Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 22 de juliol de 1991

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 22 de juliol de 1991, núm. 8/1991 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret 
Part dispositiva 

Excm. Sr. President: Sr. José Antonio Somalo Giménez.

Il·lms. Srs. Magistrats: Sr. Luis Mª Díaz Valcárcel, Sr. Jesús E. Corbal Fernández, Sr. Lluis Puig i Ferriol, Sr. Joaquín Badía Tobella.

Barcelona, vint-i-dos de juliol de mil nou-cents noranta-un.

VIST per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats del marge, el recurs de cassació contra la sentència dictada en grau d'apel·lació com a conseqüència de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia seguides davant del Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Barcelona sobre declaració de paternitat, el recurs de la qual va ser interposat pel Sr. X, representat pel procurador Sr. Ángel Joaniquet Ibars, i defensat pel lletrat Sr. Jordi Puig Pijoan i el Ministeri Fiscal, i en què la part contra la qual es recorre és la Sra. Y, representada pel procurador Sr. Antonio Mª de Anzizu Furest, i defensada per la lletrada Sra. Asunción Salles González.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - Que davant el Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Barcelona, van ser vistes les actuacions a instàncies del Sr. X, contra la Sra. Y. i el Ministeri Fiscal; la part actora va formalitzar demanda d'acord amb les prescripcions legals en què sol·licitava, prèvia al·legació dels fets i fonaments que considerava oportuns, que es dictés sentència en què es declari que el Sr. X. és el pare de Z ; que el règim de cognoms que correspon a Z és el de B. T.; que s'atorgui la pàtria potestat compartida entre l'actor i la Sra. Y, i que s'estableixi un règim de visites a favor de l'actor, i un cop ferma la sentència, que es lliure manament a Il·ltre. Sr. Jutge encarregat del Registre Civil d'aquesta ciutat a fi que ho faci constar tot en els llibres del seu càrrec; mitjançant altressís demanava la recepció a prova i d'acord amb l'art. 38 de la Llei del Registre Civil, demanava l'anotació d'aquest procediment al marge de la inscripció de naixement de Z, en el volum 0000, pàg. 000 de data 4 d'octubre de 1986.

Segon. - Admesa a tràmit la demanda es va ordenar l'emplaçament de la demandada Sra. Y, i del Ministeri Fiscal perquè en el termini legal compareguessin en les actuacions personant-s'hi en forma i responent la demanda, la qual cosa van fer oportunament.

El Ministeri Fiscal, i d'acord amb l'article 690 de la Llei d'Enjudiciament civil, expressava la seva conformitat amb els fets reflectits en la demanda, llevat d'allò que fa referència a la paternitat biològica que es pretén, que s'ha de demostrar per altres mitjans de prova i mitjançant un altressí sol·licitava la recepció a prova de les actuacions.

La part demandada va contestar la demanda i després dels tràmits legals pertinents va sol·licitar que en el seu moment es dictés sentència desestimant la demanda interposada pel Sr. X contra la demanda Y al seu nom i com a representant legal de la seva filla Z, amb imposició de costes al demandat; i mitjançant un altressí sol·licitava la recepció a prova de les actuacions.

El Jutjat va dictar sentència amb data 22 de febrer de 1990, la part dispositiva de la qual és: «DECISlÓ: que hem de DESESTIMAR i DESESTIMEM la demanda interposada pel procurador Sr. Angel Joaniquet Ibars, en nom i representació del Sr. X, contra la Sra. Y , representada del procurador Sr. Antonio M.-, de Anzizu Furest i essent part el Ministeri Fiscal; declarant que el demandat Sr. X no està legitimat per a interposar l'acció de reclamació de filiació i tot això amb imposició expressa de les costes processals al demandant Sr. X.»

Tercer. - Contra aquesta sentència el demandant va interposar recurs d'apel·lació que va ser admès a ambdós efectes i substanciant-se en forma l'alçada la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb data 11 de desembre de 1990, va dictar sentència, la part dispositiva de la qual és: «DECIDIM: Que desestimant el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Ángel Joaniquet Ibars, en nom i representació del Sr. X al qual substancialment en el seu informe s'havia adherit el Ministeri Fiscal, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 11 d'aquesta capital i a la qual es cenyeix el present rotlle, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució en totes les parts, sense que en l'alçada s'apreciïn mèrits que justifiquin un pronunciament especial sobre les costes ocasionades.»

Quart. - El Ministeri Fiscal va formalitzar el recurs de cassació per infracció de normes de Dret comú i de Dret civil de Catalunya, que fonamenta en els següents motius: 1r.) Violació per aplicació indeguda de l'article 4t. paràgraf 2n. de la Compilació de dret civil de Catalunya. 2n.) Infracció per inaplicació de les normes que com a dret supletori en matèria de filiació regulen els articles 122, 127, 131135  del Codi civil. 3r.) Vulneració de la doctrina jurisprudencial tenint en compte el criteri seguit sobre l'abast i la valoració de la investigació de la paternitat promoguda, davant la conducta negativa de la demandada perquè es dugués a terme, i 4t.) Infracció legal dels articles 1.216, 1.218 y 1.248 referit a la prova documental i testifical.

El procurador Sr. Ángel Joaniquet Ibars, en representació del Sr. X , va formalitzar el recurs de cassació per infracció de normes de Dret civil comú i de Dret civil de Catalunya, que fonamenta en els motius següents: 1r.) A l'empara del número 5 de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament civil, per infracció de l'art. 1r. paràgraf 2n. i 1r. de la disposició final quarta de la Compilació del Dret civil de Catalunya. 2n.) A l'empara del número 5 de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament civil, per infracció de l'apartat segon, de l'article primer de la Compilació.

Cinquè. Admès el recurs i evacuant el tràmit del Ministeri Fiscal, i el d'instrucció per les parts, es va assenyalar per a la vista el dia 4 de juliol darrer, en què va tenir lloc, amb l'assistència dels procuradors i lletrats d'ambdues parts, i alhora del Ministeri Fiscal, els quals van informar en suports de les seves respectives pretensions.

Essent Ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Joaquín Badía i Tobella.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. - El senyor X va interposar demanda, en judici de Menor Quantia, contra la senyora Y, mare de la nena menor d'edat anomenada Z , en reclamació de la declaració judicial de la seva paternitat extramatrimonial, real i biològica, sol·licitant, a més i en conseqüència, per a la menor els cognoms de B. i T. en lloc dels que figuren al Registre Civil, l'atorgament de la pàtria potestat compartida de l'agent i la defenent i que s'estableixi un règim de visites al seu favor. Adreça també la demanda indicada contra el Ministeri Fiscal. Fonamentada la seva acció en l'article 39 de la Constitució i en els preceptes corresponents del Codi Civil.

La defenent, mare de la menor, es va oposar a la demanda negant la paternitat de l'agent i la seva manca de legitimació perquè no havia tingui mai la possessió d'estat de la nena Z. La Sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Barcelona de data 22 de febrer de 1990 desestima la demanda, declarant que l'agent no està legitimat per interposar l'acció exercitada.

Havent-se recorregut en apel·lació contra la Sentència esmentada, la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de Barcelona, va dictar, el dia 11 de desembre de 1990, Sentència desestimatòria del recurs i va confirmar les seves parts la Sentència d'instància.

Contra aquesta Sentència el Ministeri Fiscal i el senyor X , van interposar en temps i forma el recurs de cassació sobre la base dels motius que analitzem a continuació.

Segon. La part recurrent formula dos motius de cassació a l'empara del número cinc de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament Civil pel que fa a la Sentència contra la qual es recorre, el primer motiu nega la legitimació de l'agent per a l'exercici de l'acció que promou d'acord amb el que conté el paràgraf segon de l'article 4t. de la Compilació de Dret civil de Catalunya que diu «L'acció per la declaració judicial de paternitat o maternitat, correspondrà únicament al fill durant la seva vida. La podrà exercir excepcionalment qualsevol descendent seu quan aquell hagi mort després d'entaular judicialment l'acció o si essent menor d'edat no s'hagués promogut».

Aquesta aplicació excloent de l'article 4t de la Compilació infringeix, segons el recorrent, el paràgraf segon de l'article primer del propi text legal que disposa: «Per tal d'interpretar i d'integrar aquesta Compilació i les altres normes, hom prendrà en consideració les lleis, els costums, la jurisprudència i la doctrina que constitueixen la tradició jurídica catalana d'acord amb els principis generals que inspiren l'ordenament jurídic de Catalunya.»

El segon motiu de cassació és formulat també a l'empara del mateix precepte processal, quan hauria estat més propi haver-lo fonamentat a l'empara del número 4 del mateix article, ja que fa referència a l'apreciació de la prova en la possessió d'estat de l'agent. El promou perquè la sentència de primera instància li nega la legitimació necessària per a l'exercici de l'acció interposada al no haver-se acreditat degudament, segons ella, l'existència dels requisits que prescriu l'article 131 del Codi Civil i en la mesura que la Sentència de l'Audiència accepta els raonaments de l'anterior, infringint així mateix per inaplicació, la tradició jurídica catalana recollida en el paràgraf segon de l'article primer de la Compilació abans transcrit.

El Ministeri Fiscal formula també recurs de cassació contra la sentència de referència i articula el primer dels quatre motius fonamentant-lo en la violació per aplicació indeguda de l'article quart paràgraf segon de la Compilació, sostenint que el principi de lliure investigació de la paternitat és proclamat en l'article 32.2 de la Constitució Espanyola i és reconegut històricament a Catalunya d'acord amb la seva tradició jurídica ancestral.

El segon motiu de cassació del Ministeri Fiscal, el basa en la infracció per inaplicació de les normes que com a dret supletori en matèria de filiació regulen els articles 122, 127, 131 i 135 del Codi Civil, que cobreix el buit legal de la Compilació i la seva manca d'aplicació conculca la legitimació de l'agent no solament pel procediment, sinó, fins i tot, per la titularitat de l'acció en defensa de l'interès legítim del presumpte pare per naturalesa de la menor Z.

Els altres dos motius de cassació fan referència a l'al·legada equivocació del Judicador d'instància en l'apreciació de la prova basada en documents que figuren en les actuacions i que infringeix els articles 1.216, 1.218 i 1.248 del Codi civil, i en la vulneració de la doctrina jurisprudencial amb vista a la valoració de la negativa de la defenent a la pràctica de la prova pericial biològica.

Tercer. - La primera qüestió que cal analitzar i resoldre en el present recurs, atès el veïnatge civil acreditat de les parts en aquest territori i a les prescripcions dels articles 14 i 16 apartat primer del Codi Civil, és la de si el Sr. X  està o no legitimat d'acord amb el Dret civil vigent a Catalunya per a promoure l'acció declarativa de la seva pretesa paternitat de la menor Z. La Compilació del Dret civil a Catalunya regulava fins ara molt succintament les accions encaminades a la investigació, impugnació i declaració de la filiació, solament hi dedicava dos dels seus articles, el 4t. i el 5è., que formen el títol primer del llibre primer de l'esmentat cos legal. Ara bé, les normes Compilades per aplicació de les previsions que conté el paràgraf segon de l'article primer de la Compilació, s'han de completar, integrant-hi els costums, la jurisprudència i la doctrina que constitueixen la tradició jurídica catalana, i en el que no preveuen aquestes disposicions, per imperatiu de la seva disposició final quarta, regeixen supletòriament els preceptes del Codi Civil i les altres lleis estatals de caràcter civil, en la mesura que no s'oposen a aquelles disposicions o als principis generals que informen l'ordenament jurídic català.

Quart. - La tradició jurídica catalana i els principis generals del seu ordenament han estat sempre favorables a la lliure investigació de la paternitat i de la maternitat amb admissió de tota classe de proves en pro d'aconseguir proclamar la veracitat del fet generatiu i per tal de fer coincidir, en qualsevol cas, la situació jurídico-formal, amb la real i biològica.

Essent conseqüent amb la tradició esmentada, aquesta Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la seva sentència de 18 de febrer d'aquest any, va declarar pertinent l'acció del progenitor promoguda en la recerca de la definició legal de la seva paternitat biològica perquè així ha estat admès històricament i perquè el pare ha de tenir el mateix dret que el fill al reconeixement de la seva condició, perquè tant l'un com l'altre han d'ésser igualment protegits en la facultat d'obtenir la declaració del fet generatiu que els vincula.

Aquest dret del pare per accionar no era regulat en la Compilació catalana, atès que aquesta contemplava solament la relació paterno-filial des de la perspectiva del fill però això no significava la prohibició o negació del dret del pare, quan les circumstàncies particulars no li han permès el reconeixement formal de la seva paternitat, de reclamar judicialment la declaració d'ésser el progenitor real.

Aquestes consideracions favorables a l'admissió de l'acció del pare com a dret autònom i independent del dret del fill, tenen el seu fonament bàsic en el principi de la lliure investigació de la paternitat, admès des de sempre a Catalunya i en el paràgraf segon de l'article primer de la Compilació que assenyala la interpretació adient dels seus preceptes. 

El criteri d'aquesta Sala, expressat en la sentència esmentada, ha estat recollit de forma explícita en la Llei 9 de 27 d'abril de 1991, promulgada pel Parlament de Catalunya sobre filiacions. En el paràgraf tercer de l'article 11 aquesta llei disposa: «El pare i la mare estan legitimats per a qualsevol acció de reclamació de paternitat o maternitat no matrimonial en nom i interès propi en els casos en què el seu reconeixement no hagi resultat eficaç per defecte de consentiment del fill o de l'aprovació judicial».

Aquest precepte, que explica plenament l'acció dels progenitors encaminada a la declaració de la paternitat o maternitat amb independència de la que correspon al fill, és vigent i aplicable al cas que analitzem ja que en la Disposició Transitòria Primera de l'esmentada llei es declara: «Les disposicions d'aquesta Llei tenen efectes retroactius sigui quina sigui la data de la determinació de la filiació», i per tal de subsanar els impediments que poguessin haver existit en les proclamacions judicials de la paternitat, la Disposició Transitòria tercera diu: «Les sentències fermes sobre filiacions dictades a l'empara de la legislació anterior a aquesta Llei no impedeixen que es pugui exercir de nou l'acció, fonamentada en una norma, un fet, o una prova només establerts per aquesta Llei o admissibles a l'empara d'aquesta Llei».

Per tant, no solament d'acord amb la doctrina tradicional esmentada sinó també per imperatiu de la Llei recentment promulgada, el Sr. X està plenament legitimat per a promoure l'acció en reclamació de la seva paternitat de la menor Z, essent procedent per tant apreciar els motius de cassació interposats en aquest sentit per la representació de l'agent i el Ministeri Fiscal.

Cinquè. - Admesa l'acció del Sr. X en reclamació de la paternitat de la menor Z, d'acord amb les consideracions anteriors, la seva ordenació positiva davant la manca de normes pròpies de la Compilació calia haver-la cercat per aplicació de la seva Disposició final quarta en els preceptes del Codi civil reguladors de la matèria i contingut en el capítol tercer del Títol V. L'article 131 del Codi Civil disposa que: «Qualsevol persona amb interès legítim té acció perquè es declari la filiació manifestada per la constant possessió d'estat». Aquest concepte es forma pels actes directes del pare o de la seva família, demostratius d'un vertader coneixement voluntari, lliure i espontani de la seva paternitat. Tenint en compte aquest precepte, cal examinar si de la prova practicada en resulta l'existència dels elements necessaris per a la seva estimació i si la Sentència contra la qual es recorre ha vulnerat per inaplicació o infracció els preceptes en què el Ministeri Fiscal fonamenta els motius segon tercer i quart del seu recurs i el deferent el motiu segon.

En l'anàlisi de la prova s'observa en primer lloc, que la sentència d'instància no ha considerat degudament que la prescripció de l'article 122 del Codi civil no permet al progenitor que fa el reconeixement per separat manifestar la identitat de l'altre progenitor si no fos que aquesta ja hagués estat determinada legalment. Per això quan afirma que no és indici suficient per a ser valorat el fet de designar en la inscripció de naixement el nom del pare com a X deixa de considerar que, ateses les circumstàncies, era l'única manera d'indicar la paternitat real de l'agent. Per tant, aquest nom sí que constitueix un primer indici de la paternitat que cal valorar juntament amb els altres fets bàsics que resultin provats, ja que la part defenent s'ha limitat a oposar-se a la pretensió de l'agent sense al·legar cap prova susceptible d excloure la seva paternitat.

Un altre element definidor de la possessió d'estat és el «tractatus», essent aquest el més indicador de l'existència real de la paternitat. En aquest sentit, cal apreciar com a molt significatives les cinc actes notarials esteses en diverses ocasions entre les dates corresponents al 14 de novembre de 1987 y el 10 de setembre de 1988 que evidencien la presència de la menor a casa de l'agent, i de l'atenció i afecte que aquest i el seu pare li demostren, essent aquest prova documental d'acord amb l'article 1.218 del Codi civil mereixedora d'una especial rellevància, ja que acredita amb documents públics que el «tractatus» de l'agent envers la menor correspon realment a una relació paterna i no a la d'una simple amistat amb la mare. A més cal apreciar com a molt revelador el fet que s'acrediti la presència de l'agent a l'hospital de Nostra Senyora del Mar en el moment de l'infantament de la nena, segons es dedueix de les fotografies que acompanyen a la demanda com a documents núm. del 00 al 00, i la seva relació amb la mare de la menor abans i durant la gestació, representada per la col·lecció de fotografies aportades com a documents provatoris indicatius de la relació intima i afectuosa que l'agent mantenia amb la nena i la seva mare tots ells indicatius de l'existència real d'un tracte paternal cap la menor, la filiació de la qual es reclama.

Aquestes bones relacions entre les parts i el fet que la nena rebés les atencions i la cura de l'agent al seu propi domicili resulten acreditades en la prova de confessió de la defenent al respondre les posicions segona i setena.

Finalment, l'obstinada resistència de la defenent a la pràctica de la prova biològica acordada en primera instància durant el període de prova amb les garanties en què ho va demanar el Ministeri Fiscal i després acordada novament en la diligència per a decidir millor i finalment produïda en l'apel·lació per l'Audiència, prova que no es va poder realitzar en cap ocasió per l'obstinada i injustificada negativa de la mare a la seva pràctica, constitueix segons la reiterada doctrina del Tribunal Suprem, Sentències de 14-10-85, 2-12- 88, 24-1-89 i 30-12-89, un indici molt significatiu que té especial rellevància a favor de la declaració de la paternitat.

El fet que el judicador d'instància no hagi valorat aquestes proves mereix la seva reconsideració en aquest recurs atès el caràcter primordial que ha de tenir, en aquest cas, la prova documental davant de la testifical contradictòria d'ambdues parts que no mereix apreciació d'acord amb la doctrina establerta pel Tribunal Suprem, sentències del 8 de març de 1963, del 16 de desembre de 1982 i del 26 de maig de 1988 í segons descriu l'article 1.248 del Codi civil.

Sisè. - De la prova analitzada, en resulten un nombre de fets indicadors pels quals cal arribar a la deducció que l'agent senyor X és el pare extramatrimonial per naturalesa de la nena menor d'edat Júlia Z de la qual ha tingut permanentment la possessió d'estat, per aquesta raó han d'ésser considerats acreditats tots els requisits que contempla l'article 135 del Codi civil per determinar l'existència real de la relació paterno-filial entre l'agent senyor X i la menor Z.

Setè. - L' estimació dels motius de cassació, formalitzat pel Ministeri Fiscal i per la representació de l'agent, senyor X, comporta, per aplicació del punt 4 paràgraf primer de l'article 1.715 de la Llei d'Enjudiciament Civil, la declaració que no s'imposin les costes a cap de les instàncies en consideració a les circumstàncies particulars que concorren en el litigi que ha originat el present recurs de cassació, i per tant, cada part pagarà les que hagi causat i les comunes a parts iguals.

Per tant, en nom del Rei i per l'autoritat que ens ha estat conferida,

 

DECIDIM:

Que estimant el recurs de cassació interposat pel Ministeri Fiscal i pel Procurador dels Tribunals senyor Ángel Joaniquet i Ibarz en nom i representació del senyor X, contra la sentència dictada per la Secció 4a. de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 11 de desembre de 1990, amb revocació de l'esmentada sentència, declarem: 1r) Que el senyor X és pare extramatrimonial per naturalesa de la nena menor d'edat anomenada Z 2n) Que es practiqui en el Registre Civil de Barcelona la rectificació dels cognoms de la menor que haurà d'anomenar-se Z i així constar en forma. 3r) Que en execució de Sentència, amb audiència dels progenitors de la menor i del Ministeri Fiscal s'estableixi i es fixi pel Jutjat d'instància el règim de visites a favor del pare. Tot això, sense fer expressa imposició de les costes causades en les diverses instàncies inferiors ni en aquesta alçada.

S'ha de lliurar a l'esmentada Audiència la certificació corresponent i s'ha de practicar la devolució de les actuacions i del rotlle a la Sala que en el seu moment es van remetre.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem.

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda