Sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 12 de gener de 1995, núm. 1/1995 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents de fet
Fonaments
de Dret
Part dispositiva
Barcelona a dotze de gener de mil nou-cents
noranta-cinc.
Vist per la Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats damunt
esmentats, aquestes actuacions de recurs extraordinari de revisió, que va
interposar la Sra. X, representada pel procurador Sr. Joaquín Sans Bascú i
defensada pel lletrat Sr. Fernando Gómez Angelats, i formulat contra la
sentència ferma que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de
Mataró, relativa a les actuacions de judici de resolució de contracte
d'arrendament núm. 446-L/90 que es varen seguir a aquell Jutjat, a
instàncies de la Sra. Y, la qual està representada davant aquesta Sala pel
procurador Sr. Ramon Jansà Espuña i defensada pel lletrat Sr. Conrado Bosch Pardo.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- El procurador Sr. Sans
Bascú, en representació de la Sra. X, mitjançant un escrit de data 6 de
juny de 1994, va interposar una demanda de recurs extraordinari de revisió
contra la sentència ferma que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm.
1 de Mataró, relativa a les actuacions núm. 446-L/90, en què van ser part
demandant la Sra. Y i demandada la Sra. X, que aquí és la part
recurrent.
A l'efecte del que estableix l'art. 1798 de la
Llei d'enjudiciament civil, en relació amb els arts. 305 i
5 del Codi civil, feia constar
que el recurs s'interposava dins del tres mesos que s'han de comptar des del moment en
què es va descobrir el frau, del qual la perjudicada va tenir coneixença quan es va
presentar en el local el dia 2 de maig darrer, moment en què la recurrent va conèixer la
sentència de desnonament de data 29 de juny de 1992. Un cop al·legats els fets i
fonaments de dret que va considerar pertinents, va demanar a la Sala que es tingués per
interposat el recurs de revisió contra la sentència esmentada i que, un cop fets els
tràmits legals, es dictés sentència per la qual es rescindís la resolució ferma
impugnada, i que es retornés el dipòsit constituït i les actuacions al Jutjat de
Primera Instància núm. 1 de Mataró amb un certificat de la decisió a l'efecte
procedent; també va demanar que es condemnés la demandada al pagament de les costes
d'aquest recurs, que s'obrís el període de prova, i que es dugués a terme la prova que
al seu dia es proposés i hagués estat declarada pertinent.
Segon.- Mitjançant una provisió del dia
8 de juny de 1994, es va tenir per part legítima, en nom de la recurrent, el procurador
dels tribunals Sr. Joaquin Sans Bascú i es va nomenar un ponent, a qui es van passar les
actuacions per a la instrucció i per a la proposta de resolució. I per mitjà d'una
provisió de data 9 del mateix mes es van reclamar les actuacions al Jutjat de Primera
Instància núm. 1 de Mataró, i es va ordenar que es testimoniés el resguard de dipòsit
i que el Secretari custodiés l'original.
Tercer.- Mitjançant una
provisió de data 1 de setembre de 1994, es van tenir per rebudes les
actuacions reclamades i es va decidir que el tràmit que s'havia de seguir,
d'acord amb el paràgraf segon de l'art. 1801 de la Llei d'enjudiciament
civil, era la citació a termini de l'actora, aquí recurrent, a fi que en el
de quaranta dies comparegués i sostingués allò que més li convingués, i que
es lliuressin les còpies i la cèdula oportunes. Per mitjà d'una provisió de
data 20 d'octubre de 1994, es va tenir per comparegut i part legítima el
procurador Sr Ramón Jansá Espuña, en representació de la Sra. Y, que
va impugnar el recurs interposat; es va tenir per fet el tràmit de contestació i es van
dur a terme els tràmits successius, d'acord amb allò que s'ha establert per a la
substanciació dels incidents, i en el termini de vint dies comuns a les parts per
proposar i executar les proves, ambdues parts van fer les propostes que es van admetre i
que es van declarar pertinents, amb el resultat que consta en les actuacions.
Quart.- Mitjançant una
provisió d'1 de desembre de 1994, i atès que ambdues parts van demanar dins del termini
la celebració de vista pública, es va assenyalar la mateixa per al dia 22 de desembre de
1994 a les 11 hores, la qual va tenir lloc, i abans de dictar sentència, d'acord amb
l'article 1802 de la Llei d'enjudiciament civil, es va acordar escoltar al Ministeri
Fiscal. En una provisió de data 9 del mes actual, es va fer constar que el Ministeri
Fiscal havia dut a terme el tràmit que se li havia conferit i van quedar les actuacions a
la vista per dictar sentencia.
Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm. Sr.
Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Per la decisió
d'aquest recurs són rellevants els següents fets: a) En data 6 de novembre
de 1990, la propietària majoritària del local comercial de la planta baixa
que dóna davant del carrer de C1, cantonada amb al carrer C2, de L., la Sra. Y, va presentar davant el Jutjat de Primera Instància núm. 1
de Mataró, una demanda incidental de resolució de contracte d'arrendament
contra la seva arrendatària Sra. X, al·legant que feia alguns anys -aproximadament des de 1986-
que aquesta arrendatària tenia completament tancat el local sense exercir-hi cap
activitat, per la qual cosa demanava la resolució del contracte i el llançament de
l'arrendatària amb fonament en els arts. 62,3 en relació amb la causa
onzena de l'article 114 de la Llei d'arrendaments urbans.- b) El jutjat va manar que es
cités a termini la demandada, es va dur a terme una diligència negativa en el local del
plet el 12 de desembre de 1990, i una veïna va informar la Secretària judicial, en
l'acta de la diligència, que des de feia uns 4 anys l'arrendatària no hi era i que
desconeixia el lloc on es podia trobar.- c) D'acord amb això, el procurador de la
propietària va presentar un escrit manifestant que com desconeixia el domicili de la
demandada, demanava que se la cités a termini per edictes en el Butlletí Oficial de la
Província, i així es va fer.- d) La demandada no va comparèixer i el jutge va
declarar-la en rebel·lia. Es van dur a terme les proves proposades per la demandant, i el
29 de juny de 1992 el jutge va dictar Sentència que el dia 13 de marc de 1993 es va
notificar també per edicte (ja què es desconeixia el domicili de la demandada) en què
es va declarar la resolució del contracte d'arrendament i es va condemnar la demandada al
llançament. e) Aquesta diligència es va fer el 10 de desembre de 1993, trobant-se el
local tancat per la qual cosa es van espanyar la persiana i la porta, i es varen treure
del local tots els estris que hi havia, donant-ne tot seguit la seva possessió a
l'actora.- f) El 8 de juny d'enguany, la Sra. X (arrendatària desallotjada)
va presentar davant d'aquest Tribunal Superior la demanda de recurs extraordinari de
revisió, a l'empara dels art. 1.796 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, contra
la Sentència ferma abans esmentada i ja executada, i que va fonamentar concretament en el
núm. 4 de l' art. 1796 esmentat, al·legant que la Sra. Y
havia guanyat aquella
sentència injustament utilitzant maquinació fraudulenta, ja que havia amagat el domicili
de la demandada en el plet de l'arrendament; destacant, pel que fa al termini dels tres
mesos que estableix l'art. 1798 de la Llei processal per interposar el recurs
extraordinari de revisió, que estava dins d'aquest termini, ja que s'havia d'entendre
començat el còmput del termini des del moment que hom descobreix el frau, que diu que va
succeir el dia 2 de maig passat quan va anar al local aquell dia i el va trobar ocupat per
altres persones.
Segon. - Aquesta última qüestió (la
relativa a la interposició de la revisió dins o fora del termini), és la primera que
ara hem de considerar, perquè si la interposició hagués estat extemporània, ja no
podrem, entrar a examinar el fons. Referent a aquell termini, cal tenir en compte els
següents principis: a) Que el termini de 3 mesos fixat per l'art. 1.798 de la Llei
d'enjudiciament civil, és de caducitat i civil (perquè no es produeix en el curs
d'un procés), i per tant, no és susceptible d'interrupció i el seu còmput ha de fer-se
d'acord amb l'art. 5 del Codi civil
(Sentència d'aquesta Sala de 13 d'octubre passat i
del Tribunal Suprem de 26 del mateix mes i any, que segueixen la doctrina tradicional
continguda, entre d'altres, a les sentències del Tribunal Suprem d'1 de febrer de 1982,
6 de maig de 1983, 11 d'octubre de 1985, 29 de juny i 9 de juliol de 1987, 13 d'abril i 7
de maig de 199 1). I, b) Que el fet que el termini per interposar la revisió és de 3
mesos, comptats des que és descobert el frau, requereix de manera inexcusable la fixació
pel recurrent de l'element temporal dies a quo, que ha de provar amb precisió
(sentències del Tribunal Suprem de 23 de febrer de 1965, 17 d'octubre de 1969, 24 de
març de 1972, 14 i 19 de febrer 1981, 15 de febrer i 14 de juny de 1982, 6 d'abril de
1985, 15 de juliol i 12 de novembre de 1986, 11 de maig i 9 de desembre de 1987, 16 de març
de 1989, 19 de gener i 14 de març de 1990, 16 de març de 1992 i 26 de gener de 1993,
moltes d'elles esmentades en la d'aquesta Sala abans adduïda de 13 d'octubre del passat
any).
Tercer.- Cal, per tant, analitzar
en el present cas si la recurrent ha provat amb precisió (com ho exigeixen la llei i la
jurisprudència) que ha interposat la revisió dins d'aquell termini; i respecte d'aquesta
qüestió cabdal hem vist que ella diu que va tenir coneixença del suposat frau el 2 de
maig de 1994, però la realitat és que després no ho prova de cap manera, i per tant,
això és una pura i simple al·legació seva, mancada de la més minsa corroboració; i
en aquestes condicions, no és pas possible que pugui prosperar un recurs extraordinari i
excepcional, la interpretació i aplicació del qual ha de fer-se amb absoluta rigidesa i
criteri restrictiu, per evitar la inseguretat de situacions reconegudes en sentència
ferma amb principi de l'autoritat de la cosa jutjada que no es pot posar en dubte
(sentències del Tribunal Suprem, entre d'altres, de 1 i 15 de febrer, 9 de juny i 21
d'octubre de 1982).
Quart.- I no és només que
la recurrent no prova de cap manera que ha interposat la revisió dins del termini -com li
calia inexcusablement fer, com diem, si la volia fer viable -, sinó que els elements
aportats semblen delatar el contrari, quan veiem que la sentència la revisió de la qual
pretén és del mes de juny de 1992, que es notifica edictalment el març de
1993, i que el mes següent, la Sra. Y. va al notari i a poders per plets a favor del lletrat i
del Procurador que respectivament, la dirigeixen i representen en aquesta revisió, i que,
no obstant, no l'interposen fins més d'un any desprès, quan també feia ja un any que se
li havien deixat de cobrar els lloguers; circumstàncies totes força expressives, que
inclinen versemblantment a pensar que havia conegut la sentència del mes de juny de 1992
(que fins dos anys , desprès no pretén revisar) molt temps abans que li caduqués el
termini per demanar-ne la revisió, i que quan va presentar la petició revisòria, aquell
termini ja havia acabat; i com que, a més a més, era ella qui, com ja hem vist, havia de
demostrar palesament el contrari, la qual cosa certament que no ho ha fet, s clara la
improcedència de la demanda de revisió, ja que no se n'ha provat la seva
formalització
dins de1 termini; demanda, de totes maneres, que difícilment hauria pogut prosperar en el
forts, encara que no hi concorregués aquell motiu, perquè enlloc s'adverteix
l'existència de frau.
Cinquè.- Declarant improcedent el
recurs de revisió, s'ha de condemnar la recurrent al pagament de totes les costes del
judici i a la pèrdua del dipòsit constituït per a la seva interposició (art. 1809 de
la Llei processal civil).
Per tot el que s'acaba de dir, en nom del Rei i
per l'autoritat que ens confereix la Constitució,
DECIDIM
Desestimar el recurs extraordinari de
revisió interposat per la Sra. X contra la Sentència dictada el 29 de juny
de 1992 pel Magistrat-Jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de
Mataró, en les actuacions del judici incidental de resolució de contracte
d'arrendament del local de negoci situat al núm. 0 del carrer de C. de L. i
promogut per la Sra. Y contra l'esmentada Sra. X; imposem totes les costes
del present recurs a l'expressada Sra. X a qui també condemnem a la pèrdua
del dipòsit que va constituir per interposar-lo.
Així ho acordem, pronunciem, manem i signem. La
secretària en dóna fe.
Contra aquesta Sentència no hi ha recurs
jurisdiccional de cap mena (art. 1810 de la Llei d'enjudiciament civil). |
