Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 12 de gener de 1995

Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 12 de gener de 1995, núm. 1/1995 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret
Part dispositiva 

Barcelona a dotze de gener de mil nou-cents noranta-cinc.

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats damunt esmentats, aquestes actuacions de recurs extraordinari de revisió, que va interposar la Sra. X, representada pel procurador Sr. Joaquín Sans Bascú i defensada pel lletrat Sr. Fernando Gómez Angelats, i formulat contra la sentència ferma que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró, relativa a les actuacions de judici de resolució de contracte d'arrendament núm. 446-L/90 que es varen seguir a aquell Jutjat, a instàncies de la Sra. Y, la qual està representada davant aquesta Sala pel procurador Sr. Ramon Jansà Espuña i defensada pel lletrat Sr. Conrado Bosch Pardo.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El procurador Sr. Sans Bascú, en representació de la Sra. X, mitjançant un escrit de data 6 de juny de 1994, va interposar una demanda de recurs extraordinari de revisió contra la sentència ferma que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró, relativa a les actuacions núm. 446-L/90, en què van ser part demandant la Sra. Y i demandada la Sra. X, que aquí és la part recurrent.

A l'efecte del que estableix l'art. 1798 de la Llei d'enjudiciament civil, en relació amb els arts. 305 i 5 del Codi civil, feia constar que el recurs s'interposava dins del tres mesos que s'han de comptar des del moment en què es va descobrir el frau, del qual la perjudicada va tenir coneixença quan es va presentar en el local el dia 2 de maig darrer, moment en què la recurrent va conèixer la sentència de desnonament de data 29 de juny de 1992. Un cop al·legats els fets i fonaments de dret que va considerar pertinents, va demanar a la Sala que es tingués per interposat el recurs de revisió contra la sentència esmentada i que, un cop fets els tràmits legals, es dictés sentència per la qual es rescindís la resolució ferma impugnada, i que es retornés el dipòsit constituït i les actuacions al Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró amb un certificat de la decisió a l'efecte procedent; també va demanar que es condemnés la demandada al pagament de les costes d'aquest recurs, que s'obrís el període de prova, i que es dugués a terme la prova que al seu dia es proposés i hagués estat declarada pertinent.

 

Segon.- Mitjançant una provisió del dia 8 de juny de 1994, es va tenir per part legítima, en nom de la recurrent, el procurador dels tribunals Sr. Joaquin Sans Bascú i es va nomenar un ponent, a qui es van passar les actuacions per a la instrucció i per a la proposta de resolució. I per mitjà d'una provisió de data 9 del mateix mes es van reclamar les actuacions al Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró, i es va ordenar que es testimoniés el resguard de dipòsit i que el Secretari custodiés l'original.

 

Tercer.- Mitjançant una provisió de data 1 de setembre de 1994, es van tenir per rebudes les actuacions reclamades i es va decidir que el tràmit que s'havia de seguir, d'acord amb el paràgraf segon de l'art. 1801 de la Llei d'enjudiciament civil, era la citació a termini de l'actora, aquí recurrent, a fi que en el de quaranta dies comparegués i sostingués allò que més li convingués, i que es lliuressin les còpies i la cèdula oportunes. Per mitjà d'una provisió de data 20 d'octubre de 1994, es va tenir per comparegut i part legítima el procurador Sr Ramón Jansá Espuña, en representació de la Sra. Y, que va impugnar el recurs interposat; es va tenir per fet el tràmit de contestació i es van dur a terme els tràmits successius, d'acord amb allò que s'ha establert per a la substanciació dels incidents, i en el termini de vint dies comuns a les parts per proposar i executar les proves, ambdues parts van fer les propostes que es van admetre i que es van declarar pertinents, amb el resultat que consta en les actuacions.

 

Quart.- Mitjançant una provisió d'1 de desembre de 1994, i atès que ambdues parts van demanar dins del termini la celebració de vista pública, es va assenyalar la mateixa per al dia 22 de desembre de 1994 a les 11 hores, la qual va tenir lloc, i abans de dictar sentència, d'acord amb l'article 1802 de la Llei d'enjudiciament civil, es va acordar escoltar al Ministeri Fiscal. En una provisió de data 9 del mes actual, es va fer constar que el Ministeri Fiscal havia dut a terme el tràmit que se li havia conferit i van quedar les actuacions a la vista per dictar sentencia.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS DE DRET

 

Primer.- Per la decisió d'aquest recurs són rellevants els següents fets: a) En data 6 de novembre de 1990, la propietària majoritària del local comercial de la planta baixa que dóna davant del carrer de C1, cantonada amb al carrer C2, de L., la Sra. Y, va presentar davant el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró, una demanda incidental de resolució de contracte d'arrendament contra la seva arrendatària Sra. X, al·legant que feia alguns anys -aproximadament des de 1986- que aquesta arrendatària tenia completament tancat el local sense exercir-hi cap activitat, per la qual cosa demanava la resolució del contracte i el llançament de l'arrendatària amb fonament en els arts. 62,3 en relació amb la causa onzena de l'article 114 de la Llei d'arrendaments urbans.- b) El jutjat va manar que es cités a termini la demandada, es va dur a terme una diligència negativa en el local del plet el 12 de desembre de 1990, i una veïna va informar la Secretària judicial, en l'acta de la diligència, que des de feia uns 4 anys l'arrendatària no hi era i que desconeixia el lloc on es podia trobar.- c) D'acord amb això, el procurador de la propietària va presentar un escrit manifestant que com desconeixia el domicili de la demandada, demanava que se la cités a termini per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, i així es va fer.- d) La demandada no va comparèixer i el jutge va declarar-la en rebel·lia. Es van dur a terme les proves proposades per la demandant, i el 29 de juny de 1992 el jutge va dictar Sentència que el dia 13 de marc de 1993 es va notificar també per edicte (ja què es desconeixia el domicili de la demandada) en què es va declarar la resolució del contracte d'arrendament i es va condemnar la demandada al llançament. e) Aquesta diligència es va fer el 10 de desembre de 1993, trobant-se el local tancat per la qual cosa es van espanyar la persiana i la porta, i es varen treure del local tots els estris que hi havia, donant-ne tot seguit la seva possessió a l'actora.- f) El 8 de juny d'enguany, la Sra. X (arrendatària desallotjada) va presentar davant d'aquest Tribunal Superior la demanda de recurs extraordinari de revisió, a l'empara dels art. 1.796 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, contra la Sentència ferma abans esmentada i ja executada, i que va fonamentar concretament en el núm. 4 de l' art. 1796 esmentat, al·legant que la Sra. Y  havia guanyat aquella sentència injustament utilitzant maquinació fraudulenta, ja que havia amagat el domicili de la demandada en el plet de l'arrendament; destacant, pel que fa al termini dels tres mesos que estableix l'art. 1798 de la Llei processal per interposar el recurs extraordinari de revisió, que estava dins d'aquest termini, ja que s'havia d'entendre començat el còmput del termini des del moment que hom descobreix el frau, que diu que va succeir el dia 2 de maig passat quan va anar al local aquell dia i el va trobar ocupat per altres persones.

 

Segon. - Aquesta última qüestió (la relativa a la interposició de la revisió dins o fora del termini), és la primera que ara hem de considerar, perquè si la interposició hagués estat extemporània, ja no podrem, entrar a examinar el fons. Referent a aquell termini, cal tenir en compte els següents principis: a) Que el termini de 3 mesos fixat per l'art. 1.798 de la Llei d'enjudiciament civil, és de caducitat i civil (perquè no es produeix en el curs d'un procés), i per tant, no és susceptible d'interrupció i el seu còmput ha de fer-se d'acord amb l'art. 5 del Codi civil (Sentència d'aquesta Sala de 13 d'octubre passat i del Tribunal Suprem de 26 del mateix mes i any, que segueixen la doctrina tradicional continguda, entre d'altres, a les sentències del Tribunal Suprem d'1 de febrer de 1982, 6 de maig de 1983, 11 d'octubre de 1985, 29 de juny i 9 de juliol de 1987, 13 d'abril i 7 de maig de 199 1). I, b) Que el fet que el termini per interposar la revisió és de 3 mesos, comptats des que és descobert el frau, requereix de manera inexcusable la fixació pel recurrent de l'element temporal dies a quo, que ha de provar amb precisió (sentències del Tribunal Suprem de 23 de febrer de 1965, 17 d'octubre de 1969, 24 de març de 1972, 14 i 19 de febrer 1981, 15 de febrer i 14 de juny de 1982, 6 d'abril de 1985, 15 de juliol i 12 de novembre de 1986, 11 de maig i 9 de desembre de 1987, 16 de març de 1989, 19 de gener i 14 de març de 1990, 16 de març de 1992 i 26 de gener de 1993, moltes d'elles esmentades en la d'aquesta Sala abans adduïda de 13 d'octubre del passat any).

 

Tercer.- Cal, per tant, analitzar en el present cas si la recurrent ha provat amb precisió (com ho exigeixen la llei i la jurisprudència) que ha interposat la revisió dins d'aquell termini; i respecte d'aquesta qüestió cabdal hem vist que ella diu que va tenir coneixença del suposat frau el 2 de maig de 1994, però la realitat és que després no ho prova de cap manera, i per tant, això és una pura i simple al·legació seva, mancada de la més minsa corroboració; i en aquestes condicions, no és pas possible que pugui prosperar un recurs extraordinari i excepcional, la interpretació i aplicació del qual ha de fer-se amb absoluta rigidesa i criteri restrictiu, per evitar la inseguretat de situacions reconegudes en sentència ferma amb principi de l'autoritat de la cosa jutjada que no es pot posar en dubte (sentències del Tribunal Suprem, entre d'altres, de 1 i 15 de febrer, 9 de juny i 21 d'octubre de 1982).

 

Quart.- I no és només que la recurrent no prova de cap manera que ha interposat la revisió dins del termini -com li calia inexcusablement fer, com diem, si la volia fer viable -, sinó que els elements aportats semblen delatar el contrari, quan veiem que la sentència la revisió de la qual pretén és del mes de juny de 1992, que es notifica edictalment el març de 1993, i que el mes següent, la Sra. Y. va al notari i a poders per plets a favor del lletrat i del Procurador que respectivament, la dirigeixen i representen en aquesta revisió, i que, no obstant, no l'interposen fins més d'un any desprès, quan també feia ja un any que se li havien deixat de cobrar els lloguers; circumstàncies totes força expressives, que inclinen versemblantment a pensar que havia conegut la sentència del mes de juny de 1992 (que fins dos anys , desprès no pretén revisar) molt temps abans que li caduqués el termini per demanar-ne la revisió, i que quan va presentar la petició revisòria, aquell termini ja havia acabat; i com que, a més a més, era ella qui, com ja hem vist, havia de demostrar palesament el contrari, la qual cosa certament que no ho ha fet, s clara la improcedència de la demanda de revisió, ja que no se n'ha provat la seva formalització dins de1 termini; demanda, de totes maneres, que difícilment hauria pogut prosperar en el forts, encara que no hi concorregués aquell motiu, perquè enlloc s'adverteix l'existència de frau.

 

Cinquè.- Declarant improcedent el recurs de revisió, s'ha de condemnar la recurrent al pagament de totes les costes del judici i a la pèrdua del dipòsit constituït per a la seva interposició (art. 1809 de la Llei processal civil).

Per tot el que s'acaba de dir, en nom del Rei i per l'autoritat que ens confereix la Constitució,

 

DECIDIM

Desestimar el recurs extraordinari de revisió interposat per la Sra. X contra la Sentència dictada el 29 de juny de 1992 pel Magistrat-Jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró, en les actuacions del judici incidental de resolució de contracte d'arrendament del local de negoci situat al núm. 0 del carrer de C. de L. i promogut per la Sra. Y contra l'esmentada Sra. X; imposem totes les costes del present recurs a l'expressada Sra. X a qui també condemnem a la pèrdua del dipòsit que va constituir per interposar-lo.

Així ho acordem, pronunciem, manem i signem. La secretària en dóna fe.

Contra aquesta Sentència no hi ha recurs jurisdiccional de cap mena (art. 1810 de la Llei d'enjudiciament civil).

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda