cassació que va interposar la representació de la Sra. X i se’n va lliurar còpia a la part compareguda contra la qual es recorria perquè en el termini concedit de vint dies pogués formalitzar per escrit la seva impugnació; la mateixa resolució no va admetre a tramitació el recurs que va formular la representació de la Sra. Z4, i la sentència contra la qual recorria es va declarar ferma en quan a ella (sense perjudici del que la pogués afectar la resolució de cassació admesa a la seva germana ----), i també va declarar la pèrdua del dipòsit constituït i es va decidir d'imposar-li les costes que va causar la seva cassació inadmesa.

 

Cinquè. - Un cop presentada la impugnació, es va assenyalar el dia 23 del proppassat mes de febrer per a la votació i la decisió, data en què es van fer.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. - És doctrina jurisprudencial, ja prevista inicialment en la Sentència del Tribunal Suprem de 2 de juny de 1981 i posteriorment en la de 15 de juliol de 1983, i després en altres moltes com la del dia 11 de juny de 1991, que quan la Sentència d'instància omet, totalment o parcialment, la valoració dels fets, tots concurrents en el cas que s'ha de jutjar, i no resta totalment integrat el factum que és premissa obligada per a concloure el sil·logisme que tota sentència comporta, la Sala de cassació està facultada per examinar les actuacions originals i verificar els resultats probatoris que han de constituir la premissa de fet sobre la qual s'ha d'aplicar l'ordenament jurídic com a raó fonamental per a extraure'n una conclusió justa, racional i acurada en dret, i tot realitzant aquesta Sala de Cassació, quan al que aquí resulta dispensable, la integració del factum que concorre en el cas en litigi, veiem que, en síntesi, hi ha, els següents fets: a) En escriptura de capítols matrimonials de 12 d'octubre de 1935, i per raó del matrimoni concertat entre els Srs. Z2 i Z5, aquests contraents varen nomenar preventivament hereus seus els fills que tinguessin del seu projectat enllaç, no tots junts, sinó l'un després de l'altre per ordre de primogenitura i amb preferència d'homes a dones, substituint-los entre ells per l'ordre esmentat en els casos que els primerament anomenats no esdevinguessin hereus o encara que ho fossin, morissin a la impubertat. b) El 10 de Setembre de 1962, també per raó del projectat matrimoni entre el fill primogènit dels anteriors, el Sr. Z3, amb Z, s'atorgaren capítols matrimonials en què el Sr. Z2, pare del nou contraent ----  essent aquest el seu fill primogènit, li va fer donació del «M», situat al poble de R, i integrat per quatre diferents finques registrals, havent estat pacte de la donació que: «El donatari podrà disposar lliurement de les finques donades si té fills en edat de testar i mentre els fills visquin. En el cas contrari (les finques) faran trànsit al donant si fos viu, i si hagués mort, al fill o descendent seu que sigui el seu hereu. No obstant això, encara que el donatari no tingués fills, serà respectat l’ús de fruit pactat a favor de la Sra. ------ mentre es conservi viuda». c) El Sr. Z2 va morir sense cap altre acte d'última voluntat el 22 de gener de 1964 deixant 4 fills, Z3, Z6, Y i Y2, passant a ésser hereu el primogènit Z3 (d'acord amb l'heretament preventiu abans indicat de 12 d'octubre de 1935). L’hereu Z3 va pagar els seus altres germans més petits la llegítima i la resta de drets successoris en l'herència del seu comú pare, per la qual cosa, per escriptura de 9 d'octubre de 1968, els tres legitimaris li signaren carta de pagament i s'obligaren a no demanar res més per aquests conceptes de l'herència paterna, consentint que les finques procedents d'ella quedessin lliures de tota afecció per llegítima. d) El fill primogènit Z3 morí el 23 d'abril de 1988 sense deixar descendents, havent anomenat hereva testamentària a la seva dona Z, la qual el 9 de Juny del mateix any 1988, va manifestar i acceptar l'herència del seu marit i va incloure en aquesta herència el «M» que el pare del seu espòs li havia donat a aquest, però subjecte, com ja hem dit, al pacte de reversió transcrit a l'apartat b) anterior e) La viuda d'en Z3 -la senyora Z- va fer tot seguit testament (el 8 de juliol del mateix any 1988) a favor de les seves dues germanes X i  Z4, les quals, en escriptura de 5 de maig de 1989, s'adjudicaren totes les finques que la seva germana Z havia manifestat adquirir del seu marit Z3, entre les que es trobava com a principal el «M», de R que –repetim - el seu sogre Z5 havia donat al seu marit però amb el pacte de reversió a favor del donant 0 del seu hereu, si el donatari Z3 moria sense fills (que és, en definitiva, el que va succeir). I, f) Els dos germans vivents d’en Z3, en Y i en Y3 (en Z6 va morir sense descendència el 3 de març de 1968 havent instituït hereu al seu germà Y), varen interposar la demanda origen d'aquest plet davant el Jutjat núm. 3 de Girona contra les esmentades germanes X i  Z4 com a hereves de la viuda d'en Z3 (la Sra. Z) en la qual demanaren tot allò que el jutge els va concedir i que la Secció 1ª de l'Audiència Provincial de Girona els ha ratificat i confirmat en la Sentència que la Sra. ------ ara impugna en cassació. Els pronunciaments de l'esmentada Sentència d'instància, que ella davant nostre discuteix, són: 1r. Declara que el pacte reversional contingut en l'escriptura de Capitulacions Matrimonials autoritzada el 18 de setembre de 1962 pel Notari de Girona Sr. Jaume Genover, i atorgada pel Sr. Z2 per raó del matrimoni del seu fill amb la Srta. Z a favor del Sr. Z3, tingué lloc per la mort del donatari sense descendència. 2n Declara també que els beneficiaris de la reversió dels béns descrits en l'escriptura mencionada, són els parents que en el moment de tenir lloc la reversió resultarien cridats ab-intestat a la seva herència. 3r. Declara així mateix que els parents esmentats són els demandants Srs. Y i Y2 ja que són els dos únics fills sobrevivents del donant . 4rt. Com a conseqüència, declara la nul·litat de l'escriptura atorgada per la Sra. Z  davant el Notari de Girona Sr. Ramón Coll el 9 de juny de 1988 amb motiu de la defunció del seu espòs Z3, en allò que afecti les finques registrals A, B, C i D (és a dir, al «M») que no eren del causant Sr. Z3 per aplicació del pacte reversional i que, per tant, no podien ésser objecte d'inventari. 5è. També declara la nul·litat dels assentaments registrals a què ha donat lloc aquella escriptura com també de la nota marginal que, contradient a les anteriors declaracions, s'havia anotat al Registre de la Propietat. 6è. Ordena la inscripció en el Registre de la Propietat de L. de les referides finques a favor dels Srs. Y i Y2 per meitats i iguals parts indivises. I, finalment, 7è. Condemna els demandats al pagament de totes les costes del judici.

 

Segon. - La recurrent en cassació, germana de la vídua esmentada a favor de la qual (i, de l'altra germana ------) aquella va testar extraient definitiva de la família ---- els béns objecte del pacte reversional, articula contra les decisions de la sentència d'instància esmentada 5 motius de cassació, i és del tot lògic començar examinant el cinquè (perquè si s'estimés, ja no caldria estudiar-ne cap d'altre), on per la via del núm. 4 de l'article 1692 de la Llei processal, al·lega que la sentència que impugna vulnera, perquè no l'aplica i ho hauria de fer, el principi general del dret que ningú pot anar vàlidament contra els seus propis actes, i aquesta formulació la desenvolupa dient que després de la mort del seu pare Sr. Z2, els seus fills ----- i ------- (els que en aquest plet són demandants), el 9 d'octubre de 1968 varen atorgar (com ja hem vist al final de l'apartat b) del primer fonament d'aquest sentència) escriptura de carta de pagament a favor del seu germà ------- (hereu del pare com fill primogènit) dels drets legitimaris i de la resta de drets successoris del seu pare comú, obligant-se a no demanar res més de l'herència paterna; per la qual cosa, diu la recurrent, els dos germans actors van ara contra els seus propis actes reclamant allò a què havien renunciat.

 

Tercer. - Per rebutjar aquest motiu n’hi hauria prou a tenir en compte el que raona l'Audiència quan assenyala que els demandants varen actuar en aquella escriptura com a legitimaris de l'herència, sense cap mena de referència a la seva qualitat de possibles beneficiaris del pacte reversional, a més a més que quan va atorgar-se aquella escriptura l’any 1968, la condició que el seu germà tingués descendència estava pendent de veure, i això no es va concretar fins a la seva mort el dia 23 d'abril de 1988, és a dir, 20 anys després, i per això no era normal ni lògic que l’any 1968 renunciessin a un esdeveniment del tot incert succeït l'any 1988, a més que els termes de la carta de pagament de la llegítima paterna continguts en l'esmentada escriptura, tampoc permeten de cap manera encaixar-los en el principi general dels actes propis que invoca el motiu, perquè com diu la Jurisprudència Constitucional (Sentències, entre d’altres, de 21 d'abril i 24 d'octubre de 1988) i la del Tribunal Suprem (Sentències, entre moltes altres, de 21 de desembre de 1984, 12 de desembre de 1985, 25 de setembre de 1987, 16 de febrer, 22 de setembre i 10 d'octubre de 1988, 6 de novembre de 1990, 27 de novembre de 1991, 10 de novembre i 30 de desembre de 1992, 12 d'abril i 27 de juliol de 1993), els actes propis, perquè vinculin el seu autor, han d'ésser inequívocs en el sentit de crear, definir, fixar, modificar, extingir o aclarir sense cap mena de dubte una determinada situació jurídica afectant el seu autor; han d’ésser actes concloents i definitius, i és del tot necessari que l'acte es presenti com a solemne, precís, clar, determinant i perfectament delimitat, no ambigu ni inconcret; i l'acte que es conté en l'escriptura de 9 d'octubre de 1968, no reuneix cap ni una d'aquestes condicions indispensables per tal que pogués conceptuar-se com a acte propi dels fills del pare causant aquí demandants, com diu la Sentència d'instància la interpretació de la qual, del tot lògica i racional cal respectar en cassació. Decau, doncs, per tot això, el 5è motiu, i hem d'analitzar els altres.

 

Quart. - Passem a estudiar per ordre els restants, i veiem que el primer, que es formula també pel del núm. 4 de l'art. 1692 de la Llei d'enjudiciament civil, denuncia infracció del paràgraf 3r. de l’art. 68 de la Compilació perquè no el va aplicar i ho havia d'haver fet la sentència objecte de recurs; al·lega que tampoc pot estimar-se perquè hom no pot dir de veritat que la sentència d'instància no aplica el paràgraf i precepte esmentats de la Compilació, ja que és ben clar que els té prou en compte quan diu textualment que aquest precepte «estableix que la donació en capítols matrimonials de cosa certa determinada, o solament dels béns presents de l'heretant, sense emprar la paraula heretament ni d'altra equivalent, tindrà la consideració de donació singular»; i és la mateixa recurrent qui declara en el motiu que la sentència que impugna esmenta i reconeix el contingut d'aquest precepte, el qual no és, doncs, infringit per falta d'aplicació per la sentència.

 

Cinquè. - El motiu segon, endegat per la mateixa via processal que els anteriors, acusa a la sentència de vulnerar, en interpretar-lo equivocadament, l’art. 341 de la Compilació de referència, i el motiu quart li atribueix aplicació indeguda de l'art. 84,2 de la pròpia Compilació. Cal que fem un estudi conjunt d'ambdós motius, atès que la sentència fa una fonamentació inseparable dels preceptes que en ells s'addueixen com a violats, ja que la Resolució (la de la 1.ª instància incorporada a la 2a per acceptació expressa de la seva fonamentació), explica que la naturalesa d'acte gratuït que configura tot tipus de donació, possibilita que el donant pugui establir un títol claudicant en mans del donatari, i que aixà suposa que pugui limitar la vigència en el temps del títol de la donació, tant des de la perspectiva que els bens que li són objecte siguin reintegrats al donant com que siguin tramesos a un tercer que, fins i tot, pot encara no haver nascut en el moment de la mort del donant, i es tracta doncs, de possibilitar, encara que limitadament, la vinculació de béns. I -continua dient la sentència - aquesta possibilitat és recollida en l' art. 341,  1r de la Compilació, el qual, emperò –diu - no resol el problema del règim jurídic aplicable als pactes reversionals establerts en donacions singulars, per la qual cosa l'Audiència entén que s'han d'aplicar els mateixos preceptes previstos específicament per als heretaments en els arts. 83, 84 i 85, que són els que després aplica efectivament per arribar a les decisions que conté; destacant que en el terme «hereus del donant» de l'art. 341, s'ha d'excloure al donatari per les raons que esmenta (i que no cal recollir aquí).

 

Sisè. – L’art. 341 de la Compilació disposa, en efecte, que les reversions que a favor de persones diferents al donant s'estableixin en les donacions, segons el que permet l'art. 641 del Codi civil, es regiran pels preceptes de la pròpia Compilació relatius a les substitucions fideïcomissàries, llevat quan la reversió s’hagués pactat a favor del donant o, si ell manca, dels hereus d'aquest o del seu cònjuge, (el nostre subratllat és justament, el cas que aquí considerem).

Doncs bé, la sentència que motiva la cassació diu -com ja hem vist - que aquest precepte, (i afegim ara nosaltres, la part que n'hem destacat) «no resol el problema del règim, jurídic aplicable als pactes reversionals establerts en donacions singulars»; i per aquesta raó aplica després a la donació singular que ens ocupa els arts. 83 al 85 que regulen els heretaments-, i és aquesta, com també ja hem constatat, la clau decisòria de la sentència d'instància.

 

Setè. - Aquesta Sala de Cassació entén que l'anterior fonamentació de la sentència és veritablement errònia (com assenyalen encertadament els motius segon i quart del recurs), ja que no és jurídicament cert que l’últim incís del primer paràgraf de l'art. 341 de la Compilació «no resolgui el problema del règim jurídic aplicable a les reversions pactades a favor del donant o, si ell falta, dels seus hereus, perquè sí que ho fa, i s'ha d'interpretar degudament aquest incís del precepte entenent que el que diu és que en aquests supòsits de reversions pactades a favor del donant o dels seus hereus (o del cònjuge d'aquell) s’ha d’estar al pactat, i no a les normes dels heretaments que indegudament aplica la sentència impugnada, la qual, per tant, per una part, interpreta erròniament l'art. 341 de la Compilació com denuncia el motiu segon, i per l'altra, aplica indegudament el 84,2 que fa referència als heretaments, com denuncia el motiu quart, per raó dels quals, i d'acord amb el que està establert en el paràgraf 3r. de l'art. 1715 de la Llei processal civil, és procedent que ara estimem la cassació, que rescindim per aquests dos motius la sentència de l'Audiència i la de la 1a instància, i que resolguem el que correspongui en els termes en que està plantejat el debat, sense necessitat d'analitzar el motiu de cassació tercer (que l'escrit de formalització de la recurrent assenyala equivocadament com a segon), perquè l'acolliment dels que ja hem dit ho fa del tot innecessari.

 

Vuitè. - L'art. 68, paràgraf 3r. de la Compilació del Dret Civil de Catalunya de 21 de juliol de 1960 aquí aplicable, estableix que la donació en capítols matrimonials de cosa certa i determinada, sense emprar la paraula «heretament» ni cap altra equivalent, tindrà la consideració de donació singular; i l'últim incís del 1r paràgraf de l'art. 341 de la mateixa Compilació disposa que les reversions que a favor de persones diferents del donant s'estableixin en les donacions d'acord amb allò que permet l'art. 641 del Codi Civil, es regiran pels preceptes d'aquesta Compilació relatius a les substitucions fideicomissàries, llevat quan la reversió s'hagués pactat a favor del donant o, si ell falta, dels hereus d'aquest o del seu cònjuge.

 

Novè. - Estem aquí davant un supòsit de donació singular feta en capítols matrimonials del paràgraf 3r. de l'art. 68 de la Compilació en què, d'acord amb l'últim (i subratllat) incís del primer paràgraf de l'art. 68 de la Compilació, ens hem d'atendre al que es va pactar.

 

Desè. - El que es va pactar és en aquest cas (foli 8 de les actuacions) que el donatari Sr. ------- podia disposar lliurement de les finques donades si tenia fills en edat de testar i mentre aquests visquessin, i en cas contrari, les finques haurien de fer trànsit al donant si fos viu, i si hagués mort, al fill o descendent seu que fos el seu hereu.

 

Onzè. - D'acord amb l'heretament preventiu constituït en escriptura de capítols matrimonials pel pare causant Sr. ------- el 12 d'octubre de 1935, i sota els quals el mateix va morir el 22 de gener de 1964, esdevingué hereu seu el seu fill primogènit Z3, el qual va prendre possessió de l'herència, i el 9 d'octubre de 1968 va pagar als seus germans menors, legitimaris de la mateixa herència (els avui demandants Y i Y2) la llegítima que els pertocava (folis 211 i següents).

 

Dotzè. - El 23 d'abril de 1988 va morir en Z3 (l’hereu del seu pare Z2) sense fills, per la qual cosa cal analitzar els efectes que segons el que es va convenir en el pacte de reversió, havia i ha de produir aquest esdeveniment sobre l'escriptura de donació de 10 de setembre de 1962.

 

Tretzè. - Atès que el donatari Z3 va morir sense fills, les finques donades havien de retornar al seu pare donador si hagués estat viu; però com que era mort, havien de fer trànsit «al fill o descendent que fos el seu hereu». I a ningú més. Perquè això és el que es va convenir en l'escriptura de Capítols de 1962, i en això és en el que ara haurem d'estar nosaltres segons l'art. 341 de la Compilació.

 

Catorzè. - Al fill o descendent del donador que a la vegada fos el seu hereu, va ésser en ----; i ell era l’única persona a qui havia de fer trànsit la finca donada. Quan ell es va morir, sense fills, es va acomplir la condició que havia de produir la reversió de les finques a favor del seu pare si hagués estat viu o a favor d'ell mateix com a hereu del primer. Segons el pacte de reversió, les finques ja no havien de passar a ningú després d'en Z3 (hereu del donant Z2), i per tant la mort d'en Z3 va fer claudicar i va extingir el repetit pacte reversional, i la donació pactada a favor d'en Felip va quedar completament neta i lliure de l'esmentat pacte de reversió per inexistència de beneficiaris, i en conseqüència en Z3 podia disposar testamentàriament de les finques donades a favor de la seva muller, i aquesta també després a favor de les seves germanes, sense que els demandants Y i Y2, fills menors del pare causant Narcís, tinguessin ni tinguin cap dret ni per tant acció ni legitimació de cap mena, per reclamar les finques objecte de la donació, perquè ells no són ni han estat mai, ni poden ésser hereus del seu pare Z2, ja que d'hereu del pare solament n'hi va haver un per via contractual (en Z3 d'acord amb l'heretament preventiu fet en els capítols matrimonials de l’any 1935) i no n'hi poden haver d'altres per via intestada (com ho pretenen aquests dos fills menors demandants i ho atorgaren indegudament les dues sentències d'instància) perquè la successió intestada sols pot tenir lloc quan no hi ha hereu instituït (i aquí hi havia en Z3), i a més la successió intestada és totalment incompatible amb la testada i la contractual universals (art. 97 de la Compilació), i per això no es podia acollir cap de les peticions de la demanda; ja que, i cal remarcar-ho, l'únic legitimat per demanar la reversió de les finques donades era l'hereu del donant Narcís, perquè era l'únic beneficiari de la reversió; i com que els actors no són hereus ni per tant poden ésser beneficiaris, no tenen cap acció ni legitimació per reclamar-la.

 

Quinzè. - Així doncs, quan va morir en Z3, les finques varen quedar lliures de l'obligació de revertir a ningú, i com que aquestes finques eren d'en Z3 des que el seu pare els hi va donar l'any 1962, quan varen quedar lliures de la reversió amb la mort d'en Z3 aquest podia trametre-les per testament. El títol del seu domini (esdevingut lliurement transmissible a la seva mort sense cap càrrega de reversió) era el de la donació. I tot i la hipòtesi, que aquesta Sala rebutja, que la donació no hagués estat prou títol adquisitiu per en Z3 per poder trametre les finques lliurement a la seva mort quan va extingir-se tot deure de reversió, tot i llavors entraria en joc la seva condició d'hereu del seu pare segons la qual hauria tornat a assolir la lliure disponibilitat de la finca ja que hauria quedat lliure amb la seva mort, de la condició reversional per manca de beneficiaris que (com ja hem repetit) mai podrien ser-ho els seus germans menors (els demandants) perquè aquests no eren ni podien ésser hereus com exigia el pacte de la reversió per poder-ne ser beneficiaris.

 

Setzè. - Tot l'anterior determina, amb l'estimació dels expressats motius segon i quart de cassació l'anul·lació de la sentència d'instància i la total desestimació de la demanda, sense imposició als demandants de les costes de la 1a instància, perquè les circumstàncies fàctiques del cas i la seva complexitat jurídica farien injusta la condemna imperativa de l'art. 523 de la Llei processal civil; i sense que s'hagi de fer esment tampoc de les de 2a instància ni de les d'aquest recurs; i s'ha de retornar el dipòsit que la recurrent va constituir per formalitzar-lo.

Per tot l'anterior, en nom del Rei i per l'autoritat que ens confereix la Constitució espanyola.

 

DECIDIM

Estimar el recurs de cassació interposat per la Sra. X contra la Sentència dictada el dia 4 de març de 1993 per la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Girona en resoldre el recurs d'apel·lació que van interposar les germanes ------ i Z4 contra la sentència que havia dictat el 2 de març de 1992 el magistrat jutge del Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Girona en el plet de menor quantia interposat pels germans Y i Y2 contra els hereus ignorats o l'herència jacent de la Sra. Z; anul·lem en totes les seves parts la sentència esmentada de l'Audiència, i desestimem íntegrament la demanda origen de les actuacions del plet. Cada part pagarà les seves costes de la 1a instància. No fem esment tampoc de les de la segona, ni de les de la cassació. Retorneu a la recurrent el dipòsit que va constituir.

Així ho acordem, ho manem i ho signem

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda