Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 5 de maig de 2003

Anterior Amunt Següent

 

 
 

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

de 5 de maig de 2003 núm. 12/2003 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret
Part dispositiva

Presidenta:

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s’esmenten al marge, ha vist el recurs extraordinari de cassació interposat per la representació de la Sra. X i no personada en aquestes actuacions, contra la Sentència dictada per la Secció 1a de l’Audiència Provincial de Lleida el 13 de desembre de 2002 en entendre del recurs d’apel·lació interposat contra la Sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida de 31 de juliol de 2002 en les actuacions de separació contenciosa 117/02. El Sr. Y, aquí part recorreguda, ha estat representat davant aquesta Sala pel procurador Sr. Santiago Puig de la Bellacasa i Vandellós i defensat pel lletrat Sr. Carles Alaman Badia.

ANTECEDENTS DE FET

Primer. La representació processal de la Sra. X va interposar dins el termini establert i en la forma escaient recurs de cassació contra la Sentència dictada en data 13 de desembre de 2002 per la Secció 1a de l’Audiència Provincial de Lleida en el seu rotlle d’apel ·lació núm. 101/02, que en la seva part dispositiva deia: “Estimem en part el recurs de apel·lació interposat per Y i desestimem la impugnació formulada per X contra la Sentència de 31 de juliol de 2002 del Jutjat de 1a Instància i Instrucció número 1 de Lleida, que revoquem en l’únic punt de fixar en dos anys la durada máxima de la pensió compensatòria fixada a favor del cònjuge, amb confirmació de la resta de pronunciaments de la dita sentència i sense que escaigui especial condemna a les costes d’aquesta segona instància”.

Segon. Per Interlocutòria d’aquesta Sala de data 6 de març de 2003 la Sala va decidir admetre el recurs de cassació interposat, al qual ha efectuat oposició la part recorreguda.

Posteriorment es va assenyalar dia per a la celebració de la votació i decisió, que es va efectuar el 7 d’abril passat.

Ha estat ponent la magistrada Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.

FONAMENTS DE DRET

Primer. Són antecedents de referència obligada per tal de facilitar la comprensió del recurs de cassació que correspon resoldre a aquest Tribunal, els següents:

a) La Sentència de 31 de juliol de 2002 que va resoldre el litigi de què ara es tracta en primera instància, en la seva part dispositiva deia: “Que estimando parcialmente la demanda promovida por el Procurador Sr. Rodrigo en nombre y representación de Dña. X contra D. Y representado por la Procuradora Sra. Moll debo decretar y decreto la separación del matrimonio formado por los litigantes que se celebró el día 3 de septiembre de 1977, con todos los efectos legales inherentes a tal separación y, en particular, los siguientes:

“1. Los cónyuges podrán vivir separados y cesa la presunción de la convivencia conyugal.

“2. Quedan revocados los poderes que recíprocament se hubieran otorgado ambos cónyuges.

“3. Se fija en 250 euros la suma que en concepto de alimentos deberá satisfacer el padre a favor de la hija mayor de edad. Dicha suma se abonará por meses anticipados, los cinco primeros días de cada mes en la cuenta designada por la esposa y será actualizada anualmente con efectos desde el día 1 de agosto de 2003, con arreglo al índice de precios al consumo que fije el INE u organismo que lo sustituya. Las ayudas que la entidad bancaria Ibercaja otorgue para subvencionar los estudios de los hijos de sus empleados serán para la hija sin computarse en la pensión alimenticia.

“4. Se fija en 350 euros la suma que en concepto de pensión compensatoria deberá abonar el Sr. Y a su esposa. Dicha suma se abonará por meses anticipados, los cinco primeros días de cada mes, en la cuenta designada por la esposa y será actualizada anualmente con efectos desde el día 1 de agosto de 2003, con arreglo al índice de precios al consumo que fije el INE u organismo que lo sustituya.

“5. Se produce la disolución del régimen económico del matrimonio aprobándose la liquidación efectuada por los esposos mediante convenio de 22 de julio de 2002 cuyas cláusulas se dan íntegramente por reproducidas testimoniándose e incorporándose a esta sentencia.

No procede hacer especial pronunciamiento en materia de costas procesales”.

b) Contra l’esmentada decisió, el demandat, que alhora era demandant reconvencional, hi va interposar recurs d’apel·lació, en resolució del qual va ser dictada Sentència en data 13 de desembre de 2002 que ordenava: “Estimem en part el recurs d’apel·lació interposat per Y i desestimem la impugnació formulada per X contra la Sentència de 31 de juliol de 2002 del Jutjat de 1a Instància i Instrucció número 1 de Lleida, que revoquem en l’únic punt de fixar en dos anys la durada màxima de la pensió compensatòria fixada a favor del cònjuge, amb confirmació de la resta de pronunciaments de la dita sentència i sense que escaigui especial condemna a les costes d’aquesta segona instància”.

c) Contra la sentència dictada en segona instància s’alça la demandant senyora X., que amb empara en l’article 477.3 de la Llei d’enjudiciament civil, addueix que la sentència dictada per l’Audiència presenta interès cassacional, pel fet que sobre la necessitat de fixar un termini en relació amb la pensió compensatòria regulada en l’article 84 del Codi de família no s’ha forjat doctrina jurisprudencial d’aquest Tribunal Superior de Justícia, pel fet que, en el moment en què es va presentar el recurs de cassació esmentat aquest Tribunal s’havia pronunciat en relació amb el thema decidendi únicament en la Sentència de 4 de març de 2002.

En el cos del recurs de cassació la part recurrent mostra la seva disconformitat més radical amb la sentència que combat, la qual, com s’ha avançat, fixa un termini de dos anys per a la pensió compensatòria en una quantia de 350 euros mensuals que la sentència de primera instància havia atorgat en favor de la senyora X. per mor del que disposa l’esmentat article 84 del Codi de família.

En el recurs de cassació es fa esment que, segons entén la recurrent, no concorre cap raó ni teleològica ni sistemàtica per considerar que els òrgans judicials, a l’hora de determinar la pensió compensatòria de l’article 84 del Codi de família, forçosament hagin de fixar apriorísticament la duració temporal de la susdita pensió.

També s’insisteix en el recurs en la circumstància que la necessitat ineludible de fixar a priori un termini per a la pensió compensatòria regulada en l’article 84 del Codi de família exigiria als jutges i tribunals una tasca de mera elucubració circumscrita al futur econòmic de la persona afavorida per la pensió compensatòria.

Posa en relleu el recurs que aquesta mateixa Sala, en la Sentència suara esmentada de 4 de març de 2002, feia ressaltar que “no se atisba razón social alguna que conduzca a la inexorabilidad de un plazo a fijar para la pensión compensatoria, plazo que, además, obligaría a adivinar ex ante la cesación de la situación de desequilibrio, cuando la ley ofrece, como veremos, mecanismos suficientes para modular una situación que se fija rebus sic standibus”.

Finalment la part que recorre afirma que la hipotètica possibilitat d’establir a priori un termini per a la pensió compensatòria de què ara es tracta dependrà de les circumstàncies que concorrin en el cas concret, i per consegüent procedeix a abordar aquestes circumstàncies i ressalta que es tracta d’un matrimoni de vint-i-cinc anys de duració, que l’esposa que ha de percebre la pensió compensatòria té cinquanta anys i està afectada per una síndrome depressiva, que ha seguit uns cursos de reflexoteràpia i que té uns ingressos de 480,69 euros mensuals.

El recurs al·ludeix al fet que l’espòs percep una remuneració d’uns 2.217,49 euros al mes, per virtut del seu treball que de forma estable desenvolupa en l’entitat bancària I.

Segon. Amb els precedents anteriors escau ara determinar quin es el substrat fàctic del qual parteix l’Audiència i en el qual justifica la limitació només a un període de dos anys de la pensió compensatòria en favor de l’esposa, que la sentència de primera instància havia fixat de forma indefinida: “El fet que el que fou domicili conjugal ha estat atribuït l’esposa i que aquesta és propietària, ja des d’abans de casar-se, d’un altre pis a L, pel qual percep un lloguer mensual de 401,18 euros, a més que a la mateixa sentència es fixa en favor de la filla comuna del matrimoni una pensió alimentària de 250 euros, sembla que permet considerar aquesta xifra com la quantia adient per a compensar (...). Pel que fa, però, a la seva durada, la Sala ha de valorar les circumstàncies següents: a) l’esposa té solament cinquanta anys d’edat, i encara que sembla que pateix un procés depressiu, com també el va patir al seu moment el marit, no consta que li impedeixi, amb caràcter total i permanent, desenvolupar una tasca per compte propi o per compte aliè econòmicament productiva; b) l’esposa, que va cessar per interès particular en la feina que llavors exercitava (en aquella data la seva única filla tenia quatre anys d’edat i per tant ja podia ser escolaritzada) disposa de qualificació professional suficient (llavors era secretària de direcció a la F. de L.), que li pot permetre, encara que probablement després d’un reciclatge, obtenir alguna feina de tipus administratiu; c) durant el temps que ha dedicat a les tasques de la llar, ha cursat estudis de reflexologia que res li impedeix per exercir per compte propi o aliè; d) la filla comuna, estudiant de medicina i que també desenvolupa tasques en els seus dies lliures, és la seva única càrrega familiar, per la qual cosa disposa de temps suficient per a treballar, encara que sigui a temps parcial; e) els ingressos del marit, segons la declaració de la renda corresponent a l’any 2000, única a valorar com a prova en aquest judici, vénen a ser d’uns 1.900 euros mensuals líquids per a tots conceptes”.

El criteri de l’Audiència no pot ésser mantingut per aquesta Sala per diverses i poderoses circumstàncies:

a) Cap interès té a l’efecte de fixar la pensió compensatòria en anàlisi el fet que en la sentència contra la qual es recorre s’hagi fixat una pensió alimentària en favor de la filla del matrimoni en una quantia de 250 euros, ja que, en tot cas, aquesta quantitat ha d’anar destinada a la filla, i en cap cas és lícit deduir que es tracti d’una suma de diners molt elevada (atès el nivell de vida de la família, l’edat de la filla, el fet que cursi estudis universitaris...) que permeti a la filla disposar d’un sobrer per ajudar a la mare.

b) L’edat de cinquanta anys i el fet de patir una depressió, no ha de facilitar a la senyora X, la reincorporació al mercat laboral, després de més de quinze anys de desenvolupar únicament tasques domèstiques.

c) La circumstància que l’esposa cessés en el desenvolupament de tasques per compte aliè quan la filla del matrimoni tenia només quatre anys, no es pot considerar provocada “per l’interès particular“ de l’esposa, quan esdevé provat que aquesta dedicà el seu temps a la cura de la casa i de la família. És un fet notori que una filla de quatre anys, encara que estigui escolaritzada, tal com és obligatori, requereix temps per a la seva educació i atenció personal.

d) També es inqüestionable que un treball que s’ha deixat durant més de quinze anys difícilment pot ser recuperat encara que es faci un treball de reciclatge.

Les anteriors consideracions posen en relleu que la Sala considera difícil la nova incorporació de l’esposa al mercat laboral, circumstància que òbviament ha de pesar a l’hora de decidir en relació amb la temporalitat de la pensió de l’article 84 del CF.

Tercer. Esdevé ara d’interès fer una breu anàlisi de la naturalesa de la pensió compensatòria regulada en l’article 84 del Codi de família, i a aquest efecte és escaient fer expressa referència a la Sentència d’aquesta Sala de 4 de març de 2002 en la qual se sustenta el recurs de cassació.

Com ja s’ha exposat, l’esmentada decisió deia: “No se atisba razón social alguna que conduzca a la inexorabilidad de un plazo a fijar para la pensión compensatoria, plazo que, además, obligaría a adivinar ex ante la cesación de la situación de desequilibrio, cuando la ley ofrece, como veremos, mecanismos suficientes para modular una situación que se fija rebus sic standibus”.

Una lectura acurada de l’article 84 del Codi de família permet afirmar que la pensió compensatòria que acull té una naturalesa molt semblant a la regulada en l’article 97 del Codi civil, però és procedent posar en relleu algunes particularitats en què s’incideix en el Codi de família:

a) Aquest article diu que la pensió no ha d’excedir el nivell de vida de què el cònjuge beneficiat gaudia durant el matrimoni.

b) L’autoritat judicial per a fixar-la ha de tenir en compte la situació econòmica resultant per als cònjuges com a conseqüència de la nul·litat, del divorci o de la separació judicial i les perspectives econòmiques previsibles per a un i altre.

c) L’article 86 del CF diu que la pensió compensatòria s’extingeix per transcurs del termini pel qual es va establir.

Acriteri d’aquesta Sala la determinació ex ante, o sigui en el moment d’ordenar el pagament de la pensió compensatòria, del termini de durada d’aquesta, si bé és quelcom potestatiu no és, en cap cas, un imperatiu legal. Serà recomanable la fixació del discutit termini en casos en què la persona beneficiària de la pensió estigui en una edat en què la incorporació al món laboral no hagi de ser difícil, tingui una preparació acadèmica o professional qualificada, el seu matrimoni hagi tingut una curta durada... Però en casos com el que ara es debat, en què el matrimoni ha durat aproximadament vint-i-cinc anys, la beneficiària té una edat crítica per accedir al món laboral i una salut que tampoc li facilita l’accés..., és aconsellable no determinar a priori la durada de la pensió de l’article 84 del CF.

L’anterior afirmació es deriva del fet que les prediccions que hauria de fer el Tribunal per tal de determinar la temporalitat haurien d’assentar-se en circumstàncies futures que amb facilitat podrien convertir-les en previsions errònies, la qual cosa comportaria unes conseqüències molt perjudicials per a la beneficiària.

Contràriament a l’exposada argumentació, resulta molt més aconsellable deixar la pensió sense termini final, amb la garantia que, en cas de “millora de la situació econòmica del cònjuge creditor, que deixi de justificar-la, o per empitjorament de la situació econòmica del cònjuge obligat al pagament que justifiqui l’extinció”, l’article 86 del Codi de família autoritza l’obligat al pagament a acudir als òrgans judicials per, si escau, reduir o suprimir la pensió compensatòria.

Corol·lari del que s’ha exposat és la necessitat d’estimar el recurs de cassació i deixar sense efecte la limitació temporal imposada per l’Audiència amb expressa ratificació del decidit en primera instància.

Atès el que disposa l’article 398.2 de la Llei d’enjudiciament civil, no és procedent fer expressa imposició de les costes processals, ni en relació amb les causades en apel·lació ni pel que fa a les d’aquest recurs de cassació.

Vistos els preceptes legals esmentats i altres de legal i pertinent aplicació,

PART DISPOSITIVA

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix estimar el recurs de cassació interposat pel procurador senyor José Luis Rodrigo Gil, en nom i representació de la senyora X., contra la Sentència dictada per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Lleida en el rotllo d’apel·lació número 101/2002.

Consegüentment s’ha d’anul·lar aquesta resolució i ratificar íntegrament el decidit en la Sentència de Primera instància de 31 de juliol de 2002.

No escau imposició de costes processals ni pel que fa a les d’apel·lació ni tampoc en relació amb aquesta cassació.

Així ho acorda la Sala i ho signen el president i els magistrats esmentats més amunt

 

 
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda