Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 10 de desembre de 2001

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

de 10 de desembre de 2001 núm. 34/2001 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva

 

President:

Excm. Sr. Guillem Vidal Andreu

Magistrats:

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Il·Im. Sr. Lluís Puig i Ferriol

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el recurs extraordinari de cassació interposat pels senyors X, X2 i X3, X4 i X5 i les senyores X6, X7, X8, X9, X10 i la senyora X11 contra la Sentència de 27 de juny passat, dictada per la Secció 1a de l’Audiència Provincial de Barcelona en el seu rotllo núm. 1247/98-a corresponent al recurs d’apel·lació interposat per les persones esmentades contra la Sentència que el 15 de setembre de 1998 havia pronunciat la magistrada del Jutjat de Primera Instància núm. 20 d’aquesta ciutat en el judici de menor quantia núm. 930/1997 de la Secció 1a d’aquell Jutjat, instat pels senyors mencionats contra el Sr. Y. Els recurrents han estat representats en aquest Tribunal pel procurador Sr. Antonio de Anzizu Furest i dirigits per l’advocat Sr. Alberto Guerra Soldevila; i el recorregut ha estat representat pel procurador Sr. Francisco Lucas Rubio Ortega i dirigit per l’advocat Sr. David Moner Codina.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. El dia 15 de setembre de 1998, en el procediment de menor quantia abans esmentat, la magistrada del Jutjat de Primera Instància núm. 20 d’aquesta ciutat va dictar una Sentència amb la part dispositiva següent: “FALLO. Que estimando parcialmente la demanda formulada por el procurador de los tribunales D. Antonio María de Anzizu Furest, en nombre y representación de D. X, don X2, don X3 y doña X6, doña Z, doña X7, doña X8 y don X4, doña Z2, y doña X6, doña X11, doña X9 y don X5, contra D. Y, representado por el procurador don Francisco-Lucas Rubio Ortega, debo ordenar y ordeno la redención forzosa del censo que grava la finca de autos, nº XXX del Registro de la Propiedad nº XXX de esta ciudad, descrito en los fundamentos jurídicos de esta resolución, por el precio de cien mil pesetas (100.000.- pts.), y condenar al demandado a satisfacer a los censualistas el precio de redención indicado y a otorgar la correspondiente escritura de redención forzosa de dicho censo, con apercibimiento de que, previa consignación por el censatario del precio de redención establecido, de no otorgarla en el plazo que se fije en ejecución de sentencia, a partir de la firmeza de la sentencia, se otorgará a su costa; y al pago de todos los honorarios, impuestos y demás gastos que origine el otorgamiento de la escritura pública de redención, excepto el Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos Urbanos, que, si se devengare, satisfarán los censualistas, y al pago de las costas del juicio; debiendo cada parte abonar las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad.

 

Segon. No conformes els actors (els avui recurrents) amb la decisió precedent, hi varen interposar davant la Secció 1a de l’Audiència Provincial de Barcelona recurs d’apel·lació.

Aquella Secció va dictar la seva Sentència el dia 27 de juny darrer amb la part dispositiva següent: “FALLO: El Tribunal acuerda: Desestimamos el recurso de apelación interpuesto por el procurador Don Antonio María Anzizu Furest en representación de D. X, D. X2, D. X3 y D.ª X11; D.ª X7, D.ª X8 y D. X4, D.ª Z2, D.ª X6, D.ª X11, D.ª X9 y D. X5, contra la Sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 20 de Barcelona, en fecha 15 de septiembre de 1998, que confirmamos en su integridad, imponiendo a la parte apelante el pago de las costas originadas en esta alzada.”

 

Tercer. Disconformes els agents amb la resolució anterior, hi varen interposar aquest recurs extraordinari de cassació a l’empara de l’interès cassacional de la qüestió; el qual va ser admès per la interlocutòria d’aquest Tribunal de 29 d’octubre últim.

El recurs ha estat substanciat en aquesta Sala conforme a las prescripcions legals, havent-se assenyalat per a la seva deliberació i votació el dia 3 de desembre darrer, data en què tingueren lloc.

És ponent el magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. Els actors formulen aquest recurs extraordinari de cassació d’interès cassacional (art. 477.2.3r i últim paràgraf de l’apartat 3 del mateix precepte) perquè entenen que la Sentència de l’Audiència —igual que la de primera instància— ha infringit preceptes de la Llei catalana 6/1990, de 16 de març, dels censos; i el fonamenten en els tres motius que examinem a continuació.

 

Segon. El primer denuncia l’aplicació indeguda de la disposició transitòria quarta, punt 4, norma setena, de la Llei esmentada. Manifesten que aquesta norma (en la qual basen aquelles sentències la seva decisió unànime) no s’havia d’aplicar.

Els termes d’aquella norma aplicada pels jutges d’instància determinen que: “En els censos transmesos una o més vegades a títol onerós des del dia 1 de gener de 1900 fins al 31 de desembre de 1945, la quantitat total a percebre pel censalista (per la redempció del cens) no pot excedir del quàdruple del preu lliurat en la darrera de les transmissions”.

En aquest cas, les sentències han considerat que les transmissions que van causar les inscripcions registrals XXX. i XXX. de la finca del litigi (registral núm. XXXX), fan aplicable a la redempció la norma setena transcrita perquè diuen que ambdues transmissions es van produir entre l’1 de gener de 1900 i el 31 de desembre de 1945 “y que la última de ellas, la de 3 de abril de 1945 otorgada por doña Z3 a favor de doña Z4, lo fue por el precio de 25.000 ptas”; i atès que amb aquests pressupòsits la norma esmentada disposa que el preu de la redempció no pot excedir el quàdruple del preu lliurat en la darrera de les transmissions (que va ser de 25.000 pessetes) les sentències conclouen que en el cas del litigi el preu de la redempció del cens ha de ser de 25.000 pessetes multiplicat per quatre (25.000 X 4= 100.000), i donen com a preu de la redempció del cens la quantitat de 100.000 pessetes (en comptes del de 5.241.979 pessetes que sol·licitava la demanda —foli 8).

Tercer. Els pressupòsits esmentats, en els quals basen les seves decisions ambdós jutges d’instància, són erronis, i també ho són, per tant, les decisions. Primer, perquè la norma transitòria es refereix a la “transmissió dels censos“, i no a la transmissió de les finques; i segon, perquè les dues últimes transmissions del cens que ens ocupa (i no del tot sinó únicament d’unes parts que en són indivises) no van tenir lloc en el període que les sentències dicen (de 1900 a 1945), sinó molt posteriorment (l’any 1971 l’una i l’any 1995 l’altra) i, conseqüentment, aquí no es donen els supòsits per a l’aplicació d’aquella norma de la disposició transitoria, la qual no pot aplicar-se; i en haver-ho fet l’Audiència (i també la Sentència de primera iInstància), hauran de ser revocats el seus pronunciaments referents a l’import de la redempció del cens del litigi.

En efecte:

Quart. L’última transmissió de la finca (no del cens) es va produir certament el 3 d’abril de 1945 amb l’escriptura atorgada per la Sra. Z3. a favor de la Sra. Z4. (folis 59 i 311) mare de l’avui demandat i hereu seu. Però aquesta transmissió, a la qual les dues sentències d’Instància nuen el fonament per aplicar aquella norma de la disposició transitòria, no dóna cap base per a poder-ho fer, ja que la transitòria es refereix, com ja hem vist, a la “transmissió dels censos” i no a la del domini útil o propietat de la finca, que és (el domini útil o propietat) el que es va transmetre amb aquella escriptura de 1945, i no pas el cens.

Consegüentment, ni la data d’aquesta transmissió de la finca (abril de 1945), ni el preu que se’n va pagar (25.000 pessetes), tenen a veure amb la norma setena de la disposisicó transitòria esmentada la qual, per tant, no es podia aplicar.

I pel que fa a les dues transmissions del cens (i no de tot sinó de veintisiete, trescientas ochenta y cuatroavas partes indivisasuna, i de sesenta y seis, trescientas ochenta y cuatroavas partes indivisasl’altra, (folis 18 revers i 19), que van donar lloc a les incripcions registrals XXX. i XXX. de la finca a què es refereixen les dues sentències d’instància, no són transmissions produïdes dintre del període d’1 de gener de 1900 a 31 de desembre de 1945, sinó que la transmissió que va causar la inscripció XXX. va tenir lloc en una escriptura de 28 d’abril de 1971 (revers del foli 18), i la que va causar la inscripció 28ª, en una escriptura de 4 d’abril de 1995 (foli 19), ambdues molt posteriors, per tant, a aquell únic període en què es pot aplicar aquella norma transitòria palesament inaplicable, doncs, en aquest cas; i és també errònia l’afirmació de l’Audiència que la inscripció registral núm. 28 la va causar la venda de la finca atorgada per la Sra. G. a la Sra. S. el 3 d’abril de 1945, ja que clarament i inequívocament resulta dels folis 19, 370 i 371, que aquesta darrera inscripció registral XXX. la va produir la venda de sesenta y seis, trescientas ochenta y cuatroavas partes indivisas” “del cens” que la Sra. X6. va transmetre als quatre germans X4, X5, X9, X10 en l’escriptura atorgada davant el notari Sr. Modesto Ventura Benages el 4 d’abril de 1995 (foli 19).

Per totes les raons exposades (prou determinants), escau donar lloc al primer motiu de cassació en què s’impugna l’aplicació d’aquella norma de la disposició transitòria, inaplicable palesament per calcular el preu de redempció del cens del litigi; i l’acollida, per l’anterior, d’aquest primer motiu, condueix a aplicar les normes escaients per fer aquell càlcul, cosa que porta a examinar el segon motiu de cassació.

 

Cinquè. S’hi consideren infringides, per falta d’aplicació, les normes quarta i sisena del punt 4 de la disposició transitòria quarta, que aquest motiu al·lega són les que s’havien d’aplicar per calcular el preu de redempció.

Les normes aplicables són certament i efectiva les quarta i sisena esmentades, com al·lega aquest segon motiu el qual caldrà també acollir i passar a resoldre el cas del litigi per fer aplicació de tals normes, com ho ordena l’art. 487.3 de la Llei d’enjudiciament civil.

Sisè. Atès que el demandat no ha impugnat en cap moment el rebuig de les diverses excepcions que havia oposat a la contesta a la demanda (folis 44 al 49), cal considerar ferm aquell rebuig i escau entrar a aplicar directament aquelles normes per calcular el preu de la redempció. No hi ha cap conveni per a la redempció del cens. Es va constituir el 19 d’agost de 1862 (han transcorregut, doncs, a bastament els 20 anys de la disposició transitòria quarta apartat 1 de la Llei de 1990) i és redimible a petició dels censalistes d’acord amb l’apartat 2 de la mateixa norma transitòria. La redempció ha de comprendre necessàriament la pensió i els drets inherentes al cens incloent els dominicals (punt 4 de la disposició transitòria quarta).

La pensió és de 12,66 pessetes i la seva capitalització al 3% són 422 pessetes (apartat a de la norma quarta del punt 4 de la transitòria quarta). Aquesta quantitat de 422 pessetes no ha estat discutida per les parts.

Per l’extinció dels drets de lluïsme, fadiga i altres inherentes al domini, els censalistas han de percebre (apartat b de la norma quarta del punt 4 de la transitòria quarta) l’import d’un lluïsme al tipus pactat en el títol de constitució i en defecte de pacte –com és el cas– al tipus del deu per cent perquè la finca es troba situada a l’antic territori emfitèutic de Barcelona; i aquest deu per cent s’ha de calcular sobre el valor total de la finca que en el cas ha estat fixat pericialment en la quantitat de 40.315.000 pessetes (foli 379). El 10% són 4.031.500 pessetes.

Els censalistes han de percebre a més “una quarantena part d’un altre lluïsme per cada anualitat completa transcorreguda des de la darrera transmissió de la finca que l’haguès meritat, fins a percebre, com a màxim, l’import de 2 lluïsmes (mateix apartat b)”.

Com que en aquest cas en els últims 40 anys no hi ha hagut cap transmissió de la finca a títol onerós (foli 20), l’import que els censalistes han de percebre per aquest altre concepte, és el d’un segon lluïsme, és a dir, un altre deu per cent del valor de la finca. Per tant, altres 4. 031.500 pessetes.

Del valor de 40.315.000 pessetes de la finca se n’ha de deduir el preu de redempció del cens (apartat d), que és la suma dels dos lluïsmes esmentats (8.063.000 pessetes) més l’import de redempció de la pensió (422 pessetes). El total que s’ha de deduir és, doncs, de 8.063.422 pessetes; per tant, finalment tenim 40.315.000 pessetes menys 8.063.422 pessetes, que és igual a 32.251.578 pessetes.

Els dos lluïsmes són, doncs, en el cas, el 20% de 32.251.578 pessetes, o sigui 6.450.315,6 pessetes.

Però com que el cens és de domini mitjà tercer (folis 24 i 25 i 131) no segon com pretenen els actors, els censalistes han de cobrar una quarta part de la darrera quantitat (apartat d de la norma sisena), o sigui, 1.612.578,9 pessetes, les quals, amb les despeses de la redempció i de les operacions de registre (norma tercera, últim incís), és el que el censatari demandat haurà de pagar als actors per la redempció d’aquest cens.

Setè. El demandat, al final de la contesta a la demanda, sol·licitava l’aplicació de la norma novena del punt 4 de la disposició transitòria quarta perquè adduïa que no podia afrontar el pagament de les quantitats que li corresponen abonar per la redempció.

La part actora va manifestar sobre aquest punt (foli 306) “que es evidente que la parte actora no acepta la expresada decisión del demandado, toda vez que el mismo ni tan sólo ha intentado probar que se hallaba en la situación de no poder hacer frente al pago de la redención del censo objeto de estos autos”.

El demandat ni tan sols va tractar de provar tenir impossiblitat o dificultat d’afrontar el pagament de les quantitats que li corresponen abonar per aquesta redempció; i davant l’absència de tota prova respecte d’això, no escau accedir a la improvada petició del defenent (últim incís de la norma novena de la transitòria quarta).

Vuitè. L’estimació dels dos primers motius de cassació fa innecessari l’examen del tercer.

Novè. Les costes de la primera instància s’imposaran al demandat (art. 394 de la Llei processal) i no es farà mèrit de les de la segona instància ni de les d’aquest recurs.

Per tot el que s’ha exposat, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit:

PART DISPOSITIVA

Estimar aquest recurs de cassació; confirmar el pronunciament de la Sentència de l’Audiència i el de la de primera instància en què s’ordena la redempció forçosa del cens objecte de les actuacions que grava la finca núm. XXX del Registre de la Propietat núm. XXX d’aquesta ciutat, el qual es descriu en el punt tercer del document núm.1 de la demanda; s’anul·len els pronunciaments de condemna d’ambdues sentències pel que fa al preu de la redempció, i en el seu lloc es condemna el demandat Sr. Y a satisfer als actors la quantitat d’1.612.578,9 pessetes com a preu de tal redempció i a otorgar la corresponent escriptura pública de redempció forçosa, amb l’advertència que, amb la consignació prèvia pel censatari del preu esmentat, s’atorgarà a la seva costa si ell no ho fa en el termini que serà fixat en execució de Sentència; i se’l condemna també al pagament de les despeses de la redempció i de les operacions de registre (honoraris, impostos i altres despeses, excepte l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys que, si fos la meritat, el pagaran els censalistes). Es rebutja la petició del demandat referent a la capitalització de l’import de les quantitats que ha d’abonar per la redempció del cens; i es condemna finalment al defenent al pagament de les costes de la primera instància, sense que es faci mèrit de les de l’apel·lació ni de les d’aquest recurs.

Així per aquesta Sentència ho pronunciem, ho manem i ho signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda