Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 25 de juny de 2001

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

de 25 de juny de 2001 núm. 19/2001 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva

 

President:

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Magistrats/ades:

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

 

FETS

Primer. El procurador Ángel Montero Brusell, en nom i representació de X, que actua per “la Comunitat hereditària de la Sra. Y”, va interposar aquest recurs de cassació contra la Sentència dictada en el rotllo d’apel·lació núm 1038/99 de la Secció 17ª de l’Audiència Provincial de Barcelona. En data 9 d’octubre de 2000, aquest tribunal dictà sentència que desestimava el recurs referit i imposava les costes a la part recurrent.

 Segon. La secretària judicial va fer la taxació de costes, d’ambdues parts contra les quals es recorre, de les qual va donar vista a les parts per un termini comú de tres dies. El procurador Sr. Ángel Montero Brusell les va impugnar per indegudes i subsidiàriament per excessives. Per mitjà d’una provisió de 20 de març de 2001, s’acordà, de conformitat amb el que preveu l’art. 429 de la LEC, formar les oportunes peces separades d’impugnació de costes per indegudes.

Hi ha actuat com a ponent l’Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.

 FONAMENTS DE DRET

Primer. En les actuacions principals del rotlle del recurs de cassació es va practicar la taxació de les costes causades i la part recurrent, que fou comdemnada a pagar-les, impugnà tant per indegudes com per excessives, tant la minuta del lletrat Sr. X2, que ho fou d'una de les parts demandades (Fundació A. O.), com la de la Sra. X3., lletrada de l'altra demandada, Sra. Y2.

Atès que, segons la LEC de 1881, que és la que ha de regular el present procediment pel principi tempus regit actum, "hay incompatibilidad de simultanear las impugnaciones por honorarios indebidos y por honorarios excesivos, ya que la primera se tramita por lo dispuesto en los arts. 421 y siguientes de la LEC, mientras que son aplicables los arts. 427 y 428 de la LEC cuando se trata de impugnación por excesivos en razón precisamente a que cuando se acumulan ambas impugnaciones es evidente que precedentemente habrá que resolver la impugnación por el primer concepto" (per totes, S. del T.S. de 14-12-1993), la controvèrsia queda limitada en el present incident a esbrinar l'èxit o fracàs de les crítiques formulades a ambdues minutes d'honoraris, que es qualifiquen d'indegudes.

Segon.

a) Impugnació específica de la minuta del lletrat Sr.X2.

Al·lega la recurrent que "el espíritu de los arts. 423 y 424 de la LEC es que en cada litigio sólo puede haber una tasación de costas. Y, como sea que la Sra. Secretaria ya la practicó el 19 de Febrero de 2001, esta nueva de 9 de Marzo de 2001 no procede".

La censura jurídica ha de decaure pel següent:

a) Ni de la lletra ni de l'esperit dels articles 423 i 424 de la LEC 1881 se'n desprèn, contràriament al que es postula, que en un determinat procediment hi hagi d'haver una sola i única taxació de costes.

b) Podria ser que el recurrent es referís al numeral següent, o sigui, l'art. 425, en el qual, efectivament, es parla de la taxació de costes en singular, amb l'admonició que, una vegada feta, no s'admetrà la inclusió o addició de cap més partida; però aquesta previsió legal res no té a veure amb el cas, en el qual no es fan dues taxacions successives, amb identitats subjectives i objectives, com si la segona fos complementària de la primera, sinó dues taxacions ben diferents, perquè també ho són les dues parts demandades i perquè aquestes són dirigides i representades per lletrats i procuradors així mateix diferents. L'exigència, en aquests supòsits de pluralitat de litigants, d'una sola taxació, a més de representar un formalismo enervant ni tan sols previst legalment, portaria a la conseqüència de crear, a l’efecte de taxació de costes, una interdependència entre els demandats del tot injustificable, cosa que, per absurda, s'ha de refusar.

b) Impugnació específica de la minuta d'honoraris de la lletrada Sra. X3.

Addueix el recurrent que la impugnació del recurs de cassació no fou formalitzada per aquesta lletrada, "ya que ésta aparece firmada por ella ‘por substitución’ y es claro que los honorarios corresponden al substituido, verdadero autor, y no a la substituyente, simple firmante".

La crítica jurídica ha de claudicar perquè:

a) Per una part, la lletrada substituïda —a la qual diu el recurrent que correspondrien, arribat el cas, els honoraris— és precisament la mateixa que presenta la minuta, o sigui, la Sra. X3., directora del procediment a partir del dia 7 de maig de 1999, data en la qual l'anterior lletrada de la Sra. Y2 atorgà la vènia preceptiva a favor seu (fol. 34). La referència "Por substitución" que obra en l'escrit d'impugnació només té sentit en tal cas, és a dir en el supòsit que un altre lletrat substituís amb la seva signatura la lletrada Sra. X3..

b) Per altra banda, aquesta circumstància s'esdevindria indiferent en qualsevol cas perquè, com ja va declarar el Tribunal Constitucional en la seva Sentència 28/1990 “...el titular del crédito privilegiado que origina la condena en costas es la parte contraria beneficiaria de la misma y no los profesionales que la han representado y defendido...", de tal manera que "la substitución del Letrado que firma la minuta por otro letrado, no convierte en indebidos los honorarios figurados por el mismos en la tasación de costas "(S. del T.S. de 31-5-1988) i per això “...la circunstancia de quién sea el concreto profesional que haya prestado sus servicios carece de incidencia alguna en la obligación de pago que la Resolución judicial ha impuesto al condenado en costas" (S. del T.S. de 15-2-1996).

Tercer.

Impugnació comuna a les minutes d'honoraris presentades pels lletrats Sr. X2. i Sra. X3.

Diu la part recurrent en cassació que “...la minuta del letrado Sr. X2. omite absolutamente el detalle de sus pretendidos honorarios" (fol. 2), i fa servir una frase idèntica pel que fa a la minuta presentada per la lletrada Sra. X3.. D'aquí n'extreu el parer que, per això sol, ja esdevenen indeguts els honoraris.

Aquesta crítica tampoc pot reeixir. En efecte, si bé, certament, hauria estat desitjable una major expressivitat d'ambdues minutes, el seu laconisme no genera cap indefensió per a la contrapart. La minuta d'honoraris del lletrat Sr. X2. identifica suficientment "la tramitación del recurso de casación interpuesto por D. X ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recurso de casación nº 21/2000", referint-se al càlcul d'honoraris segons la norma 99 i escala 3 de les Normes orientadores de l’I·ltre. Col·legi d'Advocats de Barcelona, i fent referència igualment a la celebració de vista oral. Per la seva banda, la minuta d'honoraris de la lletrada Sra. X3. també fa referència al mateix recurs de cassació, amb expressió del tràmit de vista oral.

Resulta, per tant, aplicable la jurisprudència segons la qual "ese dato de globalización no puede significar óbice alguno para la aprobación y ratificación de la minuta cuestionada, pues Jurisprudencia pacífica y actualizada de esta Sala proclama que deben aprobarse las minutas globalizadas..." (per totes, Sentència del T.S. de 17-3-1998), havent-se dit també que "la minuta objeto de impugnación tan sólo incurrió en una indeterminación relativa al referirse explícitamente a una Norma colegial, la 99, y al resultado de fijar el porcentaje a percibir con arreglo a una determinada escala, pero sin hacer mención explícita de las partidas o actividades comprendidas en la Minuta. Ahora bien; la aludida imprecisión merece técnicamente, como se apuntaba, el reproche de una indeterminación relativa, puesto que la lectura de la citada Norma 99 y la siguiente, 100, que la complementa, permiten apreciar, sin ninguna duda, cuáles fueron las partidas incluidas a efectos de minutación..." (S. del T.S. de 16-5-1998).

Tot això porta, doncs, a la desestimació de la present impugnació, sens perjudici del que es pugui dir ulteriorment pel que pertoca al caràcter excessiu o no del que es reclama.

 Quart. No s'aprecia temeritat o mala fe en la impugnació, per la qual cosa no es fa imposició expressa de les costes de l'incident.

Atesos els preceptes legals esmentats i altres d'aplicació,

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

 DECIDEIX

Desestimar la impugnació pel concepte d'indegudes de les minutes dels advocats Sr. X2. i Sra. X3. en la taxació de costes practicada en les actuacions principals.

Una vegada esdevinguda ferma la present resolució, contra la qual es pot presentar recurs de súplica, es tramitarà la referida impugnació per excessives d’aquestes minutes, amb la consegüent remissió de les actuacions a l’Il·ltre. Col·legi d'Advocats de Barcelona perquè emeti el seu dictamen.

Així ho pronunciem, ho manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda