Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 27 de març de 2003

Anterior Amunt Següent

 

 

 

 

 
 

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

de 27 de Març de 2003 núm. 8/2003 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret
Part dispositiva

 

President:

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'expressen més amunt, ha vist la demanda de revisió núm. 39/2001 contra la Sentència dictada en segona instància per la Secció 12ª de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotllo 154/95, com a conseqüència de les actuacions de judici de separació núm. 707/93 seguides davant el Jutjat de 1a Instància núm. 45 de Barcelona. La Sra. X. ha interposat aquesta demanda representada pel procurador Sr. Ignacio Castrodeza Via i defensaza pel lletrat Sr. Josep Aregall i Picamal. És part contra la qual es recorre el Sr. Y., representat pel procurador Sr. Federico Gutiérrez Gracera i defensat per la lletrada Sra. Cristina Matas Soler.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. La procuradora dels tribunals Sra. Maria Francisca Bordell Sarro, que va actuar en nom i representació del Sr. Y., va formular demanda de judici de separació núm. 707/93 al Jutjat de 1a Instància núm. 45 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el jutjat indicat va dictar Sentència amb data 1 de desembre de 1994, la part dispositiva de la qual diu el següent: “FALLO: Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por la procuradora Dª Francisca Bordell Sarro en nombre y representación de D. Y., contra Dª X., representada por el procurador D. Jordi Fontquerni Bas, debo  decretar y decreto la separación del matrimonio de los litigantes celebrado en L. en fecha 29 de marzo de 1969, y acuerdo los siguientes efectos:

“A) Se atribuye el uso exclusivo del domicilio conyugal, sito en la calle XXX, nº XX, de esta ciudad, a favor de la esposa, quien convive con sus hijos, hasta que los mismos se independicen económicamente.

“B) El padre pagará en concepto de alimentos para su hija Z. la cantidad de 80.000 pesetas mensuales, y para su hijo Z2. la cantidad de 40.000 pesetas también mensuales, del 1 al 5 de cada mes mediante ingreso en la cuenta corriente o libreta de ahorro que le señale la esposa. Dichas cantidades se actualizarán anualmente según el incremento del coste de la vida.

“C) El esposo, en concepto de pensión compensatoria para la esposa, pagará la cantidad de 80.000 pesetas a la esposa del 1 al 5 de cada mes, cantidad que deberá actualizarse anualmente en función del incremento del coste de la vida.

“D) No ha lugar a fijar pensión alguna alimenticia para la esposa con cargo al marido.

“E) No ha lugar a fijar pensión económica alguna del artículo 23 de la Compilación de Cataluña, según redacción de la Ley 8/1993, de 30 de setiembre.

“F) No ha lugar a fijar litis expensas a favor de la esposa con cargo al marido”.

Segon. Contra aquesta Sentència, ambdues parts van interposar recurs d’apel·lació, que es va admetre i que es va substanciar a la Secció 12ª de l’Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 22 de juliol de 1996, amb la següent part dispositiva:

“FALLAMOS: Que, estimando parcialmente el recurso de apelación interpuesto por la procuradora Dª Francisca Bordell Sarro, en nombre y representación de D. Y., y desestimando el formulado por el procurador D. Jordi Fontquerni Bas en nombre y representación de Dª X., contra la Sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 45 de Barcelona, en autos de juicio de separación número 154/95 en fecha uno de diciembre de mil novecientos noventa y cuatro, debemos revocar y revocamos los siguientes pronunciamientos recogidos en el fallo de la misma: a) el pronunciamiento recogido con la letra b), estableciéndose en su lugar que D. Y. satisfará a su esposa en concepto de pensión alimenticia a favor de su hija, Z., en la cuenta bancaria que la misma a tal efecto designe, dentro de los primeros cinco días de cada mes, la cantidad de 30.000 pesetas revisables anualmente de conformidad con el IPC u organismo que lo sustituya, quedando sin efecto la pensión establecida a favor del hijo mayor Z2. b) el pronunciamiento recogido con la letra c), estableciendo en su lugar, que queda sin efecto la pensión compensatoria establecida a favor de la esposa. En lo demás confirmamos todos los pronunciamientos de la sentencia apelada, con expresa declaración de las costas causadas en la presente alzada procedimental, a la parte apelante demandada por el recurso que se le desestima, y sin hacer especial pronunciamiento de las costas causadas por el recurso de la parte apelante-demandante”.

Tercer. Contra aquesta Sentència, el procurador Sr. Ignacio Castrodeza Via, en nom i representació de la Sra. X, va interposar demanda de revisió davant aquesta Sala.

Quart. Per mitjà de provisió d’aquesta Sala de data 18 de novembre de 2002 i de conformitat amb allò que disposa l’art. 514 de la Llei d’enjudiciament civil, es va citar la part contrària perquè en el termini de vint dies contestés la demanda. En data 10 de gener de 2003 el procurador Sr. Federico Gutiérrez Gragera, en nom i representació del Sr. Y, va presentar escrit d’oposició a la demanda de revisió contra la Sentència de data 22 de juliol de 1996. En data 21 de febrer de 2003, i d’acord amb el que disposa l’esmentat article de la LEC, el Ministeri Fiscal va efectuar el corresponent informe.

Cinquè. Per provisió de data 27 de febrer de 2003 i de conformitat amb l’art. 440 de la LEC, es va citar les parts a través de la seva representació processal per tal que compareguessin el dia 20 de març de 2003 a les 11.30 hores del matí, dia i hora en què va tenir lloc la vista de revisió.

Ha estat designat ponent l' Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. Les qüestions que s’han de resoldre en aquest recurs extraordinari de revisió, es deriven de la demanda de separació matrimonial que va interposar el senyor Y contra la senyora X, en la qual interessava que es decretés la separació judicial dels cònjuges; que s’atribuís a l’esposa l’ús de l’habitatge conjugal, propietat d’ambdós; la seva venda posterior; que es procedís a la divisió dels béns copropietat de marit i muller, i que no corresponia a l’esposa cap compensació econòmica.

En el seu escrit de contesta a la demanda, la senyora X va interessar que es condemnés al defenent a pagar la quantitat de 125.000 pessetes mensuals a favor de cadascun dels dos fills del matrimoni en concepte d’aliments, la quantitat de 200.000 pessetes mensuals a favor de l’esposa en concepte d’aliments i la quantitat de 400.000 pessetes mensuals a favor de l’esposa en concepte de pensió compensatòria; que en concepte de compensació a favor de l’esposa es procedís al repartiment del patrimoni familiar en la forma que exposava, i que es condemnés, finalment, el marit a pagar la quantitat de 2.000.000 de pessetes en concepte de litis expenses.

El Jutjat de Primera Instància número 45 de Barcelona va dictar Sentència el dia 1 de desembre de 1994, que estimava en part la demanda, decretava la separació judicial dels cònjuges, atribuïa l’ús de l’habitatge familiar a l’esposa, establia una pensió en concepte d’aliments a favor del fill de 40.000 pessetes mensuals, una pensió en concepte d’aliments a favor de la filla de 80.000 pessetes mensuals i una pensió compensatòria a favor de l’esposa de 80.000 pessetes mensuals, i desestimava les altres pretensions de l’esposa sobre aliments, pensió econòmica de l’article 23 de la Compilació del dret civil de Catalunya i litis expenses.

Ambdós cònjuges van recórrer en apel·lació aquesta resolució, i la Secció Dotzena de l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar Sentència el dia 22 de juliol de 1996, que modificava en part la recorreguda, i decretava la incompatibilitat entre la compensació econòmica per raó de treball i la pensió compensatòria, estimava en part el recurs d’apel·lació interposat pel marit i deixava sense efecte el pronunciament que establia una pensió compensatòria a favor de l’esposa de 80.000 pessetes mensuals, rebaixava a 30.000 pessetes mensuals la pensió per aliments a favor de la filla i deixava sense efectes la pensió per aliments a favor del fill que havia decretat la sentència de primera instància i, finalment, confirmava la sentència recorreguda en la part que denegava a l’esposa la pensió per aliments i les litis expenses.

L’esposa ha interposat demanda o recurs de revisió contra aquesta sentència amb data 28 de juliol de 2001, que fonamenta en l’article 510.4t de la Llei d’enjudiciament civil, ja que considera que la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona s’ha obtingut injustament en virtut de maquinació fraudulenta. Al·lega la part agent o recurrent que l’activitat de l’agent en el decurs del litigi ha creat una confusió en els organismes jurisdiccionals que han conegut del litigi, que ha determinat que es privés l’esposa d’obtenir una compensació per desequilibri econòmic, circumstància que, segons la mateixa part agent o recurrent, posa en relleu una maquinació fraudulenta prou clara per part del marit, que ha provocat un error en els organismes jurisdiccionals que ha determinat que dictessin una sentència injusta i, per tant, rescindible per la via del recurs de revisió.

Segon. En el seu escrit de contesta a la demanda de revisió al·lega la part defenent caducitat del termini per a la interposició del recurs de revisió segons l’article 512.2 de la Llei d’enjudiciament civil, d’acord amb el qual es pot sol·licitar la revisió sempre que no hagin transcorregut tres mesos des del dia en què es descobreixi el suborn, la violència o el frau.

Afegeix la part defenent que en el cas que ara s’ha de resoldre no es deixa constància dels fets acreditatius de la suposada maquinació fraudulenta ni, tampoc, de la data del descobriment de la maquinació fraudulenta, motius pels quals interessa la desestimació del recurs sobre la base de la caducitat.

Segons un criteri jurisprudencial prou reiterat i conegut, el termini de tres mesos que estableix l’article 512.2 de la Llei d’enjudiciament civil és de caducitat processal (sentències del Tribunal Suprem d’1 de febrer de 1982 i 4 de maig de 1988 i sentències d’aquesta Sala de 21 d’octubre de 1996 i 10 de febrer de 1997), que comença a transcórrer des del dia en què es descobreix el frau (Sentència del Tribunal Suprem de 6 d’abril de 1985 i Sentència d’aquesta Sala de 6 d’abril de 1998). D’aquestes asseveracions es deriva que la part recurrent ha de fixar de manera inexcusable el dies a quo del termini de caducitat amb precisió (segons sentències del Tribunal Suprem de 25 de gener de 1993 i 20 d’octubre de 1997 i sentències d’aquesta Sala de 10 de febrer de 1997 i 6 d’abril de 1998) i, amb referència al cas que ara s’ha de resoldre, s’observa que en l’escrit de demanda de revisió no es fa cap precisió sobre la data del descobriment del frau, defecte que no esmena la part agent en el decurs del litigi, ja que no va proposar cap mena de prova per a fixar el dies a quo (com exigiesen les sentències del Tribunal Suprem de 14 de setembre de 1993 i 4 d’octubre de 1995), i cal no oblidar que la càrrega d’acreditar aquest requisit temporal l’assumeix la part que recorre en revisió (segons sentència del Tribunal Suprem de 19 de setembre de 1994). Amb la conseqüència, doncs, que s’ha de desestimar el recurs de revisió per haver-se interposat després d’haver-se esgotat el termini que estableix l’article 512.2 de la Llei d’enjudiciament civil.

Tercer. Encara que no té cap mena de transcendència, considera oportú la Sala afegir que és igualment desestimable el recurs de revisió basat en unes suposades maquinacions fraudulentes.

Ja que, com ha precisat aquesta Sala en les seves sentències de 31 d’octubre de 1995 i 26 de març de 1997, el concepte de maquinacions fraudulentes a l’efecte del recurs de revisió, exigeix que les actuacions que les integren siguin alienes al procés, atès que la impugnació de la sentència ferma s’ha de fonamentar en motivacions que no pertanyin al procediment en què va dictar-se la resolució, és a dir, han de tenir la consideració d’extrínseques al procediment i, per consegüent, no poden considerar-se maquinacions fraudulentes els actes ja al·legats i discutits en el plet antecedent (com resulta també de les sentències del Tribunal Suprem de 24 d’abril i 13 de maig de 1995).

Tots aquests raonaments determinen, per tant, la desestimació del recurs de revisió, desestimació que interessa també el Ministeri Fiscal en el seu preceptiu informe.

Quart. La desestimació total del recurs determina la imposició de les costes de la revisió a la part recurrent segons preveu l’article 516.2 de la Llei d’enjudiciament civil; i no escau fer cap pronunciament sobre el dipòsit per no haver-se constituït.

Per tot el que s’ha exposat,

 

PART DISPOSITIVA

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit que ha de desestimar el recurs de revisió que ha interposat el procurador dels tribunals senyor Ignasi Castrodeza i Via, que actua en nom i representació de la senyora X., mitjançant el qual es pretenia la rescissió de la Sentència que va dictar la Secció Dotzena de l’Audiència Provincial de Barcelona el dia 22 de juliol de 1996 en el rotlle d’apel·lació número 154/95-A, i condemnar la part que recorre a pagar les costes originades pel recurs de revisió, sense fer cap pronunciament sobre el dipòsit per no haver-se constituït.

Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, manem i signem.

 

 

 
 

 

 

 

 

 

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda