|
Sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 18 de novembre de 2004, núm. 33/2004 (Sala Civil i Penal)
Presidenta:
Excma. Sra. M. Eugènia
Alegret Burgués
Magistrats/ades:
Il·lma. Sra. Núria Bassols
i Muntada
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera
i Manté
La Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s’esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per la
Sra. X1, el Sr. X2 i el Sr. X3, representats
davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Antonio Mª de Anzizu Furest i
dirigits per l’advocat Sr. Mauro Palmieri, contra la Sentència dictada
per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona el 19 de
desembre de 2003, en entendre del recurs d’apel·lació interposat contra
la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 58 de
Barcelona el 14 de maig de 2001 en el procediment de judici de major
quantia núm. 270/00.
La Sra. Y1, aquí part recorreguda, ha estat representada en aquest Tribunal pel
procurador Sr. Francesc Fernández Anguera i dirigida per l’advocat Sr.
Juan Antonio de Rueda García-Tuñón.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.
El procurador Sr. Antonio
Mª de Anzizu Furest, en representació dels Srs. X2, X3 i X1, va formular demanda de judici de major quantia núm. 270/00 davant
el Jutjat de 1a Instància núm. 58 de Barcelona. Seguida la tramitació
legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 14 de maig de 2001, la
part dispositiva de la qual diu el següent:
“Estimar parcialmente la
demanda, y, en consecuencia:
1º.- No haber lugar a
declarar la nulidad del testamento notarial otorgado por don Z1
, ante el notario de Barcelona don Antoni Bosch Carrera, el día 8
de abril de 1997.
2º.- No haber lugar a
declarar herederos
ab intestato,
en la herencia de don Z1, a sus tres hijos, D. X3, D. X2 y Dª X1
3º.- No haber lugar a
condenar a Dª. Y1 a la restitución solicitada de todos los
bienes de la herencia de don Z1 a D. X3, a
D. X2 y a Dª. X1,, ni a la rendición de cuentas de la
gestión llevada a cabo sobre dichos bienes desde la fecha de
fallecimiento del causante (27 de septiembre de 1999).
4º.- Determinar que la
cuota legitimaria individual que corresponde a D. X3, D. X2 y a Dª. X1, en la herencia de don José María ,
es de noventa millones cuatrocientas noventa y ocho mil setecientas
ochenta y siete con dieciséis pesetas (90.498.787,16 PTAS.), a cada uno
de ellos.
5º.- Condenar a Dª. Y1 a satisfacer a D.
X3, a D. X2 y a Dª. X1 la suma de cuarenta y cinco millones seiscientas noventa y nueve
mil ochenta y una con dieciséis pesetas (45.699.081,16 PTAS.), a cada
uno de ellos.
6º.- Cada parte abonará las
costas causadas a su instancia y las comunes por mitad”.
Segon.
Contra aquesta sentència,
ambdues parts van interposar recurs d’apel·lació, que es va admetre i es
va substanciar a la Secció Primera de l’Audiència Provincial de
Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 19 de desembre de 2003,
amb la següent part dispositiva: “Se desestima el recurso de apelación
interpuesto por D. X3, D. X2 y Doña X1 contra la Sentencia de fecha 14
de mayo de 2001 dictada por el Juzgado de Primera Instancia número 58 de
Barcelona y se estima parcialmente el recurso interpuesto contra dicha
resolución por Doña Y1
“En consecuencia y
revocando en parte la mencionada sentencia, se determina que la cuota
legitimaria que corresponde a cada uno de los demandantes en la herencia
de su padre D. Z1 [sic]
asciende a la cantidad de quinientos cuarenta y siete mil cuatro euros
(547.004 euros = 91.013.812 pesetas), debiendo la demandada satisfacer
la cantidad de doscientos cuarenta y ocho mil ciento dos euros y
cuarenta y cinco céntimos 248.102,45 euros = 41.280.773 pesetas) a cada
uno de ellos.
“Se mantiene el resto de la
sentencia recurrida y no se hace especial pronunciamiento sobre las
costas causadas por los recursos de apelación”.
Tercer.
Contra la Sentència
anterior, els srs. X1, X2 i X3 van interposar aquest recurs de cassació. Per
interlocutòria de 14 de juny de 2004, aquest Tribunal es va declarar
competent i el va admetre a tràmit, i conforme amb l’art. 485 de la LEC
el va traslladar a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies
formalitzés l’escrit d’oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar
per a la celebració de vista el dia 4 de novembre de 2004, a les 10.30
hores del matí, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l’Il·lm.
Sr. Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS DE DRET
Primer.
La representació dels
germans Sr. X2, Sr. X3 i Sra. X1, a l’empara de l’art.
477.2.2n de la Llei d’enjudiciament civil, ha formulat aquest recurs de
cassació contra la Sentència de 19 de desembre de 2003 dictada per la
Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona en què es va
desestimar el recurs d’apel·lació que havien interposat els esmentats
germans contra la Sentència del Jutjat de 1a Instància núm. 58 d’aquesta
ciutat, i va revocar en part la mateixa Sentència en estimar, també en
part, el recurs d’apel·lació de la Sra. Y1, determinant que
la quota legitimària que correspon a cada un dels actors en l’herència
del seu pare, el Sr. X3 , és de 547.004 euros (91.013.812
pessetes) i que la Y1 ha de pagar la quantitat de 248.102,45 euros
(igual a 41.280.773 pessetes) a cada un d’ells, que és la resta de la
llegítima que els queda per percebre, i manté la resta dels
pronunciaments de la Sentència de primera instància.
Segon.
El recurs interposat
denuncia que l’Audiència ha infringit l’art. 355 del Codi de família de
Catalunya perquè ha valorat incorrectament el cabal hereditari del
causant, el Sr. X3, en els quatre punts següents:
“1) En cuanto a la
valoración de la nave de L (f.d. primero, 1º de la Sentencia).
2) La omisión de bienes
para el cálculo del caudal relicto y legítimo (f.d. primero, 2º de la
Sentencia), en referencia a los créditos del
de cuius
frente a -----, SA, -----, SL,
-----, SA.
3) Modificación de la
valoración de las acciones [sic]
de la sociedad catalana de y2, SA (f.d.
segundo, 3º).
4) Modificación de la
valoración del piso sito en calle XXXX, nº XX, y las plazas de garaje XX
y XX, y participaciones indivisas de 1/74 en los dos locales donados (f.d.
segundo, 4º).”
I el recurs exposa a
continuació les raons per les quals entén que l’Audiència ha comès
aquestes preteses incorreccions en la valoració dels béns esmentats.
Davant d’aquest
plantejament, cal abans de tota altra consideració repetir allò que
aquesta Sala ja ha assenyalat en nombroses resolucions anteriors, a
saber, que la nova Llei d’enjudiciament civil 1/2000, aquí aplicable, ha
exclòs de l’àmbit de la cassació totes les infraccions de naturalesa
processal (com ara les referents a la vulneració de les regles legals
sobre la valoració, l’apreciació o la distribució de la càrrega de la
prova), ja que la nova cassació té circumscrit el seu marc a les
infraccions de normes substantives (art. 477) perquè per a la correcció
de les processals ha instaurat el recurs extraordinari per infracció
processal (art. 468) com explica l’exposició de motius de la llei nova (apartat
XIV) i declara la jurisprudència tant del Tribunal Suprem (interlocutòries
de 20 de novembre de 2001; 12, 19 i 26 de febrer de 2002, etc.) com la
d’aquesta Sala (sentències de 21 d’octubre de 2002, i 26 de març i 23 de
juny de 2003; interlocutòries de 16 de juny i 7 de juliol (2) de 2003, 2
i 5 de gener, 17 de juny i 28 d’octubre de 2004, i altres). I és que
l’actual cassació és substancialment diferent a la cassació de la Llei
anterior, per tal com té limitat el seu àmbit a un únic motiu (“la
infracció de les normes aplicables per resoldre les qüestions objecte
del procés”, com diu el núm. 1 de l’art. 477), el qual coincideix amb el
motiu 4 de l’art. 1692 de la Llei anterior; els altres tres motius de
l’art. 1692 derogat (tots de naturalesa processal) han estat reconduïts
al recurs extraordinari per infracció procesal de l’art. 469 de nova
creació, tal com explica el ja esmentat apartat XIV de l’exposició de
motius de la llei nova.
I haurà de ser amb la llum
que ofereix aquest jurisprudència tan reiterada, com escaurà ara
enjudiciar aquelles quatre al·legacions del recurs en les quals els
recurrents critiquen les valoracions que l’Audiència ha atribuït al
cabal hereditari del seu pare, el Sr. X3 , sense que es pugui,
a més, desconèixer que en un recurs de cassació com l’actual, en què
l’únic que els recurrents al·leguen és la pretesa infracció de l’art.
355 del Codi de successions de Catalunya, és premissa inexorable el
respecte total als fets que l’Audiència ha considerat provats. Així,
l’únic que escau jutjar en aquest recurs extraordinari és si, atesos
aquells fets provats, l’Audiència ha fet l’aplicació deguda de la norma
legal que els recurrents creuen vulnerada, l’art. 355 del Codi de
successions, en aquest cas.
Tercer.
La primera crítica que els
recurrents fan a la Sentència de l’Audiència és que no havia d’emprar el
criteri de capitalització per valorar la nau de Viladecans, ni tampoc
havia de tenir en compte que hi existís un arrendament, atesa la
peculiaritat d’aquest arrendament.
Amb tal plantejament els
recurrents pretenen que aquesta Sala faci una nova valoració de la prova
diferent a l’efectuada pel tribunal d’instància, emprant uns criteris de
valoració i d’apreciació diferents dels que ell ha utilitzat; cosa que,
com hem vist, és totalment improcedent en aquesta classe de recurs.
Quart.
En l’al·legació següent,
els recurrents addueixen que l’Audiència no havia de prescindir dels
crèdits que al·leguen tenia el
de cuius
amb les tres societats que
esmenten.
L’Audiència ha exposat les
raons per les quals va considerar que aquests crèdits eren inexistents
en la data de la defunció del causant, i que per això no els va incloure
com a béns relictes.
Contra aquesta apreciació
de l’Audiència (que rés té d’irracional ni d’absurda un cop vistos els
seus raonaments), tampoc s’hi pot anar per la via d’aquest recurs
extraordinari.
Cinquè.
La tercera crítica que es
fa a la Sentència és que l’Audiència tampoc ha valorat adequadament les
accions de la mercantil -----, SA.
La missió i atribució exclusiva i sobirana amb què l’Audiència fa
aquesta valoració, i en qualsevol cas les seves apreciacions, no són
impugnables per la via utilitzada.
Sisè.
L’Audiència dóna àmplies i
fonamentades explicacions per a la valoració que ha fet del pis del c/
XXXXX, núm. XX; de les places d’aparcament XX i XX, i de les
participacions indivises d’1/74 dels dos locals donats. Per a la
impugnació de les seves valoracions tampoc és escaient aquest recurs,
tal com s’ha exposat suara.
Cal, per tant, rebutjar
també aquesta quarta i última al·legació formulada dins d’aquest recurs
de cassació, i desestimar en tot aquest darrer.
Setè.
Segons allò que disposa
l’art. 398.1 en relació amb el 394.1 de la Llei d’enjudiciament civil,
les costes del recurs s’hauran d’imposar als recurrents.
Atès el que s’ha raonat, la
Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit:
PART
DISPOSITIVA
Desestimar aquest recurs de
cassació, confirmar la Sentència que se’n feia objecte i imposar als
recurrents les costes del recurs.
Així ho
acorda la Sala i ho signen la presidenta i els magistrats esmentats més
amunt. |
