|
Sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 11 de desembre de 2000, núm. 27/2000 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents
de fet
Fonaments
de dret
Part dispositiva
President:
Excm. Sr.
Antoni Bruguera i Manté
Magistrats:
Il·lm. Sr.
Ponç Feliu i Llansa
Il·lm. Sr.
Lluís Puig i Ferriol
Se n’ha donat
compte. Uniu l’escrit anterior de la procuradora X2 i doneu a les
còpies la destinació legal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer. La
procuradora dels tribunals M. C. M. S., en nom i representació de X1, va interposar davant aquesta sala un recurs de cassació contra la
sentència que va dictar la Secció Catorzena de l’Audiència Provincial de
Barcelona en el rotlle d’apel·lació núm. 421/1996, que dimanava de les
actuacions de judici de menor quantia núm. 139/1995 del Jutjat de Primera
Instància núm. 2 de Granollers. En data 28 de setembre de 1998 aquesta sala
va dictar una sentència que desestimava el recurs de cassació interposat i
imposava les costes a la part que havia interposat el recurs.
Segon. En
data 4 de setembre de 2000, la secretària judicial va practicar la taxació
de les costes posteriors, que ascendien a l’import total de quatre-centes
quaranta-quatre mil trenta pessetes (444.030 ptes.). En aquesta taxació se
suprimien diverses partides de la procuradora C. M. S. i s’excloïa en la
seva totalitat el compte del procurador F. de la C. G. La procuradora
senyora M. S. va presentar un escrit pel qual impugnava la taxació de les
costes, ja que considerava que s’havien exclòs indegudament les partides
abans referides. La procuradora M. T. A. D. va impugnar la taxació de les
costes per excessives. Mitjançant una provisió de data 2 d’octubre es van
unir aquests escrits, es van tenir per impugnats en concepte d’excessius els
honoraris del lletrat K i, d’acord amb el que preveu
l’art. 427 de la Llei d’enjudiciament civil, es va escoltar el lletrat
contra el qual es dirigeix la queixa per un termini de dos dies, la qual
cosa va efectuar mitjançant l’escrit de data 6 d’octubre de 2000.
Ha actuat com
a ponent l’Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.
FONAMENTS DE DRET
Primer.
Aquesta impugnació de la taxació de costes solament té per objecte la
partida de la procuradora dels tribunals M. C. M. S., que inclou els seus
avançaments i drets, d’un total de 106.474 pessetes.
La secretària
d’aquesta sala va practicar la taxació de costes i va excloure determinats
conceptes de les partides, avançaments i drets de la procuradora dels
tribunals M. C. M. S., que va fixar en la quantitat de 48.129 pessetes.
La procuradora
dels tribunals M. C. M. S. va presentar el dia 7 de setembre de
2000 davant d’aquesta sala un escrit en el qual impugnava la taxació de
costes que s’havia practicat, ja que considerava que en el seu compte de
drets s’havia fet exclusió d’uns conceptes d’una manera no ajustada al dret.
Segon. La
sentència del Tribunal Suprem de 22 de setembre de 1993 va declarar que la
impugnació de la taxació de les costes per indegudes té per objecte
d’aconseguir la rectificació de la taxació practicada pel secretari de
l’organisme jurisdiccional, funcionari judicial competent per portar-la a
terme, quan s’hi comprenen drets corresponents a escrits, diligències i
altres actuacions que siguin inútils, supèrflues o no autoritzades per la
llei.
Tercer. En
relació amb el cas que ara s’ha de resoldre, cal precisar que:
a) La part
que impugna la taxació de les costes palesa la seva disconformitat per
l’exclusió del concepte «Mandamiento Registro de la Propiedad», impugnació
que s’ha de desestimar, ja que aquest concepte s’inclou en la taxació de
costes practicada per la secretària d’aquesta sala. I pel que fa a
l’exclusió del concepte «Impuesto sobre transmisiones patrimoniales»,
aquesta s’ha de considerar correcta, ja que la part condemnada a pagar les
costes no té la condició de subjecte passiu de l’impost.
b) Les
despeses de desplaçament que pot comportar el manament que s’havia de
practicar en el Registre de la Propietat de L no s’han
d’incloure en la taxació de les costes, ja que es tracta d’una despesa
supèrflua, perquè es deriva del fet que la part beneficiària va assumir de
manera voluntària per a la condemna a pagar les costes el compliment
d’aquest manament judicial.
c) Els
mateixos raonaments porten a considerar correcta l’exclusió de la taxació de
les costes del concepte «Cumplimiento de oficios, art. 38», per un import de
22.000 pessetes, que, certament, ha de pagar el poderdant al seu procurador
dels tribunals, però no la part condemnada a pagar les costes, ja que va
assumir el compliment dels oficis de manera voluntària i, a més a més, es
tracta d’unes actuacions que no són necessàries ni integrants del tràmit
cassacional (sentència del Tribunal Suprem de 12 de juny de 1993).
d) I, pel que
fa a l’exclusió de la minuta del procurador dels tribunals F. de la C. G.,
per un import de 35.667 pessetes, aquesta també s’ha de considerar correcta,
ja que de les actuacions no resulta que aquest hagi actuat com a procurador
del tribunals de la part beneficiada per la condemna a pagar les costes i,
per tant i per les mateixes raons, les despeses que pugui haver originat la
seva intervenció en el cas que ara s’ha de resoldre no es poden carregar a
la part condemnada a pagar les costes.
Quart. No
s’aprecia temeritat o mala fe en la impugnació, per la qual cosa no es fa
imposició expressa de les costes d’aquest incident.
Vistes les
disposicions legals aplicables i per l’autoritat que ens confereix el poble
espanyol,
DECIDIM
Desestimar la
impugnació per concepte de costes indegudes, de la nota de la procuradora
dels tribunals M. C. M. S., practicada en les actuacions principals en data
4 de setembre de 2000.
Una vegada
esdevinguda ferma aquesta resolució, s’ha de donar tràmit a la impugnació de
la minuta d’honoraris del lletrat per excessiva i s’han de remetre les
actuacions a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, per tal que emeti
el seu dictamen.
Així,
mitjançant aquesta sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem.
|
