Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 22 de gener de 2001

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

de 22 de gener de 2001 núm. 4/2001(Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva

President:

Excm. Sr. Guillem Vidal i Andreu

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs extraordinari de cassació interposat per la senyora X contra la Interlocutòria de 5 de juliol de 2000 dictada per la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Girona en resoldre el recurs d'apel·lació formulat per la senyora X contra la Interlocutòria que el dia 10 de febrer de 1998 havia dictat el Jutjat de Primera Instància Únic de Ripoll en coneixer el judici ordinari de menor quantia núm. 108/90. Quan es trobava en fase d'execució de la Sentència dictada per aquesta Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en data 19 de juliol de 1993, la representació de la Sra. X va presentar davant el Jutjat esmentat un escrit amb data 25 de març de 1996 pel qual al·legava que en relacionar les accions Y, S.A., s'havien transmès al Sr. Z erròniament més accions que les assenyalades en la STSJC. La part recurrent ha estat representada pel procurador Sr. Joaquín Pérez Calvo i defensada pel lletrat Sr. Joan Betriu Monclús, i la part recorreguda ha estat representada pel procurador Sr. Ivo Ranera Cahís i defensada pel lletrat Sr. Casals i Genover.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. Davant el Jutjat de Primera Instància Únic de Ripoll, es van seguir les actuacions de judici declaratiu de menor quantia número 108/90, en les quals, quan es trobaven en fase d'execució de la Sentència dictada el 19 de juliol de 1993 per aquesta Sala Civil del TSJC, la representació de la recurrent va presentar davant el Jutjat esmentat un escrit amb data 25 de març de 1996 pel qual al·legava que en relacionar les accions Y, S.A. s'havien transmès al Sr. Z erròniament més accions que les assenyalades en la STSJC i el Jutjat esmentat, en resoldre l'incident, va dictar una Interlocutòria el 10 de febrer de 1998, la part dispositiva de la qual diu el següent: "PARTE DISPOSITIVA: Dispongo.- Declarar que en la escritura pública de manifestación de herencia otorgada a fecha dieciocho de enero de mil novecientos noventa y seis ante el Notario de Ripoll Sr. Sorigué Abel por la Juez del Juzgado Único de Ripoll doña Z2 y por don Z se produjo un error al  recoger entre las acciones de la Compañía Y, S.A. objeto de entrega a don Z, y que este aceptaba, la partida que figura como "7) 3.905 títulos de una acción, serie B, números 1 al 3.905, ambos incluidos, de valor nominal 5.000 pesetas cada una" cuando la correcta cantidad es la de "tres mil ochocientos cincuenta y cinco (3.855) títulos, debiendo ser subsanado tal error mediante otorgamiento por las partes de este pleito de nueva escritura de subsanación que exprese en lugar de aquella partida, la de ‘7) 3.855 títulos de una acción, serie B, números 1 al 3.855, ambos incluidos, de valor nominal 5.000 pesetas cada una’. Sin pronunciamiento en costas".

 

Segon. El procurador Sr. Joaquim Garcés Padrosa, en nom i representació de la Sra. X, va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada Interlocutòria de primera instància, que es va substanciar a la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona i va dictar una Interlocutòria amb data 5 de juliol de 2000, amb la següent part dispositiva: "FALLAMOS: Que desestimando el recurso de apelación formulado por el Procurador Dn Joaquim Garces Padrosa, en nombre y representación de Dña. X, contra el auto de fecha 10/2/98, dictado por el Juzgado de 1ª. Instancia e Instrucción de Ripoll, en los autos de Incidente n.º 108/90, de los que este Rollo dimana, lo confirmamos íntegramente, con expresa imposición a la apelante de las costas causadas en esta alzada".

 

Tercer. Contra la interlocutòria dictada en grau d'apel·lació, el procurador Sr. Joaquín Pérez Calvo, en nom i representació de la Sra. X, va interposar recurs de cassació davant aquesta Sala Civil, que va fonamentar en els motius següents: "Primero y Único.- Al amparo del número 4º del artículo 1692 de la Ley de Enjuiciamiento civil, por infracción del artículo 208-3º de la Compilación del Derecho civil especial de Catalunya, en relación con los artículos 182 y 183 y concordantes de la misma Compilación, Ley de Regularización de Balances de 23 de diciembre de 1961 y Ley de Presupuestos Generales del Estado de 19 de Julio de 1979".

 Quart. Una vegada admès el recurs, es va evacuar el tràmit d'impugnació i es va assenyalar l'audiència del dia onze de gener de 2001, per a la votació i decisió d'aquest procediment que va tenir lloc.

Ha actuat com a ponent el magistrat d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. En el Recurs de cassació directe núm. 8/1993 interposat contra la Sentència del Jutjat de 1a. Instància de Ripoll de data 12 de novembre de 1992, aquesta Sala dictà sentència el 19 de juliol de 1993 revocant la Resolució del Jutjat esmentat, i en estimar-se la demanda interposada pel Sr. Z contra la Sra. X i els seus fills menors d'edat Z3 i Z4 i acollir també en part la reconvenció formulada per aquesta última contra el primer, es disposà:

“1r) Declarar que, mort sense fills legítim el fiduciari Sr. Z5, el seu germà petit Sr. Z és hereu fideicomissari del seu pare el Sr. Z6, per la qual cosa li corresponen els béns de l'herència fideïcomesa que la posseïdora li ha de restituir, i que són els esmentats en el fonament de Dret vuitè d'aquesta Resolució. 2n) Declarar nuls i sense valor jurídic els llegats i prellegats de béns fideïcomesos que va ordenar el fiduciari Sr. Z5 en el seu últim testament en relació amb les accions de la companyia mercantil ‘Y, SA’; i la nul·litat i cancel·lació en el Registre de la Propietat de Puigcerdà, de les actuals inscripcions de domini lliure del Sr. Z5, de les finques fideïcomeses, perquè siguin substituïdes les esmentades inscipcions, amb el gravamen fideïcomissari, a favor del fiduciari Sr. Z5.. 3r) Condemnar la Sra. X i els seus fills menors Z3 i Z4 a restituir al Sr. Z la totalitat dels béns que componen l'herència fideïcomesa, amb interessos i fruits des de la mort del fiduciari. 4t) Condemnar el demandant reconvingut Sr. Z a pagar a la Sra. X l'import de les llegítimes satisfetes als legitimaris, sense incloure la del fiduciari, que puja la suma de 162.500 pessetes, i als reconvinents l'import total de les accions de la societat mercantil ‘Y, SA’ adquirides constant fideïcomís en virtut del dret de subscripció preferent que dimana de les accions originàries o primitives amb càrrec a beneficis o peculi del fideïcomissari, l'import de les quals es concretarà en execució de sentència...".

I és precisament en tal tràmit d'execució de la sentència quan es generà la controversia que ara ha abocat al present recurs de cassació, el qual s'interposa, doncs, contra la Interlocutòria de 5 de juliol de 2000 de l'Audiència Provincial de Girona, la part dispositiva de la qual diu, literalment, que "Desestimando el recurso de apelación formulado por el procurador D. Joaquim Garcès Padrosa, en nombre y representación de Dña. X contra el Auto de fecha 10-2- 1998, dictado por el Juzgado de 1ª. Instancia e Instrucción de Ripoll, en los autos de Incidente n.º 108/90, de los que este Rollo dimana, lo confirmamos íntegramente...".

Aquesta resolució del Jutjat confirmada diu, també a la lletra, que: "Dispongo: declarar que en la escritura pública de manifestación de herencia otorgada a fecha 18-1-1996 ante el Notario de Ripoll Sr. Sorigué Abel por la Juez del Juzgado único de Ripoll Dña. Teresa Rosell Fossas y por D. Z se produjo un error al recoger entre las acciones de la Compañía ‘Y, SA’ objeto de entrega a D. Z, y que éste aceptaba, la partida que figura como 7) 3.905 títulos de una acción, Serie B). Números 1 al 3905, ambos incluidos, de valor nominal 5.000 pesetas cada una, cuando la correcta cantidad es la de 3855 títulos, debiendo ser subsanado tal error mediante otorgamiento por las partes de este pleito de nueva escritura de subsanación que exprese en lugar de aquella partida la de 7) 3.855 títulos de una acción, serie B), números 1 al 3.855, ambos incluidos, de valor nominal 5.000 pesetas cada una”.

 Segon. El present recurs de cassació es fonamenta en un primer i únic motiu, el qual, transcrit també literalment, diu que es formula "al amparo del n.º 4 del artículo 1692 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción del artículo 208-3 de la Compilación del Derecho Civil Especial de Catalunya, en relación con los artículos 182 y 183 y concordantes de la misma Compilación, Ley de Regularización de Balances de 23 de Diciembre de 1961 y Ley de Presupuestos Generales del Estado de 19 de julio de 1979".

Davant d’aquest enunciat s'imposen les següents reflexions:

a) Com ja digué aquest Tribunal (per exemple, Interlocutòria de 10 de març de 1997) " la part que recorre no ha tingut en compte l'article 1687.2 de la Llei d'enjudiciament civil ni la jurisprudència que ha recaigut sobre el precepte (...) el motiu de cassació es fonamenta en l'article 1687.2 i s'al·lega que l'acte contra el qual es recorre és contrari a les normes de l'ordenament jurídic i a la jurisprudència, (...) ens trobem també en un motiu de cassació que no es fonamenta en cap de les causes que poden donar-li suport segons l'article 1687, 2 de la Llei d'enjudiciament civil, amb la conseqüència d'haver-se de decretar la seva inadmissió per manca d'una fonamantació escaient".

I és que el Tribunal Superior, en la Sentència de 19 d’abril de 1993 ensenyà que "los siete primeros motivos del recurso se formulan a través de distintos ordinales del art. 1692 de la LEC, denunciándose la infracción de los preceptos procesales y substantivos de variada índole, que se imputa al Auto de la Audiencia que revocó el dictado por el Juzgado de 1ª. Instancia en trámite de ejecución de sentencia firme. Todos ellos han de ser desestimados necesariamente en virtud de la reiterada doctrina de esta Sala por virtud de la cual, si bien procede el recurso de casación contra los autos dictados por las Audiencias en ejecución de sentencias, el mismo ha de apoyarse, única y exclusivamente en el art. 1687.2 de la LEC, expresando y razonando en cuál de sus causas se fundamenta, sin que, en consecuencia, pueda ampararse en las causas del art. 1692 de la LEC (S.S., entre otras, de 24-5-1990 y 3- 11-1992)".

b) En el cas, com s'ha assenyalat, el recurrent, empara el seu motiu únic de cassació en l'article 1692.4 de la LEC, per comptes de fer-ho en l'art. 1687.2 de la LEC (del qual fa un únic esment en els antecedents del recurs a manera d'habilitació processal) i per comptes de ressenyar d'aquest únic precepte invocable si la infracció era per haver resolt la Interlocutòria combatuda punts substancials no controvertits en el plet, per dirimir-ne altres no decidits en la sentència o, en fi, per causa d'anar tal Resolució en contra d'allò executorietat, s'invoquen normes com la Compilació del dret civil de Catalunya, la Llei de regularització de balanços de 23 de desembre de 1961 i la Llei de pressupostos generals de l’Estat de 19 de juliol de 1979, tot això per, en definitiva, i en contra del criteri de l'Audiència Provincial, discrepar la part de l'abast del terme "beneficis" que figura en la part dispositiva de la ja referida Sentència d'aquesta Sala de 19 de juliol de 1993.

La Interlocutòria que ara es combat precisament fa ressaltar que “lo único que debe ser restituido a los herederos del fiduciario es lo expresamente acordado en la sentencia del T.S.J.C." i si l'execució versa  precisament sobre allò pagat efectivament pel fiduciari " de su propio peculio, ya fuera con dinero propio ajeno a la explotación del negocio que constituía el objeto social de la entidad citada, ya con dinero repartido por ésta en concepto de beneficios", com diu la Interlocutòria que es critica, no es pot assumir, per causa que el recurrent té el seu particular criteri sobre el concepte beneficis, la seva tesi revisòria, ja que "dicho extremo [el de l'abast del concepte beneficis] pudo solventarse pidiendo aclaración de sentencia [com va fer la contrapart en demanar aclariment sobre si la quantitat de 162.500 pessetes s'havia de pagar en diners actuals o pel seu valor en 1935, aclariment que va fer aquest Tribunal en Interlocutòria de 27 de juliol de 1993], siendo sabido, por constituir doctrina reiterada de esta Sala que lo que es susceptible de solventarse en aclaración de sentencia no tiene acceso a la casación (per totes, Sentència del Tribunal Superior de 7 de juliol de 1995).

c) En definitiva, i com diu la recent sentència del T. S. de 5 de juliol de 2000, "Efectivamente, la finalidad del recurso de casación sobre autos dictados en apelación en ejecución de sentencias, no consiste en la defensa de la ley -nomofilaquia-, ni en la unificación de la jurisprudencia —principio de seguridad—, sino la de mantener en su integridad los fallos firmes”. “Hay que tener en cuenta que así como la casación ‘normal’ defiende la pureza en la aplicación de la ley, la especial de ejecución de sentencia preserva exclusivamente la intangibilidad del fallo que ha adquirido ejecutoriedad, razón que determina que tenga un ámbito limitado por los fundamentos que de modo taxativo señala el art. 1687-2 de la Ley de enjuiciamiento civil ". “Por todo  ello hay que decir que de una manera inexcusable el cauce procesal que debiera haber sido utilizado es el marcado por el art. 1687.2 LEC”. "En orden a la aplicación de la doctrina reseñada no representa ningún obstáculo la circunstancia de haber sido declarado admitido el recurso en el trámite procesal oportuno, toda vez que la cuestión que pudiera plantearse debe ser abordada de oficio por afectar a normas de contenido imperativo".

 Tercer. La desestimació del recurs per la referida causa d'inadmissió, obliga a la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent (art. 1710 i 1715 de la LEC). Atesos els preceptes esmentats i altres d'aplicació, La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

 DECIDEIX

Desestimar el recurs de cassació interposat per la representació de la Sra. X contra la Interlocutòria de l'Audiència Provincial de Girona de 5 de juliol del 2000 dictada en execució de sentència i derivada del rotlle d'apel·lació civil núm. 439/99, dimanant de l'incident de menor quantia núm. 108/90 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Ripoll, amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, manem i signem.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda