Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 28 de maig de 1990

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 28 de maig de 1990, núm. 4/1990 (Sala Civil i Penal) 

Antecedents de fet 
Fonaments de Dret 
Part dispositiva 

 

Excm. Sr. President: Sr. José A. Somalo Giménez.

Il·lms Srs. Magistrats: Sr. Luis M. Díaz Valcárcel, Sr. Jesús Corbal Fernández, Sr. Lluís Puig i Ferriol, Sr. Carlos Fanlo Malagarriga.

 

A la ciutat de Barcelona a vint-i-vuit de maig de mil nou-cents noranta.

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels Magistrats del marge, el recurs de cassació contra la sentència dictada en grau, d'apel·lació per la Secció Quinze de l'Audiència Provincial de Barcelona, el 25 d'octubre de 1989, com a conseqüència d'actuacions de judici declaratiu de menor quantia, seguit davant el Jutjat de Primera Instància de Cervera, pels Senyors X1 i X2, majors d'edat, casats, administratiu el primer i veí de Reus i sense professió especial la segona i veïna de La Selva del Camp, contra la Senyora Y, major d'edat, casada, sense professió especial i veïna de Barcelona; ha estat interposat el recurs de cassació pels Senyors X1 i X2, representats pel Procurador Sr. Angel Quemada i Ruiz, i defensats per l'Advocat Sr. Jesús Condomines i Pereña. Ha comparegut la Sra. Y, representada pel Procurador Sr. Carles Testor i Ibars i defensada per l'Advocat Sr. Josep Corbella Duch.

 

ANTECEDENTS DELS FETS

Primer. - Amb escrit de data trenta de juliol de 1984, el Procurador de Cervera Sr. Miquel Razquin Seve, en nom i representació dels Srs. X1 i X2, va formular demanda de judici declaratiu de major quantia sobre nul·litat d'escriptures públiques i altres peticions, contra la Sra. Y, on va exposar substancialment com a fets, els següents: Que els actors són fills del matrimoni contret el 7 de maig de 1953 per X1  i X1a., i per la seva banda, el pare dels actors, X1 , mort sense testament ni acte d'última voluntat, el 30 de juny de 1957, era fill del Sr. Z1. i de la Z2, que havien contret matrimoni el 9 d'abril de 1927. La Z2, nascuda el 3 de desembre de 1909 del matrimoni del Sr. Z3 i Z4, morí després del part de la seva filla Y, aquí demandada. L'al·ludit Z3, besavi dels actors, va morir a Guimerà el 14 de febrer de 1961 i va deixar com a disposició d'última voluntat la continguda en l'escriptura pública de capítols matrimonials atorgada a Tàrrega el 17 de març de 1927, tenint en compte el matrimoni entre la seva única filla, Z5 i Z1., que va celebrar-se el 9 d'abril de 1927. En aquestes capitulacions al Sr. S. i T. havia d'heretar-lo la seva filla Z5, i si ella hagués premort al seu pare, sense disposició d'última voluntat, transmetia els drets successoris pactats en les capitulacions al primer fill baró, que era X1 P. i S.. En morir aquest sense testament, va transmetre els seus drets als seus fills, X1 i X2. A fi d'obviar la línia successòria pactada, un cop morta la seva filla Z5, el Sr. Z3 va atorgar, el 5 de setembre de 1956 davant el Notari de Tàrrega, escriptura pública de compravenda de la nua propietat, a favor de la seva néta Y, de quatre finques rústiques, al terme de Guimerà, inscrites al Registre de la Propietat de Cervera, als Toms ---- llibre -- foli ---, finca -- duplicat; tom ----, foli ---, finca -- duplicat; tom --, foli --, finca --; i tom --, foli ---, finca ---. Y, tenia llavors 15 anys, era soltera, néta del presumpte venedor amb qui convivia juntament amb l'hereu X1 , i no tenia diners propis per a la compra, que fou totalment simulada per a burlar l'heretament d'aquell. Més tard el 9 d'octubre de 1957, els mateixos Z3 i Y -ja casada amb Z6.- atorgaren una segona escriptura de venda davant del Notari de Tàrrega, en què l'avi simulava vendre a la néta, per 40.000 ptes., confessades i no entregades de present, de procedència, segons va dir-se, parafernal i no entregada en administració al marit, vuit finques més, al terme de Guimerà, inscrites al Registre de la Propietat de Cervera als Toms -- foli --, finca --, i foli --, finca --; al tom --, foli ---, finca ---, foli ---, finca --- i foli ---, finca ---; al tom --, foli ---, finca ---; al tom ---, foli ---, finca ---; i al tom ---, foli -, finca ----. La segona escriptura fou atorgada tres mesos després de la mort de l'hereu X1 , i quan els actors tenien, l'una, tres anys, i l'altre un mes. Un cop mort el 14 de febrer de 1961 Z3 (conegut també com a Z4. i Vicenç S. T.) la demandada foragità de la llar familiar a la vídua de X1 , la Sra. X1a , i als seus fills, X2 i X1, que tenien llavors set i quatre anys d'edat respectivament, la demandada va fer seu tot el patrimoni familiar, fins a l'extrem d'haver fet el cadastre al seu nom de tres finques que són encara inscrites al Registre de la Propietat de Cervera a nom de Z3, totes tres al terme de Guimerà, inscrites respectivament al tom ----, foli ---, finca ---; tom ---, foli ---, finca -- i tom ----, foli --, finca ----. La demandada ha venut fa poc la finca 1.883 que no podrà ésser reintegrada als actors si s'estima la demanda, però si el seu valor com a indemnització de danys i perjudicis. En l'escriptura pública de capítols matrimonials de 17 de març de 1927 es recull la figura jurídica d'un heretament a favor d'un contraent, Z5, pacte successori en què s'institueix hereu de forma unilateral, que dóna a l'afavorit la qualitat irrevocable d'hereu contractual sense transmissió de béns de present, amb pacte d'unitat familiar, complit escrupolosament per Z5 fins a la seva mort i pel seu fill, X1 , cridat preventivament a succeir l'hereva, fins a la seva mort així mateix. Celebrat el matrimoni de Z5 S. els capítols varen adquirir la seva plena virtualitat i eficàcia, i el pacte de reserva de vendre no vol dir una facultat omnímoda que perjudiqui el fi primordial dels capítols, sense que l'heretant pugui disposar a títol gratuït, inter vivos o mortis causa, fins i tot dissimulant sota l'aparença d'una compravenda per encobrir una donació. Al·lega els fonaments de dret que va creure oportuns, i va demanar que, amb els tràmits previs, es dictés sentència que declarés la nul·litat radical i absoluta de les dues escriptures públiques de 5 de setembre de 1956 i 9 d'octubre de 1957, per simulació i causa falsa; subsidiàriament, la declaració de nul·litat relativa de les esmentades escriptures públiques, per encobrir, sota la forma d'una compravenda, una donació pura i simple de béns, en frau de l'heretament irrevocable pactat en l'escriptura de capítols matrimonials ja esmentada, de 17 de març de 1927, i que declarés també la nul·litat de la donació; en qualsevol cas, que es declarés la nul·litat i cancel·lació dels assentaments d'inscripció registrals que s'hagin fet en el Registre de la Propietat de Cervera a favor de la Sra. Y, en mèrit de les dues escriptures públiques respecte a les finques, ja esmentades que es declari que la difunta Z2, hereva per capítols del seu pare, va transmetre la seva expectativa successòria capitular al seu fill primogènit X1 P. i S., per l'heretament preventiu contingut en el pacte sisè dels esmentats capítols, el qual, per la seva banda, va transmetre els seus drets expectants als seus dos fills, els ara actors en aquest plet, per parts iguals i indivises; que es decreti, con conseqüència, el reintegrament dels esmentats béns a l'herència del difunt Z3, avui els demandants, i que es condemni a això a la demandada, i s'ordeni així mateix la represa del tracte successiu en la inscripció de domini dels dits béns en el Registre de la Propietat de Cervera, a favor de Z5 X2 i X1 ; que es condemni la Sra. Y a reintegrar als actors les tres finques encara inscrites a nom del Sr. S. i T.; que es condemni la demandada a satisfer als actors l'import dels fruits produïts o que s'haguessin pogut produir per la totalitat dels béns esmentats en les anteriors peticions, des de la mort del causant Sr. Z3; i si alguna o algunes de les finques hagués estat transmesa a un tercer i esdevingués impossible el reintegrament d'aquests béns, es condemni la demandada a satisfer als actors el seu valor substitutori; i finalment, que es condemni a estar i passar per totes les anteriors declaracions, i a satisfer les costes del plet, per la seva temeritat i mala fe. Per atressí, interessava l'anotació preventiva de demanda i que les actuacions fossin rebudes a prova en el seu moment.

Segon. - Citada a termini la demandada es va oposar a la demanda exposant els fets següents: els actors no acrediten la representació o caràcter amb què reclamen, en no acreditar la seva qualitat d'hereus del Sr. X1 P. i S., ni de la Z2, ni del Sr. Z3; per tenir la qualitat d'hereu, no n'hi ha prou amb estar cridat en l'herència a títol d'hereu, sinó que és necessària l'acceptació o addició d'aquesta herència i en aquest cas, ningú no ha acceptat les herències del pare, l'àvia i del besavi dels actors ni aquests foren instituïts hereus pel seu pare ni han demanat la declaració d'hereus ab intestat d'aquest. En no ésser hereus ni haver acceptat les herències, no tenen acció per a demanar: l'avi dels actors Sr. Z1. viu actualment a Guimerà, carrer C., i per aplicació del pacte cinquè dels capítols matrimonials té dret a l'usdefruit dels béns de la seva difunta esposa Z2, mentre es mantingui vidu, com ho és actualment, i per això, en formular-se una reivindicació total de determinats béns, sense demanar ni citar a judici el Sr. Joan P. no ha estat correctament constituïda la relació jurídico-processal; falta de legitimació activa dels actors, com a excepció peremptòria, ja que l'herència del Sr. Z3 no va passar a la seva fila Z2, per haver premort aquesta; el Sr. X1 , tampoc no han acceptat l'herència del seu pare X1  ni, en el lloc d'aquest, han ocupat el que li corresponia en l'herència de Z5, i com a conseqüència de tot això els actors no tenen cap mena de relació jurídico-material amb les herències o cabals relictes deixats per les persones esmentades; a més a més, si els actors pretenen adir l'herència del Sr. Z3, actuant en representació de la filla d'aquest i àvia seva, Z5, com a hereus del fill d'aquesta i pare seu, X1 , ha caducat el dret a l'acceptació de l'herència, perquè Z5 va morir el 22 de gener de 1932, fa més de trenta anys, i la falta d'acceptació de l'herència de l'esmentada Z5 S. trenca la cadena de successions en què fonamenten el seu dret els actors; l'acció de nul·litat o simulació contra les alienacions fetes per l'heretant, solament correspon a l'hereu, o a l'hereu de l'hereu, i ja s'ha vist que els actors no són hereus ni poden ser-ho, per prescripció del seu dret; els capítols matrimonials, la mort de l'hereva instituïda en ells, i les vendes de béns, tingueren lloc abans de la promulgació de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i han d'ésser regulades, en conseqüència per la legislació anterior a la Compilació, en la seva constitució i efectes; per això, en aquest cas, ens trobem davant d'un heretament preventiu o, segons la doctrina i jurisprudència de l'època, un heretament condicional. Els heretaments preventius tenen caràcter mixt, mes la seva íntima naturalesa és la pròpia d'una successió testamentària o per causa de mort i en conseqüència, en vida de l'heretant sols creen per a l'instituït hereu una mera expectativa de succeir. La reserva d'alienar o gravar els béns, si és absoluta, converteix la donació en condicional. La premoriència dels fills als pares heretants determina la ineficàcia de l'heretament a favor dels fills del contraent, a no ser que en l'expressió «fills» la voluntat de l'heretant sigui la d'incloure, al mateix temps, els néts i altres descendents, més si s'examinen els capítols matrimonials, aquest no és el cas, aquí. La donació que contenen, és tan sols una donació mortis causa, sense cap efecte de present. Per això l'única cosa que va adquirir la Z2 en l'acte de l'atorgament dels capítols fou la qualitat -irrevocable per contractual d'hereva del seu pare, i res més; tot i que els actors parlen d'usurpació per la demandada en fer el cadastre a nom seu d'unes finques, el cert és que no ha tingut mai la possessió d'aquestes finques, que ha tingut sempre l'avi dels actors i pare de la demandada, Sr. Z1., i que les dites finques no varen ésser alienades pel Sr. Z3, pel seu desig de conservar en el seu patrimoni béns suficients per pagar les llegítimes dels seus descendents; les accions de nul·litat de les vendes de 5 de setembre de 1956 i de 9 d'octubre de 1957 no poden exercitar-se, per haver prescrit pel transcurs del termini de quatre anys del Codi Civil; però, a més a més, no n'hi ha prou per parlar de frau, nul·litat, etc., en al·legar-los, sinó que cal dir les causes o motius de la nul·litat; els actors donen per cert que va tractar-se d'una donació dissimulada com a venda, la qual cosa no és certa, perquè la demandada treballava a la ---- de Guimerà de M., en la confecció de ----- per a una empresa de Barcelona, i feia brodats a mà per a X2, i amb aquests guanys va pagar al seu avi el preu de les finques, a més en comprar, desconeixia l'existència dels capítols matrimonials. El cert és que els fets no són tal com conten els actors. La demanda seguia vivint a Guimerà, encara que en el moment de la segona venda, integrada, per matrimoni, en un altre família, mentre que el seu germà, pare dels actors, feia anys que havia canviat de residència i, des del seu matrimoni, residia a Passant, lluny de la llar familiar. L'avi volia que el patrimoni familiar seguís vinculat a la família i al poble i això explica els motius de la venda. Aquesta té causa vertadera i preu real, i no hi ha frau, simulació ni confabulació. Tampoc no és cert que la demandada fes fora de casa els actors i la seva mare, perquè en contraure matrimoni el 20 de desembre de 1956 va anar a viure amb el seu marit i els pares d'aquest al carrer de l'Hospital de Guimerà, i més tard, al carrer de la Balsa, en casa llogada, i no va tornar a viure a la casa del seu pare, fins que aquest va quedar sol, per mort de Z3 i la seva esposa, però per poc temps per haver emigrat a Barcelona, i quan de tard en tard, va a Guimerà, viu a la casa propietat del marit, del carrer de l'Hospital, mentre Z1. ha viscut sempre al carrer C.; X1 , en casar-se va anar a viure a la casa dels sogres, a Passanant i va morir temps després en accident de tractor, del patrimoni de la casa de l'esposa. Aquesta ja vídua, va seguir vivint a la casa dels seus pares i mai no va manifestar propòsit de tornar a la llar del seu marit. Amb això foren els pares dels actors, qui varen trencar el pacte d'unitat familiar contingut en els capítols matrimonials; la demandada no ha tingut intervenció de cap mena en fer el cadastre a nom seu de les finques de què parlen els actors, i ha fet les gestions necessàries per rectificar-ho; la demandada, així mateix, no ha tingut coneixement de les reclamacions dels actors, fins l'emplaçament al plet, i fins aquest moment ha tingut la pública i pacífica possessió de les finques reivindicades i hi ha fet reformes i plantacions d'arbres; per tot això com a posseïdora de bona fe li corresponen els fruits. Va citar els fonaments de dret que cregué oportuns i acabà demanant que en el seu dia, es dictés sentència que desestimés la demanda i condemnés a pagar les costes als actors.

Tercer. - Rebut el judici a prova, es practicaren les que van proposar les parts; es van presentar per aquestes els escrits de resum de les proves practicades i, fetes les al·legacions que cregueren oportunes, el Jutjat va dictar el 2 de febrer de 1988 sentència que desestimava la demanda; i apel·lada que fou, la Secció 15 de l'Audiència Provincial de Barcelona, va dictar sentència el 25 d'octubre de 1989, en què desestimava el recurs i confirmava la sentència d'instància.

Quart. - Contra aquesta sentència, els actors interposaren recurs de cassació en temps i forma, que fou admès a tràmit, i en l'escrit de formalització del recurs, al·legaren com a motius del recurs, a l'empara de l'article 1692-5è de la Llei d'Enjudiciament Civil, la infracció dels articles 79, 257, 67-1 i 72-2 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, i la dels articles 1.253 i 1.261, en relació amb els articles 1.262, 1.274 i 1.275 del Codi Civil.

Cinquè. - Assenyalat dia per a la vista, ha tingut lloc el deu de maig actual; ha estat Ponent Il·lm. Sr. Magistrat Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. - Amb la finalitat de deixar clarament plantejats els problemes que s'han de resoldre en aquest recurs de cassació, s'ha de partir dels següents fets, que resulten acreditats dels escrits i de les proves practicades: 1) Que amb data disset de març de 1927 s'atorgà una escriptura de capítols matrimonials amb motiu del projectat matrimoni entre el Sr. Z1. i la Z2; 2) que en el pacte primer de l'esmentada escriptura els Srs. Z4 i la Sra. Z5., pares de la futura contraent, ordenaren a favor de llur fill una donació i un heretament universal dels respectius béns i drets en el moment de la seva mort, amb reserva -mentre visquessin- de l'usdefruit sobre llurs respectius béns i a favor del supervivent d'ells, de la facultat de disposició de llurs respectius béns a títol onerós, sense consentiment ni intervenció de cap altra persona, i de la reserva per a testar cadascun dels heretants de la qualitat de dues-centes cinquanta pessetes. S'establí també un pacte d'unitat econòmica familiar entre els heretants, la filla hereva, el seu marit i la futura descendència del matrimoni; 3) en el pacte tercer de la mateixa escriptura de capítols matrimonials els pares del futur contraent feien donació a llur fill d'una quantitat de diners i de diferents béns mobles en pagament dels seus drets de  llegítima paterna materna, que el fill aportà al matrimoni en concepte de dot, la restitució del qual fou garantida per mitjà de la corresponent hipoteca dotal; 4) que amb la sola finalitat de prevenir l'abintestat dels aleshores futurs contraents, aquests ordenaren un heretament preventiu a favor del primer fill baró de llur matrimoni que existís el dia de la mort dels heretants, i en defecte de fill a favor de la primera filla; 5) que la filla instituïda hereva Z2 morí intestada el dia 22 de gener de 1932 i deixà dos fills, els Srs. X1  i la Sra. Y, demandada en el present judici i recorreguda en aquest recurs de cassació; 6) Que el Sr. X1  morí el dia 30 de juny de 1957, i deixà dos fills, el Sr. X1  i la Sra. X2, actors en aquesta controvèrsia judicial i recurrents en el present recurs de cassació; 7) que mitjançant escriptures públiques de dates 5 de setembre de 1956 i 9 d'octubre de 1957 l'heretant Sr. Z4 vengué a la seva néta Sra. Y diferents finques de la seva propietat; 8) que l'esmentat Sr. Z4 morí el dia 14 de febrer de 1961 sense haver atorgat testament.

Segon. - Que en base als fets esmentats en el fonament de dret anterior, els Srs. X1 i X2, besnéts de l'heretant Sr. Z4, formularen amb data 30 de juliol de 1984 demanda de judici declaratiu de menor quantia contra llur tia la Sra. Y, néta de l'heretant, en la qual interessaven que es declarés la nul·litat radical i absoluta per simulació i causa falsa de les abans esmentades escriptures públiques de compravenda atorgades pels Sr. Z4 i la Sra. Y, i subsidiàriament que es declarés la nul·litat relativa de les esmentades escriptures públiques pel fet d'encobrir una donació amb frau i contravenció de l'heretament de 1927 i que es declarés que, com a conseqüència d'aquest heretament, l'hereva instituïda Z2 va transmetre la seva expectativa successòria capitular a favor del seu fill primogènit Sr. X1  en virtut de l'heretament preventiu contingut en la mateixa escriptura de capítols matrimonials, i que el Sr. Z7 va transmetre els seus drets expectats als seus fills i actors en el present litigi Srs. X1 i X2 La Sra. Y s'oposà a la present demanda al·legant, en la part que interessa als efectes d’aquest recurs, que els actors no acreditaven la condició d'hereus de llur pare Sr. X1 P. i S. ni de la Z2 ni del Sr. Z4; que en qualsevol cas havia prescrit el dret a acceptar l'herència de llur àvia la Z2, morta el dia 22 de gener de 1932 i negava el caràcter simulat de les compravendes esmentades, que, en tot cas, l'heretant va realitzar en ús de les facultats dispositives que s'havia reservat en l'escriptura d'heretament de 1927. Amb data 25 d'octubre de 1989 la Secció Quinze de l'Audiència Provincial de Barcelona dictà sentència, en què confirmava la recorreguda i desestimava la demanda en base a que havia prescrit el dret dels actors a acceptar l'herència de llur àvia paterna Z2.

Tercer. - Contra aquest pronunciament de la sentència recorreguda els actors i avui recurrents formulen llur primer motiu de cassació, fonamentat en l'article 1962, número 5è de la Llei d'Enjudiciament Civil, i al·leguen infracció de l'article 79 de la Compilació del dret civil de Catalunya, perquè -a criteri dels recurrents- l'esmentat precepte estableix que quan l'hereu contractual premor a l'heretant, l'heretament continua vigent a menys que l'hereu premori a l'heretant sense deixar fills o si, deixant-ne, cap d'ells fos hereu del primer, cosa que no ha succeït en el cas que dóna origen al present recurs, o que comporta la transmissió de la qualitat d'hereu a favor dels fills de l'hereu contractual sense necessitat que aquests fills ho acceptin. En relació amb aquest problema, convé inicialment assenyalar que tant segons el dret anterior com d'acord amb el dret compilat, sota la denominació d'heretaments es comprenen unes figures jurídiques molt diferents, com són -als efectes que ara interessen- els heretaments a favor dels contraents i els heretaments a favor dels fills dels contraents. Els primers suposen una modalitat dels pactes successoris afirmatius o d'institució, que es tradueixen en una institució hereditària feta de forma unilateral a favor d'una de les parts atorgants del pacte successori, i que tenen com a efecte fonamental atribuir a l'instituït, amb caràcter irrevocable, la qualitat d'hereu de l'heretant (art. 67-1 de la Compilació); mentre que en la modalitat dels heretaments a favor dels fills dels contraents, ens trobem davant d'una modalitat del pacte successori que suposa una institució hereditària a favor de persona que no apareix com a atorgant de l'heretament, i que en aquest cas són els fills dels contraents (arts. 63-2 i 86 del mateix text compilat). Ara bé, en qualsevol cas s'aplicarà a l'instituït en heretament el principi fonamental que apareix a l'article 98 de la Compilació, segons el qual el cridat a l'herència l'adquireix una vegada l'hagi acceptada, i aquest requisit de l'acceptació per tal que el cridat a l'herència es converteixi efectivament en l'hereu, s'exigeix també en els heretaments, encara que per algunes diferents segons es tracti d'una modalitat o d'una altra del pacte successori. En els heretaments a favor dels contraents el cridat a ésser hereu manifesta la seva voluntat d'ésser-ho, és a dir, accepta, en el mateix moment d'atorgar-se l'heretament en una escriptura de capítols matrimonials, i com a conseqüència d'aquesta acceptació esdevé ja hereu de l'heretant amb caràcter irrevocable (art. 67- l), en el sentit que l'heretant ja no podrà deixar sense efecte, per la seva sola voluntat, la institució hereditària (argument art. 1.256 CC); i una vegada ocorreguda la mort de l'heretant, l'instituït serà hereu sense poder repudiar l'herència (art. 72-1 de la Compilació). D'aquí se'n deriva -segons l'article 79 apartat primer de la mateixa Compilació-, que en aquesta classe d'heretaments el requisit de la supervivència de l'instituït al seu causant no s'exigeix com a regla general, i en atenció al caràcter essencialment familiar dels heretaments capitulars catalans, s'estableix com a principi la transmissibilitat de la condició d'hereu, ja adquirida amb caràcter irrevocable segons l'apartat primer de l'article 67, a favor dels fills de l'instituït en la manera i forma que siguin els seus hereus, quan aquell hereu premori a l'heretant. I aquest era també el principi que s'aplicava als heretaments segons el dret anterior a la Compilació, segons es dedueix de les sentències del Tribunal Suprem de 13 de febrer de 1886, 26 de febrer de 1892 i 27 d'octubre de 1894.

Quart. - Dels raonaments anteriors en resulta, doncs, que havent premort la Z2 al seu pare heretant, i havent adquirit ja la condició d'hereva del seu pare amb caràcter irrevocable com a conseqüència de l'heretament ordenat en l'escriptura de capítols matrimonials de 1927, aquesta premoriència determinà que pogués transmetre al seu fill hereu la condició d'hereva contractual que ja havia adquirit. I segons es preveia en els mateixos capítols matrimonials, l'hereu de la Z2 era el seu fill X1 , com a conseqüència de l'heretament preventiu ordenat a favor seu. D'aquests fets en dedueix el recurrent que el Sr. X1  es convertí en hereu sense necessitat d'acceptar l'herència de la seva mare, d'acord amb el que estableix l'article 79 de la Compilació. El raonament no sembla admissible. L'heretament preventiu és una modalitat dels heretaments a favor dels fills dels contraents, que segons s'ha apuntat anteriorment, es caracteritza per atribuir la condició o qualitat d'hereu a una persona que no és cap dels atorgants de l'heretament. Per consegüent l'instituït hereu en un heretament a favor dels fills dels contraents, o més concretament l'instituït hereu en un heretament preventiu, no és hereu de l'heretant pel sol fet d'haver-se atorgat l'heretament, sinó que com a conseqüència de l'heretament té al seu favor un títol que li permet succeir a títol d'hereu a l'heretant, però sols esdevindrà efectivament hereu si accepta la seva herència, d'acord amb l'abans esmentat article 98 de la Compilació, segons el qual «l'herència deferida, l'adquireix l'hereu amb la seva acceptació ... »; plenament aplicable als heretaments a favor dels fills dels contraents, perquè segons l'article 86 del mateix text compilat aquests heretaments solament produiran efecte si l'afavorit o els afavorits sobreviuen a l'heretant. D'aquí se'n deriva que a l'heretament preventiu no es dóna la característica de la irrevocabilitat de la designació, que l'apartat primer de l'article 67 de la Compilació predica dels heretaments a favor dels contraents, sinó que l'heretament preventiu exigeix la supervivència de l'instituït a l'heretant, i per consegüent l'instituït sols podrà acceptar eficaçment l'herència de l'heretant després de la seva mort i des del moment en què es produeixi la delació a l'herència (argument art. 991 del Codi Civil). Tesi que reafirma la proposició darrera de l'esmentat article 86 de la Compilació, quan estableix que en els heretaments a favor dels fills dels contraents «en cas d'imposar-se una substitució fideïcomissària regiran les normes previstes per a aquesta substitució, àdhuc el que concerneix la quarta trebel·liànica»; ja que d'acord amb el que estableixen els articles 72 apartat segon, 86 i 198 apartat primer, de la Compilació, que recullen fidelment la legalitat anterior, la quarta trebel·liànica es confereix a l'hereu fiduciari per tal d'estimular-lo a que accepti l'herència, i això demostra palesament que l'instituït hereu en un heretament a favor dels fills dels contraents, sols es converteix efectivament en hereu si accepta l'herència de l'heretant. La qual cosa comporta que s'hagi de confirmar en aquest punt la sentència recorreguda, amb la consegüent desestimació del primer motiu de cassació, que pretenia convertir el Sr. X1 P. i S. i els seus fills en successors del Sr. Z4 sense necessitat d'acceptar l'herència de la seva hereva per via de l'heretament, Z2

Cinquè. - El motiu segon del recurs es fonamenta igualment en l'article 1.692 número 5è de la Llei d'Enjudiciament Civil, i en aquest motiu s'al·lega infracció de l'article 257 apartat primer, de la Compilació del dret civil de Catalunya, segons el qual «el dret de l'hereu a acceptar o repudiar l'herència prescriu al cap de trenta anys a comptar des que li fou deferida». A criteri del recurrent la sentència impugnada infringeix l'esmentat precepte, quan entén que ha prescrit el dret dels actors de poder acceptar l'herència de la Z2, morta el dia 22 de gener de 1932, en base a què el seu fill i hereu, segons l'heretament preventiu de 1927 -el Sr. X1 -, no acceptà la seva herència, i els seus fills, els actors Srs. X1 i X2, sols manifestaren llur voluntat d'acceptar l'herència de la Z2 quan presentaren la demanda que ha donat origen al present recurs de cassació, és a dir el mes de juliol de l'any 1984, quan ja havien transcorregut més de trenta anys des que fou deferida. Al·lega en primer lloc la part recurrent que no es pot aplicar aquí el termini de prescripció dels trenta anys, perquè com a conseqüència d'haver premort la Z2 al seu pare heretant, el seu fill Sr. X1  esdevingué hereu de l'heretant sense necessitat d'haver d'acceptar la seva herència; la qual cosa no és admissible segons s'ha raonat extensament en els fonaments de dret anteriors. Al·lega també la part recurrent que aquí no es tracta de l'herència de la Z2, sinó de l'herència del seu pare i heretant Sr. Z4, que va morir l'any 1961, i per consegüent no han transcorregut els trenta anys de prescripció que exigeix l'article 257, apartat primer, de la Compilació, perquè els actors manifestaren llur voluntat d'acceptar aquesta herència el mes de juliol de l'any 1984, quan presentaren la demanda que ha donat origen a les presents actuacions. Però aquest punt de vista és igualment recusable, perquè en contra d'allò que argumenta la part recurrent de què l'herència del Sr. Z4 fou acceptada capitularment per la Z2 i transmesa al seu fill, el Sr. X1 , en mèrits de l'heretament preventiu contingut en l'escriptura de capítols matrimonials de l'any 1927, s'ha de recordar una vegada més que com a conseqüència de l'heretament preventiu esmentat, a la mort de la Z2 l'any 1932, l'herència fou deferida al seu fill Sr. X1 , que des d'aquest moment podia acceptar a repudiar l'herència, en la qual venia inclosa la condició d'hereva del Sr. Z4 com a conseqüència de l'heretament a favor de la filla contingut en la mateixa escriptura de capítols matrimonials, que comportava una designació d'hereva, amb caràcter irrevocable, a favor de la Z2 Per consegüent si la voluntat d'acceptar l'herència de l'esmentada causant s'ha manifestat extemporàniament, per haver al·legat la part demandada l'excepció de prescripció en base a l'article 257 de la Compilació, d'aquí en resulta que els actors han deixat prescriure el dret a acceptar l'herència de la Z2, en la qual hi venia compresa la seva condició d'hereva contractual en l'herència paterna, que s'hauria transmès al seu fill i successor si efectivament hagués acceptat en temps oportú aquesta herència (art. 79-1 de la compilació). I per consegüent també en aquest extrem ha d'ésser confirmada la sentència recorreguda, que declara prescrit els drets dels actors a acceptar l'herència de llur àvia paterna.

Sisè. - La desestimació dels dos primers motius dels recursos de cassació, per les raons esmentades en els fonaments de dret anteriors, determina la innecessarietat d'examinar el tercer motiu del recurs, en el qual s'al·lega infracció de l'article 1.253 del Codi Civil; del motiu quart, fonamentat en la infracció dels articles 1.261, 1.262, 1.274 i 1.275 del mateix Codi; i del motiu cinquè, fonamentat en la infracció dels articles 67, apartat primer i 75 apartat segon, de la Compilació del dret civil de Catalunya; perquè tots aquests motius parteixen del supòsit (que no s'ha donat) d'ésser els actors hereus del Sr. Z4 i de la Z2, amb la consegüent legitimació per impugnar les alineacions fetes per l'heretant a favor de la seva néta, demandada i ara recorreguda, Sra. Y La qual cosa determina la total desestimació del recurs, amb la consegüent imposició de les costes a la part recurrent i a la pèrdua del dipòsit constituït, segons determina l'article 1.715 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Per tant, en nom del Rei i per l'autoritat que ens ha estat conferida.

 

DECIDIM:

Que hem de desestimar i desestimen el recurs de cassació interposat pels Srs. X1 i X2, contra la sentència dictada per la Secció Quinze de l'Audiència Provincial de Barcelona, el dia 25 d'octubre de 1989, amb imposició de costes als recurrents i amb pèrdua del dipòsit constituït, al qual se li donarà la destinació que estableix la Llei. Lliuri's a l'esmentada Audiència la certificació corresponent; practiqui's la devolució de les actuacions i del rotlle de la Sala que en el seu dia es varen remetre.

Aquesta és la nostra Sentència que pronunciem, manem i signem.

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda