Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 10 de febrer de 1992

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 10 de febrer de 1992, núm. 3/1992 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet
Fonaments de Dret
Part dispositiva

 

President:

Excm.: Sr. José A. Somalo Giménez.

Magistrats:

Il·lms: Sr. Luis Ma.. Díaz Valcárcel, Sr. Jesús E. Corbal Fernández, Sr. Lluís Puig i Ferriol, Sr. Joaquín Badía Tobella.

Barcelona, 10 de Febrer 1992

VIST per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels Magistrats del marge, el recurs de cassació contra la sentència que va dictar en grau d’apel·lació la Secció la. de l’Audiència Provincial de Barcelona, com a conseqüència de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Badalona. El recurs va ser interposat pel Sr. X, representat pel Procurador Sr. Àngel Quemada Ruiz i defensat pel recurrent mateix, contra Y, representat pel Procurador Sr. Àngel J. Ibarz y defensat pel Lletrat Sr. Valentín Molins Altarriba.

 

ANTECEDENTS DE FET

 

Primer. - Que davant el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Badalona va ser vistes actuacions a instància del Sr. X contra Y; la part agent va formalitzar demanda d'acord amb les prescripcions legals, en què sol·licitava, un cop al·legats els fets i fonaments de dret que estimava oportuns, que es dictés sentència amb el pronunciament següent: «Que s'estimi la impugnació que formalitzo i que es declari la NUL·LITAT de l'acord que va adoptar l'entitat demandada, que consisteix a proclamar la candidatura com a conseqüència de les votacions que la demandada va fer el dia 28 de juliol de 1989, i que se'n condemnin els òrgans rectors a dur a terme tots els actes que calguin per tal de restituïr la situació, és a dir, que sigui com en el moment inicial de les esmentades votacions i el nomenament de la Junta directiva, i que es declarin NULS els acords que la Junta hagi pres des que es va proclamar l'esmentada candidatura, i que s'ordeni d'elegir novament la Junta directiva; tot això amb condemna expressa de les costes a l'entitat demandada»; per mitjà d'un atressí se sol·licitava la recepció a prova del procediment.

 

Segon. - Un cop admesa la demanda a tràmit es va dictar la citació a termini de la demandada a fi que en el termini legal comparegués a les actuacions i respongués la demanda, la qual cosa va fer oportunament. Per mitjà de la presentació de l'escrit de contestació de la demanda, d'acord amb les prescripcions legals, s'hi va oposar i va sol·licitar que es dictés sentència en què es desestimés totalment la demanda, se l'absolgués, i s'imposessin les costes del judici a l'agent. El judici va seguir pels seus tràmits i es va practicar i va ser admesa la prova proposada, el resultat de la qual consta en les actuacions.

El Jutjat va dictar sentència amb data 13 de desembre de 1990, la part dispositiva de la qual és: «DECISIÓ: Que estimo íntegrament la demanda formulada pel Sr. X contra Y, i declaro la nul·litat de l'acord que consisteix a proclamar la candidatura conseqüència de les eleccions del dia 28 de juliol de 1989, i declaro la nul·litat de les actes posteriors que la candidatura hagi dut a terme. Condemno l'entitat a restituir la situació inicial, anterior a les eleccions, i ordeno d'elegir novament la Junta directiva, i que s'imposin les costes a la part demandada».

 

Tercer. - Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs d’apel·lació, que va ser admès a tots dos efectes, i un cop substanciada l'alçada, la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència en data 5 de setembre de 1991, la part dispositiva de la qual és: «DECIDIM: Que estimem el recurs d’apel·lació instat pel procurador Sr. J. en nom i representació de Y, revoquem la sentència dictada pel magistrat jutge de Primera Instància núm. 2 de Badalona, i hem d'ABSOLDRE i ABSOLEM la sociedad demandada de la pretensió processal que va ser l'origen de les actuacions. Imposem les costes d’instància a l'agent i no fem cap pronunciament especial de les costes del recurs».

 

Quart. - El procurador Sr. Quemada Ruiz, en presentació del Sr. X, va formalitzar el recurs de cassació que fonamenta en els motius següents:

1.- A l'empara del núm. 4 de l'art. 1.692 de la Llei d'Enjudiciament Civil, per error en l'apreciació de la prova.

2.- A l'empara del núm. 5 de l'art. 1.692 de la Llei d'Enjudiciament Civil, per infracció per inaplicació de l'art. 4.1 del Codi civil vigent, de l'art. 12 del Decret de 20 de maig de 1965 en relació amb l'art. 6.6 de la Llei d'Associacions.

3.- A l'empara del núm. 5 de l'art. 1.692 de la Llei d'Enjudiciament  Civil per aplicació indeguda de la Llei de 31 de maig de 1980 i la Llei 8/88 de 7 d'abril.

 

Cinquè. - Un cop evacuant el tràmit del Ministeri Fiscal es va admetre el recurs a tràmit i es va fer el trasllat a les parts per a instrucció. Es va assenyalar per a la vista el dia 30 de gener darrer, en què va tenir lloc.

Ha estat ponent el magistrat, Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

Primer. - Les qüestions que s'han de resoldre en el present recurs de cassació tenen el seu origen en la demanda presentada pel Sr. X, soci del «Y», contra aquesta entitat, en què demanava que es declarés la nul·litat de l'acord pres per l'entitat demandada referent a la proclamació de la junta directiva guanyadora de la votació que es va fer el dia vint-i-vuit de juliol de mil nou-cents vuitanta-nou, sobre la base que l'assemblea general extraordinària de l'esmentat club va proclamar la nova junta directiva que havia sortit de les eleccions, sense respectar el quòrum necessari previst per l’article dinou, apartat segon, dels mateixos estatuts, que exigeixen l'autorització de l'assemblea general extraordinària per convocar eleccions de junta directiva i en el cas que ara es considera, l'autorització no va ésser acordada per l'assemblea general extraordinària, sinó per la junta directiva del club, la qual cosa determina que s'hagués de considerar nul·la de ple dret la votació referent a l'elecció de la nova junta directiva, ja que en fer-la s'havien contrariat els estatuts socials i la normativa estatal i autonòmica sobre associacions en general i associacions esportives. El «Y» s’oposà a l'anterior demanda i va al·legar en primer lloc, la caducitat de l'acció exercitada per la part agent, perquè havia formulat la seva impugnació després dels quaranta dies que estableix l'article dinou, apartat segon, del Reial Decret 177/81, de setze de gener; que l'agent impugnava un suposat acord pres per l'assemblea general, i cal precisar que el dia vint-i-vuit de juliol de mil nou-cents vuitanta-nou l'assemblea general no va prendre cap mena d'acord, perquè va ésser convocada i es va reunir amb l'única finalitat de constatar un fet electoral autenticat per la junta electoral (l'ordre del dia de la convocatòria era «Proclamació de President i Junta Directiva, si s'escau») i que l'anterior junta directiva del club (assessorada pel propi agent) després d’haver presentat la seva dimissió, va iniciar el procés per tal d'elegir una nova junta directiva i va designar la corresponent junta electoral i va convocar l'assemblea general del club sense cap mena d'oposició per part de l'agent. El Jutjat de Primera Instància número dos de Badalona amb data tretze de desembre de mil nou-cents noranta va dictar sentència en què estimava la demanda i declarava la nul·litat de l'acord que consisteix en la proclamació de la candidatura que havia sortit de les eleccions de vint-i-vuit de Juliol de mil nou-cents vuitanta-nou i va declarar també la nul·litat dels actes posteriors que hagués realitzat la nova junta directiva. La Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona amb data cinc de setembre de mil nou-cents noranta-u dictà sentència en què revocava la sentència recorreguda, ja que estimava que l'agent havia exercitat la seva acció impugnatòria quan ja havien transcorregut amb excés els quaranta dies que estableix el Reglament de règim interior del «Y» per exercitar aquesta acció.

 

Segon. - Contra la sentència recaiguda en grau d’apel·lació la part agent ha interposat recurs de cassació, en el primer motiu del qual al·lega, a l'empara del número quatre de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament Civil, error en l'apreciació de la prova, ja que segons la part recurrent el tribunal d’instància fonamenta la seva resolució en el Reglament de règim interior del «Y», reglament que existeix, però que cap de les parts litigants ha aportat a les actuacions que ha donat origen a aquest recurs de cassació. Aquest motiu de cassació ha d'ésser desestimat, ja que l'esmentat article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament  Civil, número quatre, permet fonamentar el recurs de cassació en error en l'apreciació de la prova que resulti d'un document aportat a les actuacions i que compleixi tots els requisits exigits per una reiterada i coneguda jurisprudència del Tribunal Suprem, i en aquest cas ens trobem que l'error en l'apreciació de la prova que al·lega la part recurrent, vol fonamentar-la en un document que no apareix a les actuacions, la qual cosa demostra palesament la improcedència d'aquest primer motiu de cassació, que mai es podrà fonamentar en l'article 1.692, número quatre, de la Llei d'Enjudiciament Civil, ja que un document no aportat és impossible que serveixi per demostrar l'equivocació del qui jutja en l'apreciació de la prova i per consegüent la via emprada per la part recurrent impedeix a aquest Tribunal estimar el present motiu de cassació, tot i que és possible que els fets que han donat origen a aquest recurs, almenys en part s'hagin desenvolupat al marge de les previsions legals i estatuàries.

 

Tercer. - El segon motiu de cassació es fonamenta en l’article 1.692, número cinc, de la Llei d'Enjudiciament Civil, perquè a criteri de la part recurrent el Tribunal d’instància no ha aplicat l’article quatre, apartat primer, del Codi civil (en realitat el recurrent al·lega l'actual article sis, apartat tercer, del Codi) ni l'article dotze del Decret de 20 de maig de 1965, en relació amb l'article 6, apartat sisè, de la Llei d'associacions de 24 de desembre de 1964, que haurien portat a declarar la nul·litat radical de l'acord consistent en la proclamació de la candidatura que forma l'actual directiva del «Y» ja que és contrari a la Llei. Aquest motiu de cassació ha d'ésser igualment desestimat, ja que, de les actuacions, en resulta que les possibles infraccions comeses en el procés electoral que ha portat a l'elecció de l'actual junta directiva de l'esmentada entitat, són en tot cas unes infraccions de normes reglamentàries, de rang inferior a les legals en sentit estricte, o de preceptes estatuaris, que d'acord amb el que disposa l'article 12 del Decret de 20 de maig de 1965 originen únicament l’anul·labilitat, però no la nul·litat radical dels actes impugnats. I com que per la impugnació dels actes anul·lables el precepte esmentat estableix un termini de quaranta dies, que en el cas que dóna origen al present recurs s'ha escolat sobradament, és evident que ha caducat el termini per impugnar, perquè els actes irregulars no eren uns actes nuls en sentit estricte.

 

Quart. - El tercer motiu de cassació es fonamenta també en l’article 1.692, número cinc, de la Llei d'Enjudiciament Civil, i en el motiu s’al·lega que el Tribunal d’instància aplica segons el criteri de la part recurrent de forma indeguda la Llei estatal de 31 de maig de 1981 i la Llei catalana de l'esport 8/1988, de 7 d'abril. Igualment cal desestimar aquest tercer i últim motiu de cassació, que no invoca cap precepte concret de les esmentades disposicions legals que creu infringides, i el recurrent tampoc formula cap mena de raonament que recolzi la pertinència i fonamentació d'aquest motiu de cassació i vulnera d'una manera clara i evident el que disposa l'article 1.707, apartat tercer, de la Llei d'Enjudiciament Civil.

 

Cinquè. - La total desestimació del recurs determina la consegüent imposició de les costes originades en aquest grau de cassació a la part recurrent, segons determina l'article 1.715 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Per tant, en nom del Rei i per l'autoritat que ens ha estat conferida,

 

DECIDIM:

 

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de q1sació interposat pel Procurador dels Tribunals Sr. Àngel Quemada i Ruiz, en nom i representació del Sr. X, contra la sentència dictada per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona de cinc de setembre de mil nou-cents noranta-u, amb imposició de costes a la part recurrent. S'ha de lliurar a l'esmentada Audiència la certificació corresponent; i s'han de retornar les actuacions i el rotllo de la Sala que en el seu moment es van remetre.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda