|
Sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 7 d'octubre de 2004, núm. 29/2004 (Sala Civil i Penal)
Presidenta:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i
Muntada
Magistrats:
Il·lm. Sr. Ponç Feliu i
Llansa
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i
Manté
La Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que
s'expressen més amunt, ha vist la demanda de revisió núm. 8/2004 contra
la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Badalona
(actualment d’Instrucció núm. 3) en el judici de menor quantia 362/2000.
La Sra. X1 ha interposat aquesta demanda representada pel
procurador Sr. Javier Segura Zariquiey i defensada pel lletrat Sr. Joan
Piñol i Arnal. És part contra la qual es recorre el Sr. Y1,
representat per la procuradora Sra. Paloma Paula García Martínez i
defensat pel lletrat Sr. José Mª Lligoña. Amb la deguda intervenció del
ministeri fiscal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.
La representació de la Sra.
X1, d’acord amb l’article 511 de la Llei d’enjudiciament civil, va
interposar demanda de revisió contra la Sentència dictada amb data 9 de
juliol de 2001 pel Jutjat de 1a Instància núm. 7 de Badalona (actualment
d’Instrucció núm. 3).
Segon.
Per mitjà de provisió
d’aquesta Sala de data 15 d’abril de 2004 i de conformitat amb allò que
disposa l’art. 514 de la Llei d’enjudiciament civil, es va citar la part
contrària perquè en el termini de vint dies contestés la demanda. En
data 24 de maig de 2004 la procuradora Sra. Paloma Paula García Martínez,
en representació del Sr. Y1 va presentar l’escrit de
contestació a la demanda de revisió.
Tercer.
Per provisió de data 27 de
maig de 2004 es va citar les parts, a través de la seva representació
processal, per tal que compareguessin el dia 14 de juny de 2004 a les
10.30 hores del matí per a la celebració de vista, la qual va tenir lloc
en la data esmentada. El dia 14 de juliol de 2004 el fiscal va presentar
el seu corresponent informe.
Ha estat designada ponent la
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS
DE DRET
Primer.
La demanda revisòria que
correspon resoldre a aquesta Sala (atès el tema de què es va tractar en
la sentència de la qual es sol·licita la revisió), s’emparava en el
següents antecedents de caràcter fàctic:
En el fet que la demandant
senyora X1 és propietària d’una meitat indivisa de la finca
situada a L, carrer XXXX, número 24, registral XXX,
finca inscrita en el Registre de la Propietat número 2 de Santa Coloma
de Gramenet.
Que la demandant fa anys que
viu a L2, i que a finals del any 2001 una seva filla va venir de
viatge a Barcelona i va aprofitar per visitar la finca de L. A conseqüència d’aquesta visita va poder constatar que una part
de l’esmentada finca estava ocupada per un taller mecànic anomenat
-----. Aquest taller ocupava la finca contigua (del carrer XXXX,
número 22) i part de la finca de la demandant de revisió (la número 24).
Per l’anterior circumstància,
la demandant va designar lletrat de la seva confiança, el qual va fer,
en nom de la demandant, un requeriment notarial dirigit a ----- on
sol·licitava que aquesta entitat explicités en virtut de quin títol
ocupava la finca número 24.
----- va contestar que
ocupava la finca número 22 del carrer XXXX, a títol d’arrendatari, i en
cap cas, la 24.
El lletrat de la demandant en
revisió va constatar que la finca número 24, corresponia a la registral
XXX, i la 22 a la registral número YYY, però també va constatar que
----- ocupava ambdues finques.
El 22 de febrer de 2002 el
lletrat de la demandant va fer efectiu el pagament de l’IBI de la finca
litigiosa a l’Ajuntament de L.
Més endavant (en data que no
es concreta en la demanda) el lletrat de la senyora X1 va
sol·licitar nota simple al Registre de la Propietat i va poder comprovar
que la finca de l’esmentada demandant figurava ara inscrita a nom del
Sr. Y1, en virtut de la Sentència dictada en el Jutjat de
Primera Instància número 7 de Badalona, en les actuacions de judici
declaratiu de menor quantia 326/2000, a instàncies del senyor Y1 contra
les senyores Z1 i Z2, declarades en
situació processal de rebel·lia.
Segons diu literalment la
demanda: “esta situación y hechos fueron puestos en conocimiento de
nuestra representada, al igual que se la informó de las únicas
actuaciones que a nuestro entender se podían ejercer por su parte ante
la situación de firmeza de la resolución judicial; la distancia de su
país de residencia con respecto de la finca, su avanzada edad, la
dificultad para hacerle entender el ordenamiento jurídico vigente en el
Estado español y en Catalunya y la desconfianza que le sobrevino al no
entender como a través de un procedimiento judicial se habían apoderado
de su finca sin que ella hubiera tenido conocimiento del mismo,
motivaron que su decisión de personarse en los Autos 362/2000, de los
que traía causa la pérdida de su finca, fuera altamente compleja de
transmitir por este letrado”.
Segon.
El cert és que la demandant
de revisió, senyora X1, de soltera senyora S1, es va
personar en les actuacions que varen provocar la sentència que es vol
anul·lar, el 31 d’octubre de 2003, i va presentar la demanda de revisió
davant d’aquesta Sala el 31 de gener de 2004.
La demanda de revisió
s’emparà en l’article 510.4 de la Llei d’enjudiciament civil, la qual
permet la “revisió d’una sentència ferma: si s’ha guanyat injustament en
virtut de suborn, violència o maquinació fraudulenta”. A l’entendre de
la demandant, les maquinacions fraudulentes en què hauria incidit el
demandat senyor Y1, consistirien a haver ocultat el litigi a
la senyora X1, la qual es va citar per edictes atès que es va
adduir desconeixement del seu domicili.
Segons va concretar la
demandant de la revisió en l’acte de la vista a què fa referència
l’article 440 de la Llei d’enjudiciament civil, el senyor Y1
tenia mitjans ben fàcils per localitzar la senyora M., i contràriament a
aquesta possibilitat va optar per requerir el Jutjat perquè portés a
terme la citació per edictes.
També va insistir l’esmentada
demandant en el fet que en el litigi en el qual es va declarar que el
senyor Y1 havia adquirit per usucapió, pública, pacífica i
ininterrompuda durant trenta anys la finca objecte de la demanda de
revisió, s’havia acudit a la citació per edictes, que no esqueia per tal
com, al seu entendre, no es van esgotar els mitjans oportuns per
investigar el domicili o residència de la senyora X1
Des de l’anterior perspectiva
es va posar en relleu el caràcter extraordinari i subsidiari de la
citació edictal, derivat dels articles 156 i 164 de la Llei
d’enjudiciament civil.
Tercer.
La part demandada, per la
seva banda, es va oposar a la demanda de revisió plantejada, adduint que
havia transcorregut amb escreix el termini de caducitat a què fa
al·lusió l’article 512.2 de la LEC, el qual diu: “1. En cap cas no es
pot sol·licitar la revisió un cop transcorreguts cinc anys des de la
data de la publicació de la sentència que es pretén impugnar. S’ha de
rebutjar qualsevol sol·licitud de revisió que es presenti pasta aquest
termini. 2. Dins del termini assenyalat en l’apartat anterior, es pot
sol·licitar la revisió sempre que no hagin transcorregut tres mesos des
del dia en què es descobreixin els documents decisius, el suborn, la
violència o el frau, o en què s’hagi reconegut o declarat la falsedat”.
En relació amb el que s’ha
exposat, el lletrat del senyor Y1 va dir en l’acte de la vista
que la recurrent feia molt més de tres mesos que havia descobert el
suposat frau, que, segons deia, li havia impedit de defensar-se en el
judici que es vol rescindir. D’acord amb aquest plantejament insistia la
demandada de revisió, que el dies a quo per computar el susdit
termini de caducitat havia de començar a córrer, com a mínim, a partir
de la data en què la sentència que havia declarat la propietat del
senyor Q. sobre la finca litigiosa havia tingut accés al Registre de la
Propietat.
Quart.
Certament, tal com ha
declarat el Tribunal Suprem en reiterades sentències, de les quals es
pot citar ad exemplum la de 14 de maig de 2003: “una de las
manifestaciones de la maquinación fraudulenta a que se refiere el
artículo 510.4 de la LEC, es la derivada de la actividad de la parte
actora encaminada a ocultar al litigante pasivo el planteamiento del
litigio, con la alegación de que desconoce su domicilio para interesar
un emplazamiento o citación por edictos, a los fines de que se sustancie
el juicio en rebeldía, y sin que acuda el demandado a defender sus
posibles derechos (STS de 21 de enero de 1992).
També fa al·lusió la
sentència esmentada a “una falta de diligencia inexcusable en el
demandante, o una voluntad decidida de poner en franca indefensión a la
ahora recurrente de revisión, cuyas conductas entran de lleno en la
causa de revisión determinada en el expresado artículo 510.4 de la LEC”.
Deixant de banda l’anàlisi de
si, en el cas de què ara es tracta, el senyor Y1 va incidir en
una actitud contrària a la bona fe processal, que podria ser qualificada
de fraudulenta pel fet d’haver impedit el dret de defensa de l’actora,
escau abordar de forma preferent si ha transcorregut el termini de
caducitat de tres mesos adduït per la representació lletrada del senyor
Y1, ja que, en aquest cas, no es podria entrar en l’estudi del
frau al·legat.
En relació amb el termini de
caducitat de tres mesos per a sol·licitar la revisió, establert en
l’article 512.2 de la LEC, ha declarat aquesta Sala, en sentències de 7
de novembre de 1996 i 30 de desembre de 1994, que és necessari per a la
viabilitat de la demanda que el dies a quo del termini referit es
provi amb precisió i que, en cas de manca de compliment d’aquesta
exigència, no podrà reeixir la demanda rescissòria; també aquest
requisit ha estat exigit de forma reiterada pel Tribunal Suprem.
Un cop fixada l’anterior
premissa escau, doncs, analitzar el cas concret, per tal de detectar si
la demandant de revisió ha provat amb precisió que quan va presentar la
petició revisòria no s’havia esgotat el termini de caducitat invocat per
la contrària. I només cal un estudi dels antecedents fàctics, que s’han
transcrit més amunt i que són acceptats per la mateixa demandant, per
detectar que la representació lletrada de la senyora X1 oculta al
Tribunal el moment en què, gràcies al Registre de la Propietat, va tenir
coneixement de la sentència que la perjudica.
La demandant en revisió diu
que una vegada comprovat en el Registre de la Propietat que elY1.
havia assolit la propietat de la finca litigiosa en virtut de l’institut
de la prescripció, va succeir el següent: “Esta situación y hechos
fueron puestos en conocimiento de nuestra representada al igual que se
le informó de las únicas actuaciones que a nuestro entender se podían
ejercer por su parte ante la situación de firmeza de la resolución
judicial; la distancia de su país de residencia con respecto de la
finca, su avanzada edad, la dificultad para hacerle entender el
ordenamiento jurídico vigente en el Estado español y en Cataluña y la
desconfianza que le sobrevino al no entender cómo a través de un
procedimiento judicial se habían apoderado de su finca sin que ella
hubiera tenido conocimiento del mismo, motivaron que su decisión de
personarse en los Autos 362/2000, de los que traía causa la pérdida de
su finca, fuera altamente compleja de transmitir por este letrado”.
De les anteriors
asseveracions de la demandant resulta clar que va tenir coneixement de
la sentència dictada i, per consegüent, del suposat frau molt abans dels
tres mesos en què exercí l’acció revisòria.
Això perquè si es va personar
en les actuacions 362/2000 el 31 d’octubre de 2003 i va presentar
l’acció rescissòria el 30 de gener de 2004, i abans que ho fes va
transcórrer (segons diu i explicita) un període dilatat de temps, és
obvi que el termini de tres mesos exigit en l’article 512.2 de la Llei
d’enjudiciament civil s’ha superat amb escreix.
Per aquesta circumstància la
demandant, pel fet d’ocultar la data de coneixement de la sentència a la
Sala (seria ben fàcil provar quin dia va acudir al Registre de la
Propietat) incideix en la infracció legal de l’esmentat article 512.2 de
la LEC, i consegüentment vulnera també l’obligació derivada de la
jurisprudència més amunt ressenyada en el sentit de provar de forma
clara i inequívoca l’inici del dies a quo per a presentar l’acció
revisòria.
Les anteriors consideracions
comporten el rebuig de la demanda de revisió, i d’acord amb el que
preveu l’article 516. 2 de la LEC, és procedent condemnar en costes la
demandant i disposar la pèrdua del dipòsit exigit per la llei.
Vistos els preceptes
esmentats i altres de general i pertinent aplicació,
PART
DISPOSITIVA
La Sala Civil i Penal del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix desestimar la
demanda de revisió presentada pel procurador senyor Javier Segura
Zariquiey, en nom i representació de la senyora X1, en relació amb
la Sentència dictada en el judici declaratiu de menor quantia núm.
362/2000 pel Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Barcelona. Escau
condemnar la demandant de revisió al pagament de les costes processals i
a la pèrdua del dipòsit exigit per la llei.
Així ho acorda la Sala i ho
signen la presidenta i els magistrats esmentats més amunt.
|
