Sentència de 7 d'abril de 1992

Quart. - El Jutjat de 1ª Instància núm. 16 de Barcelona amb data 9 de gener de 1992 va dictar Aute en què insisteix en la inhibitòria que havia acordat el dia 21 de desembre de 1990. Per tant, com que els dos jutjats van mantenir la seva competència en l'afer, es van elevar les actuacions a aquesta Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Les parts hi van comparèixer en forma i oportunament i el Ministeri Fiscal va emetre l'informe pertinent en favor de la competència del Jutjat de Barcelona. El dia 2 d'abril va tenir lloc la vista, en què les parts van sostenir les seves respectives posicions i el tràmit va quedar vist per Sentència.

Primer. - Aquesta qüestió de competència escau travada entre el Jutjat de 1ª Instància núm. 7 de Lleida i el Jutjat de 1.ª Instància núm. 16 de Barcelona. En el primer, la senyora X, amb data 14 de novembre de 1990, va deduïr demanda de separació matrimonial contra el seu marit senyor Y. Aquesta demanda va ésser proveïda el mateix dia, i el demandat es va citar a termini per mitjà d'exhort a Barcelona on resideix actualment. La representació processal del senyor Y va promoure en la deguda forma davant el Jutjat núm. 16 de Barcelona qüestió de competència per inhibitòria i aquest Jutjat en data 21 de desembre de 1990, va acordar requerir la inhibició del Jutjat de Lleida, el qual hi va accedir després d'haver donat trasllat a l'agent que s'hi va oposar i al Ministeri Fiscal, que va emetre informe a favor. La senyora X va recórrer aquesta decisió i l’Audiència Provincial de Lleida, després del tràmit pertinent va resoldre el recurs d’apel·lació el dia 24 de setembre de 1991, va revocar la decisió del Jutjat: de 1ª Instància núm. 7 de Lleida i va decidir denegar la inhibició requerida. El Jutjat de 1ª Instància núm. 16 de Barcelona en la resolució de 9 de gener de 1992 va insistir en el requeriment d'inhibició, i com que es tractava d'una qüestió de competència promoguda entre dos jutjats pertanyents a diverses províncies d'aquesta Comunitat Autònoma, les actuacions es va trametre a aquesta Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a qui en correspon la resolució d'acord amb allò que disposa l'apartat c del núm. 2 de l'article 73 de la Llei Orgànica del Poder Judicial 6/1985 d'u de juliol.

Segon. - Per tal de dirimir aquesta qüestió de competència, i solament amb aquest efecte, s'ha dilucidar quin era l'últim domicili conjugal dels esposos contendents, i d'acord amb el que disposa l'article 40 del Codi civil, el lloc de la residència habitual és el que determina el domicili de les persones naturals; aquesta residència de fet, com a element fonamental de base, unida a la voluntat o «animus manendi» de romandre-hi més o menys indefinidament, és un dels elements definidors del concepte jurídic del domicili de les persones físiques. Aquesta concreció en el cas que analitzem únicament ha de resoldre la controvèrsia plantejada. El fet al·legat per la senyora X que, a partir del dia 1 de gener de l'any 1989, data en què el seu espòs senyor Y, es va jubilar i va convenir la cessió del seu despatx professional de Barcelona, els cònjuges contendents van passar a residir habitualment a la localitat de Puiggròs amb el propòsit de quedar-s'hi indefinidament, resulta prou acreditat en aquest procediment amb la valoració exclusiva dels documents aportats, que constitueixen l'única prova practicada per raó de la naturalesa de la qüestió que es debat en aquest incident. De la seva anàlisi resulta que, si bé en un principi la casa propietat de la senyora X situada al terme municipal de Puiggròs, era utilitzada com a segona vivenda per passar-hi els caps de setmana, de resultes de la jubilació dels esposos litigants es va convertir en la seva residència habitual malgrat que el marit traslladés amb certa freqüència a Barcelona per raó del control del seu antic despatx professional. Com encertadament assenyala la sentència de l’Audiència Provincial de Lleida, els documents aportats per l'agent són més decisius en la qüestió que és debat perquè correspon a l'esfera jurídica del que s'entén per residència habitual, com són ara les cartes personals dirigides al domicili de L. que corresponen a l'última època de vida en comú del matrimoni, el certificat mèdic interessat i estès a L2. en favor del senyor Y de data 2 de maig de 1989, per obtenir la renovació del permís d'armes i l'obertura de comptes corrents en institucions bancàries d'aquella demarcació en favor dels esposos, documents tots, indicatius del fet que la residència dels esposos a L. tenia el caràcter propi de domicili habitual. Per una altra part, els documents aportats del senyor Y, o bé fan referència a fets i dates anteriors a la jubilació del matrimoni o bé tenen una relació evident amb el seu despatx professional, i cap contradiu la tesi sostinguda per la seva esposa.