Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 25 de març de 2002

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 25 de març de 2002 núm. 11/2002 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva

President:

Excm. Sr. Guillem Vidal i Andreu

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

 

ANTECEDENTS DE FET

 

Primer. En data 9 d’octubre de 2000, aquesta Sala Civil i Penal va dictar Sentència per la qual desestimava el recurs de cassació interposat pel procurador Àngel Montero Brusell, en nom i representació de X1, que actua en nom i representació de la comunitat hereditària de la Sra. X2, i imposava les costes a la part recurrent.

Segon. Practicada la taxació de costes per la secretària judicial, el procurador esmentat les va impugnar per indegudes i subsidàriament per excessives. Per una provisió de 20 de març de 2001, d’acord amb l’art. 429 de la LEC, es van formar les oportunes peces separades d’impugnació de costes per indegudes.

Tercer. En data 25 de juny de 2001, aquesta Sala va dictar Sentència per la qual es desestimava la impugnació pel concepte d’indegudes de les minutes dels advocats Sr. Y I Sra. Y2, i es decidia que un cop la sentència esdevingués ferma, es tramitaria la impugnació per excessives de les minutes dels dos advocats esmentats, amb la consegüent remissió de les actuacions a l’Il·ltre Col·legi d’Advocats de Barcelona, la qual cosa es va acordar per una diligència d’ordenació de data 18 de juliol de 2001, continuant el tràmit establert a l’art. 427 de la LEC.

Quart. En data 6 de març l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats va emetre un informe, que per diligència d’ordenació de data 21 de març de 2002 es va tenir per rebut, i de conformitat amb l’art. 246 núm. 3 de la LEC la secretària judicial va mantenir la seva taxació i va trametre les actuacions al magistrat ponent perquè sotmetés a la Sala la resolució escaient. Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.

FONAMENTS DE DRET

Primer. En les actuacions principals del rotlle del recurs de cassació es va practicar la taxació de les costes causades i la part recurrent, que fou comdemnada a pagar-les, impugnà per indegudes i per excessives tant la minuta del lletrat Sr. Y, que ho fou d'una de les parts demandades (Y4.), com la de la Sra. Y2, lletrada de l'altra demandada, Sra. Y3.

Per Sentència de 23 de juny de 2001 aquest Tribunal acordà desestimar la impugnació, pel concepte d'indegudes, de les minutes dels esmentats advocats. Ara cal, doncs, i havent informat ja el Col·legi d'Advocats, dirimir-ne la impugnació pel concepte d'excessives.

Segon. a) El lletrat impugnant de la present taxació de costes addueix, en síntesi, i en argumentació literalment idèntica respecte a les dues parts que presenten sengles minutes, que no es podia partir pel seu càlcul, com així han fet els professionals en qüestió, d'una quantia del plet de l'ordre dels 24.000.000 de pessetes, atès que el procediment tenia una dimensió arrendatícia que obliga a estimar aquella quantia en la suma de 4.800.000 pessetes, import d'una anualitat de renda.

S'afegeix, acabat de denunciar que aquelles minutes ultrapassen en molt allò raonable, que "ha de tenerse en cuenta la Norma 16.2º con arreglo a la cual en los procedimientos contra una pluralidad de interesados que actúan bajo diferente dirección letrada, el litigante condenado en costas tendrá que abonar el importe equivalente a una sola minuta, incrementada en 25 puntos porcentuales por cada uno de los interesados sin incluir el primero y prorrateada la cantidad resultante entre todos ellos". Això mena la part impugnant a al·legar, un cop fets els càlculs corresponents, que l'import final que cal sufragar és de 553.125 pessetes sense IVA, quantitat que, repartida entre ambdós lletrats, dóna com a xifra final la de 276.563 pessetes per a cadascun.

b) Els lletrats s'oposen a la impugnació de les seves respectives minutes amb argumentacions també semblants, postulant que no s'ha d'aplicar en el cas cap norma d'honoraris professionals relacionada amb supòsits d’arrendaments urbans, atès que l'objecte de la litis no es referia a cap fenomen arrendatici estrictu sensu, sinó a la declaració de nul·litat d'uns contractes d'arrendament per falta de consentiment de l'arrendador.

També repliquen, respecte a la norma col·legial referida a una pluralitat d'interessats actuant sota diferent direcció lletrada, que tal norma no és aplicable al cas, atès que ambdós demandats litigaren en qualitat distinta.

Tercer. No pot assumir-se, certament, la tesi de la part impugnant de les minutes segons la qual el plet s'ha d'integrar dins el camp jurídic arrendatici. No només perquè, com molt bé diu la representació de la Sra. Y3, la demanda ni tan sols feia esment al menor precepte de la LAU, sinó perquè aquest mateix Tribunal, en Interlocutòria de 3 de juliol de 2000, ja significà que “...és la pròpia part que s'oposa a l'admissió del recurs la que reconeix que el plet ateny a una declaració de nul·litat de contractes privats d'arrendaments...." i que no era acollible "la pretensió d'aplicar al cas la regla 10 de l'art. 489 de la LEC ni invocant el principi d'especialitat, ja que aquesta darrera norma apunta, més que a una general declaració de nul·litat d'uns títols obligacionals, als particulars judicis eminentment arrendaticis...", supòsit aquest darrer no identificable, per tant, amb el del cas.

Tampoc pot assumir-se la pretensió de la part impugnant de les minutes d'honoraris respecte a l'aplicació de la norma col·legial referida a una pluralitat d'interessats que actuen sota diferent direcció lletrada perquè, com també amb tot encert apunten els demandats i ratifica el Col·legi d'Advocats de Barcelona en el seu informe, "cada demandat ho ha estat en qualitat diferent; un per no tenir legitimació per exercitar l'administració del cabal hereditari (encara que era copropietària de la finca) i la Y4. com a arrendatària, no essent d'aplicació la norma 16.2".

Quart. Ara bé, del refús de les argumentacions de la part que impugna les minutes d'honoraris, no pot passar-se, sense cap més consideració, a un judici positiu respecte a tals minutes.

Això és així perquè, com constantment assenyala aquesta Sala, l’aspecte quantitatiu no gaudeix, ni de bon tros, de la importància que volen donar-li les parts litigants. En efecte, mai un element numèric s’ha d'elevar a factor gairebé exclusiu o aclaparadorament predominant per a la fixació d'honoraris professionals, per tal com l'autèntic paràmetre ha de ser multifactorial i conformat per valors com els de complexitat de l'afer, treball realment desenvolupat, temps que s'hi ha esmerçat, esforç i preparació requerits per a dilucidar-lo, existència

o no de vista oral, ponderació de si el lletrat que ha assumit la cassació és el mateix que dirigí les anteriors instàncies o no, tenint sempre present, sobretot, el que ja indicà aquesta Sala en la seva Sentència de 6 d’octubre de 1994, o sigui, "...la consideración de que no se valora la actividad desplegada en la perspectiva del cliente, sino de la parte contraria condenada en costas, por lo que no se prejuzga lo que aquél debe pagar, sino lo que ha de abonar la parte adversa."

Ponderant, per tant, tots aquests factors, tenint en compte que, sense menysprear el treball dels professionals esmentats, les seves respectives impugnacions al recurs de cassació abasten uns pocs folis —sense que amb això es digui, és clar, que pot constituir una mesura important la mera extensió d'un determinat escrit— i que —i això sí que ja esdevé més rellevant— foren els mateixos els lletrats que assumiren les respectives defenses en cassació respecte a la instància, concretament al recurs d'apel·lació, la Sala considera just i equitatiu fixar la minuta d’honoraris dels dos lletrats que impugnaren el recurs de cassació en la suma de 350.000 pessetes (2.103,54 euros) cadascuna, sobre les quals s'haurà d'aplicar el 16% en concepte d'IVA, i en aquesta xifra hauran de quedar, doncs, establertes sengles minutes d'honoraris dels advocats Sra.  Y2  i Y.

Cinquè. No s'aprecia temeritat per a cap pronunciament de costes especial.

Atesos els preceptes legals esmentats i altres d’aplicació,

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

HA DIT

Que acollia en part la impugnació per excessives de les partides de la taxació de costes corresponent a les minutes d'honoraris dels advocats Srs. Y i Y2, les quals queden reduïdes a la quantitat de 350.000 pessetes (2.103,54 euros) més l’IVA cadascuna.

Així ho acorda la Sala i ho signen els magistrats esmentats al marge que la componen.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda