Sentència del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
de 22 de juliol de 1991, núm. 8/1991 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents de fet
Fonaments
de Dret
Part dispositiva
Excm. Sr. President: Sr. José
Antonio Somalo Giménez.
Il·lms. Srs. Magistrats: Sr. Luis Mª Díaz
Valcárcel, Sr. Jesús E. Corbal Fernández, Sr. Lluis Puig i Ferriol, Sr. Joaquín Badía
Tobella.
Barcelona, vint-i-dos de juliol de mil nou-cents noranta-un.
VIST per la Sala Civil del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats del marge, el recurs de cassació contra
la sentència dictada en grau d'apel·lació com a conseqüència de les actuacions de
judici declaratiu de menor quantia seguides davant del Jutjat de Primera Instància núm.
11 de Barcelona sobre declaració de paternitat, el recurs de la qual va ser interposat
pel Sr. X, representat pel procurador Sr. Ángel Joaniquet Ibars, i defensat pel
lletrat Sr. Jordi Puig Pijoan i el Ministeri Fiscal, i en què la part contra la qual es
recorre és la Sra. Y, representada pel procurador Sr. Antonio Mª de Anzizu
Furest, i defensada per la lletrada Sra. Asunción Salles González.
ANTECEDENTS DE FET
Primer. -
Que davant el Jutjat de
Primera Instància núm. 11 de Barcelona, van ser vistes les actuacions a instàncies del
Sr. X, contra la Sra. Y. i el Ministeri Fiscal; la part actora va
formalitzar demanda d'acord amb les prescripcions legals en què sol·licitava, prèvia
al·legació dels fets i fonaments que considerava oportuns, que es dictés sentència en
què es declari que el Sr. X. és el pare de Z ; que el règim de
cognoms que correspon a Z és el de B. T.; que s'atorgui la pàtria
potestat compartida entre l'actor i la Sra. Y, i que s'estableixi un règim de visites
a favor de l'actor, i un cop ferma la sentència, que es lliure manament a Il·ltre. Sr.
Jutge encarregat del Registre Civil d'aquesta ciutat a fi que ho faci constar tot en els
llibres del seu càrrec; mitjançant altressís demanava la recepció a prova i
d'acord amb l'art. 38 de la Llei del Registre Civil, demanava l'anotació d'aquest
procediment al marge de la inscripció de naixement de Z, en el volum 0000, pàg.
000 de data 4 d'octubre de 1986.
Segon.
- Admesa a tràmit la demanda es
va ordenar l'emplaçament de la demandada Sra. Y, i del Ministeri Fiscal
perquè en el termini legal compareguessin en les actuacions personant-s'hi en forma i
responent la demanda, la qual cosa van fer oportunament.
El Ministeri Fiscal, i d'acord amb l'article 690
de la Llei d'Enjudiciament civil, expressava la seva conformitat amb els fets reflectits
en la demanda, llevat d'allò que fa referència a la paternitat biològica que es
pretén, que s'ha de demostrar per altres mitjans de prova i mitjançant un
altressí
sol·licitava la recepció a prova de les actuacions.
La part demandada va contestar la demanda i
després dels tràmits legals pertinents va sol·licitar que en el seu moment es dictés
sentència desestimant la demanda interposada pel Sr. X contra la demanda Y al seu nom i com a representant legal de la seva filla
Z, amb
imposició de costes al demandat; i mitjançant un altressí sol·licitava la recepció a
prova de les actuacions.
El Jutjat va dictar sentència amb data 22 de
febrer de 1990, la part dispositiva de la qual és: «DECISlÓ: que hem de DESESTIMAR i
DESESTIMEM la demanda interposada pel procurador Sr. Angel Joaniquet Ibars, en nom i
representació del Sr. X, contra la Sra. Y , representada del
procurador Sr. Antonio M.-, de Anzizu Furest i essent part el Ministeri Fiscal; declarant
que el demandat Sr. X no està legitimat per a interposar l'acció de reclamació de
filiació i tot això amb imposició expressa de les costes processals al demandant
Sr. X.»
Tercer. - Contra aquesta
sentència el demandant va interposar recurs d'apel·lació que va ser admès a ambdós
efectes i substanciant-se en forma l'alçada la Secció Quarta de l'Audiència Provincial
de Barcelona, amb data 11 de desembre de 1990, va dictar sentència, la part dispositiva
de la qual és: «DECIDIM: Que desestimant el recurs d'apel·lació interposat pel
procurador Sr. Ángel Joaniquet Ibars, en nom i representació del Sr. X al qual substancialment en el seu informe s'havia adherit el Ministeri Fiscal, contra la
sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 11 d'aquesta capital i a la qual
es cenyeix el present rotlle, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució en totes
les parts, sense que en l'alçada s'apreciïn mèrits que justifiquin un pronunciament
especial sobre les costes ocasionades.»
Quart.
- El Ministeri Fiscal va
formalitzar el recurs de cassació per infracció de normes de Dret comú i de Dret civil
de Catalunya, que fonamenta en els següents motius: 1r.) Violació per aplicació
indeguda de l'article 4t. paràgraf 2n. de la Compilació de dret civil de Catalunya. 2n.)
Infracció per inaplicació de les normes que com a dret supletori en matèria de
filiació regulen els articles 122,
127, 131 i 135
del Codi civil. 3r.) Vulneració de la
doctrina jurisprudencial tenint en compte el criteri seguit sobre l'abast i la valoració
de la investigació de la paternitat promoguda, davant la conducta negativa de la
demandada perquè es dugués a terme, i 4t.) Infracció legal dels articles 1.216,
1.218 y
1.248 referit a la prova documental i testifical.
El procurador Sr. Ángel Joaniquet Ibars, en
representació del Sr. X , va formalitzar el recurs de cassació per infracció
de normes de Dret civil comú i de Dret civil de Catalunya, que fonamenta en els motius
següents: 1r.) A l'empara del número 5 de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament
civil, per infracció de l'art. 1r. paràgraf 2n. i 1r. de la disposició final quarta de
la Compilació del Dret civil de Catalunya. 2n.) A l'empara del número 5 de l'article
1.692 de la Llei d'Enjudiciament civil, per infracció de l'apartat segon, de l'article
primer de la Compilació.
Cinquè.
Admès el recurs i evacuant
el tràmit del Ministeri Fiscal, i el d'instrucció per les parts, es va assenyalar per a
la vista el dia 4 de juliol darrer, en què va tenir lloc, amb l'assistència dels
procuradors i lletrats d'ambdues parts, i alhora del Ministeri Fiscal, els quals van
informar en suports de les seves respectives pretensions.
Essent Ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Joaquín Badía i Tobella.
FONAMENTS DE DRET
Primer.
- El senyor X va
interposar demanda, en judici de Menor Quantia, contra la senyora Y, mare de
la nena menor d'edat anomenada Z , en reclamació de la declaració judicial
de la seva paternitat extramatrimonial, real i biològica, sol·licitant, a més i en
conseqüència, per a la menor els cognoms de B. i T. en lloc dels que figuren al Registre
Civil, l'atorgament de la pàtria potestat compartida de l'agent i la defenent i que
s'estableixi un règim de visites al seu favor. Adreça també la demanda indicada contra
el Ministeri Fiscal. Fonamentada la seva acció en l'article 39 de la Constitució i en
els preceptes corresponents del Codi Civil.
La defenent, mare de la menor, es va oposar a la
demanda negant la paternitat de l'agent i la seva manca de legitimació perquè no havia
tingui mai la possessió d'estat de la nena Z. La Sentència del Jutjat de
Primera Instància núm. 11 de Barcelona de data 22 de febrer de 1990 desestima la
demanda, declarant que l'agent no està legitimat per interposar l'acció exercitada.
Havent-se recorregut en apel·lació contra la
Sentència esmentada, la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de Barcelona, va
dictar, el dia 11 de desembre de 1990, Sentència desestimatòria del recurs i va
confirmar les seves parts la Sentència d'instància.
Contra aquesta Sentència el Ministeri Fiscal i el
senyor X , van interposar en temps i forma el recurs de cassació sobre la base
dels motius que analitzem a continuació.
Segon.
La part recurrent formula dos
motius de cassació a l'empara del número cinc de l'article 1.692 de la Llei
d'Enjudiciament Civil pel que fa a la Sentència contra la qual es recorre, el primer
motiu nega la legitimació de l'agent per a l'exercici de l'acció que promou d'acord amb
el que conté el paràgraf segon de l'article 4t. de la Compilació de Dret civil de
Catalunya que diu «L'acció per la declaració judicial de paternitat o maternitat,
correspondrà únicament al fill durant la seva vida. La podrà exercir excepcionalment
qualsevol descendent seu quan aquell hagi mort després d'entaular judicialment l'acció o
si essent menor d'edat no s'hagués promogut».
Aquesta aplicació excloent de l'article 4t de la
Compilació infringeix, segons el recorrent, el paràgraf segon de l'article primer del
propi text legal que disposa: «Per tal d'interpretar i d'integrar aquesta Compilació i
les altres normes, hom prendrà en consideració les lleis, els costums, la
jurisprudència i la doctrina que constitueixen la tradició jurídica catalana d'acord
amb els principis generals que inspiren l'ordenament jurídic de Catalunya.»
El segon motiu de cassació és formulat també a
l'empara del mateix precepte processal, quan hauria estat més propi haver-lo fonamentat a
l'empara del número 4 del mateix article, ja que fa referència a l'apreciació de la
prova en la possessió d'estat de l'agent. El promou perquè la sentència de primera
instància li nega la legitimació necessària per a l'exercici de l'acció interposada al
no haver-se acreditat degudament, segons ella, l'existència dels requisits que prescriu
l'article 131 del Codi Civil i en la mesura que la Sentència de l'Audiència accepta els
raonaments de l'anterior, infringint així mateix per inaplicació, la tradició jurídica
catalana recollida en el paràgraf segon de l'article primer de la Compilació abans
transcrit.
El Ministeri Fiscal formula també recurs de
cassació contra la sentència de referència i articula el primer dels quatre motius
fonamentant-lo en la violació per aplicació indeguda de l'article quart paràgraf segon
de la Compilació, sostenint que el principi de lliure investigació de la
paternitat és
proclamat en l'article 32.2 de la Constitució Espanyola i és reconegut històricament a
Catalunya d'acord amb la seva tradició jurídica ancestral.
El segon motiu de cassació del Ministeri Fiscal, el basa en la
infracció per inaplicació de les normes que com a dret supletori en matèria de
filiació regulen els articles 122,
127, 131 i
135 del Codi Civil, que cobreix el buit
legal de la Compilació i la seva manca d'aplicació conculca la legitimació de l'agent
no solament pel procediment, sinó, fins i tot, per la titularitat de l'acció en defensa
de l'interès legítim del presumpte pare per naturalesa de la menor Z.
Els altres dos motius de cassació fan referència a l'al·legada
equivocació del Judicador d'instància en l'apreciació de la prova basada en documents
que figuren en les actuacions i que infringeix els articles 1.216,
1.218 i 1.248 del Codi
civil, i en la vulneració de la doctrina jurisprudencial amb vista a la valoració de la
negativa de la defenent a la pràctica de la prova pericial biològica.
Tercer. - La primera qüestió que cal analitzar i
resoldre en el present recurs, atès el veïnatge civil acreditat de les parts en aquest
territori i a les prescripcions dels articles 14 i
16 apartat primer del Codi Civil, és
la de si el Sr. X està o no legitimat d'acord amb el Dret civil vigent a
Catalunya per a promoure l'acció declarativa de la seva pretesa paternitat de la menor
Z. La Compilació del Dret civil a Catalunya regulava fins ara molt
succintament les accions encaminades a la investigació, impugnació i declaració de la
filiació, solament hi dedicava dos dels seus articles, el 4t. i el
5è., que formen el
títol primer del llibre primer de l'esmentat cos legal. Ara bé, les normes Compilades
per aplicació de les previsions que conté el paràgraf segon de l'article primer de la
Compilació, s'han de completar, integrant-hi els costums, la jurisprudència i la
doctrina que constitueixen la tradició jurídica catalana, i en el que no preveuen
aquestes disposicions, per imperatiu de la seva disposició final quarta, regeixen
supletòriament els preceptes del Codi Civil i les altres lleis estatals de caràcter
civil, en la mesura que no s'oposen a aquelles disposicions o als principis generals que
informen l'ordenament jurídic català.
Quart. - La tradició jurídica catalana i els
principis generals del seu ordenament han estat sempre favorables a la lliure
investigació de la paternitat i de la maternitat amb admissió de tota classe de proves
en pro d'aconseguir proclamar la veracitat del fet generatiu i per tal de fer coincidir,
en qualsevol cas, la situació jurídico-formal, amb la real i biològica.
Essent conseqüent amb la tradició esmentada, aquesta
Sala Civil
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la seva sentència de 18 de febrer
d'aquest any, va declarar pertinent l'acció del progenitor promoguda en la recerca de la
definició legal de la seva paternitat biològica perquè així ha estat admès
històricament i perquè el pare ha de tenir el mateix dret que el fill al reconeixement
de la seva condició, perquè tant l'un com l'altre han d'ésser igualment protegits en la
facultat d'obtenir la declaració del fet generatiu que els vincula.
Aquest dret del pare per accionar no era regulat en la
Compilació catalana, atès que aquesta contemplava solament la relació paterno-filial des de la
perspectiva del fill però això no significava la prohibició o negació del dret del
pare, quan les circumstàncies particulars no li han permès el reconeixement formal de la
seva paternitat, de reclamar judicialment la declaració d'ésser el progenitor real.
Aquestes consideracions favorables a l'admissió de l'acció del
pare com a dret autònom i independent del dret del fill, tenen el seu fonament bàsic en
el principi de la lliure investigació de la paternitat, admès des de sempre a Catalunya
i en el paràgraf segon de l'article primer de la Compilació que assenyala la
interpretació adient dels seus preceptes.
El criteri d'aquesta Sala, expressat en la sentència esmentada,
ha estat recollit de forma explícita en la Llei 9 de 27 d'abril de 1991, promulgada pel
Parlament de Catalunya sobre filiacions. En el paràgraf tercer de l'article 11 aquesta
llei disposa: «El pare i la mare estan legitimats per a qualsevol acció de reclamació
de paternitat o maternitat no matrimonial en nom i interès propi en els casos en què el
seu reconeixement no hagi resultat eficaç per defecte de consentiment del fill o de
l'aprovació judicial».
Aquest precepte, que explica plenament l'acció
dels progenitors encaminada a la declaració de la paternitat o maternitat amb
independència de la que correspon al fill, és vigent i aplicable al cas que analitzem ja
que en la Disposició Transitòria Primera de l'esmentada llei
es declara: «Les
disposicions d'aquesta Llei tenen efectes retroactius sigui quina sigui la data de la
determinació de la filiació», i per tal de subsanar els impediments que poguessin haver
existit en les proclamacions judicials de la paternitat, la Disposició Transitòria
tercera diu: «Les sentències fermes sobre filiacions dictades a l'empara de la
legislació anterior a aquesta Llei no impedeixen que es pugui exercir de nou l'acció,
fonamentada en una norma, un fet, o una prova només establerts per aquesta Llei o
admissibles a l'empara d'aquesta Llei».
Per tant, no solament d'acord amb la doctrina
tradicional esmentada sinó també per imperatiu de la Llei recentment promulgada, el Sr.
X està plenament legitimat per a promoure l'acció en reclamació de la seva
paternitat de la menor Z, essent procedent per tant apreciar els motius de
cassació interposats en aquest sentit per la representació de l'agent i el Ministeri
Fiscal.
Cinquè.
- Admesa l'acció del Sr.
X en reclamació de la paternitat de la menor Z, d'acord amb les
consideracions anteriors, la seva ordenació positiva davant la manca de normes pròpies
de la Compilació calia haver-la cercat per aplicació de la seva Disposició final quarta
en els preceptes del Codi civil reguladors de la matèria i contingut en el capítol
tercer del Títol V. L'article 131 del Codi Civil disposa que: «Qualsevol persona amb
interès legítim té acció perquè es declari la filiació manifestada per la constant
possessió d'estat». Aquest concepte es forma pels actes directes del pare o de la seva
família, demostratius d'un vertader coneixement voluntari, lliure i espontani de la seva
paternitat. Tenint en compte aquest precepte, cal examinar si de la prova practicada en
resulta l'existència dels elements necessaris per a la seva estimació i si la Sentència
contra la qual es recorre ha vulnerat per inaplicació o infracció els preceptes en què
el Ministeri Fiscal fonamenta els motius segon tercer i quart del seu recurs i el deferent
el motiu segon.
En l'anàlisi de la prova s'observa en primer
lloc, que la sentència d'instància no ha considerat degudament que la prescripció de
l'article 122 del Codi civil no permet al progenitor que fa el reconeixement per separat
manifestar la identitat de l'altre progenitor si no fos que aquesta ja hagués estat
determinada legalment. Per això quan afirma que no és indici suficient per a ser valorat
el fet de designar en la inscripció de naixement el nom del pare com a X deixa de
considerar que, ateses les circumstàncies, era l'única manera d'indicar la paternitat
real de l'agent. Per tant, aquest nom sí que constitueix un primer indici de la
paternitat que cal valorar juntament amb els altres fets bàsics que resultin provats, ja
que la part defenent s'ha limitat a oposar-se a la pretensió de l'agent sense al·legar
cap prova susceptible d excloure la seva paternitat.
Un altre element definidor de la possessió
d'estat és el «tractatus», essent aquest el més indicador de l'existència real de la
paternitat. En aquest sentit, cal apreciar com a molt significatives les cinc actes
notarials esteses en diverses ocasions entre les dates corresponents al 14 de novembre de
1987 y el 10 de setembre de 1988 que evidencien la presència de la menor a casa de
l'agent, i de l'atenció i afecte que aquest i el seu pare li demostren, essent aquest
prova documental d'acord amb l'article 1.218 del Codi civil mereixedora d'una especial
rellevància, ja que acredita amb documents públics que el «tractatus» de l'agent
envers la menor correspon realment a una relació paterna i no a la d'una simple
amistat
amb la mare. A més cal apreciar com a molt revelador el fet que s'acrediti la presència
de l'agent a l'hospital de Nostra Senyora del Mar en el moment de l'infantament de la
nena, segons es dedueix de les fotografies que acompanyen a la demanda com a documents
núm. del 00 al 00, i la seva relació amb la mare de la menor abans i durant la
gestació, representada per la col·lecció de fotografies aportades com a documents
provatoris indicatius de la relació intima i afectuosa que l'agent mantenia amb la nena i
la seva mare tots ells indicatius de l'existència real d'un tracte paternal cap la menor,
la filiació de la qual es reclama.
Aquestes bones relacions entre les parts i el fet
que la nena rebés les atencions i la cura de l'agent al seu propi domicili resulten
acreditades en la prova de confessió de la defenent al respondre les posicions segona i
setena.
Finalment, l'obstinada resistència de la defenent a la pràctica
de la prova biològica acordada en primera instància durant el període de prova amb les
garanties en què ho va demanar el Ministeri Fiscal i després acordada novament en la
diligència per a decidir millor i finalment produïda en l'apel·lació per l'Audiència,
prova que no es va poder realitzar en cap ocasió per l'obstinada i injustificada negativa
de la mare a la seva pràctica, constitueix segons la reiterada doctrina del Tribunal
Suprem, Sentències de 14-10-85, 2-12- 88, 24-1-89 i 30-12-89, un indici molt significatiu
que té especial rellevància a favor de la declaració de la paternitat.
El fet que el judicador d'instància no hagi valorat aquestes
proves mereix la seva reconsideració en aquest recurs atès el caràcter primordial que
ha de tenir, en aquest cas, la prova documental davant de la testifical
contradictòria
d'ambdues parts que no mereix apreciació d'acord amb la doctrina establerta pel Tribunal
Suprem, sentències del 8 de març de 1963, del 16 de desembre de 1982 i del 26 de
maig
de 1988 í segons descriu l'article
1.248 del Codi civil.
Sisè. - De la prova analitzada, en resulten un nombre de
fets indicadors pels quals cal arribar a la deducció que l'agent senyor X és
el pare extramatrimonial per naturalesa de la nena menor d'edat Júlia Z de la qual
ha tingut permanentment la possessió d'estat, per aquesta raó han d'ésser considerats
acreditats tots els requisits que contempla l'article 135 del Codi civil per determinar
l'existència real de la relació paterno-filial entre l'agent senyor X i la
menor Z.
Setè. - L' estimació dels motius de cassació,
formalitzat pel Ministeri Fiscal i per la representació de l'agent, senyor
X, comporta, per aplicació del punt 4 paràgraf primer de l'article 1.715 de la Llei
d'Enjudiciament Civil, la declaració que no s'imposin les costes a cap de les instàncies
en consideració a les circumstàncies particulars que concorren en el litigi que ha
originat el present recurs de cassació, i per tant, cada part pagarà les que hagi causat
i les comunes a parts iguals.
Per tant, en nom del Rei i per l'autoritat que ens ha estat
conferida,
DECIDIM:
Que estimant el recurs de cassació interposat pel
Ministeri Fiscal i pel Procurador dels Tribunals senyor Ángel Joaniquet i Ibarz en nom i
representació del senyor X, contra la sentència dictada per la Secció 4a.
de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 11 de desembre de 1990, amb revocació de
l'esmentada sentència, declarem: 1r) Que el senyor X és pare
extramatrimonial per naturalesa de la nena menor d'edat anomenada Z 2n) Que
es practiqui en el Registre Civil de Barcelona la rectificació dels cognoms de la menor
que haurà d'anomenar-se Z i així constar en forma. 3r) Que en execució de
Sentència, amb audiència dels progenitors de la menor i del Ministeri Fiscal
s'estableixi i es fixi pel Jutjat d'instància el règim de visites a favor del pare. Tot
això, sense fer expressa imposició de les costes causades en les diverses instàncies
inferiors ni en aquesta alçada.
S'ha de lliurar a l'esmentada Audiència la
certificació corresponent i s'ha de practicar la devolució de les actuacions i del
rotlle a la Sala que en el seu moment es van remetre.
Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem,
manem i signem. |
