|
Sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 29 d'octubre de 2004, núm. 31/2004 (Sala Civil i Penal)
President:
Il·lm. Sr.
Guillem Vidal Andreu
Magistrats:
Il·lm. Sr.
Ponç Feliu i Llansa
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera
i Manté
La Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s’esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat pel Sr.
X1., no personat davant aquest Tribunal, contra la Sentència
dictada per la Secció 17a de l’Audiència Provincial de Barcelona el 10
de juliol de 2000 en entendre del recurs d’apel ·lació interposat contra
la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Mataró el
21 d’abril de 1999, en el procediment del judici de menor quantia núm.
264/98.
L’entitat Y1, SL,
aquí part recorreguda, ha estat representada en aquest Tribunal per la
procuradora Sra. Mª José Blanchar García i dirigida per l’advocat Sr.
Jordi Salbanyà i Benet.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.
El procurador Sr. Francesc
Mestres Coll, en representació del Sr. X1., va formular demanda
de judici de menor quantia núm. 264/98 davant el Jutjat de 1a Instancia
núm. 3 de Mataró. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar
Sentència amb data 21 d’abril de 1999, la part dispositiva de la qual
diu el següent: “Que desestimando íntegramente la demanda planteada por
el procurador Mestres Coll en nombre y representación de D. X1.,
debo absolver y absuelvo a Y1, SL, de todos los pedimentos de la
demanda con imposición de costas a la parte demandante”.
Segon.
Contra aquesta sentència,
la part actora va interposar recurs d’apel·lació, que es va admetre i es
va substanciar a la Secció 17a de l’Audiència Provincial de Barcelona,
la qual va dictar Sentència amb data 10 de juliol de 2000, amb la
següent part dispositiva: “Que desestimando el recurso de apelación
interpuesto por D. X1., contra la Sentencia dictada en fecha
veintiuno de abril de mil novecientos noventa y nueve, por el Juzgado de
Primera Instancia número tres de Mataró, en los autos de los que el
presente rollo dimana, debemos confirmar y confirmamos íntegramente la
misma, imponiendo al apelante las costas de esta segunda instancia”.
Tercer.
Contra la sentència
anterior, el Sr. X1. va interposar recurs de cassació que,
inicialment, es va substanciar davant el Tribunal Suprem, el qual, per
interlocutòria de 9 de març de 2004, va declarar la competència d’aquest
Tribunal Superior de Justícia. Un cop rebudes les actuacions, aquest
Tribunal es va declarar competent i el va admetre a tràmit, i de
conformitat amb l’art. 1709 de la LEC de 1881 el va traslladar al
ministeri fiscal, que va efectuar el seu corresponent informe. Per
provisió de 21 de juny de 2004 es va traslladar a la part recorreguda
perquè en un termini de vint dies formalitzés l’escrit d’impugnació.
Un cop dut a terme, es va
assenyalar per a la votació i decisió el dia 28 d’octubre de 2004.
Ha estat ponent l’Il·lm.
Sr. Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS DE DRET
Primer.
La sentència
a quo
ha considerat provats dos
fets cabdals que han de determinar necessàriament la desestimació dels
tres motius que fonamenten aquest recurs de cassació.
Ha considerat provat:
que la demandada va pagar
la quantitat de 20.000.000 de pessetes com a preu de la compraventa del
terreny que és objecte de les actuacions, situat al núm. XX del carrer
XXXXX de L, i que el valor real d’aquell terreny al moment
de la compravenda era de 22.540.000 pessetes.
Els tres motius de cassació
xoquen amb aquests fets provats, els quals en determinen la desestimació
obligada. En efecte:
El motiu primer s’articula
per la via del núm. 4t de l’art. 1692 de la Llei d’enjudiciament civil
de 1881 (és l’aquí aplicable) i al·lega infringit l’art. 1124 en relació
amb el 1504 del Codi civil per no haver-se declarat resolta la
compravenda malgrat no haver-se’n pagat el preu.
El motiu va contra el fet
provat de la sentència, la qual considera demostrat que la demandada sí
que va pagar el preu.
El motiu segon, per la
mateixa via processal que l’anterior, denuncia la infracció dels art.
321 i següents de la Compilació del dret civil de Catalunya, per tal com
la sentència no ha rescindit la compravenda malgrat l’existència de
lesió en més de la meitat del preu just.
Tenint en compte que la
sentència ha declarat que el valor del terreny al moment de la venda era
de 22.540.000 pessetes i que el preu pagat va ser de 20.000.000 de
pessetes, és palès que aquest motiu segon també va contra els fets
provats i ha de claudicar.
El motiu tercer, per
idèntica via processal que els anteriors, es formula de manera
subsidiària manifestant altre cop que la sentència vulnera els art.
1124, 1504 i concordants del Codi civil, i insisteix que la manca de
pagament del preu hauria d’haver determinat el pronunciament de
resolució de la venda.
Tenint en compte que s’ha
declarat acreditat que la demandada sí que va pagar el preu, resta sense
supòsit de fet aquest darrer motiu, el qual, per tant, també ha d’ésser
rebutjat.
Segon.
Segons allò que disposa
l’art. 1715 de la Llei d’enjudiciament civil de 1881, escaurà declarar
que no és procedent el recurs, amb imposició de costes i pèrdua del
dipòsit.
Atès el que s’ha exposat,
la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit:
PART
DISPOSITIVA
Desestimar aquest recurs de
cassació, confirmar la Sentència que n’era objecte i imposar al
recurrent les costes que ha produït i la pèrdua del dipòsit.
Així ho
acorda la Sala i ho signen el president i els magistrats esmentats més
amunt. |
