Sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 18 de febrer de 2002
núm. 9/2002 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents
de fet
Fonaments
de dret
Part dispositiva
President:
Il·lm. Sr. Antoni
Bruguera i Manté
Magistrats:
Il·lm.
Sr. Ponç Feliu i LLansa
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol
ANTECEDENTS DE FET
Primer.
La procuradora dels tribunals Sra. Araceli García Gómez, en nom i
representació de la Sra. X1, va interposar aquest recurs de
cassació contra la Sentència dictada per la Secció 2a de l’Audiència
Provincial de Barcelona, en el rotllo d’apel·lació núm. 267/98. En data 24
de novembre de 1999, aquesta Sala va dictar una Interlocutòria per la qual
trametia les actuacions a la Sala Primera del Tribunal Suprem perquè
considerava que era incompetent per a conèixer d’aquest recurs, i
condemanava en costes la part recurrent.
Segon.
En data 30 de novembre de 2001 la secretària judicial va practicar la
taxació de costes que ascendia a la quantitat de 244.478.- ptes, de la qual
es donà vista a les parts per un termini comú de deu dies. La procuradora
Sra. Araceli García Gómez va presentar un escrit d’al·legacions de data 19
de desembre de 2002, pel qual impugnava la taxació referida perquè no
s’havia justificat el pagament de les quantitats que reclama la part adversa
i perquè considerava indeguts i excessius els honoraris del lletrat Sr.
Y1.
Ha estat designat ponent
l’Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.
FONAMENTS
DE DRET
Primer.
A l’hora de resoldre aquest
incident sobre taxació de costes que ha plantejat la procuradora dels
tribunals senyora Araceli Garcia i Gómez, que actua en nom i representació
de la senyora X1, hem de precisar que en aquesta
resolució es decidiesen únicament les qüestions que fan referència a la
impugnació d’honoraris i drets per indeguts, sens perjudici que després
s’obri a tràmit, si escau, el tràmit per examinar la impugnació d’honoraris
per excessius.
Segon.
Al·lega en primer lloc, la part
que promou l’incident, que la part beneficiada per la condemna en costes no
justifica haver pagar al seu advocat i procurador les quantitats que
reclama, motiu pel qual considera que s’ha de refusar la seva pretensió, ja
que segons l’article 242.2 de la Llei d’enjudiciament civil “la parte que
pida la tasación de costas presentará con la solicitud los justificantes de
haber satisfecho las cantidades cuyo reembolso reclame”.
En relació amb aquest aspecte
de la impugnació hem de precisar que la disposició esmentada és aplicable al
supòsit que la part beneficiada per la condemna en costes hagi pagat el seu
advocat i procurador dels tribunals, ja que el reembossament d’aquestes
quantitats sols és possible, evidentment, si ha existit un pagament previ
als professionals del dret que n’han assumit la defensa i representació.
Però l’article 242 de la Llei
d’enjudiciament civil no exclou el supòsit que es procedeixi a la taxació de
costes encara que la part beneficiada per la condemna no hagi pagat els
honoraris del seu advocat ni els drets del seu procurador dels tribunals,
segons resulta, en primer lloc, de l’article 241.3 de la mateixa Llei, que
de forma explícita preveu la possibilitat, però no l’obligació, que
l’advocat i el procurador puguin reclamar la totalitat o part dels seus
crèdits enfront del client abans d’iniciar-se les actuacions judicials o
durant el tràmit del litigi. I
en segon lloc cal tenir present
que, segons l’article 242.1 de la Llei processal, per a la taxació de costes
s’exigeix únicament la fermesa de la resolució que estableix la condemna en
costes, però no el pagament previ de les quantitats que s’han d’incloure en
la taxació. Si a aquestes consideracions hi afegim que l’article 242.3 de la
Llei d’enjudiciament civil legitima l’advocat i procurador per presentar a
la secretaria de l’organisme jurisidiccional la minuta detallada dels seus
drets o honoraris, requisit que s’ha complert en el cas que ara s’ha de resoldre, hem
de concloure que en aquest supòsit de no exigir-se el reembossament sinó el
pagament directe als professionals que ostenten el crèdit inclòs a la
taxació, no és necessari el requisit de la justificació del pagament previ
i, per tant, s’ha de desestimar el motiu primer de l’escrit d’impugnació.
Tercer.
Al·lega també la part que
promou l’incident que la minuta d’honoraris del lletrat inclou un concepte
que qualifica d’indegut, com és el que fa referència a la seva compareixença
en el recurs de cassació.
Aquest concepte no s’ha de
incloure en la minuta d’honoraris de l’advocat, segons un criteri
jurisprudencial reiterat que ha fet seu aquesta Sala en les sentències de 28
de setembre i 20 de desembre de 1995. De totes formes, i en relació amb el
cas que ara s’ha de resoldre, hem d’entendre que el concepte esmentat
s’inclou en la minuta d’honoraris de l’advocat de forma innecessària; i, a
més a més, no es demostra que es minuti, ja que la quantitat que reclama
l’advocat en aplicació de la norma 48.2 amb referència a la quantia,
realment es refereix a l’escrit d’al·legacions sobre inadmissibilitat del
recurs de cassació, que s’inclou a la minuta de forma correcta.
S’ha de refusar, doncs, el
motiu segon d’impugnació de la taxació de costes per indegudes, sens
perjudici de la resolució que al seu dia es pugui dictar si s’obre el tràmit
d’impugnació de costes per excessives.
Quart.
A l’apartat tercer del seu
escrit al·lega, la part que impugna la taxació de costes, la improcedència
d’incloure el concepte aplicació de l’increment d’índex de preus al consum,
inclusió que qualifica de dubtosa.
També aquest darrer aspecte de
l’escrit d’impugnació dels honoraris per indeguts ha d’ésser refusat, ja que
les normes orientadores per aplicar els honoraris professionals de
l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona inclouen aquest concepte a
l’apartat que s’intitula
“Base per a la fixació dels
honoraris”, que després especifica la norma 10 en el sentit de preveure
l’actualització monetària als valors que resultin de l’aplicació de les
normes orientadores en cada moment, prevencions que posen de manifest un
criteri favorable a la inclusió d’aquest concepte en la minuta d’honoraris
quan es procedeix a la taxació de costes.
Cinquè.
No s’aprecia temeritat en cap
de les dues parts i, per tant, no es fa una imposició expressa de costes.
D’acord amb les disposicions
legals esmentades i d’altres pertinents d’aplicació,
DECIDIM
Que hem de desestimar la
pretensió formulada per la procuradora dels tribunals senyora Araceli García
i Gómez, que actua en nom i representació de la senyora X1, quant a la impugnació per indeguda de la minuta d’honoraris del lletrat que
s’inclou en la taxació de costes, sense especial pronunciament respecte a
les causades en l’incident; i s’ha d’obrir el tràmit de la impugnació de la
taxació de costes per excessives.
Així per aquesta Sentència, ho
acordem, manem i signem,
|
