Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

STSJC 29-10-2004

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 29 d'octubre de 2004, núm. 31/2004 (Sala Civil i Penal)

President:

Il·lm. Sr. Guillem Vidal Andreu

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s’esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat pel Sr. X1., no personat davant aquest Tribunal, contra la Sentència dictada per la Secció 17a de l’Audiència Provincial de Barcelona el 10 de juliol de 2000 en entendre del recurs d’apel ·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Mataró el 21 d’abril de 1999, en el procediment del judici de menor quantia núm. 264/98.

L’entitat Y1, SL, aquí part recorreguda, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Mª José Blanchar García i dirigida per l’advocat Sr. Jordi Salbanyà i Benet.

ANTECEDENTS DE FET

Primer. El procurador Sr. Francesc Mestres Coll, en representació del Sr. X1., va formular demanda de judici de menor quantia núm. 264/98 davant el Jutjat de 1a Instancia núm. 3 de Mataró. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 21 d’abril de 1999, la part dispositiva de la qual diu el següent: “Que desestimando íntegramente la demanda planteada por el procurador Mestres Coll en nombre y representación de D. X1., debo absolver y absuelvo a Y1, SL, de todos los pedimentos de la demanda con imposición de costas a la parte demandante”.

Segon. Contra aquesta sentència, la part actora va interposar recurs d’apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 17a de l’Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 10 de juliol de 2000, amb la següent part dispositiva: “Que desestimando el recurso de apelación interpuesto por D. X1., contra la Sentencia dictada en fecha veintiuno de abril de mil novecientos noventa y nueve, por el Juzgado de Primera Instancia número tres de Mataró, en los autos de los que el presente rollo dimana, debemos confirmar y confirmamos íntegramente la misma, imponiendo al apelante las costas de esta segunda instancia”.

Tercer. Contra la sentència anterior, el Sr. X1. va interposar recurs de cassació que, inicialment, es va substanciar davant el Tribunal Suprem, el qual, per interlocutòria de 9 de març de 2004, va declarar la competència d’aquest Tribunal Superior de Justícia. Un cop rebudes les actuacions, aquest Tribunal es va declarar competent i el va admetre a tràmit, i de conformitat amb l’art. 1709 de la LEC de 1881 el va traslladar al ministeri fiscal, que va efectuar el seu corresponent informe. Per provisió de 21 de juny de 2004 es va traslladar a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies formalitzés l’escrit d’impugnació.

Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 28 d’octubre de 2004.

Ha estat ponent l’Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

FONAMENTS DE DRET

Primer. La sentència a quo ha considerat provats dos fets cabdals que han de determinar necessàriament la desestimació dels tres motius que fonamenten aquest recurs de cassació.

Ha considerat provat:

que la demandada va pagar la quantitat de 20.000.000 de pessetes com a preu de la compraventa del terreny que és objecte de les actuacions, situat al núm. XX del carrer XXXXX de L, i que el valor real d’aquell terreny al moment de la compravenda era de 22.540.000 pessetes.

Els tres motius de cassació xoquen amb aquests fets provats, els quals en determinen la desestimació obligada. En efecte:

El motiu primer s’articula per la via del núm. 4t de l’art. 1692 de la Llei d’enjudiciament civil de 1881 (és l’aquí aplicable) i al·lega infringit l’art. 1124 en relació amb el 1504 del Codi civil per no haver-se declarat resolta la compravenda malgrat no haver-se’n pagat el preu.

El motiu va contra el fet provat de la sentència, la qual considera demostrat que la demandada sí que va pagar el preu.

El motiu segon, per la mateixa via processal que l’anterior, denuncia la infracció dels art. 321 i següents de la Compilació del dret civil de Catalunya, per tal com la sentència no ha rescindit la compravenda malgrat l’existència de lesió en més de la meitat del preu just.

Tenint en compte que la sentència ha declarat que el valor del terreny al moment de la venda era de 22.540.000 pessetes i que el preu pagat va ser de 20.000.000 de pessetes, és palès que aquest motiu segon també va contra els fets provats i ha de claudicar.

El motiu tercer, per idèntica via processal que els anteriors, es formula de manera subsidiària manifestant altre cop que la sentència vulnera els art. 1124, 1504 i concordants del Codi civil, i insisteix que la manca de pagament del preu hauria d’haver determinat el pronunciament de resolució de la venda.

Tenint en compte que s’ha declarat acreditat que la demandada sí que va pagar el preu, resta sense supòsit de fet aquest darrer motiu, el qual, per tant, també ha d’ésser rebutjat.

Segon. Segons allò que disposa l’art. 1715 de la Llei d’enjudiciament civil de 1881, escaurà declarar que no és procedent el recurs, amb imposició de costes i pèrdua del dipòsit.

Atès el que s’ha exposat, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit:

PART DISPOSITIVA

Desestimar aquest recurs de cassació, confirmar la Sentència que n’era objecte i imposar al recurrent les costes que ha produït i la pèrdua del dipòsit.

Així ho acorda la Sala i ho signen el president i els magistrats esmentats més amunt.