Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 13 de febrer de 2003

Anterior Amunt Següent

 

 
 

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

de 13 de Febrer de 2003 núm. 3/2003 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva

 

President:

Excm. Sr. Guillem Vidal Andreu

Magistrats:

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s’esmenten al marge, ha vist el recurs extraordinari de cassació interposat per la representació de la Sra. X., representada davant d’aquest Tribunal pel procurador Sr. Francesc Ruiz Castel i dirigida per l’advocat Sr. Luis Jesús Sánchez Garrido, contra la Sentència dictada per la Secció 1a de l’Audiència Provincial de Girona el 20 de setembre de 2002 en entendre del recurs d’apel·lació interposat contra la Sentència del Jutjat de primera instància núm. 3 de Girona de 19 de març de 2002 en les actuacions de judici de menor quantia 53/01. El Sr. Y., aquí part recorreguda, ha estat representat per la procuradora Sra. Maria José Bellsolà Casellas i defensat per l’advocat Sr. Pere Plantalech Dalmau.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. La representació processal de la Sra. X. va interposar dins el termini establert i en la forma escaient recurs de cassació contra la Sentència de data 20 de setembre de 2002 dictada per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Girona en el seu rotlle d’apel ·lació núm. 349/02, que a la seva part dispositiva deia: “Desestimem el recurs d’apel·lació formulat per la procuradora Esther Sirvent Carbonell, en representació de X., confirmem íntegrament la decisió de la resolució de data 19 de març de 2002, que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona en les actuacions de judici de menor quantia núm. 53/2001, de què dimana aquest rotlle, sense mencionar costes del recurs”. 

Segon. Per Interlocutòria d’aquesta Sala de data 12 de desembre de 2002 es va admetre a tràmit el present recurs i es va traslladar a la part recorreguda perquè s’hi oposés, la qual cosa va efectuar dins el termini i en la forma oportuns. Posteriorment es va assenyalar dia per a la votació i decisió del procediment, que van tenir lloc el passat 3 de febrer.

Ha estat ponent el magistrat d’aquesta Sala Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. Per tal de centrar les qüestions que planteja el recurs de cassació, és oportú fer una referència breu als fets següents, que s’han acreditat en el decurs de les actuacions:

A) El senyor Z. i la senyora Z2. van contraure matrimoni el dia 18 de desembre de 1951. En data posterior no determinada es va produir una separació de fet entre el cònjuges i l’esposa va conviure amb el senyor Y.

B) El dia 21 de març de 1985 el senyor Y i la senyora Z2 van atorgar una escriptura pública de compravenda, en la qual manifestaven que s’havien casat en règim de separació de béns i que compraven per meitats indivises i amb pacte de supervivencia una finca que es troba a Girona, segons resulta de la certificació registral aportada a les actuacions, ja que cap dels litigants ha aportat l’escriptura pública de compravenda amb pacte de supervivència.

C) La senyora Z2 va morir el dia 16 de desembre de 1985, i per interlocutòria de data 9 de març de 2000 dictada pel Jutjat de Primera Instància número 8 de Girona va ser declarada hereva intestada la seva germana senyora X.

D) Amb data 25 d’abril de 1997 el senyor Z., que per acta de notorietat havia estat declarat hereu intestat de la seva esposa senyora Z2., de la qual es trobava separat de fet a la mort de l’esposa, va interposar una demanda contra el senyor Y., en la qual interessava es declarés la nul·litat del contracte de compravenda amb pacte de supervivència que s’havia convingut a l’escriptura pública abans esmentada de 21 de març de 1985, pel fet que els compradors no tenien la condició de consorts. Aquesta pretensió va ésser desestimada per la manca de legitimació activa del marit i, també, perquè la sentència considera que la normativa catalana sobre compres amb pacte de supervivència es pot aplicar per analogia a les situacions d’unions estables de parella. La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Girona va dictar sentència en grau d’apel·lació el dia 6 de novembre de 1999, que confirmava la recorreguda per manca de legitimació activa del marit.

E) El mes de gener de 2001 la senyora X., en la seva condició d’hereva intestada de la senyora Z2., va interposar una demanda contra el senyor Y., en la qual interessava igualment la nul·litat del contracte de compravenda amb pacte de supervivència que s’havia convingut a l’escriptura pública abans esmentada de 21 de març de 1985. El Jutjat de Primera Instància número 3 de Girona va dictar Sentència el dia 19 de març de 2002, que desestimava la demanda per considerar que la normativa catalana sobre compres amb pacte de supervivència s’aplica per analogia a les unions estables de parella.

F) La senyora X. va interposar recurs d’apel·lació contra aquesta sentència, que va desestimar la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Girona per Sentència de 20 de setembre de 2002, decisió que fonamenta en l’article 1255 del Codi civil, ja que el principi de llibertat contractual que estableix el precepte permet als cònjuges catalans i no catalans i a les parelles de fet sotmeses o no a la normativa catalana establir un pacte de supervivència plenament eficaç entre les parts contractants i, en qualsevol altre cas, vàlid com a donació mortis causa a la mort d’un dels adquirents, segons l’article 620 del Codi civil.

G) La senyora X. ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència basat en l’interès cassacional per manca de jurisprudència establerta per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que articula en dos motius, dels quals el primer al·lega infracció de l’article 61 de la Compilació del dret civil de Catalunya, text refós de l’any 1984, i el segon al·lega infracció de l’article 97 de la mateixa Compilació.

Segon. El motiu primer del recurs de cassació al·lega infracció de l’article 61 de la Compilació del dret civil de Catalunya, segons el qual “els cònjuges que en règim econòmic de separació de béns comprin béns conjuntament i per quotes iguals, podran pactar entre ells, en el mateix títol l’adquisició, que, a la mort d’un d’ells dos, el supervivent se’n faci seva la totalitat”. Segons la part recurrent, la sentència d’apel·lació fa una interpretació contra legem del precepte transcrit, ja que considera vàlid el pacte de supervivència convingut per persones que no estaven unides en matrimoni i, per tant, no estaven subjectes al règim econòmic matrimonial de separació de béns, amb la conseqüència que escau declarar la nul·litat de ple dret del contracte de 21 de març de 1985.

D’aquest plantejament en resulta que el problema fonamental que planteja el recurs supervivència plenament eficaç entre les parts contractants i, en qualsevol altre cas, vàlid com a donació mortis causa a la mort d’un dels adquirents, segons l’article 620 del Codi civil.

H) La senyora X. ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència basat en l’interès cassacional per manca de jurisprudència establerta per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que articula en dos motius, dels quals el primer al·lega infracció de l’article 61 de la Compilació del dret civil de Catalunya, text refós de l’any 1984, i el segon al·lega infracció de l’article 97 de la mateixa Compilació.

Segon. El motiu primer del recurs de cassació al·lega infracció de l’article 61 de la Compilació del dret civil de Catalunya, segons el qual “els cònjuges que en règim econòmic de separació de béns comprin béns conjuntament i per quotes iguals, podran pactar entre ells, en el mateix títol l’adquisició, que, a la mort d’un d’ells dos, el supervivent se’n faci seva la totalitat”. Segons la part recurrent, la sentència d’apel·lació fa una interpretació contra legem del precepte transcrit, ja que considera vàlid el pacte de supervivència convingut per persones que no estaven unides en matrimoni i, per tant, no estaven subjectes al règim econòmic matrimonial de separació de béns, amb la conseqüència que escau declarar la nul·litat de ple dret del contracte de 21 de març de 1985.

D’aquest plantejament en resulta que el problema fonamental que planteja el recurs de cassació, no és altre que determinar si la típica institució catalana de les compres amb pacte de supervivència sols poden convenir-la les persones que tinguin la condició de cònjuges i que a més a més compleixin els altres requisits que estableix l’article 61 del text de la Compilació, o si també poden convenir-la persones que han format una situació de parella estable que, per tant, no tenen la condició de cònjuges ni estan subjectes a cap règim econòmic matrimonial.

Les compres amb pacte de supervivència es regulen inicialment en el Llibre I de la Compilació del dret civil de Catalunya, que s’intitula “de la família”, i el mateix criteri segueix el legislador català actual, que les regula en el Codi de família, i més concretament en els seus articles 44 al 47. Amb aquesta precisió es vol assenyalar que es tracta d’una institució de naturalesa familiar, directament relacionada amb el règim de separació de béns segons l’article 61.2 de la Compilació, que opera com un correctiu d’aquest règim econòmic matrimonial establert pels cònjuges a l’empara del principi d’autonomia privada, en contraposició, doncs, amb altres correctius del règim de separació de béns establerts per la llei. Des d’aquesta perspectiva, les compres amb pacte de supervivència es poden cualificar de benefici derivat del règim econòmic matrimonial de separació de béns.

Una segona consideració que cal fer, una vegada precisada la naturalesa familiar de les compres amb pacte de supervivència, és que en el context de la Compilació de l’any 1960 tenen la finalitat concreta de protegir uns interessos familiars derivats del matrimoni, atès que en aquells moments de forma gairebé  natural s’identificaven els conceptes de família i de família matrimonial, fet que fonamentaria el criteri dels compiladors de limitar als cònjuges la possibilitat de pactar unes compres amb pacte de supervivència. Però no hem d’oblidar ara que el contracte que ha originat el litigi es va convenir l’any 1985, és a dir, després de la vigència de la Constitució, que en el seu article 39.1 estableix que “els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família” i que segons la Sentència del Tribunal Constitucional 222/1992, d’11 de desembre, “nuestra Constitución no ha identificado la familia a la que manda proteger con la que tiene su origen en el matrimonio, conclusión que se impone no sólo en la regulación bien diferenciada de una institución y otra, sino también, junto a ello, por el mismo sentido amparador y tuitivo con que la Norma fundamental considera siempre a la familia” (en el mateix sentit s’han pronunciat el Tribunal Constitucional en les seves sentències posteriors 6/1993, de 18 de gener, i 47/1993, de 8 de febrer, i la Sala Civil del Tribunal Suprem en les seves sentències de 22 de juliol de 1993 i 18 de novembre de 1994).

Si ens atenem, doncs, a la situació actual, ens trobem davant de relacions que es constituyesen per decisió lliure i espontània dels interessats que responen a uns interessos típicament familiars, encara que es constitueixen al marge dels requisits que estableix la llei, com succeeix en relació amb les unions de fet o unions estables de parella, que s’originen amb la finalitat de desenvolupar un projecte de vida en comú semblant, encara que no idèntic, al matrimoni. Amb la conseqüència que si les unions no matrimonials encaixen en el concepte de família que es deriva de la Constitució, institucions pensades i regulades per a protegir determinats interessos patrimonials de la família matrimonial, es poden fer extensives a la família que es deriva d’una unió estable de parella, ja que segons l’article 5.1 de la Llei orgànica del poder judicial els organismes jurisdiccionals han d’interpretar i aplicar les lleis segons els preceptes i els principis constitucionals, d’acord amb la interpretació que resulta de les decisions del Tribunal Constitucional.

Aquests raonaments ens porten a establir que si per la via d’unes compres amb pacte de supervivència es poden corregir, sobre la base del principi d’autonomia privada, determinats inconvenients que pot presentar el règim econòmic matrimonial de separació de béns, en el context jurídic social i familiar que s’ha imposat després de la vigència de la Constitució, el mateix principi d’autonomia privada pot encarrilar determinats interessos patrimonials d’una unió estable de parella que s’ha perllongat durant uns vint anys per la via d’establir entre els convivents un pacte de supervivència en un contracte de compravenda, si així es creu adient per tal de protegir uns interessos familiars. Amb la conseqüència que s’ha de desestimar el motiu primer del recurs de cassació, fonamentat en la pretesa nul·litat del pacte de supervivència pel fet d’haver-lo convingut persones unides per una unió estable de parella i no uns cònjuges en règim de separació de béns.

Tercer. Encara que, segons s’ha argumentat en el fonament de dret anterior, s’ha de desestimar el motiu primer del recurs de cassació, amb la finalitat de donar una resposta a totes les qüestions que planteja la part recurrent en unes qüestions innovadores, almenys a nivell jurisprudencial, sembla oportú fer unes precisions sobre el mateix motiu del recurs. El fonament de dret tercer de la sentència d’apel·lació, després de fonamentar la seva decisió favorable a la validesa de la compra amb pacte de supervivència en el cas del litigi, afegeix com a argument de reforç que el contracte també s’hauria de declarar vàlid com a donació mortis causa segons l’article 620 del Codi civil, argumentació que contradiu de forma extensa la part recurrent en el motiu primer del seu recurs de cassació.

Aquí i ara sols hem d’afegir que la posició de l’Audiència Provincial de Girona sobre conversió del pacte de supervivència convingut pels membres d’una unió estable de parella en una donació per causa de mort a favor del supervivent de la parella, no sembla admissible. En primer lloc perquè es vol fonamentar en l’article 620 del Codi civil, precepte que no regeix en el dret civil de Catalunya, que regulava en aquells moments les donacions mortis causa en els seus articles 245 al 247 de la Compilació del dret civil de Catalunya, i segons l’article 1.2 i la disposició final quarta de la mateixa Compilació, la normativa catalana sobre donacions per causa de mort no permet que es pugui considerar vigent en el dret civil de Catalunya l’article 620 del Codi civil. I en segon lloc perquè segons l’article 247 de la Compilació el donant pot en qualsevol moment revocar en escriptura pública la donació per causa de mort, possibilitat aliena a les compres amb pacte de supervivència, ja que, segons l’article 62.3 de la mateixa Compilació, mentre viuen ambdós cònjuges s’ha de mantenir necessàriament la indivisió de la cosa adquirida. Però encara que no s’admet la tesi de la conversió de les compres amb pacte de supervivència en una donació mortis causa, en el cas del recurs, pels motius explicitats, s’ha de mantenir el criteri de la sentència recorreguda favorable a la validesa del pacte convingut pels convivents sobre la base dels arguments exposats en el fonament de dret anterior; i, també, perquè segons un criteri jurisprudencial reiterat el recurs de cassació escau contra la part dispositiva i no contra els arguments o raonaments de la sentència recorreguda irrellevants per a la decisió (sentències del Tribunal Suprem de 26 d’octubre de 1990 i 18 de febrer de 1992), amb la conseqüència d’excloure’s de l’àmbit del recurs els arguments obiter dictum (sentències del Tribunal Suprem de 16 de febrer i 24 de desembre de 1994).

Quart. El motiu segon del recurs de cassació al·lega infracció de l’article 97 de la Compilació del dret civil de Catalunya i més concretament del seu apartat segon, en el qual es preveu que “són nuls els pactes o els contractes sobre successió no oberta, llevat els que siguin admesos expressament per aquesta Compilació”. Segons la part recurrent la sentència d’apel·lació vulnera aquest precepte, ja que atribueix validesa al pacte de supervivència, que configura com un pacte successori, a un supòsit no previst per la llei, ja que l’article 61 sols permet que puguin convenir-lo els cònjuges que viuen en règim de separació de béns. El motiu segon del recurs és igualment desestimable. I ho és perquè la pretensió de la part recurrent de configurar-lo jurídicament com un pacte successori, no es considera correcta. Com s’ha argumentat en el fonament de dret segon d’aquesta resolució, les compres amb pacte de supervivència són una institució de naturalesa familiar, que opera com a correctiu del règim econòmic matrimonial de separació de béns voluntàriament establert pels interessats i, per tant, el seu règim jurídic és familiar i no successori, amb la conseqüència que la institució no s’ha de veure afectada per la posició del legislador català sobre l’àmbit de la validesa dels pactes successoris. Com resulta de l’article 61.2 de la Compilació, segons el qual l’adquisició pel supèrstit de la meitat del premort actua, de forma simultània, com a compliment de la condició resolutòria de la titularitat del premort sobre la seva quota i com a compliment de la condició suspensiva que li permet adquirir ipso iure o de forma automàtica la quota del premort, que es refereix a un bé concret i determinat, aliena per tant a qualsevol pacte sobre una herència futura.

Cinquè. El tercer, i darrer, motiu del recurs de cassació al·lega que la sentència recorreguda fonamenta, també, la seva decisió en els articles 44 al 47 del Codi de família, que estableixen la regulació actual de les compres amb pacte de supervivència, que, com recorda la part recurrent, segueixen el criteri que va instaurar la Compilació de limitar als cònjuges que viuen en règim de separació de béns la possibilitat de convenir una compravenda amb pacte de supervivència; i afegeix que la Llei catalana 10/1998, de 15 de juliol, d’unions estables de parella no permet que les persones que viuen en aquesta situació puguin convenir una compravenda amb pacte de supervivència.

En relació amb el darrer motiu del recurs sols cal dir que la referència que fa la sentència d’apel·lació als articles esmentats del Codi de família en el seu fonament de dret tercer constitueix un obiter dictum de la resolució que, segons s’ha argumentat en el fonament de dret tercer d’aquesta mateixa resolució, no pot determinar la cassació de la sentència recorreguda. I d’altra banda, ni el Codi de família ni la Llei d’unions estables de parella de l’any 1998 poden regular una compravenda amb pacte de supervivència convinguda l’any 1985, que en el mateix any va produir els seus efectes a favor del supervivent per haver premort l’altre adquirent l’any 1985, com a conseqüència del principi d’irretroactivitat de les lleis, segons resulta de l’article 9.3 de la Constitució i de l’article 2.3 del Codi civil.

Sisè. Els raonaments anteriors determinen la desestimació total del recurs de cassació, amb la subsegüent imposició de costes a la part recurrent, segons preveu l’article 398.1 de la Llei d’enjudiciament civil.

Per tot el que s’ha exposat, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha decidit:

 

PART DISPOSITIVA

Desestimar el recurs de cassació que ha interposat la procuradora dels tribunals senyora Esther Sirvent i Carbonell, que actua en nom i representació de la senyora X., contra la Sentència dictada en grau d’apel·lació per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Girona el dia 20 de setembre de 2002, en el rotlle d’apel·lació número 249/2002, que es confirma en tots els seus punts; amb imposició de costes a la part recurrent.

Així ho acorda la Sala i ho signen el president i els magistrats esmentats més amunt.

 

 
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda