| |
Sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 22
de gener de 2001 núm. 4/2001(Sala Civil i Penal)
Antecedents de fet
Fonaments
de dret
Part
dispositiva
President:
Excm. Sr. Guillem
Vidal i Andreu
Magistrats:
Il·lm. Sr. Ponç
Feliu i Llansa
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol
La Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs extraordinari de
cassació interposat per la senyora X contra la Interlocutòria de 5
de juliol de 2000 dictada per la Secció 2a de l'Audiència Provincial de
Girona en resoldre el recurs d'apel·lació formulat per la senyora X contra la Interlocutòria que el dia 10 de febrer de 1998 havia dictat el
Jutjat de Primera Instància Únic de Ripoll en coneixer el judici ordinari de
menor quantia núm. 108/90. Quan es trobava en fase d'execució de la Sentència dictada per aquesta
Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en data 19
de juliol de 1993, la representació de la Sra. X va presentar davant el Jutjat esmentat un escrit amb data 25 de març de 1996 pel qual
al·legava que en relacionar les accions Y, S.A., s'havien transmès
al Sr. Z erròniament més accions que les assenyalades en la STSJC.
La part recurrent ha estat representada pel procurador Sr. Joaquín Pérez
Calvo i defensada pel lletrat Sr. Joan Betriu Monclús, i la part recorreguda ha estat
representada pel procurador Sr. Ivo Ranera Cahís i defensada pel lletrat Sr.
Casals i Genover.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.
Davant el Jutjat de Primera
Instància Únic de Ripoll, es van seguir les actuacions de judici declaratiu
de menor quantia número 108/90, en les quals, quan es trobaven en fase
d'execució de la Sentència dictada el 19 de juliol de 1993 per aquesta Sala
Civil del TSJC, la representació de la recurrent va presentar davant el
Jutjat esmentat un escrit amb data 25 de març de 1996 pel qual al·legava que
en relacionar les accions Y, S.A. s'havien transmès al Sr. Z erròniament més accions que les assenyalades en la STSJC i el Jutjat esmentat, en resoldre
l'incident, va dictar una Interlocutòria el 10 de febrer de 1998, la part
dispositiva de la qual diu el següent: "PARTE DISPOSITIVA: Dispongo.-
Declarar que en la escritura pública de manifestación de herencia otorgada a
fecha dieciocho de enero de mil novecientos noventa y seis ante el Notario
de Ripoll Sr. Sorigué Abel por la Juez del Juzgado Único de Ripoll doña
Z2 y por don Z se produjo un error al recoger entre las
acciones de la Compañía Y, S.A. objeto de entrega a don Z,
y que este aceptaba, la partida que figura como "7) 3.905 títulos de una
acción, serie B, números 1 al 3.905, ambos incluidos, de valor nominal 5.000
pesetas cada una" cuando la correcta cantidad es la de
"tres mil ochocientos cincuenta y cinco (3.855) títulos, debiendo ser
subsanado tal error mediante otorgamiento por las partes de este pleito de
nueva escritura de subsanación que exprese en lugar de aquella partida, la
de ‘7) 3.855 títulos de una acción, serie B, números 1 al 3.855, ambos
incluidos, de valor nominal 5.000 pesetas cada una’. Sin pronunciamiento en
costas".
Segon.
El procurador Sr. Joaquim
Garcés Padrosa, en nom i representació de la Sra. X, va interposar
recurs d'apel·lació contra l'esmentada Interlocutòria de primera instància,
que es va substanciar a la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona
i va dictar una Interlocutòria amb data 5 de juliol de 2000, amb la següent
part dispositiva: "FALLAMOS: Que desestimando el recurso de apelación
formulado por el Procurador Dn Joaquim Garces Padrosa, en nombre y
representación de Dña. X, contra el auto de fecha 10/2/98, dictado por el
Juzgado de 1ª. Instancia e Instrucción de Ripoll, en los autos de Incidente
n.º 108/90, de los que este Rollo dimana, lo confirmamos íntegramente, con
expresa imposición a la apelante de las costas causadas en esta alzada".
