Sentència del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
de 19 de novembre de 1991, núm. 16/1991 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents de fet
Fonaments
de Dret
Part dispositiva
Excm. Sr. President: Sr. José A. Somalo Giménez.
Il·lms. Srs. Magistrats: Sr. Luis Mª. Díaz Valcárcel, Sr. Jesús E.
Corbal Fernández, Sr. Joaquín Badía Tobella, Sr. Manuel Quiroga Vázquez,
Barcelona, dinou de novembre de mil nou-cents noranta-un.
VIST per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
constituïda pels magistrats del marge, el recurs de cassació interposat contra la
sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció Primera de l'Audiència
Provincial de Barcelona, conseqüència de les actuacions de judici declaratiu ordinari de
menor quantia, seguides al Jutjat de Primera Instància núm. 9 de Barcelona, el recurs de
les quals va ser interposat per la demandada X, S.A., representada pel
Procurador Sr. Pedro Calvo Nogués, sota la direcció del lletrat Sr. José
Mª. Pou de
Avilés, en què la part que es recorre és Y, S.A.E., representada pel procurador
Sr. Antonio Mª. de Anzizu F. i defensada
pel lletrat Sr. Ignacio González Freixa, i així mateix la part contra la qual es recorre
i que ha comparegut és el Sr. X., representat pel procurador Sr.
Federico Barba Sopeña i defensat per la lletrada Sra. Elvira Cuxart Fonolleda; a les
actuacions anteriors, s'hi van acumular les núm. 70/89 procedents del Jutjat de 1a.
Instància núm. 11 de Barcelona, en què les parts van ser X, S.A., Y,
S.A.E., i el Sr. X, i les actuacions núm. 87/89 procedents del
Jutjat de 1a. Instància núm. 1 de Santa Coloma de Farnés, en què les parts van ser
X, S.A., la Sra. Y1, la Sra. Y2, el Sr.
X, i Y S.A.E.
ANTECEDENTS DE FETS
Primer. - Que al Jutjat de Primera Instància núm. 9 de Barcelona
van ser vistes les actuacions indicades de judici declaratiu de menor quantia acumulades,
a instància de Y, S.A.E., i del Sr. X. contra X,
S.A., en què es sol·licitava, un cop al·legats prèviament els fets i fonaments de dret
que considerava oportuns, que es dictés sentència i que s'estimés íntegrament la
demanda i que es declarés el següent: «Que es declari el dret de l'actor de percebre
les quantitats dimanants del cinquè del cànon adquirit en les dates en què
contractualment van ser establertes, és a dir, els dies quinze de gener i quinze de
juliol de cada any, que es declari així mateix el dret de l'actor que li sigui lliurada
mensualment per l'entitat demandada la certificació del nombre d'ampolles de litre, mig
litre i quart de litre que la companyia S.A. X
expedeix; també interessa que es declari el dret de l'actor d'exercir els drets
d'inspecció i control de la producció de l'entitat demandada, dret que s'ha d'exercir a
través dels mitjans següents: instal·lació d'un control mecànic a les màquines
d'embotellat, control directe per part de l'actor del nombre d'ampolles que la companyia
demandada expedeix, mitjançant la presència d'un equip de tècnics de l'actora, a
càrrec de Y, S.A.E., tenint en compte que l'equip no ha de perjudicar gens el bon
funcionament de la companyia demandada, i també el dret de fer visites periòdiques amb
caràcter mensual, per tal de verificar els sistemes de control de producció i
compel·lir l'entitat demandada a estar i passar per les declaracions de la sentència
interessada. Per mitjà d'altressís, feia saber les mesures exposades per a l'efectivitat
i l'assegurament de la sentència que es dicti.
Segon.
- Admesa la demanda a tràmit, es va disposar l'emplaçament de
la demandada a fi que en el termini legal comparegués en les actuacions, personant-s'hi
en forma i responent la demanda, la qual cosa va fer mitjançant la seva representació
processal, i s'hi va oposar pels fets i fonaments de dret que va considerar pertinents amb
la súplica que s'hi expressa. Es va seguir el judici pels seus tràmits i es va dictar
sentència el 15 d'octubre de 1990, la part dispositiva de la qual és: «DECISIÓ: Que
essent parts demandants i demandats recíprocament en aquests processos acumulats
Y,
S.A.E., S.A. X, el Sr. X., la Sra. Y2.; he de declarar i declaro: A) Que és nul el contracte de data 22 d'abril de 1988,
pel qual el demandat Sr. X. renuncia el seu dret de pensió o cànon
a favor de Y, S.A.E.; per la qual cosa no vinculen els efectes del seu pretès
compliment a la S.A. X, per a exercir Y, S.A.E., enfront seu els drets
derivats de l'esmentat cànon. B) Que, per tant, he d'absoldre i absolc a S.A.
X de la pretensió de Y S.A.E., d'exercir els drets de cànon contra X, S.A.; l'esmentat cànon es va establir mitjançant l'escriptura fundacional de
S.A. X de 14 de juny de 1900. Així mateix he de declarar i declaro: 1r.- Que
S.A. X, com a propietari de les finques descrites en el fet primer de la
demanda de redempció de censos, té dret a la seva redempció, cens de nua percepció,
que és el pagament de pensió d'un cèntim per litre d'aigua embotellada i el dret de
fadiga i retracte. El cens es va constituir en l'escriptura de 23 d'abril de 1906. 2n.-
Que la qualitat que s'ha de pagar per l'esmentada redempció de censos és la que resulta
de capitalitzar el 3 per cent la quantitat de 541.943 pta. import del cànon. 3r.- Que la
suma que resulta de la capitalització s'haurà de percebre en una cinquena part per
la Sra. Y1.; en un altre cinquena part per la Sra. Y2; i en un altre cinquena part pel Sr. X. 4t.- Que he de condemnar i condemno les anteriors censalistes a atorgar
l'escriptura notarial de redempció i cancel·lació de l'esmentat cens, i a percebre en
el mateix moment de l'atorgament les sumes de capitalització. Que s'imposen les costes
d'aquests procediments a Y, S.A.E., al Sr. X., a la Sra. Y1. i a la Sra.
Y2.».
Tercer. - Contra l'esmentada sentència la representació de la demandant
Y, S.A.E., i el Sr. X. van interposar recurs d'apel·lació que
va ser admès a ambdós efectes, es va substanciar l'alçada i la Secció 1a. de
l'Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència el dia 2 d'abril de 1991, la
part dispositiva de la qual diu: «DECIDIM: Que revoquem la sentència dictada per
Il·lm.
Sr. Magistrat-Jutge núm. 9 de Barcelona i que estimem en part la pretensió processal
instada pel procurador Sr. Anzizu en nom i representació de Y, S.A.E., hem de
declarar i declarem el dret d'aquesta raó social de percebre les quantitats dimanants del
cinquè cànon els dies quinze de gener i quinze de juliol de cada any, i també que
X, S.A., li lliuri una llista firmada del nombre d'ampolles, mitges ampolles i
quarts d'ampolles mensualment expedides al mercat exterior del recinte balneari durant
l'any natural, amb la facultat de l'actora de comprovar la veracitat del contingut de la
certificació sobre els balanços de la demandada o «in situ» a través d'una persona
que observi les unitats expedides al mercat exterior si amb això no interfereix
l'activitat normal. Així mateix, hem de desestimar i desestimem les altres pretensions
que són en les actuacions i n'absolem als demandats. Tot això sense imposició expressa
de costes en cap de les instàncies».
Quart. - El procurador Sr. Calvos Nogués, en
representació de S.A. X, va formalitzar el recurs de cassació per
infracció de normes del dret civil i del dret civil de la Compilació de Catalunya, que
va fonamentar en els motius següents:
1r.- A l'empara del núm. 5 de l'art. 1.692 de la Llei d'Enjudiciament
Civil, en infringir-se, per inaplicació de l'art. 297 del dret civil de la Compilació de
Catalunya, en relació amb l'art. 1.604 del Codi
civil, que defineix la figura del cens en
nua percepció, que va ser constituïda en el seu dia i que la sentència que es recorre
no aprecia.
2n.- A l'empara del núm. 5 de l'art. 1.692 de la Llei d'Enjudiciament
Civil, ja que infringeix la sentència que recorre la llei o constitució 5a. del títol
31 del Dret Emphiteutich, Llibre IV, Volum I de les Constitucions de Catalunya, reguladora
del cens a nua percepció.
3r.- A l'empara del núm. 5 de l'art. 1.692 de la Llei d'Enjudiciament
Civil, ja que infringeix per inaplicació la Llei de 31 de desembre de 1945, sobre
inscripció, divisió i redempció de censos de Catalunya, en especial, els seus articles
27, a), 32 139 que contenen les regles específiques per a la redempció del cens en nua
percepció, i
4t.- A l'empara del núm. 4 de l'art. 1.692 de la Llei d'Enjudiciament
Civil per l'error en l'apreciació de la prova basat en documents que són en les
actuacions i que demostren l'equivocació del qui jutja sense que resultin contradits amb
altres elements probatoris.
Cinquè. - Un cop lliurades les actuacions al
Ministeri Fiscal per la finalitat i pel termini previngut en l'art. 1.709 de la Llei
d'Enjudiciament Civil, van ser retornades amb l'escrit oportú i els tràmits oportuns
previs, i es va admetre el recurs i es van comunicar les actuacions a les parts que van
comparèixer i es va assenyalar per a la vista el dia trenta-un d'octubre darrer, en què
va tenir lloc. Hi van assistir els lletrats i els procuradors de les parts. Els lletrats
van informar, basant-se en el que consideraven oportú, respecte de les seves respectives
peticions i es va declarar el recurs vist per a sentència.
Essent Ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Joaquim Badia i Tobella.
FONAMENTS DE DRET
Primer. -
Y, S.A.E., va interposar demanda contra S.A. X, en què demana que es declari en favor seu el dret a percebre les quantitats que
dimanen de la quinta part del cànon establert en l'escriptura de constitució d'aquesta
última societat en l'aportació d'unes finques i de la deu d'aigua que brolla d'una
d'elles en favor de l'aportant Sr. X2., per haver adquirit aquest dret
del seu últim titular Sr. X., segons l'escriptura de
compravenda
autoritzada pel Notari d'aquesta ciutat Sr. Bartomeu Masoliver el dia 22 d'abril de 1988.
Demana, també, que es declari el dret d'obtenir informació, inspeccionar i controlar la
producció i la venda d'aigua envasada per part de la companyia S.A. X.
Aquesta societat es va oposar a la demanda al·legant que el cànon establert va ésser
constituït en favor de l'aportant i dels seus successors que, naturalment, haurien
d'ésser els seus hereus, però mai en favor d'una societat competidora seva com és
Y, S.A.E., i va postular, per últim, la nul·litat d'aquesta transmissió.
A aquest procediment s'hi va acumular el plantejat posteriorment per S.A.
X contra D. X. i Y, S.A.E., en què es va sol·licitar
la nul·litat o ineficàcia de la cessió del dret de percebre el cànon feta en favor
d'aquesta última societat en mèrit de l'escriptura atorgada el dia 22 d'abril de 1988,
perquè el transmitent Sr. X. està sotmès a un fideïcomís
subjecte a condició. És per això que, com que encara no s'ha produït la delació de
l'herència no pot disposar dels seus béns. A aquesta petició s'hi va oposar
Y,
S.A.E., i el Sr. X. al·legant que aquest fideïcomís havia quedat
sense efecte a partir del dia en què el Sr. X. va engendrar el seu primer
fill, i que S.A. X no té acció per demanar la nul·litat d'un contracte en
què no va ésser part ni hi va intervenir, ni tan sols és hereu o causahavent de la
causant que va establir el fideïcomís de referència.
Per últim, es va acumular a aquestes actuacions una altra demanda
posterior interposada per S.A. X en què es va interessar la redempció del
cens emfitèutic de nua percepció conformement amb la pretensió del recurrent en la
qualificació de l'acte pel qual es va establir el cànon i els drets de tempteig i
retracte esmentats perquè així correspon per la pretesa aplicació de la llei 31 de
desembre de 1945 sobre la Inscripció, Divisió i Redempció dels Censos de Catalunya,
pretensió a què també es van oposar Y, S.A.E., i el Sr. X.
La Sentència del Jutjat de Primera Instància va atendre les
pretensions de S.A. X i va donar lloc a la nul·litat del contracte de data
22 d'abril de 1988 per el qual el Sr. X. cedia el seu dret de
pensió o cànon a favor de Y, S.A.E. Així mateix, va declarar el dret de redimir
el cens de nua percepció per part de S.A. X, capitalitzant la pensió
establerta als tres per cent, i va absoldre aquesta companyia de totes les pretensions de
Y, S.A.E.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona a qui va
correspondre el coneixement del recurs d'apel·lació, va revocar la Sentència anterior,
va estimar en part la pretensió processal de Y, S.A.E., i va declarar el dret
d'aquesta societat de percebre les quantitats dimanants de la cinquena part del cànon
estipulat i a exercir la facultat de comprovar la veracitat del seu import sobre els
balanços de S.A. X i mitjançant una persona que observi les unitats
expedides, si amb això no s'interfereix l'activitat normal de l'empresa.
Va desestimar les altres pretensions i en va absoldre es demandats.
Contra aquesta Sentència es va interposar, en temps i forma, recurs de
cassació davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a l'empara
dels números 5 i 4 de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament Civil pels motius que
analitzem a continuació.
Segon. - Els tres primers motius del recurs es
formulen a l'empara del número 5 de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament Civil i
denuncien tots com a infringides les disposicions que regulen la figura jurídica dels
cens emfitèutic de nua percepció, ja que el recurrent estima que la Sentència de la
Sala les ha violat en considerar que, el fet que el Sr. X2 es reserva el dret de tempteig i retracte dels béns immobles aportats a la companyia, i se li concedís
com a contraprestació el dret de percebre una pensió sobre el volum d'aigua envasada
procedent d'una de les finques, que es va concedir a favor seu i dels seus successors, no
significa la constitució d'un cens.
En el primer motiu invoca el recurrent la infracció per inaplicació de l'article 297
de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en relació amb l'article 1.604 del Codi
Civil, ja que, segons ell, la discrepància de les parts litigants sobre la qualificació
jurídica de l'obligació que les esmentades escriptures contenen ha d'ésser resolta
afirmant que no pot ésser altra cosa que la constitució d'un dret real de cens
emfitèutic que és regulat en els preceptes legals indicats.
El segon motiu es fonamenta únicament en la consideració que en el moment en què van
tenir lloc els fets que es contemplen, encara no havia estat promulgada la Compilació del
Dret Civil de Catalunya i en el supòsit que aquest cos legal no es considerés
d'aplicació al cas, per raó de la data de l'atorgament del contracte, ho seria, en el
seu lloc, la Constitució cinquena del Títol 31 del Dret Emphitèutich, Llibre quart,
Volum primer de les Constitucions de Catalunya, normativa aleshores vigent i que amb
caràcter subsidiari es denuncia també com a infringida.
El tercer motiu és conseqüència dels anteriors i també s'hi formula denúncia per
inaplicació indeguda de la Llei de 31 de desembre de 1945 sobre la Inscripció, Divisió
i Redempció dels Censos a Catalunya i d'una manera destacada dels articles 27 a 32 i 39,
que contenen les regles específiques per la redempció del cens de nua percepció i que
també han de resultar infringits en quant es deriven de l'estimació de qualsevol dels
motius anteriors ja esmentats.
Per tant, els tres primers motius de cassació es fonamenten en la mateixa i única
base, que és la denúncia del pretès error del Tribunal en la qualificació de la
naturalesa jurídica de l'obligació que resulta de les escriptures corresponents a la
fundació de la S.A. X i que, al no ésser estimada com a constitutiva del
cens emfitèutic de nua percepció, donen lloc, segons el recurrent, a la pretesa
infracció per inaplicació dels esmentats preceptes legals. Són, per tant, corol·lari
natural d'una mateixa discrepància interpretativa, per la qual cosa s'han d'examinar
conjuntament.
Tercer. - En la interpretació de les clàusules de la fundació de la
companyia S.A. X que contenen les escriptures de 16 de juny de 1900 i de 23
d'abril de 1906, per les quals es van establir els drets de tempteig i retracte i el de
percebre la pensió o cànon sobre el volum d'aigua comercialitzada en favor del Sr.
X2. i dels seus hereus o successors i en la consegüent deducció de la
seva naturalesa jurídica, és on rau el «quid» de les qüestions que es plantegen en el
present litigi, i d'això ha de dependre la determinació de la figura jurídica a què
obeeixen i si correspon en conseqüència fer valer els preceptes invocats com a
infringits per inaplicació en aquests motius del present recurs de cassació.
La Sentència de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona de data 2
d'abril de 1991 dictada en aquestes actuacions, es pronuncia en contra de l'existència
d'un cens emfitèutic de nua percepció en el present cas, perquè, segons expressa, el
cànon convingut no s'emmarca en un dret real i no va més enllà de la configuració d'un
dret de crèdit com a comissió exigible a una persona jurídica determinada
individualment i sobre una part limitada de la seva facturació. Aquest dret, continua
dient, no actua immediatament sobre la finca sinó a través de la persona del deutor que
és la que té l'obligació de realitzar amb les seves prestacions l'efectivitat del dret.
Per això, l'esmentada Sentència conclou que la naturalesa del contracte que es debat la
constitueix una obligació personal i no un dret real com pretén el recurrent, ja que,
perquè els drets reals es puguin conceptuar com a tals, cal que atorguin al seu titular
un poder immediat i directe sobre la cosa (ius in re), de manera que la relació de
persona o cosa s'estableix amb una potestat directa, sense precisar d'un intermediari.
Tampoc hi ha cap altra obligació passiva que el respecte universal d'aquesta relació per
part de la societat, perquè el dret real s'exercita «erga omnes».
En aquest cas, quan l'obligació té un subjecte passiu determinat individualment
contra el que s'atribueix el dret, encara que l'obligació sigui «propter rem», cal
situar-la en el camp de les relacions jurídiques obligacionals i, per tant, fora de les
pròpiament reals.
L'exègesi i l'hermenèutica de la naturalesa del contracte que ha fet la Sala
Sentenciadora, mereix consideració i respecte en el present recurs, ja que únicament
podria ésser combatuda si es basés en un error evident o bé si es demostrés que la
seva conclusió es il·lògica o desorbitada respecte dels elements que contempla, però
si la interpretació que dóna pel Tribunal «a quo» és racional i coherent no procedeix
la cassació de la Sentència, fins i tot en el supòsit d'oferir algun dubte, perquè la
doctrina jurisprudencial per la qual la interpretació dels contractes és facultat
privativa els Tribunals d'Instància és reiteradíssima i uniforme i el seu criteri ha de
prevaler en cassació. La decisió de la Sala no es contradiu amb els termes que contenen
els documents, no atempta contra la lletra ni contra el sentit ni l'abast de les
clàusules de l'escriptura i resulta ésser la més adequada a la intenció i a la
voluntat de les parts segons el propi contracte reflecteix. S.T.S. de 21 d'abril i 27
d'octubre de 1966, 12 de febrer, 14 i 17 d'octubre de 1970, 25 d'abril de 1984 i 4 de
juliol de 1989.
Aquesta resolució resulta reforçada, a més, dels termes literals del contracte dels
que es desprèn que el propòsit de les parts no és precisament convenir la constitució
d'un cens emfitèutic de nua percepció, encara que atorguin una pensió i concedeixin el
dret de tempteig i retracte d'unes finques que s'aporten a la societat, perquè el pacte
evita i eludeix expressament aquesta qualificació quan diu: « ... els drets de tempteig
i de retracte s'atorguen amb la mateixa eficàcia i s'hauran d'exercitar de la mateixa
manera i en els mateixos terminis que ordenen els preceptes que per a regular el cens
emfitèutic consigna la secció primera del capítol segon del títol novè del llibre
quart del vigent Codi Civil» , Aquesta clàusula no expressa la constitució d'un cens,
sinó que vol donar abast a la seva normativa reguladora, únicament en allò que cal per
exercir el dret de tempteig i de retracte, però precisament no es vol confondre amb
aquesta figura, ja que si fos així, el més natural i lògic seria haver-la qualificat
amb aquesta denominació, cosa que no ha fet.
No es pot admetre que hi hagi infracció de les normes substantives que al·lega el
recurrent, ja que de l'examen i la ponderació dels documents es conclou que no
constitueixen l'atorgament d'un cens emfitèutic de nua percepció, sinó una obligació
personal, i per tant la inaplicació dels preceptes que s'invoquen com a infringits no pot
constituir una violació del dret sinó una conseqüència obligada de l'esmentada
valoració, per la qual cosa hem de desestimar i desestimem aquests tres motius de
cassació.
Quart. - El quart i últim motiu de cassació el formula S.A.
X a l'empara del número 4 de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament Civil per
error en l'apreciació de la prova basat en documents que figuren en les actuacions i que
demostren, segons el recurrent, l'equivocació de la Sala.
La pretensió deduïda per S.A. X en les dues primeres demandes acumulades
en aquest procediment és la d'obtenir la nul·litat del contracte de compravenda atorgat
per X. i Y, S.A.E., i en què es va transmetre el dret a la
pretensió del cànon sobre el volum d'aigua que aquella societat comercialitzi amb els
altres beneficis i condicions fixats en la constitució del dret esmentat, nul·litat que
es fonamenta en l'existència d'un fideïcomís establert per la causant del qui transmet
i en el què s'ordena la substitució fideïcomissària condicional per si el legatari mor
sense descendència de legítim matrimoni en favor dels descendents directes de la causant
que designés el substitut i si hi manca la designació a favor dels fills de l'atorgant
que hagin sobreviscut i tots premorts dels néts de la causant per estirps.
Tot i que el fiduciari té descendència legítima i que ha fet la designa per si
esdevingués la condició en favor dels seus germans i que aquests han autoritzat
expressament l'operació que s'intenta impugnar, S.A. X considera que encara
no s'ha produït la delació de l'herència i per tant no es pot disposar dels seus béns.
Aquesta estimació dóna lloc a que S.A. X demani la nul·litat o la ineficàcia de la
transmissió feta pel Sr. X. en favor de Y, S.A.E.
La Sentència de l'Audiència nega la legitimació de S.A.
X per a promoure l'acció exercida, ja que aquesta no és part en el contracte que
pretén anul·lar ni és hereva o causahavent dels afectats pel fideïcomís esmentat i el
seu interès no depassa l'abonament del cànon sigui quina sigui la persona creditora, com
ho demostren les substitucions consentides de la seva titularitat que s'han fet fins ara
malgrat que s'hagin fet per via hereditària.
Contra aquesta decisió es formula el quart motiu de cassació, ja que
es considera que la titularitat del dret a la percepció del cànon comporta el dret
d'inspeccionar i d'intervenir en el control de producció, i com que l'adquirent és un
competidor directe del recurrent li ocasiona un perjudici i en conseqüència la societat
S.A. X esdevé legitimada per a impugnar la validesa de la transmissió.
És cert que la doctrina jurisprudencial que fa referència a
l'article
1. 302 del Codi Civil no exclou de la seva aplicació, i per tant de l'exercici de
l'acció de nul·litat, a aquelles persones a les quals perjudiqui l'obligació, encara
que siguin tercers en el contracte amb la finalitat d'obtenir el medi legítim per la
reparació del dany causat.
Però per apreciar aquest interès protegit per la llei que permeti a
un tercer l'exercici de la seva pretensió de nul·litat de l'acte que estima lesiu al seu
interès, cal que aquest estigui en relació amb el supòsit de fet que contempla la norma
de la qual s'invoca l'aplicació. És a dir, que el seu interès resulti del perjudici que
li ocasiona l'obligació que es contrau en virtut de l'acte que es pretén impugnar, però
no a una preexistent i innominada obligació, ja que la facultat concedida pel precepte
indicat té caràcter limitatiu. En el cas present els drets i les obligacions de la S.A.
X resulten inalterables sigui quina sigui la persona que els ostenti, per
quina raó el seu interès en anul·lar la compravenda és aliè a les previsions
protectores de la llei. La seva pretensió no resulta motivada per l'operació considerada
en sí mateixa, sinó de les circumstàncies i característiques de la persona que
adquireix el dret, i aquesta consideració és irrellevant perquè no afecta els seus
drets i deures, que es mantenen intactes en el seu contingut i per tant aquest tipus
d'interès no és el que el legislador preveu en establir el precepte que s'invoca com a
violat.
L'excepció que la Sala ha estimat per la manca de «legitimatio ad
causam» ha de ser ratificada plenament per aquest Tribunal en virtut de tot el que hem
exposat i, per tant, és procedent desestimar com desestimem aquest darrer motiu de
cassació.
Cinquè. -
S'imposen les costes del recurs de S.A. X conforme amb les prescripcions que conté l'últim paràgraf de l'article 1.715
de la Llei d'Enjudiciament Civil.
Per tot el que s'ha exposat EN NOM DEL REI I PER L'AUTORITAT QUE ENS HA
ESTAT CONFERIDA.
DECIDIM:
Que hem de declarar i declarem la desestimació del recurs de cassació
interposat per la representació processal de S.A. X contra la Sentència
dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona de data 2 d'abril
de 1991, i condemnem la part recurrent al pagament de les costes del recurs.
S'ha de lliurar certificació d'aquesta Sentència que s'ha de trametre
a l'Audiència juntament amb totes les actuacions que es van enviar al seu dia.
Aquesta és la nostra Sentència que pronunciem, manem i signem.
|
