Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 18 de febrer de 2002

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 18 de febrer de 2002 núm. 9/2002 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva

President:

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i LLansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

 

ANTECEDENTS DE FET

 

Primer. La procuradora dels tribunals Sra. Araceli García Gómez, en nom i representació de la Sra. X1, va interposar aquest recurs de cassació contra la Sentència dictada per la Secció 2a de l’Audiència Provincial de Barcelona, en el rotllo d’apel·lació núm. 267/98. En data 24 de novembre de 1999, aquesta Sala va dictar una Interlocutòria per la qual trametia les actuacions a la Sala Primera del Tribunal Suprem perquè considerava que era incompetent per a conèixer d’aquest recurs, i condemanava en costes la part recurrent.

Segon. En data 30 de novembre de 2001 la secretària judicial va practicar la taxació de costes que ascendia a la quantitat de 244.478.- ptes, de la qual es donà vista a les parts per un termini comú de deu dies. La procuradora Sra. Araceli García Gómez va presentar un escrit d’al·legacions de data 19 de desembre de 2002, pel qual impugnava la taxació referida perquè no s’havia justificat el pagament de les quantitats que reclama la part adversa i perquè considerava indeguts i excessius els honoraris del lletrat Sr. Y1.

Ha estat designat ponent l’Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

FONAMENTS DE DRET

Primer. A l’hora de resoldre aquest incident sobre taxació de costes que ha plantejat la procuradora dels tribunals senyora Araceli Garcia i Gómez, que actua en nom i representació de la senyora X1, hem de precisar que en aquesta resolució es decidiesen únicament les qüestions que fan referència a la impugnació d’honoraris i drets per indeguts, sens perjudici que després s’obri a tràmit, si escau, el tràmit per examinar la impugnació d’honoraris per excessius.

Segon. Al·lega en primer lloc, la part que promou l’incident, que la part beneficiada per la condemna en costes no justifica haver pagar al seu advocat i procurador les quantitats que reclama, motiu pel qual considera que s’ha de refusar la seva pretensió, ja que segons l’article 242.2 de la Llei d’enjudiciament civil “la parte que pida la tasación de costas presentará con la solicitud los justificantes de haber satisfecho las cantidades cuyo reembolso reclame”.

En relació amb aquest aspecte de la impugnació hem de precisar que la disposició esmentada és aplicable al supòsit que la part beneficiada per la condemna en costes hagi pagat el seu advocat i procurador dels tribunals, ja que el reembossament d’aquestes quantitats sols és possible, evidentment, si ha existit un pagament previ als professionals del dret que n’han assumit la defensa i representació.

Però l’article 242 de la Llei d’enjudiciament civil no exclou el supòsit que es procedeixi a la taxació de costes encara que la part beneficiada per la condemna no hagi pagat els honoraris del seu advocat ni els drets del seu procurador dels tribunals, segons resulta, en primer lloc, de l’article 241.3 de la mateixa Llei, que de forma explícita preveu la possibilitat, però no l’obligació, que l’advocat i el procurador puguin reclamar la totalitat o part dels seus crèdits enfront del client abans d’iniciar-se les actuacions judicials o durant el tràmit del litigi. I

en segon lloc cal tenir present que, segons l’article 242.1 de la Llei processal, per a la taxació de costes s’exigeix únicament la fermesa de la resolució que estableix la condemna en costes, però no el pagament previ de les quantitats que s’han d’incloure en la taxació. Si a aquestes consideracions hi afegim que l’article 242.3 de la Llei d’enjudiciament civil legitima l’advocat i procurador per presentar a la secretaria de l’organisme jurisidiccional la minuta detallada dels seus drets o honoraris, requisit que s’ha complert en el cas que ara s’ha de resoldre, hem de concloure que en aquest supòsit de no exigir-se el reembossament sinó el pagament directe als professionals que ostenten el crèdit inclòs a la taxació, no és necessari el requisit de la justificació del pagament previ i, per tant, s’ha de desestimar el motiu primer de l’escrit d’impugnació.

Tercer. Al·lega també la part que promou l’incident que la minuta d’honoraris del lletrat inclou un concepte que qualifica d’indegut, com és el que fa referència a la seva compareixença en el recurs de cassació.

Aquest concepte no s’ha de incloure en la minuta d’honoraris de l’advocat, segons un criteri jurisprudencial reiterat que ha fet seu aquesta Sala en les sentències de 28 de setembre i 20 de desembre de 1995. De totes formes, i en relació amb el cas que ara s’ha de resoldre, hem d’entendre que el concepte esmentat s’inclou en la minuta d’honoraris de l’advocat de forma innecessària; i, a més a més, no es demostra que es minuti, ja que la quantitat que reclama l’advocat en aplicació de la norma 48.2 amb referència a la quantia, realment es refereix a l’escrit d’al·legacions sobre inadmissibilitat del recurs de cassació, que s’inclou a la minuta de forma correcta.

S’ha de refusar, doncs, el motiu segon d’impugnació de la taxació de costes per indegudes, sens perjudici de la resolució que al seu dia es pugui dictar si s’obre el tràmit d’impugnació de costes per excessives.

Quart. A l’apartat tercer del seu escrit al·lega, la part que impugna la taxació de costes, la improcedència d’incloure el concepte aplicació de l’increment d’índex de preus al consum, inclusió que qualifica de dubtosa.

També aquest darrer aspecte de l’escrit d’impugnació dels honoraris per indeguts ha d’ésser refusat, ja que les normes orientadores per aplicar els honoraris professionals de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona inclouen aquest concepte a l’apartat que s’intitula

“Base per a la fixació dels honoraris”, que després especifica la norma 10 en el sentit de preveure l’actualització monetària als valors que resultin de l’aplicació de les normes orientadores en cada moment, prevencions que posen de manifest un criteri favorable a la inclusió d’aquest concepte en la minuta d’honoraris quan es procedeix a la taxació de costes.

Cinquè. No s’aprecia temeritat en cap de les dues parts i, per tant, no es fa una imposició expressa de costes.

D’acord amb les disposicions legals esmentades i d’altres pertinents d’aplicació,

DECIDIM

Que hem de desestimar la pretensió formulada per la procuradora dels tribunals senyora Araceli García i Gómez, que actua en nom i representació de la senyora X1, quant a la impugnació per indeguda de la minuta d’honoraris del lletrat que s’inclou en la taxació de costes, sense especial pronunciament respecte a les causades en l’incident; i s’ha d’obrir el tràmit de la impugnació de la taxació de costes per excessives.

Així per aquesta Sentència, ho acordem, manem i signem,

 
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda