Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 18 de febrer de 2002

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 18 de febrer de 2002 núm. 8/2002 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva

President:

Il·lm. SY1 Antoni Bruguera i Manté

Magistrats/ades:

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Il·lm. SY1 Lluís Puig i Ferriol

 

ANTECEDENTS DE FET

 

Únic. Amb data 19 de juliol de 2001 aquesta Sala va dictar Sentència amb la següent part dispositiva: “DECIDIM: Desestimar el recurs de cassació interposat pel procurador dels tribunals Jordi Bassedas Ballus en nom i representació de T., SRL, contra la Sentència dictada amb data 4 de setembre de 2000 per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Tarragona en el rotllo d’apel·lació núm. 112/99, derivat del judici de menor quantia núm. 38/96 del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Reus, amb imposició de les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts, i feu-los saber que és ferma i que no s’hi pot interposar cap recurs.

Retorneu les actuacions a la Secció indicada de l’Audiència de Tarragona, amb un testimoniatge d’aquesta resolució.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, manem i signem”.

El 7 de novembre de 2001 en la Secretaria d’aquest Tribunal es practicà la corresponent taxació de costes, en relació amb les produïdes en aquesta alçada, amb determinació de la quantitat d’un milió quatre-centes una mil sis-centes vint-i-cinc pessetes, que incloïa la direcció tècnica i la representació lletrada emprada davant d’aquest Tribunal.

El procurador dels tribunals senyor Jordi Bassedas Ballus, en nom i representació de T., SRL, impugnà la taxació de costes practicada tant per indegudes, perquè entenia que s’hi havien inclòs partides improcedents, com per excessives, perquè els honoraris de lletrat, segons adduïa, eren massa elevats.

Aquesta Sala donà a l’incident la tramitació prevista legalment, per la qual cosa convocà les parts a una vista que es dugué a terme el 24 de gener a les 11 hores del matí a la sala d’audiències d’aquest Tribunal.

Hi ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.

FONAMENTS JURÍDICS

Primer. D’acord amb el que manifestà en el seu escrit d’impugnació de la taxació de costes presentat davant d’aquesta Sala, el lletrat de T., SRL, en l’acta de la vista al·legà que la partida corresponent a l’IVA dels honoraris de l’advocat senyor Y1 era improcedent, atès que T., SRL, té la seva seu social a Itàlia.

A aquests efectes l’esmentat lletrat s’emparà en l’article 70.1, apartat cinquè, lletra d) de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, que pel que ara interessa diu: “Se entenderán prestados en el territorio de aplicación del impuesto los siguientes servicios: los servicios que se indican a continuación cuando el destinatario sea un empresario o profesional y radique en el citado territorio la sede de su actividad económica o tenga en el mismo un establecimiento permanente o, en su defecto, el lugar de su domicilio ...los servicios profesionales de abogacía “.

Segon. Com és sabut, doctrina acceptada considera les costes processals com una espècie dintre les despeses del procés, ja que no tota despesa que s’hi origina pot ser inclosa en el concepte de costes, que han estat definides com aquelles que cal fer dintre d’un procés per a la persecució o defensa del dret, i que en tot cas han de tenir la consideració de necessàries.

És d’interès recalcar que, en el cas que s’analitza, l’advocat i el procurador de la part vencedora presenten davant de la secretaria d’aquest Tribunal una minuta detallada dels seus drets i honoraris d’acord amb la previsió de l’article 242.3 de la nova Llei d’enjudiciament civil.

De conformitat amb el que s’ha dit, atès que han portat a terme la corresponent reclamació tant l’advocat que defensà Comercial A., SL, com el procurador que la representà, es tracta d’un crèdit directe contra la part condemnada en costes, segons resulta del supòsit previst en l’apartat 3 de l’article 242 de la nova Llei processal civil.

Interessa ara posar en relleu que el fet que sigui un contracte d’arrendament de serveis la relació de dret que vincula els advocats amb els seus clients, resulta obvi que, en principi, els honoraris del lletrat els ha de satisfer la part que s’ha servit d’aquests professionals, per la vigència de les normes de dret civil. Però en el cas de condemna en costes, aquella obligació inicial situada en l’esfera del dret privat queda desdibuixada per una altra de caràcter processal, que estableix una sanció per a un dels litigants o simplement la possibilitat de rescabalament de la part guanyadora, que suposa la càrrega que ha de suportar la part vençuda, consistent a pagar les despeses del litigi (TS SS de 7 de març de 1988 i 23 d’octubre de 1992).

De l’anterior es deriva que no és el territori espanyol (art. 3 de la Llei de l’IVA) el territori d’aplicació de l’impost, ja que en cap cas podem parlar de serveis prestats per un advocat espanyol a un destinatari amb seu o domicili a Espanya, sinó d’una obligació de pagament ex lege (legislació processal) derivada de motius punitius en relació amb qui ha litigat sense raó o basada en motius de tutela dels drets i interessos dels ciutadans que la llei ha emparat.

Per tant, cal donar la raó a la part que impugna la taxació de costes per indegudes i declarar que la partida corresponent a l’IVA de la minuta del despatx d'Y1 és indeguda i, per tant, s’ha de suprimir de l’avantdita taxació.

Per tot el que s’ha exposat, vistos els preceptes legals esmentats i altres de general i escaient aplicació,

DECIDIM

Estimar la impugnació de la taxació de costes per indegudes formulada pel procurador senyor Jordi Bassedas Ballus en nom i representació de T., SRL, practicada per la secretària d’aquesta Sala amb data 7 de novembre de 2001, i, consegüentment, acordem que cal suprimir de la minuta del despatx d'Y1 la partida corresponent a l’IVA, sense prejudici de proseguir la tramitació de la impugnació de la taxació de costes per excessives.

Així per aquesta Sentència ho pronunciem, ho manem i ho signem.

 
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda