Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 8 de novembre de 2001

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

de 8 de novembre de 2001 núm. 30/2001 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva

 

President:

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. El procurador dels tribunals Sr. Antonio M.ª de Anzizu Furest, en nom i representació de la Sra. X, va interposar aquest recurs de cassació contra la Sentència dictada per la secció 18ª de l’Audiència Provincial de Barcelona, en el rotllo d’apel·lació núm. 768/99. En data 10 de maig de 2001, aquesta Sala va dictar Sentència per la qual es desestimava el recurs de cassació i s’imposava les costes a la part recurrent i a la pèrdua del dipòsit.

 Segon. En data 4 de juliol de 2001, la secretària judicial va dur a terme la taxació de costes que ascendia a la quantitat de 578.834 pessetes. El procurador Sr. Anzizu Furest ha impugnat per indegudes i excessives determinades partides incloses en la taxació anterior. Per mitjà d’una diligència d’ordenació de data 28 de setembre passat, es disposà en primer lloc tramitar la impugnació per excessives d’acord amb l’art. 246 de la LEC.

Per mitjà d’una provisió de 22 d’octubre passat i d’acord amb l’art. 246.4 de la LEC, es convocà les parts a la celebració de la vista, la qual va tenir lloc el propassat dia 5 de novembre, segons consta a l’acta estesa a l’efecte i que queda unida a les actuacions.

Ha estat designat ponent l’Il·lm. Sr. Lluis Puig i Ferriol.

 FONAMENTS DE DRET

Primer. La qüestió que s’ha plantejat a l’acte de la vista per la lletrada senyora Z., que fa referència a la suspensió de l’acte fins a la resolució del recurs de reposició que havia interposat contra la provisió de 25 d’octubre darrer, no era ni és acollible segons l’article 451 de la Llei d’enjudiciament civil, sens perjudici de la resolució que en el seu dia recaigui a l’hora de resoldre el recurs de reposició esmentat.

 Segon. La representació processal de la senyora Y impugna per indeguda la partida de la taxació de costes que correspon a l’advocada senyora Z, que detalla els conceptes següents:

“Recurso de casación (norma 99) oposición al recurso sostenido por la adversa.- salida de despacho (norma 24). Desplazamiento fuera del partido judicial para la realización de la vista ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”.

Al·lega la part que impugna la taxació de costes per indegudes, en relació amb la minuta d’honoraris de la lletrada senyora Z., que la seva minuta no s’ha d’inclure a la taxació de costes, ja que no s’ha presentat la minuta detallada que exigeixen els articles 242 i 243 de la Llei d’enjudiciament civil, que exigeixen que la minuta d’honoraris sigui detallada, sense que es pugui consignar de forma global l’import dels honoraris. I al·lega també la part que impugna la taxació de costes, que no s’ha d’incloure en la minuta d’honoraris de la lletrada el concepte que fa referència al desplaçament a L..

Tercer. Amb referència al primer aspecte de la impugnació, cal assenyalar, inicialment, que és difícilment admissible l’asseveració de la manca de detall que s’al·lega, ja que la minuta d’honoraris que ha presentat la lletrada senyora Z. es refereix a dos conceptes i assenyala una quantitat concreta a cadascun d’aquests conceptes.

Hem d’afegir ara que, com ha tingut ocasió de precisar aquesta Sala en les seves sentències de 28 de setembre de 1995 i 7 de juliol de 1997, que recullen el criteri mantingut reiteradament pel Tribunal Suprem, que el requisit de la minuta detallada que estableix l’article 423 de la Llei d’enjudiciament civil, no requereix que es consigni la quantia concreta que s’assigna a cada partida, que ha de resultar en tot cas de l’aspecte proporcional assignable a cada partida per les normes corresponents. I no hem d’oblidar que en el cas present s’assigna una quantitat concreta a cadascun dels conceptes que detalla la minuta d’honoraris, de conformitat també amb allò que preveu l’article 242.3 de la Llei d’enjudiciament civil actual.

Una altra puntualització que s’ha de fer, és que com precisen les sentències del Tribunal Suprem de 31 de maig de 1995 i 14 de maig de 1996, quan a la minuta d’honoraris se cita la norma orientadora del Col·legi d’Advocats, com succeix en el cas present, aquesta norma ja estableix la proporcionalitat en què s’han de distribuir els diferents actes processals que fan necessària la intervenció de l’advocat, amb la conseqüència que en el cas que ara s’ha de resoldre, s’ha d’entendre que la minuta d’honoraris compleix amb els requisits que estableix l’article 423 de la Llei d’enjudiciament civil, segons la seva interpretació jurisprudencial i s’ha de refusar, per tant, aquest primer aspecte de la impugnació de la minuta d’honoraris del lletrat per indegudes.

Quart. Al·lega també la mateixa part impugnant la improcedència d’inclore en la minuta d’honoraris del lletrat el concepte “salida del despacho (norma 24), ja que és un concepte que, segons el seu criteri, l’ha d’assumir el client de la part adversa.

S’ha d’estimar aquest concepte de l’escrit d’impugnació, ja que com ha precisat aquesta Sala en la seva Sentència de 6 d’octubre de 1994, que recull el criteri mantingut pel Tribunal Suprem sobre la matèria (sentències de 8 d’abril i 25 de juny de 1992), és procedent la petició d’excloure el concepte “Aplicació Norma 24que, segons la minuta, correspon al concepte sortida fora del despatx professional, per un import de 15.000 pessetes, sense perjudici que aquest concepte es pugui exigir al client en minuta complementària.

 Quart. L’estimació parcial de la impugnació determina que no s’ha de fer una condemna expressa en costes d’aquest incident.

 PART DISPOSITIVA

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit: Estimar en part la impugnació per indeguda de la taxació de costes practicada per la senyora secretària judicial amb data 4 de juliol de 2001, en el sentit d’excloure de la minuta d’honoraris de la lletrada senyora Z. la partida corresponent a “desplazamiento fuera del partido judicial para la realización de la vista ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”; amb exclusió de la quantitat de 15.000 pessetes, havent-se de rectificar en aquest sentit la taxació; tot amb independència i sens perjudici del que pugui resultar de la impugnació per excessiva d’aquesta minuta; sense fer una condemna expressa en costes de l’incident d’impugnació de la taxació de costes.

Així per aquesta Sentència, ho acordem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda