Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 22 de setembre de 2003

Anterior Amunt Següent

 

 
 

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

de 22 de setembre de 2003 núm. 32/2003 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret
Part dispositiva

President:

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s’esmenten més amunt, ha vist l’incident d’impugnació per no incloure els drets de procurador en la taxació de costes practicada pel secretari judicial en data 18 de juny de 2002, referent al recurs de cassació núm. 23/2002, on han intervingut la Sra. X., representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Antonio Cortada García i dirigida per l’advocat Sr. Jordi Fillat Boneta, i la Delegació d’Hisenda, representada per l’Advocat de l’Estat.

ANTECEDENTS DE FET

Primer. A instàncies de la part recorreguda, l’advocat de l’Estat, el secretari d’aquesta Sala va practicar taxació de costes, al pagament de les quals va ser condemnada la recurrent Sra. X. L’import va ascendir a la quantitat de 666 euros.

Segon. Sotmesa la taxació a la vista de les parts per un termini comú de deu dies, l’Advocat de l’Estat la va impugnar perquè no s’hi havien inclòs els drets de procurador.

Tercer. Per provisió de 2 de setembre de 2002 i d’acord amb l’art. 245.3 de la LEC, es va escoltar la part contrària i, un cop dut a terme, es va assenyalar per a la vista el dia 15 de setembre de 2003, a les 11 hores del matí, en què es va celebrar.

Hi actuà com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.

FONAMENTS DE DRET

Únic. Practicada la taxació de les costes causades en el present procediment, atès que la secretària judicial en va excloure la minuta d’honoraris corresponent al procurador presentada per l’advocat de l’Estat perquè en les actuacions “no consta cap intervenció de procurador”, impugna la taxació l’esmentat advocat de l’Estat, beneficiari de la condemna en costes, adduint que ell “ha desempeñado no sólo funciones de abogado, sino también de procurador, lo que le habilita para minutar los correspondientes derechos” i que “en último término, la posibilidad de que por el Abogado del Estado se minuten los gastos derivados de su actuación como procurador se encuentra reconocida por el art. 13.1 de la Ley 52/1997, en redacción dada por el art. 50.2 de la Ley 14/2000, de 29 de diciembre”.

Aquesta Llei disposa que “la tasación de costas en que fuere condenada la parte que actúe en el proceso en contra del Estado, sus organismos públicos, los órganos constitucionales o personas defendidas por el Abogado del Estado, se regirá, en cuanto a sus conceptos e importe, por las normas generales, con inclusión, en su caso, de los correspondientes a las funciones de procuraduría”.

En una primera impressió i a redós d’una exègesi eminentment literal del precepte, semblaria plausible un decantament vers la posició que manté l’advocat de l’Estat, i en aquest sentit ho han entès diferents resolucions de també diferents òrgans judicials.

Respectant, és clar, els referits criteris, convencen, però, més a aquesta Sala els que han fet èmfasi en la locució en su caso, continguda en el precepte, la qual relativitza el que aparentment semblaria una norma general d’imposició de la minuta corresponent a drets del procurador, malgrat haver-se reunit en la mateixa persona física de l’advocat de l’Estat les funcions de direcció lletrada i de procuraduria.

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de València de 8 de juny de 2002, es situa en aquesta línia en expressar que “cierto es que en el art. 13 de anterior referencia y en su actual redacción se hace expresa referencia a la inclusión en la tasación de costas, en su caso, de las correspondientes a las funciones de procuraduría, pero el expresado precepto se ha de poner en conexión con el artículo 447 de la Ley orgánica del poder judicial en el que se establece que ‘la representación y defensa del Estado y de sus organismos autónomos, salvo que, en cuanto a éstos, sus disposiciones autoricen otra cosa, así como las de los órganos constitucionales, corresponderán a los letrados integrados en los servicios jurídicos del Estado. La representación y defensa de las entidades gestoras y de la Tesorería General de la Seguridad Social corresponderá a los letrados de la Administración de la Seguridad Social, sin perjuicio de que, en ambos casos, y de acuerdo con lo que reglamentariamente se determine, puedan ser encomendadas a abogado colegiado especialmente designado al efecto. Ello viene a poner de manifiesto la existencia de supuestos en los que cabe la intervención de abogados colegiados especialmente designados al efecto, y consecuentemente la posibilidad de que en tales casos la representación sea ostentada por procurador, supuesto en el que será de aplicación la mención que se contiene en el artículo 13 de anterior referencia, pero no en el caso sometido a la consideración de la Sala’”.

Però és que en el supòsit que aquesta interpretació fos dubtosa, encara podria reforçarse amb les següents consideracions:

a) El fet que la Llei atribueixi a l’advocat de l’Estat una doble funció, no vol dir que, en la realitat processal, aquest realitzi efectivament un doble treball, sobretot atès el privilegi de notificació de resolucions del qual gaudeix, cosa que li comporta l’estalvi de molts desplaçament físics a la seu dels tribunals. En efecte, una de les tasques més paradigmàtiques dels procuradors és precisament la d’enllaç a l’efecte de comunicació entre els tribunals i els lletrats directors dels plets. El privilegi que a l’Estat atorga l’art. 1.1 de la Llei d’assistència jurídica de l’Estat en el sentit que les notificacions s’hagin de fer per part de l’òrgan judicial que dirigeix el procediment a la pròpia seu o oficina de l’advocat de l’Estat, suposa en la pràctica l’absorció de la tasca per excel·lència dels procuradors. Per tant, aquesta funció que hipotèticament hauria realitzat l’advocat de l’Estat com a procurador, no li suposa cap superior esforç professional ni cap major dedicació que aquella que hauria emprat com a advocat.

És més: sempre en la realitat dels fets —que és al que cal atenir-se, i no a conceptes merament formals— resultaria molt difícil esbrinar què ha portat a terme en aquest assumpte l’advocat de l’Estat com a procurador i què ha fet com a lletrat.

I si el pagament de costes té naturalesa indemnitzatòria o, el que és el mateix, finalitat de rescabalament, no pot transmutar-se en un designi d’enriquiment per l’Estat, que és el que passaria si els tribunals permetessin minutar dues vegades per la mateixa feina. Que això no pot tenir acollida en el nostre ordenament jurídic, no només deriva de la més elemental lògica i sentit de l’equitat, sinó del manament de bandejar qualsevol abús de dret contingut en els art. 11.2 de la LOPJ i 7.2 del Codi civil).

b) Per això, la locució en su caso, continguda en l’art. 13 de la Llei d’assistència jurídica de l’Estat, si no s’interpretés en el sentit de la ja referida sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, sempre s’hauria d’interpretar en el sentit que abasta una doble limitació. La primera, de caràcter general, exclouria la inclusió de drets de procuradors en els litigis en què no resulta necessària la seva intervenció; la segona l’exclouria respecte a aquells conceptes en què l’actuació del procurador no és significativa perquè queda absorbida per la del lletrat, de manera que es produeix una confusió entre ambdues.

Tot el que s’ha exposat mena, doncs, a la desestimació de la present impugnació, sense imposició de costes per tal com no s’aprecia temeritat o mala fe, ja que la que s’ha resolt és una qüestió jurídica controvertida.

Atesos els preceptes legals esmentats i altres d'aplicació,

PART DISPOSITIVA

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix desestimar la impugnació de la taxació de costes formulada en el present incident per l’advocat de l’Estat, sense imposició de costes.

Així ho pronunciem, ho manen i ho signem.

 

 
 

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda