Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 24 de febrer de 1994

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  
de 24 de febrer de 1994, núm. 5/1994 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet
Fonaments de Dret
Part dispositiva

Barcelona, a vint-i-quatre de febrer de mil nou-cents noranta quatre.

VIST per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats esmentats al marge, el recurs de cassació que es va interposar contra la sentència que va dictar en grau d'apel·lació la Secció 13a. de l'Audiència Provincial de Barcelona, que és conseqüència de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia i de major quantia acumulats, sobre rescissió de contracte per lesió ultradimidium, el recurs de la qual va interposar el demandant X1, representat pel procurador Sr. Àngel Quemada Ruiz i defensat pel lletrat D. Ll. O. Saltor. N'ha estat part contra la qual es recorre el Sr. Y1 i el Sr. Y2.

 

ANTECEDENTS DE FET

 

Primer. - Davant el Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Barcelona, van ser vistes actuacions de judici declaratiu de menor quantia a instància d'«X1 X1» contra el Sr. Y1 C. i el Sr. Y1, en què sol·licitava, un cop al·legats els fets i fonaments que va estimar oportuns, que es dictés sentència en la qual es complís allò que acordava el contracte de compravenda de 8-2-89, en execució de l'opció de compra que es va atorgar amb data 20-1-87, i que atorguin l'escriptura pública corresponent.

 

Segon. - Un cop admesa la demanda, es va disposar la citació a termini dels demandats, la qual cosa van verificar oportunament i, alhora, van formular reconvenció en què sol·licitaven que es rescindís el contracte de compravenda per lesió ultradimidium.

D'altra banda, els demandats presenten demanda de judici de major quantia i exerciten l'acció per rescissió per lesió ultradimidium, demanda que, per repartiment, correspon al mateix jutjat.

S'acorda l'acumulació de tots dos procediments i continuen tots dos pel tràmit conjunt de major quantia.

Es va seguir el judici pels seus tràmits i l’esmentat jutjat, amb data 14 de setembre de 1992, va dictar sentència la part dispositiva de la qual és: «DECISIÓ: Que he d'estimar com estimo la demanda que va interposar X1 X1, representada pel procurador Sr. Anzizu, contra el Sr. Y1 i el Sr. Y2. Condemno els esmentats demandats a complir el contracte de compravenda de la finca litigiosa que es va subscriure el 8 de febrer de 1989, en execució d'opció de compra de 20 de gener de 1987, i s'ha d'atorgar l'escriptura corresponent a favor de l'agent en els termes que es pacten en l'esmentat contracte i, en el cas que no ho facin, ho durà a terme el jutge. També se li ha de lliurar la possessió de la finca en iguals termes, amb compliment simultani de les respectives obligacions de la compradora-agent, especialment les de pagament, també en els mateixos termes convinguts, i amb expressa imposició de totes les costes als demandats.»

 

Tercer. - La part demandada va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que va ser admès a tots dos efectes, i se'n va substanciar l'alçada la Secció 13a. de l'Audiència Provincial de Barcelona que va dictar sentència amb data 30 de juliol de 1993, la part dispositiva de la qual és: «DECIDIM: ESTIMEM el recurs d'apel·lació que van interposar el Sr. Y2 i el Sr. Y1 contra la sentència de data 14 de setembre de 1992 que va dictar l'Il·lm. magistrat-jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Barcelona. Revoquem l'esmentada sentència i en dictem una altra en el seu lloc, per la qual s'estima la demanda que els esmentats senyors van interposar contra X1 X1 Es declara rescindit el contracte privat de compravenda de les actuacions, i condemnem els demandats a retornar el preu que van rebre més els interessos des de la data de la presentació de la demanda. No fem expressa condemna en costes de cap de les instàncies.»

 

Quart. - El procurador Sr. Àngel Quemada Ruiz, en nom i representació del demandat «X1», va formalitzar recurs de cassació per infracció de normes de Dret civil comú i Dret civil de Catalunya, que fonamentava en els motius següents:

1. - Infracció, per manca d'aplicació, de l'art. 344 del Codi de comerç, en relació amb el 321 de la Compilació del dret civil de Catalunya.

2. - Infracció, per interpretació errònia de l'article 325 del Codi de comerç, en relació amb els articles 2,2 del Codi de comerç i 3,1 del Codi civil.

3. - Infracció, per manca d'aplicació, de l'article 321,2 de la Compilació del dret civil de Catalunya.

4. - Infracció, per manca d'aplicació, de l'article 323,2 de la Compilació del dret civil de Catalunya.

5. - Infracció, per manca d'aplicació, de l'article 321 de la Compilació del dret civil de Catalunya.

 

Cinquè. - Per provisió de data 9 de desembre de 1993, es va considerar interposat el recurs de cassació, i les actuacions van passar al Ministeri fiscal d'acord amb l'art. 1709 de la Llei d'enjuidiciament civil, el qual per mitjà d'un escrit de data 23 de desembre passat, va sol·licitar l'admissió a tràmit del recurs, d'acord amb l'art. 1730, 1r. de l'esmentat cos legal, en la redacció que en fa la Llei 10/1992 de 30 d'abril de mesures urgents de reforma processal, i d'acord amb l'art. 73 paràgraf primer lletra a) de la Llei orgànica del poder judicial 6/85 d'1 de juliol. Per interlocutòria de data 13 de gener passat es va admetre a tràmit el recurs de cassació, i no es va considerar procedent obrir el tràmit d'impugnació de l'esmentat recurs perquè la part contra la qual es recorre no va comparèixer. Es va assenyalar per a la celebració de la vista el 10 de febrer, en què va tenir lloc; hi van assistir el procurador i el lletrat de la part recurrent. El lletrat va informar allò que considerava convenient en suport de la seva pretensió, i va sol·licitar que es cassés la sentència contra la qual es recorre d'acord amb allò que va sol·licitar en el seu escrit i el recurs es va declarar vist per sentència

Hi ha actuat com a ponent l'Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS DE DRET

 

Primer. - Els fets que originen aquest recurs de cassació són fonamentalment els següents. Amb data 8 de maig de 1985 els consorts Sr. Y1 i Sra. Y3 i el Sr. Y4 van atorgar una escriptura pública anomenada d'opció de compra, en la qual els esmentats cònjuges conferien al Sr. Y2 un dret d'opció de compra sobre una finca propietat d'aquells pel preu de cinc milions de pessetes, que l'optant va pagar en aquell moment, que s'imputarien al preu total convingut de 52.000.000 de pessetes en el cas que s'exercités l'opció. Aquesta opció es va pactar per un termini de sis mesos, i si per causes no imputables als contractants no s'havien obtingut dins d'aquest termini unes llicències administratives en relació amb la finca, el dret d'opció es prorrogaria per un termini de sis mesos, amb la contraprestació de pagar el Sr. Y2 uns interessos de l'onze per cent anyal per la resta del preu convingut i no pagat i aquests interessos no s'imputarien al preu convingut per la compravenda. El dia 20 de gener de 1987 es va atorgar una altra escriptura pública d'opció de compra entre els mateixos contractants pel mateix preu, modalitats de pagament i per un termini de quatre anys. S'ha acreditat que l'optant ha pagat els interessos convinguts per la pròrroga del dret d'opció, tal com s'havia estipulat en el primer contracte de 1985.

El dia 8 de febrer de 1989 el Sr. Y1 i el seu fill Sr. Y2, com a fill i hereu de la seva mare Sra. Y3, d'una part, i el Sr. Y4 i el Sr. Joaquim C. i H., aquest darrer en nom i representació de la societat X1, com a altra part, van signar un contracte privat, en el qual es va convenir que el Sr. Y2 exercitava l'opció de compra establerta a favor seu, que el Sr. Y2 i el Sr. Y1 acceptaven l'exercici de l'opció de compra i consideraven perfeccionada la compravenda objecte de l'opció i que el Sr. ------- cedia els seus drets derivats de l'opció de compra a X1.

El dia 24 d'abril de 1989 X1, va adreçar un requeriment notarial als propietaris de la finca, en el qual se'ls notificava que l'escriptura pública de compravenda s'atorgaria el dia 29 d'abril de 1989. El dia 24 d'abril de 1989 el Sr. Y2 va adreçar -també per conducte notarial- una carta al Sr. ------, en la qual manifestava la seva voluntat de no atorgar l'escriptura pública de compravenda, ja que segons el criteri dels propietaris el preu convingut suposava una lesió en mes de la meitat del preu just.

 

Segon. - El dia 5 de juny de 1989 X1, va formular una demanda de judici declaratiu de menor quantia contra els Srs. Y1 i Y2, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència que condemnés els demandats a complir el contracte de 8 de febrer de 1989, en execució de l'opció de compra de 20 de gener de 1987. Els demandats es van oposar a la demanda i van formular a l'ensems una demanda reconvencional, en la qual interessaven la rescissió per lesió en més de la meitat del preu just en relació amb la compravenda de 1989.

El dia 3 de novembre de 1989 els Srs. Y2 i Y1 van formular una demanda de judici declaratiu de major quantia contra X1, amb les mateixes peticions que havien fet en l'anterior demanda reconvencional, que no es podia tramitar en el judici de menor quantia per raó de la quantia de la reconvenció. X1 va contestar la demanda i va al·legar els motius d'oposició que ja havia exposat en el seu escrit de contestació a la demanda reconvencional.

El Jutjat de Primera Instància va dictar interlocutòria el dia 1 de juny de 1990, en la qual acordava l'acumulació del judici declaratiu de major quantia al de menor quantia que se seguia entre els mateixos litigants en el propi Jutjat.

 

Tercer. - Amb data 14 de setembre de 1992 el Jutjat de Primera Instància número 3 de Barcelona va dictar sentència en els judicis acumulats, en la qual condemnava. els Srs. Y1 i Y2 a complir el contracte de compravenda de 8 de febrer de 1989, perquè es tractava d'una compravenda mercantil que no es pot rescindir per lesió en més de la meitat del preu just.

El dia 30 de juliol de 1993 la Secció Tretze de l'Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència, que revocava la de Primera Instància i declarava rescindit el contracte de compravenda per lesió en més de la meitat del preu just.

X1 ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, que articula en cinc motius de cassació, què fonamenta en l'article 1692,4 de la Llei d'enjudiciament civil, en els quals al·lega infracció per manca d'aplicació de l'article 344 del Codi de comerç, en relació amb l'article 321 de la Compilació del dret civil de Catalunya (motiu primer); infracció per interpretació errònia de l'article 325 del Codi de comerç, en relació amb l'article 2.2 del mateix Codi i article 3.1 del Codi civil (motiu segon), infracció per manca d'aplicació de l'article 321, apartat segon, de la Compilació del dret civil de Catalunya (motiu tercer); infracció per manca d'aplicació de l'article 323.2 de la Compilació del dret civil de Catalunya (motiu quart); i infracció per manca d’aplicació de l'article 321 de la Compilació del dret civil de Catalunya (motiu cinquè).

 

Quart. - La Compilació del dret civil de Catalunya admet amb caràcter general la rescissió per lesió, però l'admet amb els condicionaments que resulten del seu article 321, l'apartat primer del qual precisa que únicament són rescindibles els contractes referents a béns immobles, que l'alienant hagi experimentat un perjudici econòmic i que aquest perjudici sigui superior en més de la meitat al preu just. En el cas que origina aquest recurs de cassació, ens trobem davant un contracte relatiu a béns immobles i és la part alienant la que exercita l'acció de rescissió per lesió. Com que aquests dos fets no ofereixen cap dubte, hem de considerar seguidament el tercer requisit que exigeix l'article 321 de la Compilació, és a dir, que l'alienant hagi sofert lesió en més de la meitat del preu just.

La sentència contra la qual es recorre estima que la part agent i contra la qual ara es recorre, ha experimentat una lesió en més de la meitat del preu just i estima l'acció rescissòria en base al raonament següent. En el cas que origina el recurs, la compravenda és el resultat de la concessió d'un dret d'opció de compra i en aquest supòsit la determinació del preu just s'ha de fer amb referència al moment en què s'atorga la compravenda o -afegeix- passa a executar-se la compravenda, perquè és en aquest moment quan es pot produir la lesió que l'article 321 de la Compilació contempla com a conseqüència d'haver-se perfeccionat un negoci jurídic translatiu del domini. En contra d'aquesta tesi argumenta la part que recorre, en el motiu quart del seu recurs de cassació, que l'article 323, apartat segon, de la Compilació estableix que per tal d'apreciar l'existència de la lesió, hom ha d'atenir-se al preu just que les coses tinguessin quan es va atorgar el contracte, baldament el contracte es consumi després, i per aquest motiu el preu just s'ha de determinar en el moment de la perfecció del contracte i no quan aquest es va consumar o executar, perquè si l'acció neix amb l'opció, i les parts s'han d'atenir al contingut obligacional de l'opció, el preu que es va convenir en el moment de l'opció era just i no lesiu.

Ens trobem, doncs, que si el preu es determina en funció del valor en venda de la finca quan es convé l'opció de compra, de la prova pericial practicada en resulta que l'alienant no ha experimentat una lesió de més de la meitat del preu just (tesi de la part que recorre). Mentre que si el preu just es determina en funció del valor en venda de la finca quan l'optant exercita el dret d'opció, aleshores de la mateixa prova pericial en resulta la procedència de l'acció rescissòria (tesi de la sentència contra la qual es recorre). Per consegüent en aquest cas és fonamental determinar si quan el contracte es forma per la via d'una opció de compra, en quin moment s'ha d'entendre atorgat el contracte als efectes de l'article 323 de la Compilació, segons el qual el preu just s'ha de determinar en funció del valor en venda que les coses tinguessin quan es va atorgar el contracte.

 

Cinquè. - Cal precisar inicialment que ens trobem davant d'una opció de compra convinguda a l'empara del principi d'autonomia privada, que en matèria contractual té una clara vigència, segons resulta de l'article 1255 del Codi civil. I també que a l'hora d'interpretar la voluntat dels contractants l'article 1281, apartat segon, del mateix Codi estableix que per damunt de les paraules que apareixen en el contracte, s'ha de fer prevaler la intenció dels contractants; que segons les sentències del Tribunal Suprem de 15 de febrer de 1975 i 9 d'octubre de 1981 s'ha d'obtenir d'una interpretació sistemàtica de totes les clàusules del contracte com un conjunt orgànic i de tots els contractes convinguts entre les parts per tal d'assolir una finalitat econòmica unitària.

En el cas que origina aquest recurs de cassació, sembla clar que en les anomenades escriptures públiques d'opció de compra de 6 de maig de 1985 i de 20 de gener de 1987 el que realment van convenir els litigants, va ésser un contracte de compravenda, al qual es va incorporar un anomenat pacte d'opció a favor de l'adquirent, perquè en aquests contractes apareix la plena conformitat dels interessats sobre la cosa objecte del contracte i el preu convingut, i aquesta conformitat determina la perfecció del contracte de compravenda segons l'article 1450 del Codi civil, encara que no s'hagi lliurat la cosa o pagat el preu. Es més, en el moment inicial de convenir-se l'anomenada opció de compra, l'adquirent ja paga la quantitat de 5.000.000 de pessetes, que implica el pagament d'una part del preu inicialment convingut, ja que per voluntat dels interessats aquesta quantitat s'imputava al preu estipulat de 52.000.000 de pessetes (pacte primer, apartat 2, del contracte de 1985 i pacte II, a) del contracte de 1987), i per consegüent aquest pagament a compte d'una quantitat gens menyspreable, com és gairebé el deu per cent del preu total convingut, d'una forma o altra comporta la parcial execució o compliment del contracte de compravenda. Una segona consideració important és la que es deriva del pacte segons el qual si l'adquirent no exercitava l'opció de compra establerta a favor seu, els venedors farien seva l'esmentada quantitat de 5.000.000 de pessetes, que ja havia pagat el comprador, com a indemnització de danys i perjudicis (pacte sisè del contracte de 1985 i pacte V del contracte de 1987); la qual cosa implica que aquest anomenat pacte d'opció -segons la intenció del contractant- en realitat comportava convenir una clàusula de desistiment que imposava de forma unilateral uns efectes gravosos pel comprador. I a la mateixa conclusió porta el pacte tercer del contracte de 1985 i el pacte V del contracte de 1987, en els quals es prevenia que si no es duia a terme la compravenda per no obtenir-se les llicències administratives corresponents per causes no imputables al comprador, la part venedora retornaria la meitat de les quantitats que ja havia percebut i retindria l'altra meitat en concepte d'indemnització de danys i perjudicis, que en la vertadera intenció dels contractants implica una voluntat de resoldre la compravenda ja perfeccionada pel compliment d'una condició resolutòria voluntàriament pactada. Un altre aspecte prou significatiu que s'ha de tenir en compte, és el pacte segons el qual l'adquirent havia de pagar, com efectivament ha pagat, uns interessos de l'onze per cent anyal si s'havia de prorrogar el termini convingut entre els interessats, comporten -no el pagament d'uns interessos moratoris- sinó una mena de clàusula d'estabilització per tal d'adequar la quantitat inicialment convinguda als eventuals augments de valor de la finca com a conseqüència de fets posteriors al contracte, i aquest fet palesa de forma prou clara que els contractants ja estaven obligats per una compravenda perfeccionada, a la qual s'hi afegia una clàusula d'estabilització que operaria pel cas que per circumstàncies alienes a la voluntat dels contractants, s'hagués de prorrogar el termini per a l'execució de la compravenda convinguda, com ho acredita també el fet que aquests interessos -o més ben dit clàusula d'estabilització- no s'imputaven al preu convingut per la compravenda (pacte tercer del contracte de 1985), sinó que les percebia a més a més la part venedora per tal de rescabalar-se d'un eventual augment del preu de la finca entre la data de convenir-se la compravenda i la seva execució o compliment. I en fi, cal tenir present també que en el document privat de 10 de febrer de 1989 es va convenir expressament que aquest contracte s'havia d'interpretar com execució de tot allò que s’havia convingut en l'escriptura d'opció de compra (clàusula cinquena), que palesa de forma prou contundent que la compra-venda ja es va convenir en el primitiu contracte d'opció de compra de 1985, i que els successius convenis entre els interessats -que obeïen a una mateixa finalitat econòmica- no eren sinó execució d'una compravenda ja perfeccionada i que s'executava de forma successiva segons els que voluntàriament havien convingut els interessats.

De tots aquells raonaments se'n deriva que com ha establert la jurisprudència de forma reiterada, a l'hora de qualificar un contracte cal atenir-se al seu contingut i no a la denominació que li han donat els interessats, perquè els contractes són el que realment són i correspon als organismes jurisdiccionals determinar la seva naturalesa i conseqüències (sentències del Tribunal Suprem de 4 de febrer de 1965 i 13 d'octubre de 1962). Per consegüent si la interpretació sistemàtica i orgànica de les clàusules contractuals i dels diferents contractes que es va convenir entre els litigants, porta a la conclusió que ja en el primitiu contracte de 8 de maig de 1985 es va convenir o celebrar una compra-venda d'execució o compliment diferit, d'acord amb les previsions que feien els contractants, s'ha de concloure que la disposició de l'article 323, apartat segon, de la Compilació del dret civil de Catalunya, segons la qual per tal d'apreciar l'existència de la lesió hom s'atindrà al valor en venda de la cosa quan s'atorgui el contracte, en el cas que origina aquest recurs de cassació el contracte amb finalitat translativa referent a un immoble es va convenir en l'anomenada escriptura d'opció de compra de 8 de maig de 1985, i de les proves practicades en el judici en resulta que en aquest moment el preu convingut de 52.000.000 de pessetes coincidia essencialment amb el valor en venda de la finca a la mateixa època. La qual cosa determina la inexistència d'una lesió en més de la meitat del preu just i la consegüent desestimació de l'acció de rescissió per lesió interessada per la part agent en el judici declaratiu de major quantia.

I encara una darrera precisió. Com és la d'arribar a la mateixa conclusió fins i tot en el supòsit que es faci una interpretació literal dels contractes de 1985 i 1987 (d'acord amb allò que es preveu a l'article 1261, apartat primer, del Codi civil), i per consegüent s'entengui que en aquestes escriptures publiques es va convenir realment una opció de compra. Perquè segons una autoritzada opinió doctrinal l'exercici del dret d’opció implica el compliment d'una relació jurídica que ja es va establir, és a dir, comporta demanar el compliment de les obligacions que ja havien assumit les parts quan es va pactar l'opció. Tesi que accepta la jurisprudència, com resulta -per exemple- de la sentència del Tribunal Suprem de 23 de desembre de 1991, segons la qual les obligacions recíproques dels contractants ja van quedar determinades quan es va convenir l'opció, encara que s'han d'exigir en el moment posterior d'originar-se la compra-venda; de la sentència del mateix Tribunal de 9 de febrer de 1985, que accepta el criteri que la compra-venda ja estava prevista quan es van convenir l'opció i -afegeix la posterior sentència de 16 d'abril de 1979- la seva efectivitat en aquest cas resta supeditada a l'arbitri o a la voluntat de l'optant. I aquesta configuració jurídica de l'opció de compra es precisament la que volen els contractants en el cas del recurs, ja que ben clarament pacten en la clàusula cinquena del contracte de compravenda de 1989 que aquest conveni s'havia d'interpretar com execució de tot allà que s'havia convingut en les escriptures d'opció de compra. I com que segons l'article 1091 del Codi civil les obligacions contractuals s'han de complir segons el contingut dels contractes, s'ha de concloure que en els contractes d'opció de compra ja es van convenir tots els requisits que conformen jurídicament el contracte de compra-venda i que per consegüent el posterior contracte de 1989 -en la intenció dels contractants- determinava únicament que es produïssin els efectes d'una compravenda que ja havia nascut a la vida del dret. La qual cosa porta a la conclusió que no es pot exercir l'acció de rescissió per lesió si el preu és just quan es va convenir l'opció, perquè des d'aquest moment l'alienant ve obligat a transmetre la cosa pel preu convingut en l'opció, que en aquest cas era una clàusula d'un contracte de compravenda.

 

Sisè. - L'estimació d'aquest motiu de cassació, per inexistència de lesió en més de la meitat del preu just, determina la innecessarietat d'examinar els altres motius de cassació que formula la part que recorre, encaminats tots ells a demostrar la improcedència de l'acció de rescissió per lesió en aquest cas. D'acord amb allò que disposa l'article 1515, 3r. de la Llei d'enjudiciament civil, s'ha de dictar sentència en el sentit de desestimar la demanda de rescissió per lesió que van interposar els Srs. Y2 i Y1 contra X1 i estimar la demanda de judici declaratiu de menor quantia, acumulada a l'anterior, que va formular X1 contra els Srs. Y2 i Y1, als quals s'ha de condemnar al compliment del contracte de 8 de febrer de 1989.

L'estimació del recurs de cassació determina -segons l'article 1715.2 de la Llei d'enjudiciament civil- la imposició de les costes de primera instància als Srs. Y2 i Y1 (art. 523 de l'esmentada Llei processal) i que no es faci una imposició de les costes d'apel·lació ni les que ha originat el recurs de cassació.

Atès que es tracta d'un supòsit en el qual no es va constituir el dipòsit que estableix l'article 1703 de la Llei d'enjudiciament civil, no es fa cap pronunciament sobre aquest extrem.

VISTES les disposicions legals esmentades i concordants d'aplicació, per tot allò que s'ha exposat,

 

EN NOM DEL REI I PER L’AUTORITAT DEL POBLE ESPANYOL,

 

DECIDIM

 

Que estimem el recurs de cassació que va interposar el procurador dels tribunals Sr. Àngel Quemada i Ruiz, en nom i representació d'X1 contra la sentència que va dictar la secció tretze de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 30 de juliol de 1993; revoquem l'esmentada sentència i declarem que desestimem la demanda de judici declaratiu de major quantia en el sentit de no originar l'acció de rescissió per lesió que van interposar els Srs. Y2 i Y1, amb la consegüent condemna a complir el contracte de 8 de febrer de 1989. Amb condemna de les costes de primera instància als Srs. Y2 i Y1 i sense fer imposició de les costes causades en els recursos d'apel·lació i de cassació.

S'ha de lliurar la certificació corresponent al president del tribunal esmentat, s'han de retornar les actuacions i el rotllo que van trametre i s'ha de donar la publicació establerta legalment a aquesta sentència.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda