Sentència
del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya
de 10 de maig de 2001
núm. 18/2001 (Sala Civil i Penal)
Antecedents
de fet
Fonaments
de dret
Part dispositiva
President:
Excm. Sr. Guillem
Vidal i Andreu
Magistrats/ades:
Il·lm. Sr. Antoni
Bruguera i Manté
Il·lma. Sra. Núria
Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Ponç
Feliu i Llansa
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol
La Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que més amunt
s’esmenten, ha vist aquest recurs extraordinari de cassació que ha
interposat la senyora X contra la Sentència dictada per la
Secció 18ª de l’Audiència Provincial de Barcelona de data 14 de setembre de
2000 en el rotllo d’apel·lació núm. 768/99, que dimana de les actuacions de
judici declaratiu de menor quantia núm. 273/98 seguides en el Jutjat de
Primera Instància núm. 5 de Terrassa, sobre reclamació de filiació paterna
no matrimonial. La part recurrent ha estat representada davant d’aquest
tribunal pel procurador dels tribunals Antonio M.ª de Anzizu Furest i
representant per la lletrada Yolanda Perlines Landín. Ha comparegut com a
part contra la qual es recorre el senyor Y, representat pel
procurador dels tribunals Carlos Salvans Fernández i assistit de la seva
lletrada Isabel Cazorla Calderón. Ha intervingut com a part el Ministeri
Fiscal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.
La representación de Y va formular demanda de judici declaratiu de menor quantia contra
X, davant el Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Terrassa, en la
qual va exposar els fets i fonaments de dret corresponents i va acabar
suplicant que es dictés sentència en els termes que deixava exposats i que
aquí es donen per reproduïts. Seguit el judici pels seus tràmits legals, en
data 24 de maig de 1999, el jutjat esmentat va dictar la Sentència que conté
la part dispositiva següent: “FALLO: Que estimando la demanda formulada por la
Procuradora Dª Mª Soledad Marin Orte Calderón, en nombre y representación de
D. Y contra Doña X, representada por el
Procurador D. Tomás Dolz López, y el Ministerio Fiscal, debo declarar y
declaro lo siguiente: 1º.- Que D. Y es el padre biológico del
menor inscrito como Z, siendo la patria potestad compartida por
ambos progenitores, condenando a la demandada a estar y pasar por esta
declaración. 2º.- Se acuerda la rectificación de la inscripción de
nacimiento del menor en el Registro Civil de Barcelona en cuanto a los
apellidos, pasando a llamarse Z. 3º.- Se acuerda como régimen de
visitas a favor del padre, los domingos alternos desde las 10 de la mañana
hasta las 20 horas”.
Segon.
Contra l’anterior sentència
ambdues parts hi van interposar recurs d’apel·lació, i la Secció 18a de
l’Audiència Provincial de Barcelona, en data 14 de setembre de 2000, va
dictar la Sentència que conté la part dispositiva següent:: “FALLAMOS: Que
estimando el recurso de apelación interpuesto por el procurador Don Jesús
Millán Lleopart actuando en representación de Don Y, contra la
Sentencia dictada en el juicio declarativo de menor cuantía sobre
reclamación filiación no matrimonial autos 238/96 del Juzgado de Primera
Instancia núm. 18 de Barcelona, de fecha 16 de abril de 1998, Y desestimando
el Recurso de Apelación interpuesto por el procurador Don Jesús Millán Lleopart actuando en representación de D. Y, se revoca la referida
sentencia en el exclusivo particular de imponer a la demandada Sra. X
las costas causadas en la instancia y en esta alzada y sin que haya lugar a
imponer costas de esta alzada al Sr. Y, confirmándose, los restantes
pronunciamientos”. Aquesta Sentència va ser aclarida per la Interlocutòria
de data 18 d’octubre de 2000, la part dispositiva de la qual diu: “Se aclara
la sentencia dictada por esta Sala en fecha catorce de septiembre del año
dos mil en el rollo 748/1999, en el sentido de que en el fallo de la misma
debe decir que el procurador de la parte apelante-actora D. Y
es D. Carlos Salvans Fernández y no el indicado en el mismo, y que
igualmente el número de procedimiento de Primera Instancia es el 273/98
tramitado por el Juzgado de Primera Instancia nº 5 de Terrassa habiendo
recaído sentencia en fecha 24 de mayo de 1999 y no el número 238/96;
manteniéndose íntegramente el resto de sus pronunciamientos”.
Tercer.
La representació de la senyora
X va interposar recurs de cassació contra la sentència esmentada
davant aquesta Sala, el qual va formalitzar mitjançant un escrit de data 7
de febrer de 2001, fonamentat en els motius següents: “Primer motivo.-
Infracción de las normas del ordenamiento jurídico al amparo del artículo
1692.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 1.881, infracción por
inaplicación indebida del artículo 94 y 88 del Codi de Familia, que
sustituye al artículo 5 de la Llei de Filiacions Catalana, en relación con
el artículo 1249 del Código Civil. Segundo motivo.- Infracción de las normas
del ordenamiento jurídico al amparo del artículo
1692.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 1881, infracción del artículo
135 del Código Civil en relación con el artículo 1235 del mismo cuerpo legal
y vulneración de la doctrina jurisprudencial”.
Cuarto.
Admès el recurs a tràmit, es
van passar les actuacions al Ministeri Fiscal, que va emetre l’informe que
estableix l’article 1709 de la Llei d’enjudiciament civil, i evacuat el
tràmit d’impugnació es va assenyalar l’audiència del dia 3 de maig passat
per a la celebració de la vista, la qual va tenir lloc amb l’assistència de
la part recurrent, acompanyada de la lletrada Yolanda Perlines Landi i de la
procuradora Mercedes Sanz del Alamo. La part contra la qual recorre va
assistir amb el procurador Carlos Salvans Fernández y la lletrada Isabel
Cazorla Calderon. També va comparèixer el Ministeri Fiscal, segons consta a
l’acta estesa per la secretària judicial i amb el resultat que hi consta. Ha
actuat com a ponent el magistrat d’aquesta Sala Il·lm. Sr. Lluís Puig i
Ferriol.
FONAMENTS
DE DRET
Primer.
Per tal de central les
qüestions que s’han de resoldre en aquest recurs de cassació, interessa
posar de manifest que s’ha acreditat a les actuacions que el dia 8 de
novembre de 1985 va néixer Z, que es fa constar que és fill de
X, d’estat soltera, i que a l’efecte d’identificació el nom
del pare és Y.
El mes d’octubre de 1998 el
senyor Y va presentar una demanda de reclamació de filiació no
matrimonial contra la senyora X, en la qual interesaba que
es declarés que l’agent és el pare biològic del menor Z. En el seu escrit de contesta a la demanda la defenent va interessar la
desestimació de les pretensions de la part agent.
El Jutjat de Primera Instància
número 5 de Terrassa va dictar Sentència el dia 24 de maig de 1999, que
estimava la demanda, sense fer una condemna expressa en costes. Ambdues
parts litigants van interposar recurs d’apel·lació contra aquesta resolució,
que va resoldre la Secció Divuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona
en la Sentència de 14 de setembre de 2000, que desestimava el recurs
d’apel·lació interposat per la senyora X i estimava el
recurs d’apel·lació del senyor Y, en el sentit d’imposar les
costes de la primera instància a la part defenent.
La senyora X
ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència, que articula en
dos motius fonamentats en l’article 1692.4 de la Llei d’enjudiciament civil
de l’any 1881.
Segon.
El motiu primer del recurs
al·lega infracció dels articles 88 i 94 del Codi de família, que
substitueixen l’article 5 de la Llei catalana de filiacions, en relació amb
l’article 1249 del Codi civil. Al·lega la part recurrent que l’Audiència
Provincial, després de fer seus els arguments de l’organisme jurisdiccional
de primera instància, considera que s’han acreditat les relacions
extramatrimonials entre les parts litigants amb la prova documental d’unes
fotografies i comptes corrents d’ambdós litigants i la prova testifical que
va proposar la part agent, que impugna de forma expressa la part recurrent
al·legant la seva insuficiència clara per tal d’acreditar l’existència
d’unes relacions sexuals entre les parts litigants durant el període legal
de concepció del fill.
El motiu és clarament
desestimable, ja que a l’empara dels articles 88 i 94 del Codi de família la
part recurrent sols persegueix que en el tràmit de cassació es faci una
valoración nova de les proves que s’han practicat en la primera instància,
cosa totalmente improcedent atès que, segons una coneguda i reiterada
doctrina jurisprudencial, el recurs extraordinari de cassació no és una
tercera instància i per aquest motiu no permet una revisió valorativa de la
prova. Concretament, i amb referència a la prova testifical segons l’article
1248 del Codi civil i l’article 659 de la Llei d’enjudiciament civil de
1881, ha precisat la jurisprudència que pot apreciar-la de forma
discrecional l’organisme jurisdiccional d’instància i per aquest motiu no és
revisable en el recurs de cassació (sentències del Tribunal Suprem de 26 de
juliol i 6 d’octubre de 1993 i 10 de novembre i 24 de desembre de 1994).
Tercer.
El motiu segon del recurs
al·lega infracció de l’article 135 del Codi Civil, en relació amb el seu
article 1235, i vulneració de doctrina jurisprudencial.
Aquest motiu segon del recurs
també s’ha de desestimar. En primer lloc s’ha d’assenyalar que les
al·legacions que fa la part recurrent amb referència a la interpretació que
proposa de l’article 135 del Codi civil, estan mancades de transcendència
jurídica en relació amb el cas que ara s’ha de resoldre per una raó molt
senzilla, com és la que el precepte esmentat del Codi ciivl no regeix en el
dret civil de Catalunya, en el qual la possessió d’estat es pot invocar com
un fet o com un element probatori, que permet a l’organisme jurisdiccional
deduir de forma raonable que si es tracta una persona com a fill, es pot
declarar pare el qui es comporta com a tal (sentències d’aquesta Sala de 18
de febrer, 22 de juliol de 1991, 21 de març de 1992 i 23 de desembre de
1996).
En aquests moments sols cal
afegir que també en el segon motiu del seu recurs la part recurrent no
persegueix altra cosa que una valoració nova de tot el material probatori en
el tràmit del recurs extraordinari, pretensió incompatible amb la naturalesa
del recurs extraordinari de cassació. I amb la precisió final que la decisió
de l’organisme jurisdiccional d’instància sobre declaració judicial de
paternitat no matrimonial s’ha de considerar plenament ajustada a dret, ja
que la presumpció d’existència d’unes relacions sexuals entre les parts
litigants es fonamenta en uns fets tan significatius com són que la mare
imposés de forma unilateral al fill el mateix nom del presumpte pare,
l’existència d’uns comptes corrents comuns a nom d’ambdós litigants a
l’època de la concepció del fill, el resultat de la prova testifical i el
fet que la mare de forma reiterada i basant-se en uns arguments mancats de
qualsevol fonamentació seriosa, hagi impedit la pràctica de proves
biològiques, que segurament haurien aclarit la qüestió litigiosa de forma
senzilla.
Quart.
Els raonaments anteriors porten
a la desestimació total del recurs de cassació, a la imposició de costes a
la part recurrent i a la pèrdua del dipòsit que al seu dia es va constituir,
segons preveu l’art. 1715.3 de la Llei d’enjudiciament civil de 1881.
Per tot el que s’ha exposat i
per l’autoritat que ens ha conferit el poble espanyol,
DECIDIM
Que hem de desestimar i
desestimem el recurs de cassació que ha interposat el procurador dels
tribunals senyor Antoni Maria Anzizu i Furest, que actua en nom i
representació de la senyora X, contra la Sentència dictada
per la Secció Divuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona el dia 14 de
setembre de 2000; confirmem la resolució contra la qual es recorrre, amb
imposició de costes a la part recurrent i amb pèrdua del dipòsit que en el
seu dia va constituir.
S’ha de lliurar la certificació
corresponent al president del tribunal esmentat i s’han de retornar les
actuacions i el rotllo que van trametre. Doneu la publicació establerta
legalment a aquesta sentència.
Aquesta és la nostra sentència,
que pronunciem, manem i signem. |
