Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 7 d'abril de 1992

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 7 d´abril de 1992, núm 4/1992 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret 
Part dispositiva 

 

President:

Il·lms.: Sr. Luis Ma. Díaz Valcárcel.

Magistrats:

Il·lm.: Sr. Jesús E. Corbal Fernández, Sr. Lluís Puig i Ferriol, Sr. Joaquín Badía Tobella.

Barcelona, 7 d'abril de 1992

VIST per la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya integrada pels Magistrats del marge, les actuacions del plet de separació matrimonial, iniciades davant el Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Lleida per la Sra. X, representada pel Procurador Sr. Narcís Ranera i Cahís i defensada pel Lletrat Sr. Amadeu Batlle i Amat, contra el Sr. Y, representat pel Procurador Sr. Joaquín Ruiz Bilbao i defensat pel Lletrat Sr. Magi Miret Buti, el que va ésser tramet a aquest Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per dirimir la qüestió de competència interposada pel Sr. Y davant el Jutjat de Primera Instància núm. 16 de Barcelona.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - La procuradora Sra. Maria del Carme Rull i Castelló en representació de la Sra. X, va formular demanda incidental de mesures provisionals de separació contra el seu espòs, senyor Y, el dia 14 de novembre de 1990, davant el Jutjat de 1ª Instància núm. 7 de Lleida.

 

Segon. - Admesa la demanda i citat a termini el demandat per mitjà d'exhort al Jutjat de 1ª Instància núm. 16 de Barcelona, va comparèixer davant el Jutjat citat anteriorment per mitjà de la seva representació, el procurador senyor Joaquim Ruiz Bilbao. Un cop la protesta de la declinatòria, va promoure qüestió de competència per inhibitòria i va al·legar que resideix al terme del Jutjat exhortat i que és en aquest terme de Barcelona on el matrimoni té fixat el domicili conjugal. Es va acordar oir el Ministeri Fiscal, i va informar en sentit favorable. El Jutjat de 1ª Instància núm. 16 de Barcelona va dictar Aute de data 21 de desembre de 1990 per mitjà del qual va acordar requerir la inhibició al Jutjat de 1ª Instància núm. 7 de Lleida i en conseqüència s'hi va procedir en forma legal.

 

Tercer. - El Jutjat de 1ª Instància núm. 7 de Lleida, un cop va haver rebut el requeriment d'inhibició, amb data 7 de gener de 1990, va acordar la suspensió del curs del procediment i oir la part agent. Aquesta part al·lega que el domicili conjugal a partir del dia 1 de gener de 1989, en què el senyor Y es va jubilar en l'exercici de la seva professió d'advocat, ha estat i és a L. on l'agent hi té la casa de la seva propietat i on hi han residit els esposos durant els últims vint-i-dos mesos de vida matrimonial; si bé el marit continua tenint el pis de Barcelona del qual n'ha cedit el despatx professional però hi acudeix amb certa regularitat per tal de liquidar els comptes amb la cessionària. El dia 11 de febrer de 1991, el Jutjat de Lleida va dictar Aute per mitjà del que s'accedia al requeriment d'inhibició proposat pel Jutjat de Barcelona i es va acordar que es remetessin les actuacions a aquest jutjat, s'haguessin citat les parts pel termini de 15 dies perquè hi compareguessin. La representació causídica de la Sra. X va apel·lar la resolució anterior a l'empara de l'art. 91 de la Llei d'Enjudiciament Civil. El recurs va ésser admès a ambdós efectes, i un cop, i un cop les -parts es van citar a termini, es van remetre les actuacions a l’Audiència Provincial de Lleida. El dia 24 de setembre de 1991, l’Audiència Provincial de Lleida va dictar Aute en què estimava el recurs d’apel·lació, va revocar la decisió impugnada i va denegar la inhibició requerida després de la vista pertinent. Hi van concórrer l’apel·lant i el Ministeri Fiscal i no ho va fer la part apel·lada.

 

Quart. - El Jutjat de 1ª Instància núm. 16 de Barcelona amb data 9 de gener de 1992 va dictar Aute en què insisteix en la inhibitòria que havia acordat el dia 21 de desembre de 1990. Per tant, com que els dos jutjats van mantenir la seva competència en l'afer, es van elevar les actuacions a aquesta Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Les parts hi van comparèixer en forma i oportunament i el Ministeri Fiscal va emetre l'informe pertinent en favor de la competència del Jutjat de Barcelona. El dia 2 d'abril va tenir lloc la vista, en què les parts van sostenir les seves respectives posicions i el tràmit va quedar vist per Sentència.

Hi ha actuat com a ponent el Magistrat l'Il·lm. Sr. Joaquim Badia i Tobella.

 

RAONAMENTS JURÍDICS

Primer. - Aquesta qüestió de competència escau travada entre el Jutjat de 1ª Instància núm. 7 de Lleida i el Jutjat de 1.ª Instància núm. 16 de Barcelona. En el primer, la senyora X, amb data 14 de novembre de 1990, va deduïr demanda de separació matrimonial contra el seu marit senyor Y. Aquesta demanda va ésser proveïda el mateix dia, i el demandat es va citar a termini per mitjà d'exhort a Barcelona on resideix actualment. La representació processal del senyor Y va promoure en la deguda forma davant el Jutjat núm. 16 de Barcelona qüestió de competència per inhibitòria i aquest Jutjat en data 21 de desembre de 1990, va acordar requerir la inhibició del Jutjat de Lleida, el qual hi va accedir després d'haver donat trasllat a l'agent que s'hi va oposar i al Ministeri Fiscal, que va emetre informe a favor. La senyora X va recórrer aquesta decisió i l’Audiència Provincial de Lleida, després del tràmit pertinent va resoldre el recurs d’apel·lació el dia 24 de setembre de 1991, va revocar la decisió del Jutjat: de 1ª Instància núm. 7 de Lleida i va decidir denegar la inhibició requerida. El Jutjat de 1ª Instància núm. 16 de Barcelona en la resolució de 9 de gener de 1992 va insistir en el requeriment d'inhibició, i com que es tractava d'una qüestió de competència promoguda entre dos jutjats pertanyents a diverses províncies d'aquesta Comunitat Autònoma, les actuacions es va trametre a aquesta Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a qui en correspon la resolució d'acord amb allò que disposa l'apartat c del núm. 2 de l'article 73 de la Llei Orgànica del Poder Judicial 6/1985 d'u de juliol.

Un cop les parts van comparèixer oportunament i el Ministeri va emetre l'informe pertinent, el dia dos d'abril va tenir lloc la vista i les representacions dels litigants hi van mantenir les seves respectives posicions.

 

Segon. - Per tal de dirimir aquesta qüestió de competència, i solament amb aquest efecte, s'ha dilucidar quin era l'últim domicili conjugal dels esposos contendents, i d'acord amb el que disposa l'article 40 del Codi civil, el lloc de la residència habitual és el que determina el domicili de les persones naturals; aquesta residència de fet, com a element fonamental de base, unida a la voluntat o «animus manendi» de romandre-hi més o menys indefinidament, és un dels elements definidors del concepte jurídic del domicili de les persones físiques. Aquesta concreció en el cas que analitzem únicament ha de resoldre la controvèrsia plantejada. El fet al·legat per la senyora X que, a partir del dia 1 de gener de l'any 1989, data en què el seu espòs senyor Y, es va jubilar i va convenir la cessió del seu despatx professional de Barcelona, els cònjuges contendents van passar a residir habitualment a la localitat de Puiggròs amb el propòsit de quedar-s'hi indefinidament, resulta prou acreditat en aquest procediment amb la valoració exclusiva dels documents aportats, que constitueixen l'única prova practicada per raó de la naturalesa de la qüestió que es debat en aquest incident. De la seva anàlisi resulta que, si bé en un principi la casa propietat de la senyora X situada al terme municipal de Puiggròs, era utilitzada com a segona vivenda per passar-hi els caps de setmana, de resultes de la jubilació dels esposos litigants es va convertir en la seva residència habitual malgrat que el marit traslladés amb certa freqüència a Barcelona per raó del control del seu antic despatx professional. Com encertadament assenyala la sentència de l’Audiència Provincial de Lleida, els documents aportats per l'agent són més decisius en la qüestió que és debat perquè correspon a l'esfera jurídica del que s'entén per residència habitual, com són ara les cartes personals dirigides al domicili de L. que corresponen a l'última època de vida en comú del matrimoni, el certificat mèdic interessat i estès a L2. en favor del senyor Y de data 2 de maig de 1989, per obtenir la renovació del permís d'armes i l'obertura de comptes corrents en institucions bancàries d'aquella demarcació en favor dels esposos, documents tots, indicatius del fet que la residència dels esposos a L. tenia el caràcter propi de domicili habitual. Per una altra part, els documents aportats del senyor Y, o bé fan referència a fets i dates anteriors a la jubilació del matrimoni o bé tenen una relació evident amb el seu despatx professional, i cap contradiu la tesi sostinguda per la seva esposa.

Per tant sobre la base de les dades que figuren en les actuacions, ha de concloure's que l'última residència habitual del matrimoni ha estat a la localitat de Puiggròs com ha sostingut i demostrat la part agent d'aquest procediment.

 

Tercer. - La discussió ha de ser resolta, en conseqüència, en favor del Jutjat de Lleida núm. 7, en aplicació del paràgraf primer de la disposició addicional tercera de la Llei 30/1981 de 7 de juliol, en la qual es modifica la regulació del matrimoni en el Codi civil i es determina el procediment que s'ha de seguir en les causes de nul·litat, separació i divorci. Segons aquest text legal, el jutge competent per conèixer d'aquestes procediments és el de primera Instància del lloc del domicili conjugal, i en el supòsit que els cònjuges resideixin en diferents partits judicials, el jutge competent, a elecció del demandat, és el de l'últim domicili del matrimoni o el de residència del demandat, a elecció del demandant. Com que es considera prou acreditat el fet que en el temps immediatament anterior a la separació, el matrimoni tenia el seu domicili a la casa propietat de l'actora situada en el C, província de Lleida, correspon decidir la qüestió de competència plantejada en favor del Jutjat núm. 7 de Lleida al qual es remetran les actuacions amb la certificació d'aquesta sentència, que s'ha de comunicar al Jutjat de 1a. Instància núm. 16 de Barcelona per als efectes legals pertinents.

Per tant, en nom del Rei i per la autoritat que ens ha estat conferida.

DECIDIM:

Que hem de declarar i declarem la competència del Jutjat de la. Instància núm. 7 de Lleida perquè conegui el procediment de separació judicial promogut per la senyora X contra el seu marit, senyor Y, al qual es remet el plet i les actuacions que s'han tingut a la vista per decidir-ne la competència, juntament amb el testimoniatge d'aquesta Sentència, que es farà avinent a l'altre Jutjat contendent, o sigui el de Primera Instància núm. 16 de Barcelona, sense fer especial pronunciament sobre les costes de la qüestió de competència.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem.

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda