Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 10 de maig de 2001

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

de 10 de maig de 2001 núm. 18/2001 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva

 

President:

Excm. Sr. Guillem Vidal i Andreu

Magistrats/ades:

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que més amunt s’esmenten, ha vist aquest recurs extraordinari de cassació que ha interposat la senyora X contra la Sentència dictada per la Secció 18ª de l’Audiència Provincial de Barcelona de data 14 de setembre de 2000 en el rotllo d’apel·lació núm. 768/99, que dimana de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia núm. 273/98 seguides en el Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Terrassa, sobre reclamació de filiació paterna no matrimonial. La part recurrent ha estat representada davant d’aquest tribunal pel procurador dels tribunals Antonio M.ª de Anzizu Furest i representant per la lletrada Yolanda Perlines Landín. Ha comparegut com a part contra la qual es recorre el senyor Y, representat pel procurador dels tribunals Carlos Salvans Fernández i assistit de la seva lletrada Isabel Cazorla Calderón. Ha intervingut com a part el Ministeri Fiscal.

 ANTECEDENTS DE FET

Primer. La representación de Y va formular demanda de judici declaratiu de menor quantia contra X, davant el Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Terrassa, en la qual va exposar els fets i fonaments de dret corresponents i va acabar suplicant que es dictés sentència en els termes que deixava exposats i que aquí es donen per reproduïts. Seguit el judici pels seus tràmits legals, en data 24 de maig de 1999, el jutjat esmentat va dictar la Sentència que conté la part dispositiva següent: “FALLO: Que estimando la demanda formulada por la Procuradora Dª Mª Soledad Marin Orte Calderón, en nombre y representación de D. Y contra Doña X, representada por el Procurador D. Tomás Dolz López, y el Ministerio Fiscal, debo declarar y declaro lo siguiente: 1º.- Que D. Y es el padre biológico del menor inscrito como Z, siendo la patria potestad compartida por ambos progenitores, condenando a la demandada a estar y pasar por esta declaración. 2º.- Se acuerda la rectificación de la inscripción de nacimiento del menor en el Registro Civil de Barcelona en cuanto a los apellidos, pasando a llamarse Z. 3º.- Se acuerda como régimen de visitas a favor del padre, los domingos alternos desde las 10 de la mañana hasta las 20 horas”.

 

Segon. Contra l’anterior sentència ambdues parts hi van interposar recurs d’apel·lació, i la Secció 18a de l’Audiència Provincial de Barcelona, en data 14 de setembre de 2000, va dictar la Sentència que conté la part dispositiva següent:: “FALLAMOS: Que estimando el recurso de apelación interpuesto por el procurador Don Jesús Millán Lleopart actuando en representación de Don Y, contra la Sentencia dictada en el juicio declarativo de menor cuantía sobre reclamación filiación no matrimonial autos 238/96 del Juzgado de Primera Instancia núm. 18 de Barcelona, de fecha 16 de abril de 1998, Y desestimando el Recurso de Apelación interpuesto por el procurador Don Jesús Millán Lleopart actuando en representación de D. Y, se revoca la referida sentencia en el exclusivo particular de imponer a la demandada Sra. X las costas causadas en la instancia y en esta alzada y sin que haya lugar a imponer costas de esta alzada al Sr. Y, confirmándose, los restantes pronunciamientos”. Aquesta Sentència va ser aclarida per la Interlocutòria de data 18 d’octubre de 2000, la part dispositiva de la qual diu: “Se aclara la sentencia dictada por esta Sala en fecha catorce de septiembre del año dos mil en el rollo 748/1999, en el sentido de que en el fallo de la misma debe decir que el procurador de la parte apelante-actora D. Y es D. Carlos Salvans Fernández y no el indicado en el mismo, y que igualmente el número de procedimiento de Primera Instancia es el 273/98 tramitado por el Juzgado de Primera Instancia nº 5 de Terrassa habiendo recaído sentencia en fecha 24 de mayo de 1999 y no el número 238/96; manteniéndose íntegramente el resto de sus pronunciamientos”.

 Tercer. La representació de la senyora X va interposar recurs de cassació contra la sentència esmentada davant aquesta Sala, el qual va formalitzar mitjançant un escrit de data 7 de febrer de 2001, fonamentat en els motius següents: “Primer motivo.- Infracción de las normas del ordenamiento jurídico al amparo del artículo 1692.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 1.881, infracción por inaplicación indebida del artículo 94 y 88 del Codi de Familia, que sustituye al artículo 5 de la Llei de Filiacions Catalana, en relación con el artículo 1249 del Código Civil. Segundo motivo.- Infracción de las normas del ordenamiento jurídico al amparo del artículo 1692.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 1881, infracción del artículo 135 del Código Civil en relación con el artículo 1235 del mismo cuerpo legal y vulneración de la doctrina jurisprudencial”.

 Cuarto. Admès el recurs a tràmit, es van passar les actuacions al Ministeri Fiscal, que va emetre l’informe que estableix l’article 1709 de la Llei d’enjudiciament civil, i evacuat el tràmit d’impugnació es va assenyalar l’audiència del dia 3 de maig passat per a la celebració de la vista, la qual va tenir lloc amb l’assistència de la part recurrent, acompanyada de la lletrada Yolanda Perlines Landi i de la procuradora Mercedes Sanz del Alamo. La part contra la qual recorre va assistir amb el procurador Carlos Salvans Fernández y la lletrada Isabel Cazorla Calderon. També va comparèixer el Ministeri Fiscal, segons consta a l’acta estesa per la secretària judicial i amb el resultat que hi consta. Ha actuat com a ponent el magistrat d’aquesta Sala Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 FONAMENTS DE DRET

Primer. Per tal de central les qüestions que s’han de resoldre en aquest recurs de cassació, interessa posar de manifest que s’ha acreditat a les actuacions que el dia 8 de novembre de 1985 va néixer Z, que es fa constar que és fill de X, d’estat soltera, i que a l’efecte d’identificació el nom del pare és Y.

El mes d’octubre de 1998 el senyor Y va presentar una demanda de reclamació de filiació no matrimonial contra la senyora X, en la qual interesaba que es declarés que l’agent és el pare biològic del menor Z. En el seu escrit de contesta a la demanda la defenent va interessar la desestimació de les pretensions de la part agent.

El Jutjat de Primera Instància número 5 de Terrassa va dictar Sentència el dia 24 de maig de 1999, que estimava la demanda, sense fer una condemna expressa en costes. Ambdues parts litigants van interposar recurs d’apel·lació contra aquesta resolució, que va resoldre la Secció Divuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona en la Sentència de 14 de setembre de 2000, que desestimava el recurs d’apel·lació interposat per la senyora X i estimava el recurs d’apel·lació del senyor Y, en el sentit d’imposar les costes de la primera instància a la part defenent.

La senyora X ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència, que articula en dos motius fonamentats en l’article 1692.4 de la Llei d’enjudiciament civil de l’any 1881.

 Segon. El motiu primer del recurs al·lega infracció dels articles 88 i 94 del Codi de família, que substitueixen l’article 5 de la Llei catalana de filiacions, en relació amb l’article 1249 del Codi civil. Al·lega la part recurrent que l’Audiència Provincial, després de fer seus els arguments de l’organisme jurisdiccional de primera instància, considera que s’han acreditat les relacions extramatrimonials entre les parts litigants amb la prova documental d’unes fotografies i comptes corrents d’ambdós litigants i la prova testifical que va proposar la part agent, que impugna de forma expressa la part recurrent al·legant la seva insuficiència clara per tal d’acreditar l’existència d’unes relacions sexuals entre les parts litigants durant el període legal de concepció del fill.

El motiu és clarament desestimable, ja que a l’empara dels articles 88 i 94 del Codi de família la part recurrent sols persegueix que en el tràmit de cassació es faci una valoración nova de les proves que s’han practicat en la primera instància, cosa totalmente improcedent atès que, segons una coneguda i reiterada doctrina jurisprudencial, el recurs extraordinari de cassació no és una tercera instància i per aquest motiu no permet una revisió valorativa de la prova. Concretament, i amb referència a la prova testifical segons l’article 1248 del Codi civil i l’article 659 de la Llei d’enjudiciament civil de 1881, ha precisat la jurisprudència que pot apreciar-la de forma discrecional l’organisme jurisdiccional d’instància i per aquest motiu no és revisable en el recurs de cassació (sentències del Tribunal Suprem de 26 de juliol i 6 d’octubre de 1993 i 10 de novembre i 24 de desembre de 1994).

Tercer. El motiu segon del recurs al·lega infracció de l’article 135 del Codi Civil, en relació amb el seu article 1235, i vulneració de doctrina jurisprudencial.

Aquest motiu segon del recurs també s’ha de desestimar. En primer lloc s’ha d’assenyalar que les al·legacions que fa la part recurrent amb referència a la interpretació que proposa de l’article 135 del Codi civil, estan mancades de transcendència jurídica en relació amb el cas que ara s’ha de resoldre per una raó molt senzilla, com és la que el precepte esmentat del Codi ciivl no regeix en el dret civil de Catalunya, en el qual la possessió d’estat es pot invocar com un fet o com un element probatori, que permet a l’organisme jurisdiccional deduir de forma raonable que si es tracta una persona com a fill, es pot declarar pare el qui es comporta com a tal (sentències d’aquesta Sala de 18 de febrer, 22 de juliol de 1991, 21 de març de 1992 i 23 de desembre de 1996).

En aquests moments sols cal afegir que també en el segon motiu del seu recurs la part recurrent no persegueix altra cosa que una valoració nova de tot el material probatori en el tràmit del recurs extraordinari, pretensió incompatible amb la naturalesa del recurs extraordinari de cassació. I amb la precisió final que la decisió de l’organisme jurisdiccional d’instància sobre declaració judicial de paternitat no matrimonial s’ha de considerar plenament ajustada a dret, ja que la presumpció d’existència d’unes relacions sexuals entre les parts litigants es fonamenta en uns fets tan significatius com són que la mare imposés de forma unilateral al fill el mateix nom del presumpte pare, l’existència d’uns comptes corrents comuns a nom d’ambdós litigants a l’època de la concepció del fill, el resultat de la prova testifical i el fet que la mare de forma reiterada i basant-se en uns arguments mancats de qualsevol fonamentació seriosa, hagi impedit la pràctica de proves biològiques, que segurament haurien aclarit la qüestió litigiosa de forma senzilla.

 Quart. Els raonaments anteriors porten a la desestimació total del recurs de cassació, a la imposició de costes a la part recurrent i a la pèrdua del dipòsit que al seu dia es va constituir, segons preveu l’art. 1715.3 de la Llei d’enjudiciament civil de 1881.

Per tot el que s’ha exposat i per l’autoritat que ens ha conferit el poble espanyol,

 DECIDIM

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de cassació que ha interposat el procurador dels tribunals senyor Antoni Maria Anzizu i Furest, que actua en nom i representació de la senyora X, contra la Sentència dictada per la Secció Divuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona el dia 14 de setembre de 2000; confirmem la resolució contra la qual es recorrre, amb imposició de costes a la part recurrent i amb pèrdua del dipòsit que en el seu dia va constituir.

S’ha de lliurar la certificació corresponent al president del tribunal esmentat i s’han de retornar les actuacions i el rotllo que van trametre. Doneu la publicació establerta legalment a aquesta sentència.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda