Sentència
del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya
de 8 de novembre de 2001
núm. 30/2001 (Sala Civil i Penal)
Antecedents
de fet
Fonaments
de dret
Part dispositiva
President:
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i
Manté
Magistrats:
Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol
ANTECEDENTS DE FET
Primer.
El procurador dels tribunals
Sr. Antonio M.ª de Anzizu Furest, en nom i representació de la Sra. X, va interposar aquest recurs de cassació contra la Sentència dictada
per la secció 18ª de l’Audiència Provincial de Barcelona, en el rotllo
d’apel·lació núm. 768/99. En data 10 de maig de 2001, aquesta Sala va dictar
Sentència per la qual es desestimava el recurs de cassació i s’imposava les
costes a la part recurrent i a la pèrdua del dipòsit.
Segon.
En data 4 de juliol de 2001, la
secretària judicial va dur a terme la taxació de costes que ascendia a la
quantitat de 578.834 pessetes. El procurador Sr. Anzizu Furest ha impugnat
per indegudes i excessives determinades partides incloses en la taxació
anterior. Per mitjà d’una diligència d’ordenació de data 28 de setembre
passat, es disposà en primer lloc tramitar la impugnació per excessives
d’acord amb l’art. 246 de la LEC.
Per mitjà d’una provisió de 22
d’octubre passat i d’acord amb l’art. 246.4 de la LEC, es convocà les parts
a la celebració de la vista, la qual va tenir lloc el propassat dia 5 de
novembre, segons consta a l’acta estesa a l’efecte i que queda unida a les
actuacions.
Ha estat designat ponent
l’Il·lm. Sr. Lluis Puig i Ferriol.
FONAMENTS
DE DRET
Primer.
La qüestió que s’ha plantejat a
l’acte de la vista per la lletrada senyora Z., que fa referència a la suspensió de l’acte fins a la resolució del recurs de
reposició que havia interposat contra la provisió de 25 d’octubre darrer, no
era ni és acollible segons l’article 451 de la Llei d’enjudiciament civil,
sens perjudici de la resolució que en el seu dia recaigui a l’hora de
resoldre el recurs de reposició esmentat.
Segon.
La representació processal de
la senyora Y impugna per indeguda la partida de la taxació
de costes que correspon a l’advocada senyora Z, que detalla els
conceptes següents:
“Recurso de casación (norma 99)
oposición al recurso sostenido por la adversa.- salida de despacho (norma
24). Desplazamiento fuera del partido judicial para la realización de la
vista ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”.
Al·lega la part que impugna la
taxació de costes per indegudes, en relació amb la minuta d’honoraris de la
lletrada senyora Z., que la seva minuta no s’ha d’inclure a la
taxació de costes, ja que no s’ha presentat la minuta detallada que
exigeixen els articles 242 i 243 de la Llei d’enjudiciament civil, que
exigeixen que la minuta d’honoraris sigui detallada, sense que es pugui
consignar de forma global l’import dels honoraris. I al·lega també la part
que impugna la taxació de costes, que no s’ha d’incloure en la minuta
d’honoraris de la lletrada el concepte que fa referència al desplaçament a
L..
Tercer.
Amb referència al primer
aspecte de la impugnació, cal assenyalar, inicialment, que és difícilment
admissible l’asseveració de la manca de detall que s’al·lega, ja que la
minuta d’honoraris que ha presentat la lletrada senyora Z. es
refereix a dos conceptes i assenyala una quantitat concreta a cadascun
d’aquests conceptes.
Hem d’afegir ara que, com ha
tingut ocasió de precisar aquesta Sala en les seves sentències de 28 de
setembre de 1995 i 7 de juliol de 1997, que recullen el criteri mantingut
reiteradament pel Tribunal Suprem, que el requisit de la minuta detallada
que estableix l’article 423 de la Llei d’enjudiciament civil, no requereix
que es consigni la quantia concreta que s’assigna a cada partida, que ha de
resultar en tot cas de l’aspecte proporcional assignable a cada partida per
les normes corresponents. I no hem d’oblidar que en el cas present s’assigna
una quantitat concreta a cadascun dels conceptes que detalla la minuta
d’honoraris, de conformitat també amb allò que preveu l’article 242.3 de la
Llei d’enjudiciament civil actual.
Una altra puntualització que
s’ha de fer, és que com precisen les sentències del Tribunal Suprem de 31 de
maig de 1995 i 14 de maig de 1996, quan a la minuta d’honoraris se cita la
norma orientadora del Col·legi d’Advocats, com succeix en el cas present,
aquesta norma ja estableix la proporcionalitat en què s’han de distribuir
els diferents actes processals que fan necessària la intervenció de
l’advocat, amb la conseqüència que en el cas que ara s’ha de resoldre, s’ha
d’entendre que la minuta d’honoraris compleix amb els requisits que
estableix l’article 423 de la Llei d’enjudiciament civil, segons la seva
interpretació jurisprudencial i s’ha de refusar, per tant, aquest primer
aspecte de la impugnació de la minuta d’honoraris del lletrat per indegudes.
Quart.
Al·lega també la mateixa part
impugnant la improcedència d’inclore en la minuta d’honoraris del lletrat el
concepte “salida del despacho (norma 24)”,
ja que és un concepte que, segons el seu criteri, l’ha d’assumir el client
de la part adversa.
S’ha d’estimar aquest concepte
de l’escrit d’impugnació, ja que com ha precisat aquesta Sala en la seva
Sentència de 6 d’octubre de 1994, que recull el criteri mantingut pel
Tribunal Suprem sobre la matèria (sentències de 8 d’abril i 25 de juny de
1992), és procedent la petició d’excloure el concepte “Aplicació Norma 24”
que, segons la minuta, correspon al concepte sortida fora del
despatx professional, per un import de 15.000 pessetes, sense perjudici que
aquest concepte es pugui exigir al client en minuta complementària.
Quart.
L’estimació parcial de la
impugnació determina que no s’ha de fer una condemna expressa en costes
d’aquest incident.
PART
DISPOSITIVA
La Sala Civil i Penal del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit: Estimar en part la
impugnació per indeguda de la taxació de costes practicada per la senyora
secretària judicial amb data 4 de juliol de 2001, en el sentit d’excloure de
la minuta d’honoraris de la lletrada senyora Z. la partida
corresponent a “desplazamiento fuera del partido judicial para la
realización de la vista ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”;
amb exclusió de la quantitat de 15.000 pessetes, havent-se de rectificar en
aquest sentit la taxació; tot amb independència i sens perjudici del que
pugui resultar de la impugnació per excessiva d’aquesta minuta; sense fer
una condemna expressa en costes de l’incident d’impugnació de la taxació de
costes.
Així per aquesta Sentència, ho
acordem, manem i signem. |
