Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 22 de juliol de 1993

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  
de 22 de juliol de 1993, núm. 16/1993 (Sala Civil i Penal) 

 

Antecedents de fet
Fonaments de Dret
Part dispositiva

Excm. Sr. President: Sr. Luis M. Díaz Valcárcel.

Il·lms. Srs. Magistrats: Sr. Jesús E. Corbal Fernández, Sr. Lluís Puig i Ferriol.

Barcelona, vint-i-dos de juliol de mil nou cents noranta-tres.

VIST per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats esmentats al marge, el recurs de cassació interposat contra la sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona, conseqüència de les actuacions del judici declaratiu de menor quantia, seguit davant el Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Figueres, sobre reclamació de quantitat i nomenament de marmessors universals, el recurs de la qual va ser interposat pels demandats Srs. X i Sr. X2, representat pel procurador Sr. Carlos Badia Martínez i defensats pel lletrat Sr. Jaume Dilmé Ros, contra Y, representat pel procurador Sr. Jordi Pich Martínez i defensat pel lletrat Sr. José M. Pou de Avilés.

 

ANTECEDENTS DE FET

 

Primer. - Que davant el Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Figueres van ser vistes les actuacions del judici declaratiu de menor quantia, seguides a instància de la Sra. X i el Sr. X2, contra Y, en què sol·licitava, havent al·legat prèviament els fets i fonaments de dret, que es dictés sentència en que es declaressin els agent marmessors universals de l'herència de la Sra. Z; que s'aprovessin els comptes presentats amb la demanda; que es condemnés al demandat a satisfer als agents, per parts iguals, la quantitat d' 11.262.478 pessetes, o aquella quantitat més gran o més petita que resulti, més el seu interès legal des de la data de la citació a termini del demandat en l'expedient de jurisdicció voluntària de rendició de comptes núm. 212/89 del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de l’esmentada ciutat; i que s'imposin les costes del procediment a y, si no s'avenen a les pretensions de la demanda.

 

Segon. - Admesa a tràmit la demanda es va decidir la citació a termini del demandat, que es va presentar oportunament, s'hi va oposar i la va contestar, va sol·licitar que es dictés sentència que es desestimés la demanda i que s'absolgués Y demandat, i que es condemnessin els agents en costes. El judici va seguir pels seus tràmits i el Jutjat esmentat va dictar sentència amb data 31 de juliol de 1992, la part dispositiva de la qual és: «DECISIÓ: Que declaro el caràcter de marmessoria particular dels executors testamentaris nomenats en testament per la Sra. Z, he de desestimar i desestimo la pretensió que va interposar la part agent contra l'entitat benèfico-assistencial Y i imposo les costes processals meritades als demandats».

 

Tercer. - Els demandats van interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència; el recurs va ser admès a tots dos efectes, se'n va substanciar l'alçada i la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona, amb data 5 de febrer de 1993, va dictar sentència, la part dispositiva de la qual és: «DECIDIM: Que desestimem el recurs d'apel·lació que va formular el procurador Sr. Carlos-Javier Sobrino Cortes, en nom i representació de la Sra. X i el Sr. X2 contra la sentència de data 31.7.92 que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Figueres en les actuacions de menor quantia núm. 180/90 de què aquest rotllo dimana; n'hem de confirmar íntegrament la decisió, i no es fa cap pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada».

 

Quart. - El procurador Sr. Badia Martínez, en representació de la Sra. X i el Sr. X2, va formalitzar recurs de cassació per infracció de normes de dret civil comú i de la Compilació de dret civil de Catalunya, el recurs de la qual va fonamentar en el motiu següent:

ÚNIC: A l'empara de l'ordinal 4t de l'art. 1692 de la Llei d’enjudiciament civil, per infracció per interpretació errònia del paràgraf primer de l'art. 236 de la Compilació de dret civil de Catalunya.

 

Cinquè. - Per provisió de data 22 d'abril de 1993 es va tenir per interposat el recurs i es van passar les actuacions al Ministeri Fiscal a l'efecte de l'art. 1709 de la Llei d'enjudiciament civil que, per mitjà d'un escrit de data 29 del mateix mes, va sol·licitar l'admissió a tràmit del recurs. Per interlocutòria de data 10 de maig darrer es va admetre a tràmit el recurs i es va decidir lliurar-ne una còpia a la part contra la qual es recorria i personada, a fi que es formalitzés per escrit la seva impugnació en el termini de vint dies, la qual cosa va fer oportunament. Es va assenyalar el dia 8 de juliol actual per dur a terme la vista, i així es va fer; hi van assistir els lletrats i procuradors de totes dues parts, la part recorrent va sol·licitar que es cassés la sentència i la part contra la qual es recorria va sol·licitar que es denegués el recurs i que es condemnés el recorrent en costes.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat, l'Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS DE DRET

 

Primer. - Les qüestions que s'han de resoldre en aquest recurs de cassació, tenen llur origen en el testament que amb data 13 de març de 1985 va atorgar la Sra. Z, en el qual ordenava uns llegats a favor de la Sra. Z2, a favor de l'Y i de la Basílica Titular de Nostra Sra. de la Mercè de Barcelona, instituïa hereu l'esmentat Y i establia a més a més en la clàusula novena del seu testament: «Nombra albaceas a Doña X y a D. Jorge B. V., vecinos de Figueras, para que obrando conjuntamente o el sobreviviente a solas, procedan cumplir sus disposiciones piadosas y a hacer entrega de todos sus bienes, haciendo constar que si apareciese algún documento o papel de cualquier clase firmado por la testadora, de carácter privado, no se le reconozca validez alguna». La testadora va morir el 25 de febrer de 1986.

Amb data 5 de novembre de 1990 la Sra. X i el Sr. X2 van promoure demanda de judici declaratiu de menor quantia contra Y  en la qual demanaven que en el seu moment es dictés sentència que declarés que els agents que tenien la condició de marmessors universals de la Sra. Z, que s'aprovessin els comptes presentats amb l'escrit de la demanda, que es condemnés a l'Y a pagar als agents la quantitat d' 11.262.748 pessetes amb els corresponents interessos legals i la imposició de costes a la fundació demandada. Y, va presentar el seu escrit de contestació a la demanda amb data 2 de febrer de 1991, en el qual demanava la desestimació de la demanda. El Jutjat de Primera Instància número quatre de Figueres va dictar Sentència amb data 31 de juliol de 1992, en què declarava que els agents tenien la condició de marmessors particulars de la Sra. Z, amb la consegüent desestimació de la demanda i la imposició de les costes a la part agent. Aquesta sentència fou confirmada en grau d'apel·lació per la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona amb data 3 de febrer de 1993, sense fer especial condemna de les costes originades en el recurs d'apel·lació.

Contra aquesta sentència la part agent ha interposat recurs de cassació per infracció de llei davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

Segon. - L'únic motiu de cassació formulat per la part agent i que ara recorre, es fonamenta en l'article 1692.4 de la Llei d’enjudiciament civil i al·lega infracció per interpretació errònia de l'apartat primer de l'article 236 de la Compilació del dret civil de Catalunya, segons el qual «seran marmessors universals les persones que rebin del testador l'encàrrec de lliurar l'herència en la seva universalitat a persones per ell designades o de destinar-la a les finalitats expressades en el testament o en la confiança revelada». Segons el criteri de la part que recorre, la interpretació que dóna la sentència contra la qual es recorre a la transcrita clàusula testamentària, en el sentit que la voluntat de la testadora era la d’anomenar uns marmessors particulars, es errònia, perquè la voluntat de la testadora era la d'anomenar uns marmessors universals. Afirmació que basa en una interpretació literal de la clàusula, que faculta els marmessors que designa per complir les disposicions de la testadora de caràcter pietós i per fer el lliurament de tots els seus béns als destinataris de l'herència; la posició sistemàtica del nomenament de marmessors, que es fa en darrer lloc després de designar tots els destinataris dels béns de la testadora, fins i tot després de la institució d'hereu; que la Compilació no exigeix que el causant de la successió assenyali totes les facultats que atribueix als marmessors que designa per tal que pugui qualificar-se el marmessor d'universal; i finalment en una interpretació externa del testament, que en aquest cas es concreta en el poder general que la testadora havia atorgat pocs dies abans de la seva mort als marmessors que designava, en el qual conferia unes facultats d'administració il·limitades, disposició i gravamen de tots els seu béns mobles i immobles.

La part defendent contra la qual es recorre, impugna inicialment el recurs de cassació formulat per la part adversa ja que el motiu de cassació no denuncia realment infracció en la interpretació de l'article 236 de la Compilació, sinó infracció en la interpretació de la clàusula testamentària que abans he transcrit, la qual cosa comporta -segons la part contra la qual es recorre- que esdevingui el recurs de cassació una tercera instància, amb la consegüent reproducció de tot el problema referent a la interpretació de la repetida clàusula testamentària i a la condició de particulars o d'universals dels marmessors que havia designat la testadora.

En relació amb aquest punt, sembla oportú fer una precisió. D’acord amb l'article 675 del Codi civil, norma fundamental en matèria d’interpretació de les disposicions testamentàries, la interpretació del testament pretén esbrinar quina va ésser la vertadera voluntat del testador, i com que aquest problema es presenta després de la seva mort, la interpretació comporta realment que es reconstrueixi la voluntat del testador. A la clàusula novena del testament que origina aquest recurs de cassació, no hi ha dubte que la voluntat de la testadora va ésser la d'anomenar uns marmessors -els actuals recurrents-, però és igualment indiscutible que no atribueix cap nomen iuris -en aquest cas d'universals o de particulars- als marmessors que designa, i aquesta mancança no ens porta a un problema d’interpretació de la voluntat de la testadora, sinó a un problema de qualificació, que ha de permetre sotmetre els marmessors designats en el testament a la normativa catalana sobre marmessors universals o particulars. I aquesta qualificació no és una funció que correspon exclusivament als organismes jurisdiccionals d’instància, sinó que pot i ha d'ésser reexaminada en el recurs de cassació fonamentat en l'article 1692.4 de la Llei d’enjudiciament civil perquè, com ja va poder precisar el Tribunal Suprem en la seva Sentència de 8 de juliol de 1940 «es obvio que la interpretación tiene por fin determinar el contenido de una voluntad dudosa, y las condiciones de existencia y de validez de esta voluntad, la calificación jurídica del acto y la determinación de sus efectos, aunque guarden relación a veces íntima, con la interpretación, no son materia propia de ella».

 

Tercer. - A l'hora de qualificar d'universals o de particulars els marmessors designats en el testament que dóna origen a aquest recurs de cassació, cal assenyalar que ens trobem davant d'una successió que s'ha de regir pel dret civil de Catalunya, i com es prou conegut, el sistema successori català té unes clares arrels romanes, la qual cosa implica que va presidit pel principi d'atribuir al successor universal o hereu la condició de successor en l’universum ius del seu causant i des d'aquesta perspectiva apareix com un continuador de les relacions jurídiques transmissibles del de cuius i per aquest motiu se li atribueix -amb una terminologia si es vol discutible- la condició de marmessor legítim del causant de la successió si manquen marmassors testamentaris o datius (art. 241 de la Compilació del dret civil de Catalunya i pel dret actual art. 321 del Codi de successions per causa de mort en el Dret civil de Catalunya). Des d'aquesta perspectiva cal afirmar que l'hereu és -segons els principis que informen el sistema successori romano-català- l'executor testamentari natural de les disposicions testamentàries, encara que el causant de la successió pot col·locar una tercera persona en la comesa d'executar la seva darrera voluntat, ja sigui amb la finalitat que aquesta tercera persona designada voluntàriament pel testador compleixi un o més encàrrecs relatius a l'herència o executi disposicions testamentàries o de l’heretament, cas en què té la condició de marmessor particular segons l'article 236, apartat quart de la Compilació; o se'l nomeni amb la finalitat de complir la voluntat del causant, des del moment de la seva mort fins al lliurament de l’herència als seus destinataris, i aleshores té la condició de marmessor universal, segons resulta de l'apartat primer d'aquest mateix article 236.

Precisa, a més a més, l'article 236 de la Compilació que «el nomenament de marmessor universal substitueix la manca d’institució d'hereu en el testament, sigui quina sigui la destinació de l'herència», i aquesta substitució de l'hereu pel marmessor universal implica, en l'aspecte que ara interessa, que el protagonisme que en els casos generals assumeix l'hereu en el procés successori, aquest protagonisme es transmeti al marmessor universal que voluntàriament ha designat el causant de la successió, que desenvolupa les funcions de gestió del patrimoni hereditari que en els casos generals s'atribueixen a l’hereu per la seva condició de continuador de les relacions jurídiques del seu causant, i que es tradueixen en unes facultats de prendre possessió de l’herència, d'administrar-la, de disposar dels béns hereditaris i d'executar tots els actes materials i processals adients per tal de donar compliment a la voluntat del testador.

En el cas que origina el present recurs de cassació, la testadora no atribueix als marmessors que designa les àmplies facultats que en el context dels sistema successori català es consideren pròpies dels marmessors universals, per la seva condició de substituts de l'hereu en tot allò que fa referència a la gestió del patrimoni hereditari i a tenir cura de la correcta execució de la darrera voluntat del causant de la successió. La clàusula novena del testament de referència és prou clara quan diu que els marmessors designats per la testadora, han de complir uns encàrrecs concrets, com són les de complir les disposicions de caràcter pietós i fer lliurament de tots els béns a les persones o institucions designades en el testament, i per consegüent, per expressa voluntat de la testadora sols estaven facultats per a realitzar aquests actes concrets, que s'han d'estimar propis d'uns marmessors particulars i no d'uns marmessors universals, especialment si es té en compte que en el testament hi ha una institució d'hereu a favor de la part contra la qual es recorre, que per la seva condició de marmessor legítim és la persona a la qual incumbeix executar la voluntat del causant, excepte en aquelles matèries que el mateix causant ha atribuït de forma expressa als marmessors particulars que designa, ja que com es preveu en l'apartat quart de la Compilació catalana quan hi ha hereu, el marmessor té el caràcter de particular si ha de complir un o més encàrrecs relatius a l'herència o ha d'executar disposicions testamentàries o de l'heretament, que és el que realment succeeix en el cas que origina aquest recurs, ja que com s'acredita en les actuacions, l'hereu instituït és el que ha realitzat la majoria dels actes necessaris pel compliment de la voluntat de la testadora. i sembla oportú afegir finalment que, com precisa l'esmentat article 236, apartat quart, de la Compilació, la condició de marmessor particular, quan hi ha hereu, és la que preval encara que el testador el qualifiqui d'universal si realment li atribueix les funcions pròpies dels marmessors particulars, i aquesta circumstància no és dóna en el recurs que ara s'ha de resoldre, perquè en cap moment la testadora qualifica els marmessors que designa d'universals, la qual cosa fa més inconsistent la posició de la part que recorre de voler atribuir la condició d'universals als marmessors designats.

Aquests raonaments determinen que s'hagi de considerar d'acord amb el dret la qualificació dels designats com a marmessors particulars que es fa en la sentència contra la qual es recorre, amb la consegüent desestimació de l'únic motiu de cassació formulat per la part agent.

 

Quart. - La desestimació de l'únic motiu de cassació formulat per la part que recorre, comporta la total desestimació del recurs, amb la consegüent pèrdua del dipòsit que en el seu moment es va constituir i a la imposició de costes a la part que recorre, de conformitat amb el que estableix l'article 1715, apartat darrer, de la Llei d'enjudiciament civil.

VISTES les disposicions legals esmentades i les concordants d'aplicació, per tot el que s'ha exposat,

EN NOM DEL REI I PER L'AUTORITAT DEL POBLE ESPANYOL,

 

DECIDIM

Que no escau el recurs de cassació interposat pel procurador dels tribunals Sr. Carlos Badía Martínez, en representació causídica de la Sra. X i del Sr. X2, contra la sentència dictada per la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona el dia 31 de juliol de 1992, i condemnem la part que recorre esmentada al pagament de les costes causades en aquest recurs de cassació i a la pèrdua del dipòsit que en el seu moment es va constituir.

S'ha de lliurar la certificació corresponent al president del tribunal esmentat, s'han de retornar les actuacions i el rotllo que va trametre i s'ha de donar la publicació establerta legalment a aquesta sentència.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda