Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència d'11 de desembre de 2000

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 11 de desembre de 2000, núm. 27/2000 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

 

President:

Excm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

Se n’ha donat compte. Uniu l’escrit anterior de la procuradora X2 i doneu a les còpies la destinació legal.

ANTECEDENTS DE FET 

Primer. La procuradora dels tribunals M. C. M. S., en nom i representació de X1, va interposar davant aquesta sala un recurs de cassació contra la sentència que va dictar la Secció Catorzena de l’Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d’apel·lació núm. 421/1996, que dimanava de les actuacions de judici de menor quantia núm. 139/1995 del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Granollers. En data 28 de setembre de 1998 aquesta sala va dictar una sentència que desestimava el recurs de cassació interposat i imposava les costes a la part que havia interposat el recurs.

Segon. En data 4 de setembre de 2000, la secretària judicial va practicar la taxació de les costes posteriors, que ascendien a l’import total de quatre-centes quaranta-quatre mil trenta pessetes (444.030 ptes.). En aquesta taxació se suprimien diverses partides de la procuradora C. M. S. i s’excloïa en la seva totalitat el compte del procurador F. de la C. G. La procuradora senyora M. S. va presentar un escrit pel qual impugnava la taxació de les costes, ja que considerava que s’havien exclòs indegudament les partides abans referides. La procuradora M. T. A. D. va impugnar la taxació de les costes per excessives. Mitjançant una provisió de data 2 d’octubre es van unir aquests escrits, es van tenir per impugnats en concepte d’excessius els honoraris del lletrat K i, d’acord amb el que preveu l’art. 427 de la Llei d’enjudiciament civil, es va escoltar el lletrat contra el qual es dirigeix la queixa per un termini de dos dies, la qual cosa va efectuar mitjançant l’escrit de data 6 d’octubre de 2000.

 Ha actuat com a ponent l’Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

FONAMENTS DE DRET 

Primer. Aquesta impugnació de la taxació de costes solament té per objecte la partida de la procuradora dels tribunals M. C. M. S., que inclou els seus avançaments i drets, d’un total de 106.474 pessetes.

La secretària d’aquesta sala va practicar la taxació de costes i va excloure determinats conceptes de les partides, avançaments i drets de la procuradora dels tribunals M. C. M. S., que va fixar en la quantitat de 48.129 pessetes.

La procuradora dels tribunals M. C. M. S. va presentar el dia 7 de setembre de 2000 davant d’aquesta sala un escrit en el qual impugnava la taxació de costes que s’havia practicat, ja que considerava que en el seu compte de drets s’havia fet exclusió d’uns conceptes d’una manera no ajustada al dret.

Segon. La sentència del Tribunal Suprem de 22 de setembre de 1993 va declarar que la impugnació de la taxació de les costes per indegudes té per objecte d’aconseguir la rectificació de la taxació practicada pel secretari de l’organisme jurisdiccional, funcionari judicial competent per portar-la a terme, quan s’hi comprenen drets corresponents a escrits, diligències i altres actuacions que siguin inútils, supèrflues o no autoritzades per la llei.

Tercer. En relació amb el cas que ara s’ha de resoldre, cal precisar que:

a) La part que impugna la taxació de les costes palesa la seva disconformitat per l’exclusió del concepte «Mandamiento Registro de la Propiedad», impugnació que s’ha de desestimar, ja que aquest concepte s’inclou en la taxació de costes practicada per la secretària d’aquesta sala. I pel que fa a l’exclusió del concepte «Impuesto sobre transmisiones patrimoniales», aquesta s’ha de considerar correcta, ja que la part condemnada a pagar les costes no té la condició de subjecte passiu de l’impost.

b) Les despeses de desplaçament que pot comportar el manament que s’havia de practicar en el Registre de la Propietat de L no s’han d’incloure en la taxació de les costes, ja que es tracta d’una despesa supèrflua, perquè es deriva del fet que la part beneficiària va assumir de manera voluntària per a la condemna a pagar les costes el compliment d’aquest manament judicial.

c) Els mateixos raonaments porten a considerar correcta l’exclusió de la taxació de les costes del concepte «Cumplimiento de oficios, art. 38», per un import de 22.000 pessetes, que, certament, ha de pagar el poderdant al seu procurador dels tribunals, però no la part condemnada a pagar les costes, ja que va assumir el compliment dels oficis de manera voluntària i, a més a més, es tracta d’unes actuacions que no són necessàries ni integrants del tràmit cassacional (sentència del Tribunal Suprem de 12 de juny de 1993).

d) I, pel que fa a l’exclusió de la minuta del procurador dels tribunals F. de la C. G., per un import de 35.667 pessetes, aquesta també s’ha de considerar correcta, ja que de les actuacions no resulta que aquest hagi actuat com a procurador del tribunals de la part beneficiada per la condemna a pagar les costes i, per tant i per les mateixes raons, les despeses que pugui haver originat la seva intervenció en el cas que ara s’ha de resoldre no es poden carregar a la part condemnada a pagar les costes.

Quart. No s’aprecia temeritat o mala fe en la impugnació, per la qual cosa no es fa imposició expressa de les costes d’aquest incident.

Vistes les disposicions legals aplicables i per l’autoritat que ens confereix el poble espanyol,

DECIDIM 

Desestimar la impugnació per concepte de costes indegudes, de la nota de la procuradora dels tribunals M. C. M. S., practicada en les actuacions principals en data 4 de setembre de 2000.

Una vegada esdevinguda ferma aquesta resolució, s’ha de donar tràmit a la impugnació de la minuta d’honoraris del lletrat per excessiva i s’han de remetre les actuacions a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, per tal que emeti el seu dictamen.

Així, mitjançant aquesta sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda