Sentència
del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya
de 25 de juny de 2001
núm. 19/2001 (Sala Civil i Penal)
Antecedents
de fet
Fonaments
de dret
Part dispositiva
President:
Il·lm. Sr.
Antoni Bruguera i Manté
Magistrats/ades:
Il·lma. Sra.
Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr.
Ponç Feliu i Llansa
FETS
Primer.
El procurador Ángel Montero Brusell, en nom i representació de X, que actua per “la Comunitat hereditària de la Sra.
Y”, va interposar aquest recurs de cassació contra la Sentència dictada en el
rotllo d’apel·lació núm 1038/99 de la Secció 17ª de l’Audiència Provincial
de Barcelona. En data 9 d’octubre de 2000, aquest tribunal dictà sentència
que desestimava el recurs referit i imposava les costes a la part recurrent.
Segon.
La secretària judicial va fer la taxació de costes, d’ambdues parts contra
les quals es recorre, de les qual va donar vista a les parts per un termini
comú de tres dies. El procurador Sr. Ángel Montero Brusell les va impugnar
per indegudes i subsidiàriament per excessives. Per mitjà d’una provisió de
20 de març de 2001, s’acordà, de conformitat amb el que preveu l’art. 429 de
la LEC, formar les oportunes peces separades d’impugnació de costes per
indegudes.
Hi ha actuat com a ponent l’Il·lm.
Sr. Ponç
Feliu i Llansa.
FONAMENTS DE DRET
Primer.
En les actuacions principals del rotlle del recurs de cassació es va
practicar la taxació de les costes causades i la part recurrent, que fou
comdemnada a pagar-les, impugnà tant per indegudes com per excessives, tant
la minuta del lletrat Sr. X2, que ho fou d'una
de les parts demandades (Fundació A. O.), com la de la Sra. X3., lletrada de l'altra demandada, Sra. Y2.
Atès que,
segons la LEC de 1881, que és la que ha de regular el present procediment
pel principi
tempus
regit actum,
"hay incompatibilidad de simultanear las impugnaciones por honorarios
indebidos y por honorarios excesivos, ya que la primera se tramita por lo
dispuesto en los arts. 421 y siguientes de la LEC, mientras que son
aplicables los arts. 427 y 428 de la LEC cuando se trata de impugnación por
excesivos en razón precisamente a que cuando se acumulan ambas impugnaciones
es evidente que precedentemente habrá que resolver la
impugnación por el primer concepto" (per totes, S. del T.S. de 14-12-1993),
la controvèrsia queda limitada en el present incident a esbrinar l'èxit o
fracàs de les crítiques formulades a ambdues minutes d'honoraris, que es
qualifiquen d'indegudes.
Segon.
a)
Impugnació específica de la minuta del lletrat Sr.X2.
Al·lega la
recurrent que "el espíritu de los arts. 423 y 424 de la LEC es que en cada
litigio sólo puede haber una tasación de costas. Y, como sea que la Sra.
Secretaria ya la practicó el 19 de Febrero de 2001, esta nueva de 9 de Marzo
de 2001 no procede".
La censura
jurídica ha de decaure pel següent:
a) Ni de la
lletra ni de l'esperit dels articles 423 i 424 de la LEC 1881 se'n desprèn,
contràriament al que es postula, que en un determinat procediment hi hagi
d'haver una sola i única taxació de costes.
b) Podria
ser que el recurrent es referís al numeral següent, o sigui, l'art. 425, en
el qual, efectivament, es parla de la taxació de costes en singular, amb
l'admonició que, una vegada feta, no s'admetrà la inclusió o addició de cap
més partida; però aquesta previsió legal res no té a veure amb el cas, en el
qual no es fan dues taxacions successives, amb identitats subjectives i
objectives, com si la segona fos complementària de la primera, sinó dues
taxacions ben diferents, perquè també ho són les dues parts demandades i
perquè aquestes són dirigides i representades per lletrats i procuradors
així mateix diferents. L'exigència, en aquests supòsits de pluralitat de
litigants, d'una sola taxació, a més de representar un formalismo enervant
ni tan sols previst legalment, portaria a la conseqüència de crear, a
l’efecte de taxació de costes, una interdependència entre els demandats del
tot injustificable, cosa que, per absurda, s'ha de refusar.
b)
Impugnació específica de la minuta d'honoraris de la lletrada Sra. X3.
Addueix el
recurrent que la impugnació del recurs de cassació no fou formalitzada per
aquesta lletrada, "ya que ésta aparece firmada por ella ‘por substitución’ y
es claro que los honorarios corresponden al substituido, verdadero autor, y
no a la substituyente, simple firmante".
La crítica
jurídica ha de claudicar perquè:
a) Per una
part, la lletrada substituïda —a la qual diu el recurrent que correspondrien,
arribat el cas, els honoraris— és precisament la mateixa que presenta la
minuta, o sigui, la Sra. X3., directora del procediment a
partir del dia 7 de maig de 1999, data en la qual l'anterior lletrada de la
Sra. Y2 atorgà la vènia preceptiva a favor seu (fol. 34). La
referència "Por substitución" que obra en l'escrit d'impugnació només té
sentit en tal cas, és a dir en el supòsit que un altre lletrat substituís
amb la seva signatura la lletrada Sra. X3..
b) Per altra
banda, aquesta circumstància s'esdevindria indiferent en qualsevol cas
perquè, com ja va declarar el Tribunal Constitucional en la seva Sentència
28/1990 “...el titular del crédito privilegiado que origina la condena en
costas es la parte contraria beneficiaria de la misma y no los profesionales
que la han representado y defendido...", de tal manera que "la substitución
del Letrado que firma la minuta por otro letrado, no convierte en indebidos
los honorarios figurados por el mismos en la tasación de costas "(S. del
T.S. de 31-5-1988) i per això “...la circunstancia de quién sea el concreto
profesional que haya prestado sus servicios carece de incidencia alguna en
la obligación de pago que la Resolución judicial ha impuesto al condenado en
costas" (S. del T.S. de 15-2-1996).
Tercer.
Impugnació comuna a les minutes d'honoraris presentades pels lletrats Sr.
X2. i Sra. X3.
Diu la part
recurrent en cassació que “...la minuta del letrado Sr. X2. omite
absolutamente el detalle de sus pretendidos honorarios"
(fol.
2), i fa servir una frase idèntica pel que fa a la minuta presentada per la
lletrada Sra. X3.. D'aquí n'extreu el parer que, per això sol, ja esdevenen
indeguts els honoraris.
Aquesta
crítica tampoc pot reeixir. En efecte, si bé, certament, hauria estat
desitjable una major expressivitat d'ambdues minutes, el seu laconisme no
genera cap indefensió per a la contrapart. La minuta d'honoraris del lletrat
Sr. X2. identifica suficientment "la tramitación del recurso de
casación interpuesto por D. X ante el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, recurso de casación nº 21/2000", referint-se al
càlcul d'honoraris segons la norma 99 i escala 3 de les Normes orientadores
de l’I·ltre. Col·legi d'Advocats de Barcelona, i fent referència igualment a
la celebració de vista oral. Per la seva banda, la minuta d'honoraris de la
lletrada Sra. X3. també fa referència al mateix recurs de cassació, amb
expressió del tràmit de vista oral.
Resulta, per
tant, aplicable la jurisprudència segons la qual "ese dato de globalización
no puede significar óbice alguno para la aprobación y ratificación de la
minuta cuestionada, pues Jurisprudencia pacífica y actualizada de esta Sala
proclama que deben aprobarse las minutas globalizadas..." (per totes,
Sentència del T.S. de 17-3-1998), havent-se dit també que "la minuta objeto
de impugnación tan sólo incurrió en una indeterminación relativa al
referirse explícitamente a una Norma colegial, la 99, y al resultado de
fijar el porcentaje a percibir con arreglo a una determinada escala, pero
sin hacer mención explícita de las partidas o actividades comprendidas en la
Minuta. Ahora bien; la aludida imprecisión merece técnicamente, como se
apuntaba, el reproche de una indeterminación relativa, puesto que la lectura
de la citada Norma 99 y la siguiente, 100, que la complementa, permiten
apreciar, sin ninguna duda, cuáles fueron las partidas incluidas a efectos
de minutación..." (S. del T.S. de 16-5-1998).
Tot això
porta, doncs, a la desestimació de la present impugnació, sens perjudici del
que es pugui dir ulteriorment pel que pertoca al caràcter excessiu o no del
que es reclama.
Quart.
No s'aprecia temeritat o mala fe en la impugnació, per la qual cosa no es fa
imposició expressa de les costes de l'incident.
Atesos els
preceptes legals esmentats i altres d'aplicació,
La Sala
Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
DECIDEIX
Desestimar
la impugnació pel concepte d'indegudes de les minutes dels advocats Sr.
X2. i Sra. X3. en la taxació de costes practicada en les
actuacions principals.
Una vegada
esdevinguda ferma la present resolució, contra la qual es pot presentar
recurs de súplica, es tramitarà la referida impugnació per excessives
d’aquestes minutes, amb la consegüent remissió de les actuacions a l’Il·ltre.
Col·legi d'Advocats de Barcelona perquè emeti el seu dictamen.
Així ho
pronunciem, ho manem i signem. |
