Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

STSJC 07-10-2004

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 7 d'octubre de 2004, núm. 29/2004 (Sala Civil i Penal)

Presidenta:

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'expressen més amunt, ha vist la demanda de revisió núm. 8/2004 contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Badalona (actualment d’Instrucció núm. 3) en el judici de menor quantia 362/2000. La Sra. X1 ha interposat aquesta demanda representada pel procurador Sr. Javier Segura Zariquiey i defensada pel lletrat Sr. Joan Piñol i Arnal. És part contra la qual es recorre el Sr. Y1, representat per la procuradora Sra. Paloma Paula García Martínez i defensat pel lletrat Sr. José Mª Lligoña. Amb la deguda intervenció del ministeri fiscal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer. La representació de la Sra. X1, d’acord amb l’article 511 de la Llei d’enjudiciament civil, va interposar demanda de revisió contra la Sentència dictada amb data 9 de juliol de 2001 pel Jutjat de 1a Instància núm. 7 de Badalona (actualment d’Instrucció núm. 3).

Segon. Per mitjà de provisió d’aquesta Sala de data 15 d’abril de 2004 i de conformitat amb allò que disposa l’art. 514 de la Llei d’enjudiciament civil, es va citar la part contrària perquè en el termini de vint dies contestés la demanda. En data 24 de maig de 2004 la procuradora Sra. Paloma Paula García Martínez, en representació del Sr. Y1 va presentar l’escrit de contestació a la demanda de revisió.

Tercer. Per provisió de data 27 de maig de 2004 es va citar les parts, a través de la seva representació processal, per tal que compareguessin el dia 14 de juny de 2004 a les 10.30 hores del matí per a la celebració de vista, la qual va tenir lloc en la data esmentada. El dia 14 de juliol de 2004 el fiscal va presentar el seu corresponent informe.

Ha estat designada ponent la Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.

FONAMENTS DE DRET

Primer. La demanda revisòria que correspon resoldre a aquesta Sala (atès el tema de què es va tractar en la sentència de la qual es sol·licita la revisió), s’emparava en el següents antecedents de caràcter fàctic:

En el fet que la demandant senyora X1 és propietària d’una meitat indivisa de la finca situada a L, carrer XXXX, número 24, registral XXX, finca inscrita en el Registre de la Propietat número 2 de Santa Coloma de Gramenet.

Que la demandant fa anys que viu a L2, i que a finals del any 2001 una seva filla va venir de viatge a Barcelona i va aprofitar per visitar la finca de L. A conseqüència d’aquesta visita va poder constatar que una part de l’esmentada finca estava ocupada per un taller mecànic anomenat -----. Aquest taller ocupava la finca contigua (del carrer XXXX, número 22) i part de la finca de la demandant de revisió (la número 24).

Per l’anterior circumstància, la demandant va designar lletrat de la seva confiança, el qual va fer, en nom de la demandant, un requeriment notarial dirigit a ----- on sol·licitava que aquesta entitat explicités en virtut de quin títol ocupava la finca número 24.

----- va contestar que ocupava la finca número 22 del carrer XXXX, a títol d’arrendatari, i en cap cas, la 24.

El lletrat de la demandant en revisió va constatar que la finca número 24, corresponia a la registral XXX, i la 22 a la registral número YYY, però també va constatar que ----- ocupava ambdues finques.

El 22 de febrer de 2002 el lletrat de la demandant va fer efectiu el pagament de l’IBI de la finca litigiosa a l’Ajuntament de L.

Més endavant (en data que no es concreta en la demanda) el lletrat de la senyora X1 va sol·licitar nota simple al Registre de la Propietat i va poder comprovar que la finca de l’esmentada demandant figurava ara inscrita a nom del Sr. Y1, en virtut de la Sentència dictada en el Jutjat de Primera Instància número 7 de Badalona, en les actuacions de judici declaratiu de menor quantia 326/2000, a instàncies del senyor Y1 contra les senyores Z1 i Z2, declarades en situació processal de rebel·lia.

Segons diu literalment la demanda: “esta situación y hechos fueron puestos en conocimiento de nuestra representada, al igual que se la informó de las únicas actuaciones que a nuestro entender se podían ejercer por su parte ante la situación de firmeza de la resolución judicial; la distancia de su país de residencia con respecto de la finca, su avanzada edad, la dificultad para hacerle entender el ordenamiento jurídico vigente en el Estado español y en Catalunya y la desconfianza que le sobrevino al no entender como a través de un procedimiento judicial se habían apoderado de su finca sin que ella hubiera tenido conocimiento del mismo, motivaron que su decisión de personarse en los Autos 362/2000, de los que traía causa la pérdida de su finca, fuera altamente compleja de transmitir por este letrado”.

Segon. El cert és que la demandant de revisió, senyora X1, de soltera senyora S1, es va personar en les actuacions que varen provocar la sentència que es vol anul·lar, el 31 d’octubre de 2003, i va presentar la demanda de revisió davant d’aquesta Sala el 31 de gener de 2004.

La demanda de revisió s’emparà en l’article 510.4 de la Llei d’enjudiciament civil, la qual permet la “revisió d’una sentència ferma: si s’ha guanyat injustament en virtut de suborn, violència o maquinació fraudulenta”. A l’entendre de la demandant, les maquinacions fraudulentes en què hauria incidit el demandat senyor Y1, consistirien a haver ocultat el litigi a la senyora X1, la qual es va citar per edictes atès que es va adduir desconeixement del seu domicili.

Segons va concretar la demandant de la revisió en l’acte de la vista a què fa referència l’article 440 de la Llei d’enjudiciament civil, el senyor Y1 tenia mitjans ben fàcils per localitzar la senyora M., i contràriament a aquesta possibilitat va optar per requerir el Jutjat perquè portés a terme la citació per edictes.

També va insistir l’esmentada demandant en el fet que en el litigi en el qual es va declarar que el senyor Y1 havia adquirit per usucapió, pública, pacífica i ininterrompuda durant trenta anys la finca objecte de la demanda de revisió, s’havia acudit a la citació per edictes, que no esqueia per tal com, al seu entendre, no es van esgotar els mitjans oportuns per investigar el domicili o residència de la senyora X1

Des de l’anterior perspectiva es va posar en relleu el caràcter extraordinari i subsidiari de la citació edictal, derivat dels articles 156 i 164 de la Llei d’enjudiciament civil.

Tercer. La part demandada, per la seva banda, es va oposar a la demanda de revisió plantejada, adduint que havia transcorregut amb escreix el termini de caducitat a què fa al·lusió l’article 512.2 de la LEC, el qual diu: “1. En cap cas no es pot sol·licitar la revisió un cop transcorreguts cinc anys des de la data de la publicació de la sentència que es pretén impugnar. S’ha de rebutjar qualsevol sol·licitud de revisió que es presenti pasta aquest termini. 2. Dins del termini assenyalat en l’apartat anterior, es pot sol·licitar la revisió sempre que no hagin transcorregut tres mesos des del dia en què es descobreixin els documents decisius, el suborn, la violència o el frau, o en què s’hagi reconegut o declarat la falsedat”.

En relació amb el que s’ha exposat, el lletrat del senyor Y1 va dir en l’acte de la vista que la recurrent feia molt més de tres mesos que havia descobert el suposat frau, que, segons deia, li havia impedit de defensar-se en el judici que es vol rescindir. D’acord amb aquest plantejament insistia la demandada de revisió, que el dies a quo per computar el susdit termini de caducitat havia de començar a córrer, com a mínim, a partir de la data en què la sentència que havia declarat la propietat del senyor Q. sobre la finca litigiosa havia tingut accés al Registre de la Propietat.

Quart. Certament, tal com ha declarat el Tribunal Suprem en reiterades sentències, de les quals es pot citar ad exemplum la de 14 de maig de 2003: “una de las manifestaciones de la maquinación fraudulenta a que se refiere el artículo 510.4 de la LEC, es la derivada de la actividad de la parte actora encaminada a ocultar al litigante pasivo el planteamiento del litigio, con la alegación de que desconoce su domicilio para interesar un emplazamiento o citación por edictos, a los fines de que se sustancie el juicio en rebeldía, y sin que acuda el demandado a defender sus posibles derechos (STS de 21 de enero de 1992).

També fa al·lusió la sentència esmentada a “una falta de diligencia inexcusable en el demandante, o una voluntad decidida de poner en franca indefensión a la ahora recurrente de revisión, cuyas conductas entran de lleno en la causa de revisión determinada en el expresado artículo 510.4 de la LEC”.

Deixant de banda l’anàlisi de si, en el cas de què ara es tracta, el senyor Y1 va incidir en una actitud contrària a la bona fe processal, que podria ser qualificada de fraudulenta pel fet d’haver impedit el dret de defensa de l’actora, escau abordar de forma preferent si ha transcorregut el termini de caducitat de tres mesos adduït per la representació lletrada del senyor Y1, ja que, en aquest cas, no es podria entrar en l’estudi del frau al·legat.

En relació amb el termini de caducitat de tres mesos per a sol·licitar la revisió, establert en l’article 512.2 de la LEC, ha declarat aquesta Sala, en sentències de 7 de novembre de 1996 i 30 de desembre de 1994, que és necessari per a la viabilitat de la demanda que el dies a quo del termini referit es provi amb precisió i que, en cas de manca de compliment d’aquesta exigència, no podrà reeixir la demanda rescissòria; també aquest requisit ha estat exigit de forma reiterada pel Tribunal Suprem.

Un cop fixada l’anterior premissa escau, doncs, analitzar el cas concret, per tal de detectar si la demandant de revisió ha provat amb precisió que quan va presentar la petició revisòria no s’havia esgotat el termini de caducitat invocat per la contrària. I només cal un estudi dels antecedents fàctics, que s’han transcrit més amunt i que són acceptats per la mateixa demandant, per detectar que la representació lletrada de la senyora X1 oculta al Tribunal el moment en què, gràcies al Registre de la Propietat, va tenir coneixement de la sentència que la perjudica.

La demandant en revisió diu que una vegada comprovat en el Registre de la Propietat que elY1. havia assolit la propietat de la finca litigiosa en virtut de l’institut de la prescripció, va succeir el següent: “Esta situación y hechos fueron puestos en conocimiento de nuestra representada al igual que se le informó de las únicas actuaciones que a nuestro entender se podían ejercer por su parte ante la situación de firmeza de la resolución judicial; la distancia de su país de residencia con respecto de la finca, su avanzada edad, la dificultad para hacerle entender el ordenamiento jurídico vigente en el Estado español y en Cataluña y la desconfianza que le sobrevino al no entender cómo a través de un procedimiento judicial se habían apoderado de su finca sin que ella hubiera tenido conocimiento del mismo, motivaron que su decisión de personarse en los Autos 362/2000, de los que traía causa la pérdida de su finca, fuera altamente compleja de transmitir por este letrado”.

De les anteriors asseveracions de la demandant resulta clar que va tenir coneixement de la sentència dictada i, per consegüent, del suposat frau molt abans dels tres mesos en què exercí l’acció revisòria.

Això perquè si es va personar en les actuacions 362/2000 el 31 d’octubre de 2003 i va presentar l’acció rescissòria el 30 de gener de 2004, i abans que ho fes va transcórrer (segons diu i explicita) un període dilatat de temps, és obvi que el termini de tres mesos exigit en l’article 512.2 de la Llei d’enjudiciament civil s’ha superat amb escreix.

Per aquesta circumstància la demandant, pel fet d’ocultar la data de coneixement de la sentència a la Sala (seria ben fàcil provar quin dia va acudir al Registre de la Propietat) incideix en la infracció legal de l’esmentat article 512.2 de la LEC, i consegüentment vulnera també l’obligació derivada de la jurisprudència més amunt ressenyada en el sentit de provar de forma clara i inequívoca l’inici del dies a quo per a presentar l’acció revisòria.

Les anteriors consideracions comporten el rebuig de la demanda de revisió, i d’acord amb el que preveu l’article 516. 2 de la LEC, és procedent condemnar en costes la demandant i disposar la pèrdua del dipòsit exigit per la llei.

Vistos els preceptes esmentats i altres de general i pertinent aplicació,

PART DISPOSITIVA

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix desestimar la demanda de revisió presentada pel procurador senyor Javier Segura Zariquiey, en nom i representació de la senyora X1, en relació amb la Sentència dictada en el judici declaratiu de menor quantia núm. 362/2000 pel Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Barcelona. Escau condemnar la demandant de revisió al pagament de les costes processals i a la pèrdua del dipòsit exigit per la llei.

Així ho acorda la Sala i ho signen la presidenta i els magistrats esmentats més amunt.