Tercer.
Contra la interlocutòria
dictada en grau d'apel·lació, el procurador Sr. Joaquín Pérez Calvo, en nom
i representació de la Sra. X, va interposar recurs de cassació
davant aquesta Sala Civil, que va fonamentar en els motius següents:
"Primero y Único.- Al amparo del número 4º del artículo 1692 de la Ley de
Enjuiciamiento civil, por infracción del artículo 208-3º de la Compilación
del Derecho civil especial de Catalunya, en relación con los artículos 182 y
183 y concordantes de la misma Compilación, Ley de Regularización de
Balances de 23 de diciembre de 1961 y Ley de Presupuestos Generales del
Estado de 19 de Julio de 1979".
Quart.
Una vegada admès el recurs, es
va evacuar el tràmit d'impugnació i es va assenyalar l'audiència del dia
onze de gener de 2001, per a la votació i decisió d'aquest procediment que
va tenir lloc.
Ha actuat com a ponent el
magistrat d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.
FONAMENTS
DE DRET
Primer.
En el Recurs de cassació
directe núm. 8/1993 interposat contra la Sentència del Jutjat de 1a.
Instància de Ripoll de data 12 de novembre de 1992, aquesta Sala dictà
sentència el 19 de juliol de 1993 revocant la Resolució del Jutjat esmentat,
i en estimar-se la demanda interposada pel Sr. Z contra la Sra. X i els seus fills menors d'edat
Z3 i Z4 i acollir
també en part la reconvenció formulada per aquesta última contra el primer,
es disposà:
“1r) Declarar que, mort sense
fills legítim el fiduciari Sr. Z5, el seu germà petit Sr. Z és hereu fideicomissari del seu pare el Sr.
Z6, per la qual
cosa li corresponen els béns de l'herència fideïcomesa que la posseïdora li
ha de restituir, i que són els esmentats en el fonament de Dret vuitè
d'aquesta Resolució. 2n) Declarar nuls i sense valor jurídic els llegats i
prellegats de béns fideïcomesos que va ordenar el fiduciari Sr. Z5
en el seu últim testament en relació amb les accions de la companyia
mercantil ‘Y, SA’; i la nul·litat i cancel·lació en el Registre de
la Propietat de Puigcerdà, de les actuals inscripcions de domini
lliure del Sr. Z5, de les finques fideïcomeses, perquè siguin
substituïdes les esmentades inscipcions, amb el gravamen fideïcomissari, a
favor del fiduciari Sr. Z5.. 3r) Condemnar la Sra. X i els
seus fills menors Z3 i Z4 a restituir al Sr. Z la
totalitat dels béns que componen l'herència fideïcomesa, amb interessos i
fruits des de la mort del fiduciari. 4t) Condemnar el demandant reconvingut
Sr. Z a pagar a la Sra. X l'import de les llegítimes
satisfetes als legitimaris, sense incloure la del fiduciari, que puja la
suma de 162.500 pessetes, i als reconvinents l'import total de
les accions de la societat mercantil ‘Y, SA’ adquirides constant
fideïcomís en virtut del dret de subscripció preferent que dimana de les
accions originàries o primitives amb càrrec a beneficis o peculi del
fideïcomissari, l'import de les quals es concretarà en execució de sentència...".
I és precisament en tal tràmit
d'execució de la sentència quan es generà la controversia que ara ha abocat
al present recurs de cassació, el qual s'interposa, doncs, contra la
Interlocutòria de 5 de juliol de 2000 de l'Audiència Provincial de Girona,
la part dispositiva de la qual diu, literalment, que "Desestimando el
recurso de apelación formulado por el procurador D. Joaquim Garcès Padrosa,
en nombre y representación de Dña. X contra el Auto de fecha 10-2-
1998, dictado por el Juzgado de 1ª. Instancia e Instrucción de Ripoll, en los autos de
Incidente n.º 108/90, de los que este Rollo dimana, lo confirmamos
íntegramente...".
Aquesta resolució del Jutjat
confirmada diu, també a la lletra, que: "Dispongo: declarar que en la
escritura pública de manifestación de herencia otorgada a fecha 18-1-1996
ante el Notario de Ripoll Sr. Sorigué Abel por la Juez del Juzgado único de
Ripoll Dña. Teresa Rosell Fossas y por D. Z se produjo un error al
recoger entre las acciones de la Compañía ‘Y, SA’ objeto de
entrega a D. Z, y que éste aceptaba, la partida que figura como
7) 3.905 títulos
de una acción, Serie B). Números 1 al 3905, ambos incluidos, de valor
nominal 5.000 pesetas cada una,
cuando la correcta cantidad es la de 3855 títulos, debiendo ser subsanado
tal error mediante otorgamiento por las partes de este pleito de nueva
escritura de subsanación que exprese en lugar de aquella partida la de
7) 3.855 títulos
de una acción, serie B), números 1 al 3.855, ambos incluidos, de valor
nominal 5.000 pesetas cada una”.
Segon.
El present recurs de cassació
es fonamenta en un primer i únic motiu, el qual, transcrit també literalment,
diu que es formula "al amparo del n.º 4 del artículo 1692 de la Ley de
Enjuiciamiento Civil, por infracción del artículo 208-3 de la Compilación
del Derecho Civil Especial de Catalunya, en relación con los artículos 182 y
183 y concordantes de la misma Compilación, Ley de Regularización de
Balances de 23 de Diciembre de 1961 y Ley de Presupuestos Generales del
Estado de 19 de julio de 1979".
Davant d’aquest enunciat
s'imposen les següents reflexions:
a) Com ja digué aquest Tribunal
(per exemple, Interlocutòria de 10 de març de 1997) " la part que recorre no
ha tingut en compte l'article 1687.2 de la Llei d'enjudiciament civil ni la
jurisprudència que ha recaigut sobre el precepte (...) el motiu de cassació
es fonamenta en l'article 1687.2 i s'al·lega que l'acte contra el qual es
recorre és contrari a les normes de l'ordenament jurídic i a la
jurisprudència, (...) ens trobem també en un motiu de cassació que no es
fonamenta en cap de les causes que poden donar-li suport segons l'article
1687, 2 de la Llei d'enjudiciament civil, amb la conseqüència d'haver-se de
decretar la seva inadmissió per manca d'una fonamantació escaient".
I és que el Tribunal Superior,
en la Sentència de 19 d’abril de 1993 ensenyà que "los siete primeros
motivos del recurso se formulan a través de distintos ordinales del art.
1692 de la LEC, denunciándose la infracción de los preceptos procesales y
substantivos de variada índole, que se imputa al Auto de la Audiencia que
revocó el dictado por el Juzgado de 1ª. Instancia en trámite de ejecución de
sentencia firme. Todos ellos han de ser desestimados necesariamente en
virtud de la reiterada doctrina de esta Sala por virtud de la cual, si bien
procede el recurso de casación contra los autos dictados por las Audiencias
en ejecución de sentencias, el mismo ha de
apoyarse, única y exclusivamente en el art. 1687.2 de la LEC, expresando y
razonando en cuál de sus causas se fundamenta, sin que, en consecuencia,
pueda ampararse en las causas del art. 1692 de la LEC (S.S., entre otras, de
24-5-1990 y 3- 11-1992)".
b) En el cas, com s'ha
assenyalat, el recurrent, empara el seu motiu únic de cassació en l'article
1692.4 de la LEC, per comptes de fer-ho en l'art. 1687.2 de la LEC (del qual
fa un únic esment en els antecedents del recurs a manera d'habilitació
processal) i per comptes de ressenyar d'aquest únic precepte invocable si la
infracció era per haver resolt la Interlocutòria combatuda punts
substancials no controvertits en el plet, per dirimir-ne altres no decidits
en la sentència o, en fi, per causa d'anar tal Resolució en contra d'allò
executorietat, s'invoquen normes com la Compilació del dret civil de
Catalunya, la Llei de regularització de balanços de 23 de desembre
de 1961 i la Llei de pressupostos generals de l’Estat de 19 de juliol de
1979, tot això per, en definitiva, i en contra del criteri de l'Audiència
Provincial, discrepar la part de l'abast del terme "beneficis" que figura en
la part dispositiva de la ja referida Sentència d'aquesta Sala de 19 de
juliol de 1993.
La Interlocutòria que ara es
combat precisament fa ressaltar que “lo único que debe ser restituido a los
herederos del fiduciario es lo expresamente acordado en la sentencia del
T.S.J.C." i si l'execució versa precisament sobre allò pagat efectivament
pel fiduciari " de su propio peculio, ya fuera con dinero propio ajeno a la
explotación del negocio que constituía el objeto social de la entidad
citada, ya con dinero repartido por ésta en concepto de beneficios", com diu
la Interlocutòria que es critica, no es pot assumir, per causa que el
recurrent té el seu particular criteri sobre el concepte beneficis, la seva
tesi revisòria, ja que "dicho extremo [el de l'abast del
concepte beneficis] pudo solventarse pidiendo aclaración de sentencia [com
va fer la contrapart en demanar aclariment sobre si la quantitat de 162.500
pessetes s'havia de pagar en diners actuals o pel seu valor en 1935,
aclariment que va fer aquest Tribunal en Interlocutòria de 27 de juliol de
1993], siendo sabido, por constituir doctrina reiterada de esta Sala que lo
que es susceptible de solventarse en aclaración de sentencia no tiene acceso
a la casación (per totes, Sentència del Tribunal Superior de 7 de juliol de
1995).
c) En definitiva, i com diu la
recent sentència del T. S. de 5 de juliol de 2000, "Efectivamente, la
finalidad del recurso de casación sobre autos dictados en apelación en
ejecución de sentencias, no consiste en la defensa de la ley -nomofilaquia-,
ni en la unificación de la jurisprudencia —principio de seguridad—, sino la
de mantener en su integridad los fallos firmes”. “Hay que tener en cuenta
que así como la casación ‘normal’ defiende la pureza en la aplicación de la
ley, la especial de ejecución de sentencia preserva exclusivamente la intangibilidad del fallo que
ha adquirido ejecutoriedad, razón que determina que tenga un ámbito limitado
por los fundamentos que de modo taxativo señala el art. 1687-2 de la Ley de
enjuiciamiento civil ". “Por todo ello hay que decir que de una manera
inexcusable el cauce procesal que debiera haber sido utilizado es el marcado
por el art. 1687.2 LEC”. "En orden a la aplicación de la doctrina reseñada
no representa ningún obstáculo la circunstancia de haber sido declarado
admitido el recurso en el trámite procesal oportuno, toda vez que la cuestión que pudiera
plantearse debe ser abordada de oficio por afectar a normas de contenido
imperativo".
Tercer.
La desestimació del recurs per
la referida causa d'inadmissió, obliga a la imposició de les costes
d'aquesta alçada a la part recurrent (art. 1710 i 1715 de la LEC). Atesos
els preceptes esmentats i altres d'aplicació, La Sala Civil i Penal del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
DECIDEIX
Desestimar el recurs de
cassació interposat per la representació de la Sra. X contra la
Interlocutòria de l'Audiència Provincial de Girona de 5 de juliol del 2000
dictada en execució de sentència i derivada del rotlle d'apel·lació civil
núm. 439/99, dimanant de l'incident de menor quantia núm. 108/90 del Jutjat
de Primera Instància i Instrucció de Ripoll, amb imposició de les costes
d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta la nostra
sentència, ho pronunciem, manem i signem.
|
|
