Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 18 de febrer de 1991

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 18 de febrer de 1991, núm. 2/1991 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret 
Part dispositiva 

Excm. Sr. President: Sr. José A. Somalo Giménez.

Il·lms. Srs. Magistrats: Sr. Luis Ma. Díaz Valcárcel, Sr. Jesús E. Corbal Fernández, Sr. Lluís Puig i Ferriol, Sr. Joaquim Badia i Tobella.

 

A la ciutat de Barcelona a divuit de febrer de mil nou-cents noranta-un.

VIST per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats esmentats al marge, el recurs de cassació contra la sentència conseqüència de les actuacions de Judici declaratiu de menor quantia seguides en el Jutjat de Primera Instància núm. 13 d'aquesta ciutat, sobre reclamació de filiació paterna no matrimonial de la nena X3, el recurs de la qual va ser interposat por la Sra. X1 , Sr. X2 i l'esmentada menor X3, representada pels dos primers que, al seu torn, tenien com a representant la Procuradora Sra. Ascensió Riba Roca sota la direcció del Lletrat Sr. Carlos Clanxet Wust, en què és part recorreguda el Sr. Y, representat pel Procurador Sr. Antonio Ma. de Anzizu Furest, i defensat pel Lletrat Sr. Vicente Torralba Soriano, essent part el Ministeri Fiscal.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - Que davant el Jutjat de Primera Instància núm. 13 d'aquesta ciutat van ser vistes les actuacions a instància del Sr. Y contra la Sra. X1, el Sr. X2 i la nena anomenada X3 ; la part actora va formalitzar demanda d'acord amb les prescripcions legals, en què sol·licitava, prèvia al·legació dels fets i fonaments de dret que considerava oportuns que es dictés sentència estimant la demanda i amb els següents pronunciaments: Primer.- Que es declari la nul·litat del reconeixement atorgat en el seu moment pel Sr. X2 i, en tot cas, que no és pare natural de la menor X3, deixant sense efecte l'esmentada paternitat. Segon.- Que declari que el Sr. Y  és pare extramatrimonial natural de la nena X3. Tercer.- Que d'acord amb la legislació del Registre Civil es practiquin les rectificacions corresponents en el Registre civil de Barcelona (Llibre ------, secció primera), i en particular les següents: a) Que es cancel·li la inscripció de reconeixement que la menor X3 és filla del Sr. X2. b) Conseqüentment, també s'ha de cancel·lar la nota que fa referència a la celebració del matrimoni entre el Sr. X2 i F. i la Sra. X1; c) Que s'inscrigui la relació de la filiació natural no matrimonial, que hi ha entre el Sr. Y  i l'esmentada menor; d) Que en virtut de l'article 109 del Codi civil i concordants de la Llei i Reglament del Registre civil, es faci constar en el Registre civil que els cognoms de la menor són Z1. Quart.- Que d'acord amb els articles 154 i següents del Codi civil, s'atribueixi la pàtria potestat sobre la menor X3 als seus pares no matrimonials naturals, Sr. Y1 i Sra. X1, i es determini també a quin dels progenitors s'atribueix la guarda i custòdia, així com el règim de visites, comunicació i estada, especialment en períodes de vacances, amb l'altre progenitor; per altressís feia la resta de manifestacions que considerava oportunes.

Segon. - Admesa a tràmit la demanda es va decidir l'emplaçament dels demandats perquè en el termini legal compareguessin en les actuacions personant-s'hi en forma, i responguessin l'esmentada demanda, i es va decidir que en les actuacions fos part el Ministeri Fiscal, al qual se li va notificar la providència recaiguda amb lliurament de còpies de la demanda i documents acompanyats; els demandats van comparèixer en les actuacions, personant-s'hi oportunament i evacuant els tràmits de contestació de la demanda d'acord amb les prescripcions legals i suplicant finalment al Jutjat una sentència desestimatòria completament de la demanda i absolent-los amb imposició expressa de les costes al demandant; el Ministeri Fiscal que va comparèixer també en temps oportú en l'únic fet del seu escrit, va manifestar que ni acceptava ni rebutjava els fets relatats per la part actora, dels quals només havien de ser admesos els que fossin degudament provats, i es va seguir el plet pels seus tràmits, amb recepció a prova i pràctica de les admeses, tot això amb el resultat que figura en les actuacions.

El Jutjat va dictar sentència amb data 9 de maig de 1989, la part dispositiva de la qual és: «DECISIÓ: Que desestimant la demanda formulada pel Sr. Y1 contra la Sra. X1, el Sr. X2 , la menor X3 i el Ministeri Fiscal, he d'absoldre i absolc els demandats de les pretensions deduïdes contra ells en la demanda amb expressa imposició de les costes del procediment a l'actor. Contra la present sentència es podrà interposar recurs d'apel·lació en el termini de cinc dies davant d'aquest Jutjat. Ferma aquesta resolució, s'ha de deduir testimoniatge dels escrits de demanda i contestació i s'ha de remetre al Jutjat de Guàrdia per si algun dels fets que figuren en els escrits esmentats relatius a la prostitució poguessin ser constitutius de delicte.»

Tercer. - Contra l'esmentada sentència la part demandant va interposar recurs d'apel·lació que va ser admès a tràmit i substanciant-se l'alçada la Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència amb data 30 de juny de 1990, la decisió de la qual és: «DECIDIM: Que donant lloc al recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Y1 contra la sentència de data 9 de maig de 1989, dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Barcelona en les actuacions de menor quantia seguides contra la Sra. X1 i el Sr. X2 i amb audiència del Ministeri Fiscal, i revocant-la i donant lloc en part a la demanda, hem de declarar: 1r.- Que el Sr. Y1 és pare extramatrimonial natural de la nena X3; 2n.- La nul·litat del reconeixement atorgat el dia 23 de març de 1984 pel demandat Sr. X2 de l'esmentada menor, de la qual no té ni pot tenir, consegüentment, cap paternitat, cancel·lant-se l'anotació registral d'aquest reconeixement, que és en la de matrimoni dels demandats-; 3r.- Que en el Registre civil de Barcelona (Llibre ----- Secció 1a) es porti a terme la rectificació del primer cognom de la menor, que s'haurà de dir i constar en forma Z1, la petició d'ordinal 4t de la demanda, tot això sense fer expressa imposició sobre costes causades ni en la primera instància ni en aquesta alçada». Que per actuació de data 9 de juliol de 1990, l'esmentada secció va aclarir la seva anterior sentència en els termes següents «Que escau aclarir la sentència dictada per la Sala el 30 de juny darrer en l'únic sentit d'addicionar en el punt segon de la part dispositiva que «ha de DESESTIMAR-SE LA PETICIÓ DE L'ORDINAL QUART de la demanda», i pel que fa a la resta, l'esmentada sentència s'ha de mantenir.

Quart.- Que la Procuradora Sra. Riba Roca, en representació dels demandats Sra. X1 , Sr. X2. i la menor X3, va formalitzar recurs de cassació per infracció de normes del Dret civil de la Compilació de Catalunya, que funda en els motius següents:

1r.- Per infracció de les normes de l'Ordenament jurídic, a l'empara de l'article 1. 692, ordinal 5è de la Llei d'Enjudiciament civil, per infracció de l'article 4t de la Compilació del Dret civil de Catalunya.

2n.- Per infracció de les normes de l'Ordenament jurídic, a l'empara de l'article 1.692, ordinal 5è de la Llei d'Enjudiciament civil, per infracció de l'article 5è de la Compilació del Dret civil de Catalunya.

3r.- Per infracció de les normes de l'Ordenament jurídic a l'empara de l'article 1.692, ordinal 5è de la Llei d'Enjudiciament civil, per infracció dels articles 9-4t, 14 i 16-1-1r del Codi civil, en relació amb els articles 1 3 i Disposició final 4a de la Compilació de Dret civil de Catalunya.

4t.- Per infracció dels articles 1.249 i 1.253 del Codi civil i la doctrina jurisprudencial que hi fa referència i art. 135 del mateix codi substantiu.

5é.- Per infracció dels arts. 1.231 a 1.239 i 1.248 del Codi civil i 659 de la Llei d'Enjudiciament civil en relació amb els articles 1.249 i 1.253 del Codi civil.

6é.- Per infracció dels articles 1.243 i 135 del Codi civil i 632 de la Llei d'Enjudiciament civil, en relació amb els articles 1.249 i 1.235 del Codi civil, i

7é.- Per error en l'apreciació de la prova basat en documents que són en les actuacions, que demostren l'equivocació del Jutjat sense que resultin contradits per altres elements probatoris, a l'empara de l'article 1.692, ordinal 4t de la Llei d'Enjudiciament civil.

Cinquè. - Admès el recurs i evacuant el tràmit del Ministeri Fiscal i el d'instrucció de les parts, es va assenyalar per a la vista el dia deu de gener darrer, en què va tenir lloc.

Essent Ponent l'Il·lm Sr. Magistrat Joaquim Badia i Tobella.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer.- A fi i efecte de centrar els punts que cal dilucidar en aquest recurs de cassació, és convenient fer una breu referència als fets que han originat el litigi.

La qüestió fonamental que motiva les presents actuacions és el reconeixement de la paternitat de la menor X3 , nascuda com a filla extramatrimonial de la senyora X1 el dia 9 de maig de 1977, fet pel senyor X2 el dia 23 de març de 1984, dos mesos i mig després que aquest senyor hagués contret matrimoni amb l'esmentada mare de la menor, raó per la qual X3. ha esdevingut filla matrimonial dels cònjuges esmentats per aplicació de l'article 119 del Codi Civil. És per aquest motiu que el senyor Y va interposar la demanda de judici declaratiu de menor quantia contra la mare de la menor senyora X1 i el seu actual espòs, senyor X2, amb la pretensió d'obtenir la nul·litat de l'esmentat reconeixement i la declaració que és ell el pare per naturalesa i té la possessió d'estat com a tal de la menor que figura ara registralment inscrita amb els noms de X3, instant a més, com a conseqüència lògica les corresponents rectificacions en el Registre Civil.

El matrimoni defenent, excepciona la falta de legitimació de l'agent senyor Y per aplicació dels articles 4 i 5 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, atès que segons el primer, l'acció de declaració de paternitat correspon únicament al fill i quant al segon, perquè es tracta d'una filiació matrimonial que aquest precepte legal no contempla. Com a qüestió de fons sosté que el senyor X2 és el pare per naturalesa de la menor ja que va conèixer la seva mare i hi va tenir relacions l'any 1976.

La Sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Barcelona, del 9 de maig de 1989, desestima la demanda perquè considera que l'agent d'aquesta demanda senyor Y no té la legitimació necessària per a promoure les accions interposades en aplicació dels articles 4 i 5 de la Compilació Catalana.

L'anterior Sentència va ésser revocada per la que va dictar el dia 30 de juny de 1990 la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona en què es va declarar que el senyor Y és pare extramatrimonial per naturalesa de la nena X3, la nul·litat del reconeixement atorgat el dia 23 de març de 1984 pel senyor X2 de l'esmentada menor, de la qual no té ni pot tenir en conseqüència, cap paternitat, cancel·lant-se l'anotació registral d'aquest reconeixement i ordenant que es practiqui la rectificació en el Registre Civil de Barcelona del primer cognom de la menor que haurà de constar com a Z1.

Contra aquesta Sentència, els esposos senyors X2 i X1 van interposar en temps i forma el recurs de cassació en base als motius que a continuació analitzem.

Segon. - Per raó de la data de reconeixement que s'impugna (23 de març de 1984) cal clarificar, en primer lloc, que la legislació que s'ha d'aplicar al cas és la que dimana de la Compilació del Dret Civil de Catalunya aprovada per llei del 21 de juliol de 1960 vigent en aquella data i no la de la Compilació reformada del 20 de març de 1984 adduïda per les parts que encara no havia entrat en vigor.

Aquesta consideració resulta inqüestionable davant la subjecció de les parts al Dret Civil de Catalunya, atès al seu veïnatge acreditat en aquest territori, d'acord amb les prescripcions dels articles 14 i 16 apartat primer del Codi Civil, per la pertinent aplicació de la Disposició Transitòria Setena de la vigent Compilació i del criteri que informa les disposicions transitòries del Codi Civil, a què es remet expressament.

Tercer. - Els tres primers motius del recurs de cassació pretenen sostenir la manca de legitimació activa de l'agent senyor Y, d'acord amb articles 4 i 5 de la Compilació amb la conseqüent violació dels articles 9 apartat quart, 14 i 16 del Codi Civil que determinen la seva aplicació, per a promoure l'acció que exercita, raó per la qual els analitzem conjuntament.

L'article 4 de la Compilació, llavors vigent, regula solament les accions que corresponen al fill nascut fora del matrimoni encaminades a la investigació, prova i declaració de la seva filiació real per tal d'exigir als seus pares el compliment de les obligacions que aquesta condició els imposa.

Aquestes accions formulades així, tenen caràcter personal, i per tant, tal com diu el precepte que analitzem, únicament corresponen al fill. Si bé, excepcionalment, poden ésser exercitades també pels seus descendents si aquest hagués mort després d'iniciar-les judicialment, o si, essent menor d'edat no les hagués promogut.

Ara bé, aquesta acció del fill a la recerca de la seva filiació, taxada i limitada a favor seu per la llei com a tal subjecte actiu del dret, no impedeix, en si mateix, reconèixer una altra acció d'igual naturalesa a favor del progenitor en el també propi exercici de la seva condició de pare, perquè la relació paterno-filial, jurídicament i teleològicament, és recíproca, amb dos protagonistes o subjectes de drets i deures diversos i correlatius. El fill i el pare són igualment importants en la seva condició humana i han de tenir el mateix dret a cercar-se des de les seves respectives, encara que diferents, posicions, i per tan són igualment mereixedors d'ésser protegits en la facultat d'obtenir la declaració judicial del vincle que els uneix, és a dir, el propi fet generatiu de llurs situacions particulars i diferents però íntimament vinculades perquè són l'engendrat i el progenitor.

Aquest supòsit del pare agent del seu dret no és regulat en la legislació catalana, ja que l'article quart esmentat contempla solament la relació paterno-filial des de l'angle o posició del fill, però això no significa prohibició o negació del dret del pare, quan per les circumstàncies no li és o no li ha estat permès el reconeixement formal de la paternitat, a reclamar judicialment la declaració de la seva condició de real progenitor, ja que no hi ha raó lògica ni precepte legal que ho impedeixi.

Aquestes consideracions, favorables a l'admissió de l'acció del pare, tenen el seu fonament bàsic en el principi de la lliure investigació de paternitat, admès des de sempre a Catalunya i en l'hermenèutica que disposa el paràgraf segon de l'article primer del text legislatiu català, quan diu que per interpretar els seus preceptes es prendrà en consideració la tradició jurídica catalana que pren cos en les antigues lleis, costums i doctrina de què deriva, propícies també totes a la verificació de la paternitat real.

Ara bé, ja que la Compilació no regula el dret del progenitor a fer valer judicialment la declaració de la seva paternitat, i aquest dret no s'oposa al contingut substantiu que contemplen els preceptes corresponents a la seva ordenació, cal cercar les seves fonts legitimadores en el dret supletori i per aplicació de la disposició final segona del seu text originari, resulten d'ineludible aplicació al cas els preceptes del Codi civil que en el capítol III del títol V (sic) regulen la determinació i prova de la filiació, i de conformitat amb ells, admetre també la legitimació del pare.

Les mateixes argumentacions són aplicables a la pretesa infracció de l'article cinquè de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, que articulen els recurrents en el motiu segon de cassació, precisament pel fet que es tracta de la impugnació d'una filiació matrimonial, perquè cal fer esment que la redacció d'aquest article, fa únicament i exclusiva referència a l'acció per a impugnar la filiació natural o qualsevol altra d'il·legítima i resta, per tant, fora de les seves previsions la impugnació de la filiació matrimonial, malgrat que atorgui, en els supòsits regulats, una extensió més genèrica de les persones a les quals legitima per a promoure-la, ja que el text legal diu que corresponen als que en resultin afectats per ella.

És cert que la filiació de la menor X3 va adquirir formalment el caràcter de matrimonial per aplicació de l'article 119 del Codi Civil des de la data del matrimoni dels esposos X2 i X1 celebrat el dia 6 de febrer de 1984 a conseqüència del reconeixement fet pel marit de la mare davant del Registre Civil el dia 23 de març de 1984.

Per tant, ja que es tracta en el present litis de la impugnació d'una filiació esdevinguda matrimonial, l'acció exercitada queda fora dels supòsits contemplats per l'article 5 de la Compilació perquè aquest és un cas no previst ni regulat en l'esmentat precepte però no pas prohibit per aquest precepte com pretenen els recurrents, i per a legitimar aquesta acció és oportú remetre's al dret supletori.

Per últim, el motiu tercer de cassació també ha d'ésser desestimat, atès que són els propis i mateixos agent i defenents els afectats per les accions que s'exerciten, i no són aquestes incompatibles entre sí, ans el contrari, ambdues tenen la mateixa causa i la segona és, en tot cas, conseqüència obligada de la primera. Per aquesta raó, i de conformitat amb les facultats establertes en els articles 135 i següents de la Llei d'Enjudiciament Civil, cal considerar ajustada a dret l'acumulació d'ambdues accions en la litis.

 

Quart. - Rebutjades, doncs, les preteses infraccions dels articles 4 i 5 de la Compilació, ja que aquests no regulen ni contemplen les accions que exercita el Sr. Y, cal recórrer als preceptes del Codi Civil per veure si en aquests s'hi contempla la facultat legitimadora del pare real o biològic per a promoure la declaració judicial de la seva paternitat i la impugnació per part d'aquest, de la filiació contradictòria que figura com a matrimonial. Aquesta remissió és obligada per l'article primer i disposició final 4a de l'esmentada Compilació en concordança als preceptes continguts en els articles 9 apartat quart, 14 i 16 apartat primer del Codi Civil l'aplicació de la qual al cas resulta ineludible.

Efectivament, l'article 131 del Codi Civil confereix la legitimació per a l'exercici de la declaració de paternitat o de filiació a qualsevol persona que tingui interès legítim, sempre i quan aquesta pretesa relació paterno-filial sigui manifestada per la constant possessió d'estat, i si bé el text legal n'exceptua el supòsit que la filiació reclamada en contradigui una altra de legalment determinada, cal tenir present que l'article 134 del propi Codi diu que l'exercici de l'acció de reclamació d'acord amb els articles anteriors pel fill o pel progenitor permetrà en tot cas la impugnació de la filiació contradictòria. Aquesta aparent antinòmia, tal i com ha declarat el Tribunal Suprem en diverses sentències, entre les quals hi ha la del 23 de febrer de 1990 i la de 5 de novembre de 1987, ha d'ésser resolta en el sentit que d'aquesta regla, n'hi ha una vertadera excepció, legalment determinada, que permet, sense pal·liatius, la impugnació de la filiació contradictòria quan es posi al descobert que la que figura determinada és biològicament inexacta, perquè s'ha acreditat la paternitat real en favor d'una altra persona. Aquesta expressió tan eloqüent de l'article 134, continua dient el Tribunal Suprem, permet col·legir que sempre que l'acció de reclamació sigui exercitada pel fill o progenitor és factible la impugnació de la filiació contradictòria malgrat que aquesta fos ja determinada. D'aquesta manera queda admesa la tesi segons la qual el progenitor no matrimonial que acredita judicialment aquesta condició queda facultat per impugnar la filiació contradictòria establerta, malgrat que aquesta sigui matrimonial, per tal de fer coincidir la filiació real o biològica amb la legalment determinada.

Per tant, i de conformitat amb aquesta doctrina plenament ratificada pel Tribunal Suprem, és procedent desestimar als tres motius primers del recurs de cassació interposats considerant encertada i ajustada al dret l'admissió de la legitimació activa del Sr. Y per a promoure les accions exercitades.

Cinquè. - Els restants motius de cassació fonamentats a l'empara de l'article 1.692, ordinals 4t i 5è, de la Llei d'Enjudiciament Civil es refereixen tots a la valoració per part de la Sala sentenciadora de la prova practicada. Aquests motius s'articulen en base a la consideració donada a la incompareixença del Sr. X2 a la pràctica de la prova biològica (motiu 4t del recurs), a la valoració de la prova de confessió judicial i testifical (motiu 5è), al fet que la sentència no avaluï la prova pericial psicològica (motiu 6è), i en la manca de consideració explícita d'alguns documents (motiu 7è).

Quant al motiu 4t no es pot admetre la presumpta violació dels articles 1.249 i 1.253 del Codi Civil, ja que la reiterada resistència del Sr. X2, a la pràctica de prova pericial biològica, de notòria importància per a l'aclariment de la qüestió litigiosa, acordada en primera instància i reproduïda en apel·lació, no és apreciada per la Sala com a «ficta confessio» sinó simplement i encertadament com a indici probatori segons la lògica i bon criteri i d'acord amb la doctrina establerta pel Tribunal Suprem en la seva sentència del 14 d'octubre de 1985.

El motiu 5è de cassació pretén fonamentar-se en la presumpta infracció dels articles del Codi Civil que regulen la prova de confessió judicial i testifical, amb la pretensió, que la sala, en la seva sentència, no ha interpretat correctament les declaracions dels confessats, sense tenir en compte però, per part del recorrent, que la facultat interpretativa d'aquestes proves és reservada amb caràcter exclusiu al tribunal judicador. La mateixa raó impedeix contemplar la impugnació del valor donat a les declaracions dels testimonis, ja que la seva apreciació és discrecional i sobirana pel judicador i contra l'ús d'aquesta facultat no es dóna el recurs de cassació segons reiterada jurisprudència. Verbigràcia Sentències del Tribunal Suprem del 30 de juny de 1947, 11 de desembre de 1951, 19 de desembre de 1957 i la del 12 d'abril de 1988 que textualment expressa que «en els supòsits d'error emparats en l'esmentat ordinal (cinquè de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament Civil) cal tenir en compte la reiterada doctrina segons la qual és necessari que les afirmacions o negacions establertes del judicador estiguin en oberta i franca contradicció amb documents que per si mateixos i sense recórrer a deduccions, interpretacions o hipòtesis, evidenciïn alguna cosa que contradigui el que s'ha afirmat o negat en la sentència recorreguda.

En 6è motiu de cassació es fonamenta en l'oblit que la sentència recorreguda ha fet de la prova pericial psicològica practicada sobre la menor X3, segons la qual es pretén valorar la situació anímica i l'equilibri psíquic i emocional de la menor que, ineludiblement, ha de resultar afectada per la inestabilitat familiar en què es troba. El resultat d'aquesta prova no pot esdevenir element decisori ni tan sols vinculant pel judicador, i és de lliure i privativa apreciació seva, segons ha manifestat el Tribunal Suprem en innombrables sentències, entre les quals hi ha la del 4 de febrer de 1980, la del 6 de març de 1982 i la de l'1 de juny de 1985. Aquesta prova no obstant, pot ésser presa en consideració pel jutjat de família quant a les conseqüències de l'exercici de la pàtria potestat, però no ha d'ésser valorada en les presents actuacions, ja que no té cap relació amb l'objecte de les accions que aquí s'exerciten.

Per últim, quant al darrer motiu, cal fer constar que si bé les actes notarials que recullen declaracions de testimonis no tenen per si mateixes valor probatori, no obstant ja que aquestes declaracions han estat novament fetes en la prova testifical, el seu contingut sí que ha d'ésser considerat com ho ha fet la Sala, i referent als documents aportats pels demandats i no considerats explícitament en la sentència, cal tenir present que aquests fan referència únicament al fet que la mare tractava habitualment amb els col·legis on anava la seva filla però no s'oposen ni contradiuen en cap punt la resta de la prova documental que figura contemplada.

En síntesis, l'anàlisi del conjunt de les proves i la seva valoració per la Sala sentenciadora no pot ésser desarticulat traient-ne algunes del conjunt, perquè en el recurs de cassació no es pot procedir a una mera revisió estimativa dels fets declarats provats, que el convertiria en una tercera instància, i segons assenyala el Tribunal Suprem en nombroses sentències, entre les quals hi ha les del 20 de març de 1953, 9 de febrer de 1954 i 30 de novembre de 1984, no es pot combatre en cassació el judici donat pel Tribunal d'Instància, en virtut del conjunt de proves, quan els recurrents pretenen impugnar-lo per al resultat aïllat d'algunes de les proves. I, si bé en cassació es poden valorar els fets declarats provats de manera diferent a la Sala sentenciadora, cal tenir present que el reconeixement de la paternitat pot ésser acreditat per qualsevol dels elements de prova admissibles en dret, segons preceptua l'article 127 del Codi Civil i tal com assenyala l'article 135 del mateix codi, fins i tot quan no hi hagi prova directa de la generació.

En la prova practicada, hi figuren un cúmul d'actes propis i significatius a favor del Sr. Y. que permeten lògicament arribar a la deducció afirmativa de la seva paternitat, perquè són molt eloqüents i clars els fets estimats provats per la Sala, com són l'acte de reconeixement de paternitat per part de Y, que figura en la partida de baptisme de la menor X3, l'expedient administratiu que ell va tramitar per donar a la menor el seu cognom, la possessió d'estat acreditada no solament pel nom sinó també per la forma en què es realitza la relació constant entre l'agent i la menor i el criteri extern en què està considerada aquesta relació. Tot això segons resulta del conjunt de la prova documental, testifical i de confessió judicial que obra en les actuacions, a més de valorar correctament, com a indici probatori, la resistència del demandat, Sr. X2., a la pràctica de la prova biològica.

Per tant, tal com ha apreciat la Sala, els fets descrits i ressenyats com a provats en la Sentència recorreguda demostren de manera suficient que la menor X3 ha tingut permanentment des del seu naixement la possessió d'estat de filla extramatrimonial de l'agent Sr. Y, raó per la qual han d'ésser considerats acreditats tots els requisits que contempla l'article 135 del Codi Civil per valorar l'existència real d'una relació paterno-filial entre l'agent i la menor X3, relació que ha estat extorsionada per l'actuació del Sr. X2 en virtut de l'acte de reconeixement de la suposada paternitat de l'esmentada menor.

Sisè. - La desestimació dels motius del recurs de cassació, formalitzats per la representació dels Srs. X2 i X1, comporta, per aplicació de l'últim paràgraf de l'article 1.715 de la Llei d'Enjudiciament Civil, la declaració que no escau el recurs, amb imposició de les costes d'aquesta instància als recurrents.

Per tant, en nom del Rei i per l'autoritat que ens ha estat conferida.

 

DECIDIM:

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de cassació interposat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Ascensión Riba Roca, en representació del Sr. X2 i de la Sra. X1 contra la sentència dictada per la Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 30 de juny de 1990, amb expressa imposició als recurrents de les costes causades en aquest recurs i sense fer especial pronunciament respecte a les restants del procés. S'ha de lliurar a l'esmentada Audiència la certificació corresponent i s'ha de practicar la devolució de les actuacions i del rotlle de la Sala que en el seu moment es van remetre.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda